ROMA Y LOS BÁRBAROS

Títol original: Barbarians. An alternative roman history
Autor: Terry Jones & Alan Ereira
Editorial: Crítica
Any primera edició: 2008

La suplantació del títol original per part de l'editorial local, pràctica habitual en aquest país on els ineptes abunden i no sembla que s'hagin d'extingir mai, és, en aquest cas especialment estúpida. Si us plau, comparin les cobertes de l'edició original i de l'edició "nostrada":

A l'edició original, la paraula "bàrbars" apareix amb una tipografia ENORME; en canvi, a l'edició "nostrada", la que apareix amb tipografia enorme és la paraula "Roma"; la raó per la qual la destral, tirant a celta, de l'edició original s'ha convertit en una espasa, tirant a romana, a l'edició nostrada, supera ja la meva capacitat de fer comentaris i sobretot supera també la meva paciència.

I és que el llibre tracta dels bàrbars. Dels bàrbars!. I es deixa meridianament clar que "bàrbar" significa "aquell que no és dels nostres", o "l'estranger", o "el que parla un altre idioma que nosaltres no entenem ni que ens matin". "Bàrbar" no significa "José María Aznar" ni "l'animal que va cremant contenidors pel carrer en el barri de Sants el dotze d'octubre", com la majoria de la gent es pensa, inclòs l'editor de la traducció nostrada.

Bàsicament, la tesi -documentada- del llibre és que els bàrbars, si bé no eren uns sants, tampoc no eren els bèsties que ens han venut tota la vida. És més: fins i tot els romans eren més vandàlics que els vàndals. D'altra banda, segons s'explica en el llibre -documentat-, els pobles bàrbars van arribar a desenvolupar unes cultures i unes tecnologies que els romans no van entendre mai i que, justament per això, van aplicar-se en destruir-les fins que no en quedés ni rastre. Algunes coses inventades pels bàrbars es van haver de reinventar... mil anys després!

Si als nostres dies ens ha arribat una imatge desastrosa dels bàrbars, és perquè la Història la van escriure, primer els romans, i després qui?... sí senyor, l'església catòlica! Sense la inestimable col·laboració de l'església catòlica ("romana"), un frau històric d'aquestes descomunals dimensions no hagués estat possible. Se'ls ha de reconèixer el mèrit. Chapeau.

I una altra coseta de no res: com ja s'explica en altres llibres, també a bastament documentats, en aquest també s'exposa que la "caiguda de l'Imperi Romà", no va ser producte d'una invasió massiva de salvatges bàrbars un dijous a les quatre de la tarda, sinó el resultat de la diem-ne política d'una colla d'emperadors més aviat descerebrats (menció honorífica per l'animal de Constantí), que al llarg de centenars d'anys van anar podrint els fonaments de tot allò que els seus predecessors havien aixecat, i tot això amb la col·laboració, cap al final, d'un virus oportunista especialment maligne que és qui finalment es va emportar el premi gros: l'església catòlica (qui, si no?).

El darrer paràgraf del llibre és un resum perfecte: "Aquesta és l'última fase de la crònica de com vam perdre la nostra Història i de com els progenitors d'Europa van quedar transformats en salvatges de conte infantil. Així van ser fabricats els bàrbars".

El llibre és dens i cal posar-hi atenció per a llegir-lo, però és molt il·lustratiu.