LOS PÉSIMOS EJEMPLOS DE DIOS

Títol original: Los pésimos ejemplos de Dios
Autor: Pepe Rodríguez ...i Déu
Editorial: Ediciones Temas de Hoy
Any primera edició: 2008

L'autor, o co-autor, ho deixa molt clar des del començament: "Vaya por delante que este libro está escrito en coautoría. El 90 por ciento del texto es la palabra de Dios en estado puro, esto es, tal como se recoge en la Biblia, y el resto son simples comentarios de un pobre autor al que el Altísimo sólo dotó de sentido común pero no de fe".

La tesi de partida, i la que es manté durant tot el llibre, és que l'Església Catòlica Apostòlica i Romana, Única i Vertadera, s'ha entestat durant vint-i-un segles (i així continua) en què el que diu la Bíblia va a missa (mai millor dit), i que totes i cadascunes de les paraules contingudes en aquests textos fonamentals han estat, són i seran vigents per sempre, perquè són, sense cap mena de dubte, la paraula autèntica de Déu, inspirada i dictada a diversos sants varons que només han servit d'instrument de la Divinitat Una i Trina sense fer cap aportació personal.

Per tant, el senyor Rodríguez (Doctor en Psicologia, Llicenciat en Ciències de la Informació i especialista en problemes sectaris) ha decidit prendre la paraula als dignissims administradors de la fe catòlica i il·lustrar als lectors sobre la paraula de Déu.

Perquè és veritat: el 90 per cent del text és una cita rigorosament exacta de la Biblia, és a dir, un complet manual d'homicidis, manipulacions a sang freda, neteja ètnica, assassinats massius, tortures inimaginables sobre innocents, parricidis, massacres gratuïtes i altres meravelles, totes inspirades per Déu amb l'únic propòsit de fer-se autobombo. Tal qual.

És cert que l'autor (o co-autor) se centra en l'Antic Testament, i ell mateix és conscient que la primera crítica que se li pot fer és que eren altres èpoques i altres paràmetres culturals, però, primera, com ell mateix diu també, ni en aquella època la gent era tant espantósament bèstia i, segona, l'Església Catòlica segueix insistint en que tot allò que diu l'Antic Testament és rigorosament vàlid perquè "l'Antiga Aliança no s'ha trencat mai". És la paraula de Déu, i Déu és infal·lible.

De fet, a dia d'avui, més de 2000 anys després que se suposa que van succeir els fets i les inspiracions narrades, per a l'Esglesia Catòlica la dona segueix essent poc més que una palanganera, l'homosexualitat segueix essent un pecat mortal contra natura (amb sort, una malaltia lamentable, quan no un producte d'una voluntat dèbil o simplement un vici repulsiu), i no va ser fins que ja estava molt avançat el regnat del Papa Wojtyla, que es va admetre que Galileu Galilei tenia raó i és la Terra la que gira al voltant del sol, així que potser (potser!) es van passar una miqueta de no res quan li van fer aquella tonteria de judici l'any 1633.

La veritat és que després de llegir aquest llibre, no és que hom es miri la Biblia d'una altra manera; és que hom confirma el que ja es temia: que si una fe es basa en això, és que estem molt malament. Però que molt.