dissabte, 26 de setembre de 2009

LOS AÑOS DEL NO-DO


Títol original: Los años del NO-DO
Autor:
Rafael Abella & Gabriel Cardona
Editorial: Ediciones Destino
Any primera edició: 2008


El NO-DO (Noticiario Documental - "el mundo entero al alcance de todos los españoles"), neix l'any 1943 i no desapareix fins l'any 1981. És el millor testimoni franquista del franquisme que mai s'hagi pogut inventar; també és un valuós testimoni tardofranquista de la transició.

L'estrella indiscutible del No-Do va ser, naturalment, el general Franco. Fins i tot en el seu moment va córrer un acudit que deia que una vegada en què Franco va viatjar a Hollywood (cosa impossible i impensable), es va trobar amb Gary Cooper, qui se li va acostar i se li va presentar dient: "Sóc Gary Cooper, de la Metro Goldwyn Mayer", a la qual cosa el Generalito va respondre feliç: "Encantado; yo soy Francisco Franco, del No-Do"

Però de fet cap de les imatges del No-Do és gens divertida. Són les imatges d'una Espanya miserable, patètica, d'opereta i trepitjada eternament per una dictadura que va néixer com a resultat dels terribles desequilibris socials mundials de començament del segle XX, que va sobreviure gràcies a la criminal complicitat de Winston Churchill (tal com sona) i subsegüents primers ministres britànics, i que es va perllongar còmodament gràcies a la no menys criminal complaença interessada dels successius presidents dels Estats Units, des d'Eisenhower fins a Gerald Ford, passant per John F. Kennedy, a qui si hagués estat català li haurien dit "el President Màrtir" (què s'hi juguen?). Diuen que Truman (el de la bomba atòmica, anterior a Eisenhower), cada vegada que sentia el nom de Franco, vomitava. Curiós, el tal Truman.

Aquest llibre ve a ser un resum molt compactat d'aquella època, que comença poc després del cop d'estat (exitós) del 18 de juliol de 1936 i acaba pels volts del cop d'estat (fracassat) del 23 de febrer de 1981. És a dir, és un llibre de tapes dures.

D'entre les seves pàgines, com si de les profunditats d'una terrorífica caverna es tractés, tornen a sorgir noms de zombies demacrats, avui gairebé oblidats (ai la memòria... no s'ha de perdre mai!), com: Carlos Arias Navarro, Mario Beut, el padre Bulart, Enrique de la Mata Gorostizaga, Jaime de Mora y Aragón, Andrés Do Barro, Gonzalo Fernández de la Mora, Agustín de Foxá, Tomás García Rebull, Monseñor Marcelo González, Monseñor Guerra Campos, Ángel Herrera Oria, Carlos Iniesta Cano, José Legrá, José Félix de Lequerica, Fernando María Castiella, el conde de Lojendio, Gregorio López Bravo, José Mallorquí, Guillermo Sautier Casaseca, Alberto Martín Artajo, Rodolfo Martin Villa, Vicente Mortes Alfonso, Cristóbal Martínez Bordiu, Pedro Nieto Antúnez, José Luis Pecker, Carlos Pinilla, Gabriel Pita da Veiga, Alfredo Sánchez Bella, Federico Silva, José Solís Riuz, Matilde Conesa, Matilde Vilariño... ... ... ... ... help!!

diumenge, 20 de setembre de 2009

DEXTER EN LA OSCURIDAD


Sèrie Dexter - 3

Títol original: Dexter in the dark
Autor:
Jeff Lindsay
Editorial: Umbriel Editores (Ediciones Urano)
Any primera edició: 2008


Imaginem-nos que una part fonamental de la nostra essència ens abandona sobtadament. Terrible, no? Doncs això és el què li passa en aquesta història a Dexter, el nostre estimat raret particular. De cop i volta, això d'agafar per banda un individu i fer-lo a rodanxetes com si fos una llonganissa (a fi de bé, és clar) ja no té aquella gràcia festiva, gratificant i tonificant que havia tingut tota la vida. Tristíssim.
A sobre, per si fos poc, Dexter es veu abocat a la preparació d'un casament, el seu, que no ha buscat, sinó que és producte d'un malentès d'allò més idiota (veure el llibre anterior de la sèrie, "Querido Dexter") i, aprofundint en la desgràcia, a més, el memo que prepara el catering pretén cobrar uns preus astronòmics, absolutament escandalosos.

Per a acabar-ho de rematar, mai millor dit, el pack del casament comporta dos nens de regal, fills de la bleda de la núvia; no cal dir que si Dexter no s'havia plantejat mai casar-se, encara s'havia plantejat menys ser pare (ni que fos accidental) de dues criatures.

Sort que a Dexter li agraden els nens... i aquests són uns nens molt especials...
En fi, que "Dexter en la oscuridad" és un llibre la mar d'entretingut. Advertiment: no el llegeixin si no han llegit els altres dos anteriors; no entendrien res. I un altre advertiment: la sèrie de televisió està molt ben feta però altera coses importants del referent escrit. Per què aquesta mania de reinventar-se coses quan no cal, em pregunto?

LA REINA EN EL PALACIO DE LAS CORRIENTES DE AIRE


Títol original: Luftslotted som sprängdes (Millenium III)
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Destino
Any primera edició original: 2007
Any primera edició a Destino: 2009


Tercera part de la sèrie Millenium, en la què el protagonisme està molt, però que molt repartit. I Salander és Salander, això sí. Igual que en el primer llibre, "Los hombres que no amaban a las mujeres", la història comença amb un ritme més aviat pausat, però a partir de cert punt la cosa s'accelera i un, sense saber com, ja es troba immers en aquest peculiar món de Stieg Larsson.

Novament hom podria pensar que hi ha molta fantasia en aquest llibre i que les coses que s'hi expliquen són del tot inversemblants, però després de llegir certes investigacions sobre els serveis secrets mes coneguts del planeta ("secrets i coneguts"... fa pensar), això ja no està tan clar.

Cap al darrer terç del llibre (total de pàgines: 854 en aquesta edició) l'acció és francament trepidant i la mà del lector queda feta pols (l'exemplar imprès pesa uns quants quilos).

Per a tots aquells que saben que la sèrie Millenium havia de constar de 7 volums, però que finalment va quedar en tres per la mort inesperada de l'autor, vagi el missatge tranquilitzador de que Stieg Larsson li dona un final molt digne a aquesta tercera part, de tal manera que, certament, tant de bo poguessim continuar llegint els altres quatre llibres que falten, però tal i com s'acaba aquesta història tal cosa no és imprescindible.

Per cert, i sense canviar de tema encara que ho sembli: qui va matar realment Olof Palme? L'assassinat es va produir el 28 de febrer de 1986 i el cas segueix envoltat pel misteri, igualet igualet que el cas Kennedy. Pel què fa a Palme, però, els sospitosos són uns altres, és clar: els serveis secrets de la República Sudafricana, la CIA de Ronald Reagan, els serveis secrets de Margaret Tatcher, els de Pinochet... o els propis serveis secrets suecs?