tag:blogger.com,1999:blog-6891346107323649902024-03-18T03:59:06.381+01:00Llibres Aprofitables (o no)jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.comBlogger379125tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-45953128777503326212024-01-04T17:45:00.002+01:002024-01-04T17:45:41.440+01:00L'AVINGUDA DELS MISTERIS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYF-7GAMlhsLxKHAvpcIBkJRNv7Yp4xbyQJODOX09XH3NgciDaw8UIBPmxQXUIgojOape88iZ1hzW6gJByeL1Mcg2Gg7iP18Q_3mHQ1KAtB0FsmfbFT0qGyd8CRgDxwzOLsuHkPiz-Vh5w5CVGXh1qQfiZg6UfO2faUzyTYQ63r6Ioxg1qLQNng7XR1cE/s1640/377-01%20Irving%2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1640" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYF-7GAMlhsLxKHAvpcIBkJRNv7Yp4xbyQJODOX09XH3NgciDaw8UIBPmxQXUIgojOape88iZ1hzW6gJByeL1Mcg2Gg7iP18Q_3mHQ1KAtB0FsmfbFT0qGyd8CRgDxwzOLsuHkPiz-Vh5w5CVGXh1qQfiZg6UfO2faUzyTYQ63r6Ioxg1qLQNng7XR1cE/w400-h293/377-01%20Irving%2018.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p>
</p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: blue; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>John
Irving nº 18</b></span></span></p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Avenue of Mysteries<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Avenida de los
misterios<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
John Irving<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Edicions
62<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Tusquets<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2015<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Edicions 62:</span></span><span lang="ca-ES">
2016<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Tusquets:</span></span><span lang="ca-ES"> 2016</span></b></span></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Fa
onze anys, l'any 2013, vaig llegir "Personas como yo" (<i>In
one person</i>), el llibre nº 17 de John Irving. Em va deixar tan
impactat que vaig decidir llegir tot el que hagués escrit aquest
senyor de qui, fins a aquell moment, jo no n'havia sentit a parlar.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Avui,
onze anys després, ja m'he llegit els setze llibres anteriors a "In
one person" i aquest, "L'Avinguda dels Misteris", que
és el 18 i el penúltim. L'últim (fins ara), "L'últim
telecadira" (<i>The last chairlift</i>), ha sortit fa poc i el
tinc en espera.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Bé,
quan hom s'ha submergit en la pràctica totalitat de l'obra d'Irving,
ja té prou elements com per a estar familiaritzat amb la seva
increïble capacitat de meravellar, emocionar i sorprendre. Però
això no vol dir en absolut que hom estigui vacunat per a aconseguir
mantenir-se emocionalment indemne en arribar al final de l'ultim full
de qualsevol dels seus llibres, inclòs aquest.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Potser
a "L'Avinguda dels Misteris" no hi ha grans cops d'efecte
comparables als que hom pot trobar, gairebé sempre a traïció, en
llibres anteriors, com a "A prayer for Owen Meany"
("Oración por Owen") del que per cert encara no m'he
recuperat malgrat que ja fa cinc anys que el vaig llegir. No, a
"L'Avinguda dels Misteris" no hi ha cops d'aquesta mena
però igualment pots quedar-te estabornit.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>El
protagonista (aquesta vegada sí que hi ha un protagonista clar,
encara que no únic), Juan Diego, té catorze anys quan Irving ens el
presenta situat l'any 1970, i és un escriptor de cinquanta-quatre
anys quan ens el torna a presentar l'any 2010. Sí, ens el presenta
dues vegades perquè al llarg de tot el llibre la història
transcorre en paral·lel entre 1970-71 i 2010-11.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Tant
en la seva versió d'adolescent de catorze anys com en la seva versió
d'escriptor de cinquanta-quatre, Juan Diego és un personatge que te
l'enduries a casa si poguessis... però no pots. John Irving és
especialista en això: crear personatges potents, fer que des del teu
lloc de lector estableixis un fort lligam amb ells, i quan aquest
lligam ja està fet... s'ha acabat. Aquest "s'ha acabat"
pot adoptar diverses formes, i aquí m'aturo si no vull fer spoilers.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Cap
dels altres personatges de la constel·lació de Juan Diego deixa
tampoc indiferent, ni de lluny. La seva germana Lupe (genial i
fonamental); el "gringo bueno" (fonamental i paradigmàtic),
exiliat a Mèxic als seus vint i escaig anys per a fugir de la Guerra
de Vietnam; l'aspirant a jesuïta que deixa córrer la seva aspiració
per amor a una transsexual, en plena dècada dels 1970's (emotius,
tant ell com la transsexual); el deixeble literari de Juan Diego, un
cristià evangèlic nord-americà tirant a curt de mires (ja és
això); el medicament Lopressor i la Viagra ("sense els quals
aquesta història no hagués estat possible", com es deia
antigament en els títols de crèdit finals d'algunes pel·lícules
en blanc i negre); una mare i una filla que ni els altres personatges
de la novel·la no són capaços de situar; la Mare de Déu de
Guadalupe que també té un rol insubstituïble (malgrat que només
aparegui en efígie); el "Monstre Maria", una imatge
descomunal de la Mare de Déu catòlica de tota la vida que aquí es
vista d'una manera molt peculiar; i més, i més, i més...</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Llegir
"L'Avinguda dels Misteris" és caminar per una ruta (o
dues, la del 1970 i la del 2010) on el que et trobes a banda i banda
és una barreja de realitat i fantasia sense poder discriminar ben bé
què hi ha d'una cosa i què hi ha de l'altra. I aquesta incapacitat
de discriminació val tant per al lector com per a Juan Diego, el
protagonista. Però al cap i a la fi això és igual: moltes vegades
la realitat no es pot explicar (ni és suportable) sense recórrer a
la fantasia, i la fantasia por arribar a ser tant potent com la
realitat (tant per bé, com per mal). Crec que és així com jo
descriuria aquest llibre.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Llibre
més que aprofitable, com tots els de John Irving (fins i tot "La
quarta mà", que a mi no em va acabar d'enganxar, què hi
farem...).</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP44ETWAqFMwtAX5mP8zsgtO4RCgBG0JvIvxXZcnX1dg0oF8wzJ8-Sr7dO61XuNLODyldR2cii0j8AwINsoJdIie77R9MOIKaMskRvqaQaeUdZQX2aj5yobFb-0wVfUlXC5G0cmY7UNDNCDVRtN39b3afP5enAFuOGMM9O02e8nio1rMnjW3w3xfj4uBY/s2100/377-02%20Irving%2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2100" data-original-width="1400" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP44ETWAqFMwtAX5mP8zsgtO4RCgBG0JvIvxXZcnX1dg0oF8wzJ8-Sr7dO61XuNLODyldR2cii0j8AwINsoJdIie77R9MOIKaMskRvqaQaeUdZQX2aj5yobFb-0wVfUlXC5G0cmY7UNDNCDVRtN39b3afP5enAFuOGMM9O02e8nio1rMnjW3w3xfj4uBY/w266-h400/377-02%20Irving%2018.jpg" width="266" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta de la versió original en anglès</span><br /></td></tr></tbody></table><br /></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b></b></span></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-69708884015323406432023-11-25T18:43:00.002+01:002023-11-25T18:58:20.232+01:00LA CRISIS DE LOS MISILES DE CUBA 1962<p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVGubjenT2aEJl8Vuv3xJhvZ16o2FNS4KYbJJIWkzU10bJVBtGoiHjG159pOjnvYr8qwrk7pKsCa3pHKhrXLJEwEtV6PWEssNwVFmh65olftbTfp6gt4k0DJ4t8whUpzSYr1SuTUQzteG-BaXbZM7miUcdhVKMacxu802Ud2ifeo69FO2stBbBsRc3K34/s1200/376-00%20Hastings.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="810" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVGubjenT2aEJl8Vuv3xJhvZ16o2FNS4KYbJJIWkzU10bJVBtGoiHjG159pOjnvYr8qwrk7pKsCa3pHKhrXLJEwEtV6PWEssNwVFmh65olftbTfp6gt4k0DJ4t8whUpzSYr1SuTUQzteG-BaXbZM7miUcdhVKMacxu802Ud2ifeo69FO2stBbBsRc3K34/s320/376-00%20Hastings.jpg" width="216" /></a></span></span></b></span></div><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Abyss. The Cuban Missile
Crisis 1962<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Max Hastings<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Crítica (Planeta)<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2022<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Crítica:</span></span><span lang="ca-ES"> 2023<br /></span></b></span><span style="font-size: medium;"><br /></span>
<p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Han
passat mooolts anys des de 1962. Seixanta-un, si els comptem des de
la data (2023) en què ha estat escrit aquest comentari. Els que ara,
a 2023, tenen seixanta-cinc anys, posem per cas, aleshores en tenien
quatre. Els que aleshores en tenien vint-i-tres, posem per cas, ara
en tenen vuitanta-quatre.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Els
primers, els que tenien quatre anys, en el seu moment no es van
assabentar de res per una obvia qüestió d'edat.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Els
segons, els que tenien vint-i-tres anys o més, i ara en tenen a
partir de vuitanta-quatre o directament "ja no en tenen",
tampoc es van assabentar de gairebé res perquè els ho van ocultar.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>S'ha
dit moltes vegades que la Crisi dels Míssils de 1962 va estar a punt
d'acabar en catàstrofe planetària. S'ha dit tantes vegades, que ja
gairebé ningú no en fa cas. Els més joves no en fan cas perquè
tot allò que hi ha abans d'Internet és prehistòria, i la
prehistòria és molt avorrida i, sobretot, infinitament llunyana.
Els que són previs a Internet, a Windows, als telèfons mòbils o a
la televisió en color, tampoc no en fan cas perquè al llarg de la
seva pròpia existència han passat, i estan passant, per tantes
barbaritats, que només faltaria que s'haguessin de posar nerviosos
per una cosa de l'època de Chubby Checker ("Chubby qui???")
que, al cap i a la fi, no va tenir cap conseqüència.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhipopCcFROyrAxyyvxjS4qe8SZ7CACTcEYDV8KZ6G_qCySKoJueKVRphyphenhyphenG-LG4KM_QiaOLvequpVEa-b_rK5oA6EA5BMTluzUqmJ8taRuT2ZnwRpk7XF-SSsbJDEX7pcVVNcJyEvQn-hR5ZwIboqVx6C3WwCeEDjgUIEUsd3l_VMs6ocQ72oghQTqZMTA/s1548/376-01%20Hastings.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1548" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhipopCcFROyrAxyyvxjS4qe8SZ7CACTcEYDV8KZ6G_qCySKoJueKVRphyphenhyphenG-LG4KM_QiaOLvequpVEa-b_rK5oA6EA5BMTluzUqmJ8taRuT2ZnwRpk7XF-SSsbJDEX7pcVVNcJyEvQn-hR5ZwIboqVx6C3WwCeEDjgUIEUsd3l_VMs6ocQ72oghQTqZMTA/w400-h265/376-01%20Hastings.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'incomparable Chubby Checker</span><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Però
ara ve el sr Max Hastings -en realitat sir Max Hugh Macdonald
Hastings- i ens posa aquest llibre sobre la taula. Sir Max
(periodista, autor, editor, historiador, corresponsal a l'estranger
de la BBC...) tenia disset anys quan a Khrusxov, que ja era grandet
(68 anys), se li va acudir fer-se el graciós i va iniciar la Crisi
dels Míssils de Cuba. Sir Max, a l'octubre de 1962, tampoc se'n va
assabentar de res del que en realitat estava passant.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>I
el que realment estava passant no era que els americans i els
soviètics s'estaven provocant entre ells per enèsima vegada. Era
que el planeta estava a punt de volar, literalment, pels aires
interestel·lars, i els idiotes que havien creat tal situació no
trobaven la manera d'aturar-la.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>En
resum, que el fet de que jo hagi escrit aquest comentari i que vostès
l'estiguin llegint és un miracle (versió religiosa) o un caprici
del destí (versió més agnòstica).</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Quan
hom acaba de llegir el llibre de sir Max, gairebé no pot creure que
la humanitat hagi pogut arribar, no ja a 2023 , sinó a 1963.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>El
que impacta d'aquest llibre és que omple de contingut real la més
que gastada afirmació de que la Crisi dels Míssils de 1962 va estar
a punt de ser el detonant de la <span style="color: black;">fi del món</span>.
Acabes el llibre i ho tens claríssim, és igual si has nascut abans
o després d'Internet.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>La
primera virtut (d'unes quantes) d'aquest llibre, és que d'entrada et
situa en el context del moment i ho fa d'una manera ben documentada i
alhora accessible: just després de la introducció ens trobem amb
una valuosa cronologia dels esdeveniments de la Guerra Freda des de
l'inici (1945) fins al suposat final (1991); i després de la
cronologia sir Max té el detall de facilitar-nos un llistat també
molt ben fet dels principals participants en la crisi.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>I
a partir d'aquí ja podem començar amb la Història (sí, amb
majúscula) i els seus escenaris:</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>La
Unió Soviètica, amb un Kremlin i un politburó que no sabien per on
navegaven, ni en general ni en particular, però que havien de fer
veure al preu que fos que controlaven perfectament el rumb del Gran
Vaixell Socialista directe cap a la Glòria, encara que la Glòria
tingués l'aspecte més aviat poc tranquil·litzador d'un iceberg.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Cuba,
amb una Revolució que acabava de fer tres anys i deu mesos i amb la
que s'havia aconseguit que la població hagués passat d'estar fatal,
amb Batista, a no estar millor, amb Fidel <i>y sus muchachos</i>.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Els
Estats Units, més racistes que mai, més paranoics que mai ("the
reds are coming!") i més retrògrads que mai, amb uns valors
que no tenien res a envejar als de la Inquisició Espanyola; l'única
diferència amb la Inquisició Espanyola era que aquesta era
catòlica, mentre que l'americana es repartia entre els catòlics i
els evangelistes de tots colors.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: black;">Una</span>
altra de les virtuts del llibre és el retrat que ens aporta dels
personatges, tant principals com secundaris (els retrats són
subjectius, ja se sap, però no crec que els que pinta sir Max
s'allunyin gaire de la realitat)<span style="color: black;">:</span></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: black;"> </span></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: black;"></span></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfDZyxIzTSnA5NwCEtN49a_sAATGPrevqsRqaheNk-kpl9w2NhzAWlwNWl3G6x9QnbnBprpW-yEvz9mzlJ-FQTPZAtHUpbMa3ambdSNKT6_zrRh295cSF1czUOHCLaxxQGiKK_hQ6Mcdy1slWbNc5zgsY31yFCgFkMHKLJmZzff7sXxS2qsnUtffoNesc/s2400/376-02%20Hastings.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1592" data-original-width="2400" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfDZyxIzTSnA5NwCEtN49a_sAATGPrevqsRqaheNk-kpl9w2NhzAWlwNWl3G6x9QnbnBprpW-yEvz9mzlJ-FQTPZAtHUpbMa3ambdSNKT6_zrRh295cSF1czUOHCLaxxQGiKK_hQ6Mcdy1slWbNc5zgsY31yFCgFkMHKLJmZzff7sXxS2qsnUtffoNesc/w400-h265/376-02%20Hastings.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'indescriptible Nikita Khrusxov</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: black;"><br /> <br /></span></b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Nikita
Khrusxov, màxim dirigent de la Unió Soviètica: un homenet amb una
dotació neuronal més aviat limitada, un sentit de l'humor tirant a
barroer i una marcada tendència a jugar a "jo la tinc més
grossa que tu" sense la més mínima capacitat per a preveure
les conseqüències de les seves pròpies jugades. Segons sir Max, de
fet la Crisi dels Míssils de Cuba va ser una cosa així: "ara
plantarem d'amagat uns quants míssils nuclears a Cuba i ja veureu
com riurem amb la cara dels americans quan de cop i volta els cridem
"Sorpresa!!!". I efectivament, va haver-hi sorpresa, i
Nikita va acabar passant-les canutes per a desactivar-la quan va
veure que la tal sorpresa també se l'enduia a ell per davant.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXr4SikJCs_NgAcHdTjy9A-_DojFrz7lD8oTunB9ZanBGUi7ZEAUvi5U7aDnwNMqbrjd5ArRXNSB8dq5Hr5W20KNX0febXWW7fkYfqXDuwpGBDsYJftK6kgVr9XWvZpvf8Rfslh6Aa6jkZfy-FLWTrLlZkA7l4N-4ARf0uyDTW3ErxQJ3Tc_9vF-C_TM/s1500/376-03%20Hastings.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXr4SikJCs_NgAcHdTjy9A-_DojFrz7lD8oTunB9ZanBGUi7ZEAUvi5U7aDnwNMqbrjd5ArRXNSB8dq5Hr5W20KNX0febXWW7fkYfqXDuwpGBDsYJftK6kgVr9XWvZpvf8Rfslh6Aa6jkZfy-FLWTrLlZkA7l4N-4ARf0uyDTW3ErxQJ3Tc_9vF-C_TM/w400-h266/376-03%20Hastings.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">El dissortat John Kennedy</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /> </b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>John
Kennedy, president dels Estats Units, que encara no s'havia recuperat
del fracàs inenarrable de la seva Administració en l'intent
d'envair Cuba (l'històric nyap de la Bahía de Cochinos); amb els
serveis secrets (la CIA) amb més ineptes del planeta, al costat dels
quals Maxwell Smart era un geni; amb un cap del FBI, J. Edgar Hoover,
que no el podia veure ni en pintura i que encara odiava més al seu
germà Robert; el germanet, Robert, ministre de Justícia, que <span style="color: black;">tenia</span>
les habilitats diplomàtiques <span style="color: black;">pròpies</span>
d'un pal de fregar i que amb aquestes credencials era el seu
principal conseller... I de cop i volta li diuen al sr Kennedy que
s'acabava de descobrir que hi havia una certa quantitat de míssils
soviètics, plantats a l'illa d'aquell 'comandante' sonat, que
apuntaven directament al menjador de casa seva. No és estrany que la
cara li quedés més Blanca que la Casa (ja sé que és un acudit
dolentíssim, però no m'hi he pogut resistir).</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRvPq9uJrRKUOUC8Mi2iRIB4Gcmzul9tZFNcMwNQawdqeDcjJQCECd3DnN4kXEaD-JfI_-YNetKvu5LSEZV2EU7sIPvW7YQM_w4JdjEEgUuo4tnNH493_zSVB5ixIvMvgee5mN9Ijtqtx__1fcANva6y6ht9qPbyAhF228cg4n51PAnrRi00njwgrBZrA/s988/376-04%20Hastings.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="988" data-original-width="792" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRvPq9uJrRKUOUC8Mi2iRIB4Gcmzul9tZFNcMwNQawdqeDcjJQCECd3DnN4kXEaD-JfI_-YNetKvu5LSEZV2EU7sIPvW7YQM_w4JdjEEgUuo4tnNH493_zSVB5ixIvMvgee5mN9Ijtqtx__1fcANva6y6ht9qPbyAhF228cg4n51PAnrRi00njwgrBZrA/w321-h400/376-04%20Hastings.jpeg" width="321" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'incontinent verbal Fidel Castro</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /> </b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Fidel
Castro, líder de la Revolució en particular i de Cuba en general,
amb un ego i un narcisisme només superats per... per... rectifico:
amb un ego i un narcisisme insuperables. Sempre podem pensar, és
clar, que sir Max no té gaires simpaties pel Comandante i d'aquí
les referències més aviat poc afalagadores que en fa, però d'altra
banda, un senyor capaç de dirigir cada dos per tres a la població
discursos de més de quatre hores de durada, sense interrupció,
lloant l'acció del seu govern i d'ell mateix, potser sí que és una
mica sospitós de patir d'ego hipeventilat. Doncs bé, a partir de
que Nikita li planta els míssils al <i>malecón</i> (no li pregunta
si pot fer-ho, <span style="color: black;">ho fa</span>), el Comandante no
para de donar la tabarra amb la cançoneta de "Va tio, dispara!
Dispara joé, tío"´. Afortunadament Nikita li va fer el mateix
cas de sempre, és a dir, cap.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhFGKtPfr5fbsAGKr2HLFdDVcIHL1e5ohkvWqCllzUTm0hGN0vR7e74eWHKd3XQWnjOFMv-mH4fkzyYMMzczzyyMcE6GDhJP0bkEe-7uLW98YwLsHIwl0bVk7W4AZ1Yku4CQsbCmb6JAiQoJW0pnZmuEig3MlndRhXkcaLxK9dhha0LHjIsXgnBL_GE3g/s1048/376-05%20Hastings.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1048" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhFGKtPfr5fbsAGKr2HLFdDVcIHL1e5ohkvWqCllzUTm0hGN0vR7e74eWHKd3XQWnjOFMv-mH4fkzyYMMzczzyyMcE6GDhJP0bkEe-7uLW98YwLsHIwl0bVk7W4AZ1Yku4CQsbCmb6JAiQoJW0pnZmuEig3MlndRhXkcaLxK9dhha0LHjIsXgnBL_GE3g/w305-h400/376-05%20Hastings.jpg" width="305" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">El sofert Harold Macmillan</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /> </b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Harold
Macmillan, Primer Ministre britànic que es va passar tota la crisi
salmodiant per a ell mateix "Oh Déu meu... Oh Déu meu...".
I és que a partir d'un cert moment el pobre home era informat (més
o menys) per Kennedy de com anaven les coses, i Macmillan, que sabía
que tant Nikita, com Kennedy, com Castro, eren capaços de perpetrar
qualsevol animalada en qualsevol moment, no podia fer res més que
seure a la butaqueta de casa seva, allà a Downing Street, i esperar,
perquè ell no controlava res de res.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJKoDgFaAWXO7yAW-J569-eel_IyWUxzI_DdGU96NLGfeO5X5KckE9iyglkqzZWjYdyTd4rNmPp7y_1tA7sAAcbvqe06E0yFK8XHoSw43dDyisGtF_5SMp1gEUhofpsP_YIcSPjX4GAVW1HPKouYNzbwkhZJkT-sSkWSjGIC7K6jYVq_ghQTs_85by3E/s2096/376-06%20Hastings.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2096" data-original-width="2096" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJKoDgFaAWXO7yAW-J569-eel_IyWUxzI_DdGU96NLGfeO5X5KckE9iyglkqzZWjYdyTd4rNmPp7y_1tA7sAAcbvqe06E0yFK8XHoSw43dDyisGtF_5SMp1gEUhofpsP_YIcSPjX4GAVW1HPKouYNzbwkhZJkT-sSkWSjGIC7K6jYVq_ghQTs_85by3E/w400-h400/376-06%20Hastings.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">L'impresentable general Curtis LeMay</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /> </b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: black;">En</span>
el llibre sir Max també ens parla de molts altres personatges que
van tenir el seu rol en tot aquest afer. De tots ells jo destacaria
un parell de generals americans (un d'ells Curtis LeMay, el de la foto de més amunt) que en aquell moment van demostrar de
manera fefaent que en el seu país no es discriminava absolutament
ningú, en funció de les seves capacitats, per a poder arribar a
accedir a llocs d'alt comandament de les forces armades: qualsevol
imbècil podia arribar a ser general de cinc estrelles. Ells n'eren
l'exemple. Aquests senyors eren capaços d'expressar sense despentinar-se, que si hi havia una guerra nuclear (ells n'eren
partidaris), i al cap de deu minuts de començada només hi quedaven
quatre gats al planeta, aquests quatre gats serien americans i als
russos els hauria quedat definitivament demostrat qui eren els bons i
qui tenia la raó, amb el suport de Déu, naturalment.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>I
enmig de tots aquests despropòsits, i altres que no esmento però
que podran trobar en el llibre de sir Max, al final hem sobreviscut.
Increïble.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>La
Crisi dels Míssils de Cuba va tenir lloc l'any 1962. L'any següent,
1963, assassinaven Kennedy i començava la funesta participació dels
Estas Units a la horrible Guerra del Vietnam que va durar fins 1975.
I hem continuat sobrevivint com a espècie biològica. Fins ara?</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Segueix
havent-hi el perill de que qualsevol inepte amb complex de Déu premi
el botó que no toca en el moment més inesperat i ens engegui a tots
a la merda de manera instantània. D'altra banda, com a espècie
biològica hem aconseguit la proesa de començar a destruir, de
veritat, les condicions de vida que necessitem per a a existir en
aquest planeta. El planeta sobreviurà, nosaltres no. Però això,
als actuals ineptes amb complex de Déu (que són molts a tots els
continents) se'ls en fot.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Així
que, ara que encara tenen temps (no gaire, no es pensin), considerin
la possibilitat de llegir aquest llibre de sir Max, que és prou
il·lustratiu i aprofitable. O no el llegeixin... pot ser una mica
depriment constatar que la humanitat com a tal no aprèn res per
moltes experiències que hagi viscut i molt de temps que hagi passat
des que va baixar dels arbres.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh04hKAvUZfzeHFH7OcOjSt43v8TxnYmn6sLRiA4A98tYW0Jrg7RmogKu5W3s9BRJl353xFr2u3H7d1llg632QTCKVe96fgwgUCMpAzpWD1vFd-8rMQsLelJApWA6TZRcITyGrSjzAKBMISAF-2ZYFqIMWQIjaL0I_XB1Df0lhv_0xD4EZr_ZaZYM3PEfw/s1050/376-07%20Hastings.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="840" data-original-width="1050" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh04hKAvUZfzeHFH7OcOjSt43v8TxnYmn6sLRiA4A98tYW0Jrg7RmogKu5W3s9BRJl353xFr2u3H7d1llg632QTCKVe96fgwgUCMpAzpWD1vFd-8rMQsLelJApWA6TZRcITyGrSjzAKBMISAF-2ZYFqIMWQIjaL0I_XB1Df0lhv_0xD4EZr_ZaZYM3PEfw/w400-h320/376-07%20Hastings.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Sir Max i el seu llibre</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span><p></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-77705940800025175862023-08-16T18:04:00.000+02:002023-08-16T18:04:36.660+02:00HARRY POTTER I EL LLEGAT MALEÏT<p>
</p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: blue;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYLFHAIvKuF0xN59mTgPzmRsRAtHKMdrrD6nhBydRmKYjootLKoOmnuqYqzya7JNl0LN1xv6ocvr8FcAHZ2r61q7QHb2cNTuOQmDmAZh5gl5CHZoEYJA6v-jL0CmKjWcxbf1EQYNSm33dXwyoQzN3ZrJw-6P77gH4dz4hjjwCOAsvPUUfK_rAVyjkJRmg/s3000/375-01%20Potter.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="2000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYLFHAIvKuF0xN59mTgPzmRsRAtHKMdrrD6nhBydRmKYjootLKoOmnuqYqzya7JNl0LN1xv6ocvr8FcAHZ2r61q7QHb2cNTuOQmDmAZh5gl5CHZoEYJA6v-jL0CmKjWcxbf1EQYNSm33dXwyoQzN3ZrJw-6P77gH4dz4hjjwCOAsvPUUfK_rAVyjkJRmg/s320/375-01%20Potter.jpg" width="213" /></a></span></span></div><span style="color: blue;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><br /><b>Harry
Potter - Annex</b></span></span></span><p></p>
<p style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Harry Potter and the
cursed child<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Harry Potter y el
legado maldito<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Jack Thorne<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES">
Empúries<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Salamandra<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2016<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Empúries:</span></span><span lang="ca-ES">
2016<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Salamandra:</span></span><span lang="ca-ES"> 2016</span></b></span></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>No,
aquesta no és la vuitena entrega de Harry Potter. I no, aquest
llibre no l'ha escrit la sra Rowling. I no, no és una novel·la.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>La
setena i última entrega de Harry Potter, "Harry Potter and the
Deathly Hallows" va ser publicada l'any 2007 i hauria de figurar
a la Història de la Literatura com una de les massacres més
sanguinàries -i despietades per al lectors- que mai s'han escrit. La
continuació més digna d'aquell llibre no podia ser altra,
precisament, que el fet que no hi hagués continuació. Tots els
personatges que van sobreviure a allò es mereixien un llaaarg
descans per a refer-se de les seves enormes i sensibles pèrdues. I
els lectors també.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>La
sra Rowling va fer santament quan va decidir dedicar-se a explorar
altres camins literaris i no crear una altra entrega de la sèrie,
dedicada a liquidar fulminantment i sàdica la resta de l'univers
Potter.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Però
vet aquí que nou anys després, el 2016, apareix "Harry Potter
i el llegat maleït", que a la ficció se situa dinou anys
després de la massacre de "The Deathly Hollows".</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>La
primera cosa que vull comentar és la coberta del llibre. Doncs bé,
resulta que és la mateixa tant per a l'edició en anglès, com en la
traduïda al català, com en la traduïda al castellà o a qualsevol
altre idioma. Mateixa composició, mateixos colors, mateix dibuix un
pèl amenaçador, i mateix text amb només alguna petita variació
sense importància.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>I
en totes les edicions hi ha dues parts del text que destaquen
significativament sobre la resta: una que diu "Harry Potter"
amb tipografia enorme, i una altra que diu "J.K.Rowling"
amb tipografia també prou ressaltada com per a desviar l'atenció
dels altres dos noms que estan consignats a continuació.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> <br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf4IA0IemuXMayqozmjKDuc1g_IlouPCWIk8nXj2jnypuU_jz4nZAQyTrMSr0xl5hZksfWDifbedHY4bRBsW5N9sXP5NWSmesCe1Kp9ethxo_zQcijNKTKy6XTLgc2lbm7k7gdSVG-X0lNkTsuZka_UJ4zlrEvwejejra8f0RK_vO-XGc9e_QbIJsSqKc/s1375/375-02%20Potter.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1375" data-original-width="850" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf4IA0IemuXMayqozmjKDuc1g_IlouPCWIk8nXj2jnypuU_jz4nZAQyTrMSr0xl5hZksfWDifbedHY4bRBsW5N9sXP5NWSmesCe1Kp9ethxo_zQcijNKTKy6XTLgc2lbm7k7gdSVG-X0lNkTsuZka_UJ4zlrEvwejejra8f0RK_vO-XGc9e_QbIJsSqKc/w248-h400/375-02%20Potter.JPG" width="248" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Coberta de l'edició en castellà</span><br /></td></tr></tbody></table><br /></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> Què
se'n pot deduir -subjectivament, és clar- de tot això?</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Doncs,
per exemple, que aquesta portada no ha estat pensada en cinc minuts
ni ha estat decidida per pures i <i>innocents</i> raons estètiques.
No, en absolut. Aquesta portada ha estat pensada per vendre "Harry
Potter" urbi et orbe i per vendre'l, a més, com si fos un
producte genuí de la sra Rowling; com si fos realment la vuitena
entrega, vaja, cosa que no és.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Qui
ha escrit realment aquest llibre és el sr Jack Thorne, que és
escriptor i productor de televisió i teatre. El que ha escrit el sr
Thorne no és una novel·la de Harry Potter sinó una obra de teatre
basada en els personatges de la saga. La idea original d'on parteix
aquesta obra és del propi senyor Thorne, un altre senyor que es diu
John Tiffany, i naturalment la sra Rowling. Sense la sra Rowling no
hi hauria Harry Potter, això és innegable, però ella no ha escrit
aquesta obra de teatre, malgrat que els dissenyadors de la portada
hagin volgut jugar (i segur que amb fortuna) amb una impressió
visual enganyosa per a aconseguir un extraordinari volum de vendes
(també segur que amb fortuna), com si aquesta fos realment la
vuitena entrega de "Harry Potter". Per cert, sospito que
l'equip de dissenyadors de la coberta podria haver estat capitanejat
per la pròpia sra Rowling. No sé... és una sensació...</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Un
altra cosa a tenir en compte també, és que el títol original és
"Harry Potter i el nen maleït", i no pas el "llegat"
maleït. Quina mania de falsejar els títols quan es tradueixen! Hi
hauria d'haver una llei contra això... que segurament perdria tot el
sentit quan la traduïssin.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>I
ara anem a l'obra de teatre en sí, de la qual aquest llibre n'es
"l'edició especial del guió dels assajos", segons la
publicació original en anglès.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Doncs
bé, considero absolutament admirable que aquest guió teatral s'hagi
portat realment a l'escena. Es va estrenar oficialment al Palace
Theatre de Londres el dia 30 de juliol de 2016. Jo no n'he vist cap
representació, i sóc incapaç d'imaginar com s'ha pogut transformar
aquest text en una obra de teatre realment interpretada. Hi ha màgia
per totes bandes, moltes localitzacions espectaculars, viatges en el
temps, personatges que al cinema només es poden crear amb efectes
especials informatitzats...</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Sí
que, en canvi, em puc imaginar aquesta història en versió
cinematogràfica, i fins i tot puc imaginar al senyor Alfonso Cuarón
arruïnant-la, tal com va fer amb "Harry Potter i el pres
d'Azkaban" (cosa que no li perdonaré mai), pero repeteixo que
no me la puc imaginar en un escenari, amb la pila de recursos de tota
mena que demanda; a menys que s'hagi optat per una escenografia del
tot minimalista, no ho sé...; si hi ha algun lector d'aquesta
ressenya que hagi vist en el seu moment aquesta obra representada, li
agrairia que ens il·luminés a tots els altres lectors i a mi mateix
amb un comentari a aquesta entrada, de veritat.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Si
l'obra hagués estat escrita per la sra Rowling hi hauria hagut més
morts, i amb molta més sang, això no cal ni dir-ho, però la cosa
no va tant de grans i salvatges jocs de poder, que en certa manera sí
(és inevitable, imagino), com d'altres aspectes més, diem-ne,
personals. Per exemple, el conflicte generacional.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Harry,
casat amb la germana de Ron Weasley, ha tingut descendència, i el
seu fill, de nom Albus Severus (pobret...), arribat a l'adolescència
no considera que el seu pare sigui un heroi. Si més no, per a ell no
ho és. Papà Harry tampoc encerta la manera d'entendre's amb el seu
fill. Els sona tot això?</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>D'altra
banda, Draco Malfoy també té un fill, de la mateixa edat que Albus
Severus of course, i de nom Scorpius, que tampoc manté una relació
perfecta amb el seu pare, però que jo diria que no és tan
conflictiva com la que Albus té amb Harry. El propi Draco tampoc va
tenir mai una relació fàcil amb el seu propi pare, i avi de
Scorpius.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>La
veritat és que és interessant l'exploració que el sr Jack Thorne
fa d'aquests conflictes generacionals. I si volen la meva opinió (si
no la volen saltin-se les següents frases) ha de ser bastant més
difícil ser fill de Harry Potter que fill de Draco Malfoy. Al cap i
a la fi, Draco, encara que la vida l'hagi fet més malcarat, no és
tan histèric; i sobretot, és un tros de pare. En canvi Harry
segueix essent el mateix disparat de tota la vida, incapaç de
reflexionar abans de fer qualsevol cosa (com salvar el món, per
exemple) i amb les neurones permanentment despentinades. Harry està
tan pendent de ser Harry que li resulta molt difícil saber qui és i
com és el seu fill. I és clar, el noi n'està fins el gorro del seu
heroïc pare, i de ser "el fill de".</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>I
què passa entre Albus i Scorpius? Ah, bona pregunta. Són amics.
Molt amics. Molt, però que molt amics. I així podria continuar
pujant el grau, cosa que el sr Thorne no ha gosat fer... i segurament
la sra Rowling no li hagués permès... Bonic tema de debat si un dia
d'aquests s'avorreixen.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN_5O3cvRmaUIT7czZ_v62ruwbRauUh1d7t_2gLYbzEVO9Z4rq5lx6j_X794GDZGOc7Qr7ZMYUzdcUPkU7yCCVBAfW8LQk9YUAC7GAt5zOh5fyMmN9r5H_CGF-LUCGGHa2p0vUKazj6V4Tjs1hLxgSDDUOeAmOQCeyKR-w54Ey79tnmHnZZ4BFcMQya-Q/s1013/375-03%20Potter.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="788" data-original-width="1013" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN_5O3cvRmaUIT7czZ_v62ruwbRauUh1d7t_2gLYbzEVO9Z4rq5lx6j_X794GDZGOc7Qr7ZMYUzdcUPkU7yCCVBAfW8LQk9YUAC7GAt5zOh5fyMmN9r5H_CGF-LUCGGHa2p0vUKazj6V4Tjs1hLxgSDDUOeAmOQCeyKR-w54Ey79tnmHnZZ4BFcMQya-Q/w400-h311/375-03%20Potter.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Scorpius i Albus en versió teatral</span><br /></td></tr></tbody></table> <br /></b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>En
fi, que "Harry Potter i el llegat maleït" és un guió
escènic que jo diria que és aprofitable, sí, però que seria
injust comparar-lo amb els set llibres de la saga Potter escrits per
la sra Rowling, perquè és una altra cosa. Opinió subjectiva,
naturalment, com sempre.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3znPYHCsCr0kKHHI-fNbFcyhyejpox5rBMIY6mgsTg3lW_GSM4fW6QZ0iO6QbXtDUmwUXac4FW6yt7GCyZcsHCIVStyTy9Salu2vND41Of1U9_Ssu1_yVKzbh4NrkbQthBt3_-ScR576YQceJavTIqBXzBnL4YSuFnhkxqDFA2qGnWNiCIy-4qOOIpAE/s2114/375-04%20Potter.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2114" data-original-width="1400" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3znPYHCsCr0kKHHI-fNbFcyhyejpox5rBMIY6mgsTg3lW_GSM4fW6QZ0iO6QbXtDUmwUXac4FW6yt7GCyZcsHCIVStyTy9Salu2vND41Of1U9_Ssu1_yVKzbh4NrkbQthBt3_-ScR576YQceJavTIqBXzBnL4YSuFnhkxqDFA2qGnWNiCIy-4qOOIpAE/w265-h400/375-04%20Potter.jpg" width="265" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Coberta edició original<br /></span></td></tr></tbody></table></b></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><br /> </b></span></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-7124710617613693812023-07-21T18:57:00.000+02:002023-07-21T18:57:31.910+02:00JESÚS Y JOHN WAYNE<p>
</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hRodHnG6fjBkAsQXqzngYStRJz0Qtq7gEodG0IH1rDknWTvP_FvocKUZImGY0KwZxyQOZs8SyrMMBHxWTZJ6LBZ_HWXZdhA8NiQnqwGZLskPx7boRYL-95TEjCA9lkMUhDIYV4ZIKh_0I2Pdc-UdiWLiewxedQUwmv8dniePzXWm9LVuNisnJQ1QyPI/s1500/374-01%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="961" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hRodHnG6fjBkAsQXqzngYStRJz0Qtq7gEodG0IH1rDknWTvP_FvocKUZImGY0KwZxyQOZs8SyrMMBHxWTZJ6LBZ_HWXZdhA8NiQnqwGZLskPx7boRYL-95TEjCA9lkMUhDIYV4ZIKh_0I2Pdc-UdiWLiewxedQUwmv8dniePzXWm9LVuNisnJQ1QyPI/s320/374-01%20Kobes.jpg" width="205" /></a></span></b></span></div><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><br />Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Jesus and John Wayne: </span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">How
White Evangelicals Corrupted a Faith and Fractured a Nation </span></span><span lang="ca-ES"><br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Kristin Kobes du Mez<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Capitán Swing<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2020<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Capitán Swing:</span></span><span lang="ca-ES">
2023</span></b></span><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Abans
que res, transcric la traducció del títol original per a que ningú
dubti de que sí, que el que ha entès en llegir-lo en anglès és
això: "Jesús i John Wayne: Com els evangèlics blancs van
corrompre una fe i van fracturar una nació"</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Una
altra nota prèvia: l'autora, Kristin Kobes du Mez, és evangèlica
(i blanca). És a dir, que aquest llibre no està escrit per algú
"de fora" amb anticossos previs contra els (més que
nombrosos) grups cristians evangèlics, sinó que és obra d'algú
"de dins" que veient el què hi ha i després de posar-se
les mans al cap, ha pensat que era millor explicar-ho tant bon punt
pogués baixar les mans a la posició habitual de repòs.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4tqGaqT7MQjo8x4gUATO7LMl5tGGmfeUlIcWZtuM5i0r_P6j-b0IAkKREDGJULiQAQ7H_W-ILikXNIn9cx1jryOfKhRFKR_MLH7aH3oS_M1_sbeal6dSQaGBU1S2zU9lncU5xJfHfVIUIegqZ23p5oGFFyPqfuYe6sYkl7VoK6wGEe0f-EDvsQUdx5cg/s850/374-02%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="844" data-original-width="850" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4tqGaqT7MQjo8x4gUATO7LMl5tGGmfeUlIcWZtuM5i0r_P6j-b0IAkKREDGJULiQAQ7H_W-ILikXNIn9cx1jryOfKhRFKR_MLH7aH3oS_M1_sbeal6dSQaGBU1S2zU9lncU5xJfHfVIUIegqZ23p5oGFFyPqfuYe6sYkl7VoK6wGEe0f-EDvsQUdx5cg/w400-h398/374-02%20Kobes.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Kristin Kobes du Mez</span><br /></td></tr></tbody></table><br /> <br /></b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>En
el seu llibre la sra Kobes ens explica l'evolució (és un dir) dels
evangèlics nordamericans blancs, des que no tenien cap ascendent
signifitatiu sobre la població general, fins a l'actualitat, en que
constitueixen un lobby de pressió i manipulació de dimensions
enormes. Afegeixo (això ho dic jo, no pas la sra Kobes) que el
fanatisme manipulador dels evangèlics nordamericans blancs traspassa
actualment, i des de fa temps, les fronteres geogràfiques dels
Estats Units (sí, aquestes que Trump fa veure que li preocupen) i
pot ser reconegut fàcilment en multituds de grups evangèlics
sudamericans (sobretot) i europeus (potser no tant, però van
'progressant')</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><span style="color: black;">Dins
de la primera meitat del segle XX</span> els corrents evangèlics
nordamericans estaven circumscrits a determinades visions i
interpretacions del cristianisme, sempre dins l'àmbit de l'estudi i
la pràctica religiosa, sense anar necessàriament més enllà.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Fins
que la cosa 'sí' que va anar més enllà.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Durant
el periode presidencial del general Eisenhower una nova 'espècie'
d'evangèlics, diferent dels diem-ne "teològics", va anar
creixent i multiplicant-se (al més pur estil bíblic).</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Aquesta
nova 'espècie' va decidir que ja n'hi havia prou de la imatge
amariconada (l'adjectiu és d'ells, no meu) del Jesucrist de sempre.
Aquell individu de cabells llargs, envejablement sedosos i cuidats
pels millors especialistes de l'Oréal, que sempre parlava de
germanor, de posar l'altra galta i d'altres animalades semblants, no
era el de veritat.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> <br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2B8pG7ByxKRAtO377gNAHoSkzuKxDwYmLw3Sqz8oMKjHOyJ1OBIAbGmomXbAip2dw_V_YUhuwpEEYd0JZGz_vzYjLJQPxA6a2P23c3qZVP1-kXAAJ8z7zP0ZJ-KuXkJirQzyxK2MNEcxJECq0qUKFXAAd2X-NY-rboF20vl2JXXW04su44erDQax30Mc/s1200/374-03%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2B8pG7ByxKRAtO377gNAHoSkzuKxDwYmLw3Sqz8oMKjHOyJ1OBIAbGmomXbAip2dw_V_YUhuwpEEYd0JZGz_vzYjLJQPxA6a2P23c3qZVP1-kXAAJ8z7zP0ZJ-KuXkJirQzyxK2MNEcxJECq0qUKFXAAd2X-NY-rboF20vl2JXXW04su44erDQax30Mc/w266-h400/374-03%20Kobes.jpg" width="266" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Jesús de l'Oréal</span><br /></td></tr></tbody></table></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>El Jesucrist autèntic era el que repartia hòsties
(no precisament de missa) cada cop que convenia, i fins i tot de
manera preventiva; el que imposava la "veritat" única, és
a dir la que havia d'abraçar tothom, és a dir la d'Ell; el que
determinava que els Estats Units eren la nació escollida per Déu
(és a dir, Ell mateix) que havia de liderar el món, sempre dins de
la fe cristiana evangèlica (no m'ho invento)... i blanca (els negres
estan bé per a cantar gòspel, però para de comptar).</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3j7ImlJeBk6hISaJv-PfD-HzC-KSVLmgZ0Obptk_pNDls0HshrtBfFvbBFgtgsJUP0UUmsZgT3VofoVSMGz1orm5NAY51wH5i0qyE97guKkXcjSc82SvFN9Pjd22T1POsL8VJsO_qx2rnAuX2O3JCbUzW04XpwQBf4bPnQwXy-CaKhJAn4T9yFpx6gjY/s768/374-04%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3j7ImlJeBk6hISaJv-PfD-HzC-KSVLmgZ0Obptk_pNDls0HshrtBfFvbBFgtgsJUP0UUmsZgT3VofoVSMGz1orm5NAY51wH5i0qyE97guKkXcjSc82SvFN9Pjd22T1POsL8VJsO_qx2rnAuX2O3JCbUzW04XpwQBf4bPnQwXy-CaKhJAn4T9yFpx6gjY/w375-h400/374-04%20Kobes.jpg" width="375" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">El Jesús de les hòsties no-de-missa</span><br /></td></tr></tbody></table><br /> <br /></b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Així
doncs, amb Eisenhower aquests nous evangèlics van començar a envair
la política. Eisenhower va ser també el primer president USA que es
va enfangar a la Guerra de Vietnam (1955-1975), conflicte que va ser
omnipresent també a les presidències de Kennedy, Johnson, Nixon i
Ford.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Els
evangèlics diem-ne "populistes" (per a distingir-los dels
"teològics" malgrat que tots dos qualificatius siguin molt
inexactes) se'n van aprofitar. Sempre cercant l'acostament als nuclis
de poder, es van aproximar a l'exèrcit (nucli de poder per
antonomàsia a tot arreu) i, entre d'altres coses, es van dedicar a
proclamar als quatre vents que els soldats nordamericans que
participaven (obligats, no ho oblidem) a la Guerra de Vietnam eren
"Soldats de Crist" (un cop més, no m'ho invento), cosa que
justificava qualsevol atrocitat que poguessin fer, com ara la
Massacre de Mỹ Lai. Així es van guanyar el
suport i les complicitats d'importants comandaments de les forces
armades, fanàtics com ells i, en molts casos, més curts de gambals
que ells. I sempre iguals de perillosos que ells.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIztNVyo4u8d6PNPFJT1jJ4d_l0Pu1whjfG4dAxb6oGhu0_fPm7C0R_k7Ndl17XCXUGfCMab9x-hMTo1189pkrnRALhxMAhaBH22JeyVLS0XLxNGwUHY_IAW90T0fdxLJjQGa8ZhV-BhvRs_o39Nfkvv0kxfZtT8QpDbZYh9g-WvhVc1dKgadfg1VuXks/s1024/374-05%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="790" data-original-width="1024" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIztNVyo4u8d6PNPFJT1jJ4d_l0Pu1whjfG4dAxb6oGhu0_fPm7C0R_k7Ndl17XCXUGfCMab9x-hMTo1189pkrnRALhxMAhaBH22JeyVLS0XLxNGwUHY_IAW90T0fdxLJjQGa8ZhV-BhvRs_o39Nfkvv0kxfZtT8QpDbZYh9g-WvhVc1dKgadfg1VuXks/w400-h309/374-05%20Kobes.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Notícia de la Massacre de My Lai</span><br /></td></tr></tbody></table><br /> <br /></b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Pel
que fa als lligams dels evangèlics "populistes" amb la
política civil, el primer peu seriós a la Casa Blanca el van posar
amb Richard Nixon. Nixon se'n va aprofitar de l'ascendència ja
important que els evangèlics tenien sobre una part notable de la
ciutadania, per a fer-se amb la presidència (1968-1974); i en
contrapartida als evangèlics se'ls va facilitar que es poguessin
introduir encara més en cercles de poder clau.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Posteriorment,
amb Reagan, es evangèlics es van infiltrar significativament dins
del Partit Republicà i encara es van fer més forts i influents. La
seva influència ha continuat creixent exponencialment fins avui.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Per
als evangèlics hi ha hagut presidents que han resultat una
benedicció del Senyor (del 'seu' Senyor, és clar), com George W
Bush, que era com una bleda (sí, el vegetal) facilíssima de
manipular. O com l'inefable Donald Trump, que hauria de dur tatuada
una etiqueta que digués "Perill, manipuleu amb compte". La
famosa imatge de Trump amb actitud provocadora i agressiva amb una
Bíblia a la mà, no va ser fruit d'un moment espontani, precisament.
L'ADN cavernícola de Trump el fa una criatura ideal per als
evangèlics "populistes" blancs.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir-k49JaW2GNa6urQtlGDjKbu-7gP04fc8xUtQvq6Fh82EiFJczfE7dM9on5VIOFDn2a6PSKGt8XvA4WtuXk74wAGeomBLZYWD98HKxRCqXm3vmU9vbLlPAHeVXu7SrHH5xx8YQYLHfOGuse90oR_EvWVzyVIGyGWdgC9ahs8Iih3QO7lQyUPOapgdXh4/s1200/374-06%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir-k49JaW2GNa6urQtlGDjKbu-7gP04fc8xUtQvq6Fh82EiFJczfE7dM9on5VIOFDn2a6PSKGt8XvA4WtuXk74wAGeomBLZYWD98HKxRCqXm3vmU9vbLlPAHeVXu7SrHH5xx8YQYLHfOGuse90oR_EvWVzyVIGyGWdgC9ahs8Iih3QO7lQyUPOapgdXh4/w400-h226/374-06%20Kobes.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Trump i el numeret de la Bíblia</span></td></tr></tbody></table></b></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Per
contra, algú com Barack Obama no resulta de cap profit ni utilitat
per als evangèlics "populistes" blancs, començant perquè
Obama no és blanc. Algú com la sra Clinton tampoc; és una dona, i
amb això ja està tot dit.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Per
a l'evangelisme blanc, la figura del mascle alfa defensor i líder
del cristianisme, és bàsica. John Wayne en versió fanàtic
cristià. Per cert, que John Wayne no era evangèlic sinó catòlic,
mira tu, però sí era racista i supremacista blanc rematat, a més
de dretà sense complexos, és a dir, que el guarnien totes les
virtuts fonamentals dels evangèlics "populistes" blancs
de qui estem parlant.</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b> </b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-BGtW28Y7G7iA-DB4D3S6CqHYWsjGbZ_IFIYZ_PYQOKAPxjDVj4C-ifg9oDHzGw2w6fuTAODUzM6o3os-u2GcjEtCsUmwinpcCkvwfafAegu0i_3XoWjn8Vk8bSPZWz8n89mMllkT7nVFsMnutC-efKNS53VXuuL-cvxE8F_YYPh2CiaubaTZtVxQvXk/s1920/374-07%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1120" data-original-width="1920" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-BGtW28Y7G7iA-DB4D3S6CqHYWsjGbZ_IFIYZ_PYQOKAPxjDVj4C-ifg9oDHzGw2w6fuTAODUzM6o3os-u2GcjEtCsUmwinpcCkvwfafAegu0i_3XoWjn8Vk8bSPZWz8n89mMllkT7nVFsMnutC-efKNS53VXuuL-cvxE8F_YYPh2CiaubaTZtVxQvXk/w400-h234/374-07%20Kobes.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La Trinitat evangèlica blanca</span><br /></td></tr></tbody></table> <br /></b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>A
més de totes aquestes coses que he esmentat fins ara, la sra Kobes
du Mez ens n'explica d'altres molt i molt il·luminadores. Per
exemple:</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>La
dèria militarista dels evangèlics "populistes" es basa en
molt bona part en el fet que <span style="font-style: normal;">els
militars 'són molt mascles' (cosa que no és precisament una veritat
universal)</span>. I als evangèlics "populistes", això de
la cosa mascle els va molt. Tant que... en fi... potser caldria que
comencessin a preguntar-se 'per què', no sé si m'entenen.</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Per
als evangèlics "populistes" la família està basada en
una jerarquia patriarcal absoluta i és d'estructura
incontestablement tradicional. El pare és el representant de Déu i
per tant la seva autoritat és inqüestionable tant per part de
l'esposa com dels fills. Tant la jerarquia com l'estructura ja estan
prefigurades a la Bíblia, per tant són mandat de Déu.</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b> </b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_HBigGxcNwQdXjGIp9IQiCSXn9von43bCQSyisRYJpbane8uzQkQ0w6D0AnxGKGiqe-lDlGna4FM41raIDwdhFFsaMnIpcpdqTKqBgcysLJeRS5PQI4Hg7eq5mXNCHYaftiY6RQd1Ef4NqNQkCK-shLmTDr5kgIhhVEhi3NOItPZlVPk9iM0a_dNdAlI/s920/374-08%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="920" data-original-width="655" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_HBigGxcNwQdXjGIp9IQiCSXn9von43bCQSyisRYJpbane8uzQkQ0w6D0AnxGKGiqe-lDlGna4FM41raIDwdhFFsaMnIpcpdqTKqBgcysLJeRS5PQI4Hg7eq5mXNCHYaftiY6RQd1Ef4NqNQkCK-shLmTDr5kgIhhVEhi3NOItPZlVPk9iM0a_dNdAlI/w285-h400/374-08%20Kobes.jpg" width="285" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Coberta d'un manual per a famílies cristianes</span><br /></td></tr></tbody></table></b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b> </b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Com
que Déu dicta que l'obediència al pare patriarca ha de ser
absoluta, les conductes lesives, agressives y abusadores contra les
dones i els fills... són culpa de les dones i els fills, que les han
provocat per no plegar-se a l'autoritat absoluta d'arrel divina.</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Més
'perles':</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Les
igualtats home i dona, blancs i negres... són falses. Déu ja
estableix superiors i inferiors. Ignorar això és antiamericà,
perquè els Estats Units són el país de Déu.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Els homes
manen i protegeixen; les dones obeeixen, són servidores i es
beneficien de la protecció masculina. Cas que la dona pretengui ser
igual que l'home i en conseqüència renunciï a seva protecció, es
mereix el que li pugui passar. La Bíblia n'està plena de directrius
divines que deixen tot això molt clar.</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>L'educació
s'ha de fer en escoles cristianes per a evitar l'adoctrinament
perniciós que puguin fer les públiques (explicant, per exemple, la
teoria darwinista de l'evolució). El millor, però, es que
l'educació es faci a casa, en el sí de la família cristiana, que
protegirà a l'escolar de qualsevol contaminació exterior,
evidentment satànica.</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Bé, penso
que no cal aportar més exemples aquí i que el que realment val la
pena és llegir el llibre de la sra </b></span></span><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span lang="ca-ES"><b>Kobes
du Mez, interessantissim des de la primera línia, que explica totes
aquestes coses i unes quantes més, totes elles francament
terrorífiques... i comprobables.</b></span></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Un parell de
comentaris més abans d'acabar:</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Primer, em
sembla més que evident la semblança entre els, diem-ne principis,
dels evangèlics populistes cada cop més instal·lats en llocs clau
del poder, i els de l'extrema dreta que actualment s'està extenent
per tot arreu amb una rapidesa alarmant.</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>I segon, em
pregunto per què es diuen evangèlics si els seus, diem-ne
principis, són més propis de l'Antic Testament, és a dir, que són
previs als evangelis. I ja no diem la seva figura divina
protagonista, que és calcadeta al Déu Pare de les plagues d'Egipte,
d'allò de Sodoma i Gomorra, o de la incitació a l'assassinat d'un
menor feta a Abraham només per a comprovar si el tal Abraham li era
incondicionalment fidel, malgrat que el menor fos fill seu (s'ha de
ser bèstia i mancat d'escrúpols, no em diguin!).</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span lang="ca-ES"><b>Llibre
aprofitable? Absolutament, encara que estic segur que hi haurà una
pila de persones que consideraran que tant el llibre com aquest
comentari que acabo de fer, més que "aprofitables" són
més aviat execrables. Què hi farem...</b></span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span lang="ca-ES"><b> </b></span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="border: none; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;"><span style="color: black; font-size: medium;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span lang="ca-ES"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijLRB_7GtZoAQOuXQWSBUXZYD8ci2FF5hqH1TvZcFSWdTEkF0RPWOs3qSDpgrXIjIAjw9l1SD74ANxsf04jlsh-JVJ11NRzCaoaHyu6plu1u-0aTbhajRwsbGampp9ttraHKX0UyXOf8VXCI5C0cIM40UgkwPOu_mALV6xjJBrXUC2GfFfFzSAnNIrXUI/s1200/374-09%20Kobes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="794" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijLRB_7GtZoAQOuXQWSBUXZYD8ci2FF5hqH1TvZcFSWdTEkF0RPWOs3qSDpgrXIjIAjw9l1SD74ANxsf04jlsh-JVJ11NRzCaoaHyu6plu1u-0aTbhajRwsbGampp9ttraHKX0UyXOf8VXCI5C0cIM40UgkwPOu_mALV6xjJBrXUC2GfFfFzSAnNIrXUI/w265-h400/374-09%20Kobes.jpg" width="265" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Coberta de l'edició original de 2020</span><br /></td></tr></tbody></table><br /> <br /></b></span></span></span></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-38175934294985173272023-05-30T17:42:00.003+02:002023-05-30T17:47:19.647+02:00GRAVETAT ZERO<p style="margin-bottom: 0cm;"></p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLU05e_TcMs9soMFIKPPMSPD_Zxxi14oux25wEVfYgyjLgqMwOwPxCElKAK05a7bbQZVI-zmquemOXJaaHPf0X6J4S2ntdZaj8EFayUzCaXE98m8-eMamcd_Cgj6pkw7v5DrlF-fsXIBlb1_xc1C_wokJeJWAPcolf_IpKlXGmpT3cEYXeHYx_g6TQ/s1486/373-01%20Allen.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1486" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLU05e_TcMs9soMFIKPPMSPD_Zxxi14oux25wEVfYgyjLgqMwOwPxCElKAK05a7bbQZVI-zmquemOXJaaHPf0X6J4S2ntdZaj8EFayUzCaXE98m8-eMamcd_Cgj6pkw7v5DrlF-fsXIBlb1_xc1C_wokJeJWAPcolf_IpKlXGmpT3cEYXeHYx_g6TQ/s320/373-01%20Allen.jpg" width="215" /></a></div><div class="separator" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><br /></div><p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"> </span></span></b></span></p><p><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Zero Gravity<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Gravedad cero<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Woody Allen<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Alianza
Editorial<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Alianza
Editorial<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2022<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició en català:</span></span><span lang="ca-ES"> 2022<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> 2022</span></b></span></p><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Corria
l'any 1981. Vaig comprar un llibre que tot just s'havia publicat en
català amb l'incomprensible títol de "Resquillades de
trascantó". Era la traducció (feta per Betty Alsina) d'un
llibre de Woody Allen de l'any anterior que originalment es deia
"Side Effects", és a dir, 'efectes secundaris'. Com podem
comprovar, això de retorçar els títols dels llibres quan són
traduïts a un altre idioma, no és precisament una pràctica acabada
d'inventar.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivTzR4a9tWZIqKVHq_3tfenMVx3ikOsYDML9WL3UiEV8nax-cNfMq52N4OqiW8ViUKPs0ylptMvHXNO4dG-O6NXAqt_aRVXaiEt4yozIDW-nmxU7iFSQe7HnavmD2jnJgBYv_gHoyJRSpeQqsTcjM9Fx6p1EY39-vEkNQP0NRhbJw-hCYYqrY6RZ76/s1500/373-02%20Allen.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="991" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivTzR4a9tWZIqKVHq_3tfenMVx3ikOsYDML9WL3UiEV8nax-cNfMq52N4OqiW8ViUKPs0ylptMvHXNO4dG-O6NXAqt_aRVXaiEt4yozIDW-nmxU7iFSQe7HnavmD2jnJgBYv_gHoyJRSpeQqsTcjM9Fx6p1EY39-vEkNQP0NRhbJw-hCYYqrY6RZ76/w264-h400/373-02%20Allen.jpg" width="264" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Edició de 1981</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /> <br /></b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Bé,
fet i fet el llibre em va semblar genial. Era una cosa molt diferent
de qualsevol altra que hagués llegit anteriorment. Era intel·ligent,
sarcàstic, ple d'absurds divertidíssims... No vaig fer cap ressenya
per a aquest blog, perquè aquest blog no existia. Ni existia cap
blog de Google. Ni Google. Ni internet per al comú dels mortals.
Existien els llibres de paper, i es compraven (a gairebé ningú se
li acudia robar un llibre d'una llibreria; quina excentricitat!)</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>L'any
1994 vaig comprar un exemplar d'una reimpressió de l'edició traduïda al
català (per Alícia Ramon) de "Without Feders", un altre
llibre de Woody Allen publicat l'any 1975 i al que aquí van posar
per títol "Desplomats". Deixant apart que 'desplomats' no
és el mateix que 'sense plomes', també vaig trobar que el llibre
era memorable i m'ho va fer passar molt bé.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgma2xU9iOi8p2_iVqogcUhP5zNBy1HeMKwF3qfD5XmkTVfHfThUgIRGslJmFChD1hVFf4sP2CLWKMyUuwwvodvKt0zk8P8x0DrG2umLWyB_LGHt4nOL8zp-M5cd3-coAs9odzSFun7JX9EcLxNVAYke_pofQ3utOgsU6sW13E7ix4HlUV1qeNUXKTQ/s1500/373-03%20Allen.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1064" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgma2xU9iOi8p2_iVqogcUhP5zNBy1HeMKwF3qfD5XmkTVfHfThUgIRGslJmFChD1hVFf4sP2CLWKMyUuwwvodvKt0zk8P8x0DrG2umLWyB_LGHt4nOL8zp-M5cd3-coAs9odzSFun7JX9EcLxNVAYke_pofQ3utOgsU6sW13E7ix4HlUV1qeNUXKTQ/w284-h400/373-03%20Allen.jpg" width="284" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Reimpressió de 1994</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /> </b></span><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy4zT27oLIzl8YJ8P5t6QMyAL6v9-H8WFsIpbo0uwdrsSjNnC46uNUhmeFjPB0s_EBQZJ0pqVDDOtygdLOITSPuvVg6WVO7qWqyzljevlDCp7-p2UW6_cPuEDbPo26vBRF461wPibJvVVtomBRZuzyYXIMNTwy3BhkLqv1P6-mQiMmGqe0uWhg-Nwi/s460/373-04%20Allen.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="460" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy4zT27oLIzl8YJ8P5t6QMyAL6v9-H8WFsIpbo0uwdrsSjNnC46uNUhmeFjPB0s_EBQZJ0pqVDDOtygdLOITSPuvVg6WVO7qWqyzljevlDCp7-p2UW6_cPuEDbPo26vBRF461wPibJvVVtomBRZuzyYXIMNTwy3BhkLqv1P6-mQiMmGqe0uWhg-Nwi/w200-h197/373-04%20Allen.jpg" width="200" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Logo "Barcelona" de 1994</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /> <br /></b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>L'any
2005 vaig comprar un compendi en castellà de tres llibres d'Allen
(traduccions de Marcelo Covián y José Luis Guarner), que contenia
el dos llibres esmentats anteriorment i també el primer llibre
d'aquest autor, "Getting Even" (1971) que aquí es va
publicar amb el títol de "Cómo acabar de una vez por todas con
la cultura" (vuit paraules més que en el títol original) i
també em va semblar molt bo.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> <br /></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2eQ_2iyh3Kcv-rw3Jj4A56uzaF02LGYFSTiqwbaAryKCS80E_lyFWTeyUgjzNgpJHoYJA6lcYUhZJ0CaaemwXg9jDzo8Cvjt-y2C0EiN9O_vaYf--FS8iO9YYLXa187RxKctOFvg6g2xn7_bdOwwPmEiFv4PWBYWEPndpIeJO69zNhEs3jSMODZk5/s1500/373-05%20Allen.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1005" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2eQ_2iyh3Kcv-rw3Jj4A56uzaF02LGYFSTiqwbaAryKCS80E_lyFWTeyUgjzNgpJHoYJA6lcYUhZJ0CaaemwXg9jDzo8Cvjt-y2C0EiN9O_vaYf--FS8iO9YYLXa187RxKctOFvg6g2xn7_bdOwwPmEiFv4PWBYWEPndpIeJO69zNhEs3jSMODZk5/w268-h400/373-05%20Allen.jpg" width="268" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Edició de 2005</span><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Ara
acabo de llegir "Gravetat Zero", publicat l'any 2022. Amb
el temps tots ens fem grans, inclòs el sr Allen, naturalment. Però
"fer-se gran" i "evolucionar", no és equivalent,
igual que passa, com ja he dit abans, amb "Desplomats" i
"Sense plomes". Probablement, si jo hagués llegit aquest
llibre en algun moment entre els anys 1981 i 2005 (i estic estirant
molt), les històries que hi inclou el sr Allen m'haurien semblat
intel·ligents i magnífiques... però ara, a 2023, no és el cas. No
és que les històries del sr Allen em semblin caducades ni passades
de moda, no. És una altra cosa. Si no hagués llegit, prèviament,
res de l'autor, "Gravetat Zero" seria un descobriment, i un
bon descobriment, segur que sí. Pero sí que tinc un bagatge previ,
i resulta que "Gravetat Zero", per a mi, en comptes de ser
un descobriment és una fotocòpia d'uns originals datats entre 43 i
52 anys enrere.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Totes
les històries de "Gravetat Zero" segueixen el mateix patró
basic de "Getting Even", "Side Effects" o
"Without Feders", amb la diferència que aquest llibres
primigenis tenen una brillantor que "Gravetat Zero" no té.
</b></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>El
llibre està saturat de referències molt particulars relacionades
amb el context cultural de l'autor que dificulten la comprensió per
part d'un lector no familiaritzat amb elles. És a dir, ras i curt,
que si no ets un jueu benestant de Manhattan no hi acabes de
connectar.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>D'altra
banda, hi ha vegades que hom té la sensació de estar llegint
històries escrites per un snob absolut, dirigides a altres snobs
absoluts. Fins i tot la paraula "snob" pertany a altres
temps.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Això
sí, alguna troballa sí que hi ha: la història "El mal de la
vaca boja", narrat per una vaca, té la brillantor que hom hi
pot trobar en els primers llibres del sr Allen.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>De
veritat que em sap greu que m'hagi sortit una valoració potser una
mica massa contundent d'aquest llibre, però és que són aquestes
las sensacions que he tingut. També podria no haver escrit res, és
cert, però... per què m'hauria d'haver abstingut?</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Això
no vol dir que no consideri que el llibre és aprofitable. I tant que
ho és d'aprofitable! Però més per a uns que per a d'altres. Igual
que aquesta mateixa valoració que he escrit, que només té el valor
que el lector li vulgui donar.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkdSUGS6IcXHLOlkM8aS4o6Z4VJfBeqdnvk7MqCFdEQcNlsU25YQeoLKbTiAFh8YP4yOpjPKq4Z1LZjQ1RHeLGix91-Z-OxwB5WemDbMRa3g7oATbbADuoouf-8sgJ4l3NAMVxurg2VRx1AqHhSfgbrTuLDC99GYyGgkzz5v_uliuRg2A7KsSYdplT/s1000/373-06%20Allen.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="669" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkdSUGS6IcXHLOlkM8aS4o6Z4VJfBeqdnvk7MqCFdEQcNlsU25YQeoLKbTiAFh8YP4yOpjPKq4Z1LZjQ1RHeLGix91-Z-OxwB5WemDbMRa3g7oATbbADuoouf-8sgJ4l3NAMVxurg2VRx1AqHhSfgbrTuLDC99GYyGgkzz5v_uliuRg2A7KsSYdplT/w268-h400/373-06%20Allen.jpg" width="268" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Coberta de l'edició original</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><br /></b></span><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> <br /></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b> </b></span></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-2557170751962063062023-04-24T17:38:00.000+02:002023-04-24T17:38:31.012+02:00AUGUSTO. De revolucionario a emperador<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPn7z5mnJeP21Bs6Q_YGZZViL2gHdZk2XS8-YpTGmHLu7m3qwwOadMObaIAjPl-eW2V-Y6okQFeSX6_5wRqqLQvmgRhNsgCKihjQ7_KHaftGPX-gU_OeeEXrZcC5uTCqsuRe-hg0DN1vKXzh-IHLHO4STxzTkUPdavgcslEvmkq0Yw13S9OYvIWkmO/s2560/372-01%20August.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1766" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPn7z5mnJeP21Bs6Q_YGZZViL2gHdZk2XS8-YpTGmHLu7m3qwwOadMObaIAjPl-eW2V-Y6okQFeSX6_5wRqqLQvmgRhNsgCKihjQ7_KHaftGPX-gU_OeeEXrZcC5uTCqsuRe-hg0DN1vKXzh-IHLHO4STxzTkUPdavgcslEvmkq0Yw13S9OYvIWkmO/s320/372-01%20August.jpg" width="221" /></a></div><br /><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Augustus. From
Revolutionary to Emperor<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Adrian Goldsworthy<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
La Esfera de los Libros<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2014<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per La Esfera de los Libros:</span></span><span lang="ca-ES">
2022</span></b></span><span style="font-size: medium;"><br /></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>August.
O Octavi. O Octavià. O Cèsar. O Octavi August. O Cèsar August. La
mateixa persona amb tots aquest noms, segons la Història. O "aquell
xaval torracollons que es pensa que es algú perquè Juli Cèsar, que
era un altre torracollons, va dir que l'adoptava", segons Marc
Antoni. Sí, el de la Cleopatra.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Cal
reconèixer que el sr Goldsworthy ha fet una feina considerable
-tirant a <i>magna</i>, diria jo- treballant en aquesta biografia de
qui va ser el primer emperador dels romans, tot i que ell va sostenir
sempre que era republicà de tota la vida i que l'objectiu que tenia
en mantenir-se al poder era preservar els valors de la República.
S'ha de tenir barra. Ell en tenia, però amb gràcia. Per això va
poder romandre assegut a la trona imperial durant quaranta-un anys.
Neró, per exemple, no en tenia cap de gràcia (encara que ell estava
convençudíssim de que sí), i només va durar tretze anys i uns
quants mesos.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Aquesta
ve a ser la història del segon romà més reconegut de tots els
temps. El primer va ser Juli Cèsar i el tercer va ser Calígula.
Tiberi, que va estar entre August i Calígula no va ser més que un
mindundi, comparat amb els altres.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Insisteixo
que reconec que el sr Goldsworthy ha treballat molt, però ¿saben
què passa? doncs que la Història de Roma, així a l'engròs, està
feta a base de batalles i batalletes, de guerres i de guerretes, una
rere l'altra, constantment, i, ¿què volen que els digui? a mi ja
arriba un punt que em cansa.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Juli
Cèsar, des que va dir la seva primera paraula en llatí -que estic
convençut que va ser "ego"- es va passar la vida obstinat
en deixar clar que ell la tenia més ufana i més llarga que ningú...
fins que el Senat li va demostrar que tenir-la més vistosa que un
altre no significa que t'hagi de durar més.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Marc
Antoni, que era bastant més rústic que Cèsar -però sembla ser que
també era més guapo, ja saben, amb la pinta fascinadora que poden
gastar certs homes que tenen un punt de primitiu-, també es va
passar la vida tocant la llança a tothom que se li posava per
davant, i si en algun moment donat no tenia ningú al davant, l'anava
a buscar. Fins que Octavi -que encara no es feia dir August- li va
deixar clar que si es tractava de llances, entre la seva (Octavi) i
la d'ell (Marc Antoni) no hi havia color. A favor de la seva
(Octavi), és clar.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>I
és que August, o Octavi, o Octavià... això de que Juli Cèsar
decidís que l'adoptava s'ho va prendre molt seriosament i des del
primer moment va tenir clar que ell "seria com el papa".
L'adoptiu, no el biològic, de qui a hores d'ara ningú en recorda el
nom, pobre home.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Un
cop desaparegut Marc Antoni (sí, el de la Cleopatra) i qualsevol
altre persontage que li pogués fer ombra, Octavi August o Cèsar
August o etc. etc. va poder dedicar-se sense problemes a allò que
més li agradava: governar Roma com cal. "Com cal" vol dir
com a ell li semblava millor i punt. La veritat és que segons totes
les fonts hagudes i per haver, inclòs el sr Goldsworthy, August va
resultar ser un polític molt hàbil, sobretot en favor d'ell mateix.
I naturalment va seguir fent més batalles i batalletes i guerres i
guerretes...</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Doncs
d'això és del que va aquest llibre. Un cop vostè l'hagi llegit,
podrà presumir a qualsevol festa on el convidin de que a la sala no
hi ha ningú - però és que ningú ningú ¿eh?- que en sàpiga més
d'August que vostè. És clar que, ben mirat... i què?. No crec que
sigui una cosa que pugui deixar impressionat a cap dels altres
assistents. Ah, i haurà de vigilar que a la festa no hagin convidat
també al sr Goldsworthy, és clar.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>I
ja per a acabar, dos comentaris:</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>El
primer: entre tanta batalla i batalleta, i guerra i guerreta, el sr
Goldsworthy té temps d'esmentar, encara que només sigui de passada,
a l'esposa d'August, Lívia Drusil·la qui, per cert, també es va
considerar a ella mateixa bastant Augusta. El sr Goldsworthy no abona
cap de les diverses teories que han anat apuntant que Lívia
Drusil·la era més aviat mortífera, sobretot entre aquells membres
de la pròpia família imperial que podrien haver obstaculitzat els
seus interessos (que confonia amb els "interessos de la pàtria",
cosa que també feia el seu excels espòs). El sr Goldsworthy diu que
ell no pot afirmar això sobre Lívia Drusil·la... perquè no hi ha
prou proves concloents, que no és el mateix que creure-la incapaç
de segons quines maniobres.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>El
segon: en alguns moments, la traducció al castellà d'aquest llibre
del sr Goldsworthy és un autèntic atemptat a les normes bàsiques
de la sintaxi, com si ningú hagués supervisat el text abans
d'imprimir-lo. Potser és que el sr editor va pensar que "total,
una cosa així només se la llegiran quatre gats". És possible,
però crec que els altres tres gats i jo (per no parlar del propi sr
Goldsworthy) mereixem una mica més de respecte.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Llibre
aprofitable? Diria que sí... però se n'han de tenir ganes. Una
mica.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b> </b></span><span style="font-size: medium;"> <br /></span></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"> *************</span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>Post
scriptum:</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: medium;"><b>El
pare biològic d'Octavi August es deia Gai Octavi. Algú ho havia de
dir. És de justícia.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdWoQW4nbQ8EUQmusAj5_bT_OafdhKkRZrmAIFPd_BY5NLHFflptT0mN_sjiOEFZI8kO3kpF49ffrLSxBHwazEB-OAHnVgElGZMRj2_-PjHDeK4oa0RuWdJLwacNl8zT7zrMwzPj1RzAGoCyZ9fJPNcUDLFkD7g_egqTaz-VmlNHJiweKGC7vwByiU/s1552/372-02%20August.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1552" data-original-width="1038" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdWoQW4nbQ8EUQmusAj5_bT_OafdhKkRZrmAIFPd_BY5NLHFflptT0mN_sjiOEFZI8kO3kpF49ffrLSxBHwazEB-OAHnVgElGZMRj2_-PjHDeK4oa0RuWdJLwacNl8zT7zrMwzPj1RzAGoCyZ9fJPNcUDLFkD7g_egqTaz-VmlNHJiweKGC7vwByiU/w268-h400/372-02%20August.jpg" width="268" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Coberta de l'edició original</span><br /></td></tr></tbody></table></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-16546898985858062632023-02-07T17:45:00.001+01:002023-02-07T17:47:04.403+01:00L'ÚLTIMA NIT A TWISTED RIVER<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7lLbrk9_2q-ZkpIUkvVEKAJ4GhqK90NwnPkPCPu5RZcdwM1JNssVtovcxJPRPsKdh0KC_l8mebmpagB5gpAkEBKVSxrKioH55RzO2Yc9obtDopgrSLOopIGiHmWkihEqu-fwhPNvPsiPBau0T8sCQWRdtAw-aSV0mt9GaQRjslZG_1SMAOmKZVbMI/s1600/371-01%20Irving%20Twisted.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1222" data-original-width="1600" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7lLbrk9_2q-ZkpIUkvVEKAJ4GhqK90NwnPkPCPu5RZcdwM1JNssVtovcxJPRPsKdh0KC_l8mebmpagB5gpAkEBKVSxrKioH55RzO2Yc9obtDopgrSLOopIGiHmWkihEqu-fwhPNvPsiPBau0T8sCQWRdtAw-aSV0mt9GaQRjslZG_1SMAOmKZVbMI/w400-h305/371-01%20Irving%20Twisted.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p>
</p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: blue; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif"><b>John
Irving nº 16</b></span></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Last Night in Twisted
River<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol en
castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> La última noche en
Twisted River<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
John Irving<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Edicions
62<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Tusquets<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2009<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Edicions 62:</span></span><span lang="ca-ES">
2010<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Tusquets:</span></span><span lang="ca-ES"> 2010</span></b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Una
vegada més he "d'agrair" al sr Irving que jo hagi
necessitat uns quants dies per a refer-me emocionalment després de
llegir un dels seus llibres.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Des
de la primera pàgina ja veus que la història anirà forta;
aleshores et dius a tu mateix que ja coneixes prou al sr Irving
(sobretot si has llegit els seus 15 llibres anteriors) com per a
saber que en el moment més inesperat, quan tinguis la guàrdia més
baixa, giraràs una pàgina i... pumba!! ...et trobaràs amb una
andanada emotiva que et deixarà enfonsat a la misèria durant una
bona estona. I això, evidentment, en un llibre de 650 pàgines pot
passar diversos cops. I passa, ja us ho dic jo que passa. El sr
Irving no desaprofita cap de les oportunitats que se li presenten per
a exercir la seva extraordinària capacitat de tocar la fibra a
tothom que se li posi per davant.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Aleshores,
amb aquella innocència que de vegades (només de vegades) et
caracteritza, et penses que el fet de saber com acostumen a anar les
coses a les històries del sr Irving, pot actuar com una mena de
vacuna que, si bé no t'evitarà els embats que t'esperen durant la
lectura, si que potser reduirà la intensitat demolidora dels seus
efectes. Error. A la segona vegada que la història t'esclata a les
mans ja veus que aquí ningú s'estalvia res.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Fins
que arribes al final. I al final ve la rematada. Quan dic "final"
em refereixo <i>literalment</i> al final, l'últim paràgraf,
l'última frase, les últimes cinc paraules... després de les quals
ja no hi ha res més... tret de tu i la teva consciència de que la
teva línia de flotació emocional ha saltat (ara ja definitivament)
pels aires. No te'n lliures, encara que això mateix ja t'hagi passat
altres vegades amb llibres del sr Irving i creguis que vas avisat.
Ell juga amb avantatge. Coneix la seva pròpia emocionalitat, la dels
seus personatges i la teva com a lector, i per tant no hi tens res a
fer.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>La
veritat és que m'agradaria dir moltes més coses i més concretes,
però això comportaria l'efecte imperdonable de desvetllar aspectes
de la trama. Ni pensar-ho. No seré jo qui espatlli els descobriments
que ha de fer cada lector per ell mateix.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Crec
que sí que puc parlar, però, dels escenaris geogràfics en què
passa la història. De fet són els habituals en els llibres del sr
Irving: New Hampshire, Massachusets, Vermont, Toronto (Canadà), New
Hampshire una altra vegada, i Ontario (Canadà una altra vegada). És
a dir, la regió de New England als Estats Units i dues de les
ciutats més significatives del sud del Canadà. Aquest és de fet
l'àmbit geogràfic del propi autor.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Val
la pena tenir el Google Maps a l'abast mentre vas llegint el llibre;
això és vàlid per a totes les novel·les de John Irving, però
potser d'una manera especial pel què fa a aquesta, en què és
important saber per on es mouen els personatges i veure quina relació
espaial hi ha entre uns llocs i altres. Com a nota personal puc dir
que mai hauria cregut que m'interessés ni molt ni poc com és el
nordest dels Estats Units ni la ciutat de Toronto. Ara, tant l'un com
l'altra em resulten emotivament familiars, i me n'alegro. Considerant
que el meu coneixement de la zona es limitava a saber que allà
també hi vivia la sra (Jessica) Fletcher, no està gens malament
l'increment cultural...</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Pel
que fa als personatges, es torna a produir l'efecte
"multiprotagonista" propi dels llibres d'aquest autor. Es
podria dir que hi ha tres protagonistes principals: el cuiner, el
fill del cuiner i l'amic del cuiner. Però és que tots els altres
són tan potents que seria una injustícia qualificarlos de
secundaris.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Un
cop més també, cal expressar tota l'admiració possible per la
tasca impressionant de documentació feta pel sr Irving a l'hora
d'escriure aquesta història, d'una banda pel què fa als aspectes
gastronòmics propis de la feina del cuiner, però especialment per
allò que està relacionat amb la tasca dels llenyataires que durant
la segona meitat del segle XX es dedicaven a la tala i el transport
fluvial d'arbres per a la indústria de la fusta. Després de llegir
un llibre del sr Irving surts emocionalment fet pols, és veritat,
però també surts més savi en segons quins temes que mai t'havien
interessat en absolut. Ja veus tu quines coses.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>I
què més podria dir per a acabar, que no comportés cap spoiler
greu? No sé... ah, sí: l'arbre que surt a la portada del llibre ha
estat fotografiat per la filla de l'autor i, en certa manera, també
és un personatge de la història.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Llibre
aprofitable? Naturalment que sí. Si us plau, quines preguntes de
fer...</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"><b> <br /></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWDjPCacUb1W0-K1sjNGd8CDnXrhTeuImWW1h4xd2JBrVGm16ME-pMmkP4iGreO-lX4aKoLlcHuO_z51RNqkBZ48NBpBD_xfc05tv01Tx_XwazUhiAn5PippZkXbgCKQ7q8A1HzzhI5sZ6_uyCo3lUjJNVoekPX492Rv4VqwTCh8RaU38T5cNWmCwN/s1814/371-02%20Irving%20Twisted.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1814" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWDjPCacUb1W0-K1sjNGd8CDnXrhTeuImWW1h4xd2JBrVGm16ME-pMmkP4iGreO-lX4aKoLlcHuO_z51RNqkBZ48NBpBD_xfc05tv01Tx_XwazUhiAn5PippZkXbgCKQ7q8A1HzzhI5sZ6_uyCo3lUjJNVoekPX492Rv4VqwTCh8RaU38T5cNWmCwN/s320/371-02%20Irving%20Twisted.jpg" width="212" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta de la 1ª edició original</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif"><b><br /></b></span><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"><b> </b></span></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-51672808319990822882022-12-07T17:47:00.002+01:002022-12-11T11:31:46.819+01:00NUNCA DELANTE DE LOS CRIADOS<div><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"><b><span style="color: blue;"></span></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face="Arial, sans-serif"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0NgzQHc5yFpwdL5ILIMzQf4ZtVxJmOeIOEq2-2fouQy_cwAqad9zvrP4ANoDG599WCr3w41JwuS6CjHiik0tkpzFXsz0H_gUuSZWtgTYGIry1ZawWQxqNeYdR7qU6icgE8VEBM5uLgH6Ki5QNi3QANVThxyXXsn7qgqE-L5KEOMNY6zANtzZd4ga/s1843/370-01%20Dawes.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1843" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0NgzQHc5yFpwdL5ILIMzQf4ZtVxJmOeIOEq2-2fouQy_cwAqad9zvrP4ANoDG599WCr3w41JwuS6CjHiik0tkpzFXsz0H_gUuSZWtgTYGIry1ZawWQxqNeYdR7qU6icgE8VEBM5uLgH6Ki5QNi3QANVThxyXXsn7qgqE-L5KEOMNY6zANtzZd4ga/s320/370-01%20Dawes.jpg" width="208" /></a></span></b></span></div><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b><span style="color: blue;"><br />Títol
original:</span> Not in front of the servants. A true portrait of
Upstairs, Downstairs life<br /><span style="color: blue;">Autor:</span>
Frank Victor Dawes<br /><span style="color: blue;">Editorial:</span>
Periférica<br /><span style="color: blue;">Any primera edició original:</span>
1973<br /><span style="color: blue;">Any primera edició per Periférica:</span>
2022</b></span><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>"Not
in front of the servants" va ser escrit pel sr Frank Victor
Dawes a començament de la dècada dels 1970's, moment en que una de
les televisions britàniques emetia, amb èxit, la sèrie "Upstairs,
Downstairs" (de 1971 a 1975; la televisió pública espanyola la
va emetre a partir de 1981 amb el nom de "Arriba y abajo" i
la televisió pública catalana ho va fer a partir de 1990 amb el nom
de "A dalt i a baix")</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>El
sr Dawes se sentia interessat per l'època victoriana i a més la
seva mare havia començat a treballar en el servei domèstic als
tretze anys. Sembla ser que aquestes dues gens emocionants
circumstàncies el van motivar a posar, l'any 1972, un anunci al
Daily Telegraph demanant que qualsevol persona que hagués treballat
en el servei domèstic en èpoques remotes li enviés una carta on
n'expliqués les seves vivències. I efectivament, li van enviar
cartes. Moltes. I d'aquí va néixer la seva decisió d'escriure una
mena d'història, o descripció, o estudi, o una barreja de totes
tres coses, sobre la veritable vida dels que treballaven "a
baix" (a tot arreu, de fet) i maldormien més amunt de "dalt",
és a dir a les golfes.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>El
sr Dawes ens il·lustra sobre les poc edificants condicions en que
transcorria l'existència de majordoms, lacais, criades principals,
criades secundàries, valets, cuineres, ajudants de cuineres, mossos
de quadres, fregones... des del segle XVIII fins els anys 30's
-inclosos- del segle XX.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>A
veure, com ho explicaria... És un fet sobradament conegut que els
britànics van arribar a colonitzar mig planeta, pel cap baix, i que
els naturals dels territoris colonitzats quedaven reduïts, de facto,
a l'estadi de servents en règim d'esclavatge. Bé,
en realitat això era propi de totes les metròpolis colonitzadores
en relació als "seus" territoris colonitzats. Els belgues,
per exemple, eren tant o més bèsties que els britànics en aquest
sentit; i què dir-ne dels espanyols, és clar. A més tothom
considerava que aquest estat de coses era d'allò més natural,
inclosos els propis colonitzats, que si bé eventualment, i només en
un estadi inicial, podien trobar que allò que feien amb ells era
totalment impropi, tard o d'hora s'acabaven empassant que la seva
situació de submissió era "normal", o "natural",
sobretot després de l'enormement opressiva tasca "evangelitzadora"
que els queia al damunt per part de les esglésies cristianes
metropolitanes corresponents, que aconseguien arrelar ben arrelat el
mantra de que "és voluntat de Déu que tu serveixis els teus
amos i aquesta és la teva via per a arribar al Paradís, perquè Déu
així ho vol". Apa.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Doncs
en aquest llibre el sr Dawes ens explica que, ens ho creguem o no,
aquesta mateixa dinàmica era vigent a la Gran Bretanya metropolitana
entre "senyors" i "servents", i no només durant
el segle XVIII; també en el XIX i entrat el XX.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>És
a dir, que des de l'època de Louis XVI de França i la seva senyora,
Maria Antonieta (qui, per cert, mai va dir allò de "si no tenen
pa que mengin brioixos" malgrat que la frase se li hagi atribuït
milers de vegades), fins el temps de la Segona Guerra Mundial, els
"servents" de les cases britàniques van ser tractats i
considerats com una mena d'esclaus -i per tant de "coses" i
no persones- l'exclusiva missió dels quals era ocupar-se dels
capricis dels seus "senyors". El tracte a que eren sotmesos
no va variar substancialment en gairebé dos segles. Hi havia
diferència entre "servents" i "esclaus"?
Teòricament, sí: els servents no estaven obligats a romandre al
servei dels senyors si no ho volien; podien renunciar i marxar de la
casa. Però en la immensa majoria d'ocasions això significava no
tenir referències per a poder-les presentar a nous "senyors"
i per tant no poder accedir a un nou lloc de treball. Si qui acabava
en aquesta situació era una dona -és a dir, el 90 % del servei
domèstic- el seu destí podia ser, amb sort, la prostitució. Si es
tractava d'un home sempre hi havia moltes més possibilitats, entre
elles les fàbriques, a partir de la revolució industrial, o la
delinqüència. Sigui com sigui, les condicions de vida per a algú
que es decidis a deixar la casa dels seus senyors acabarien essent
molt pitjors que si s'hi quedaven. Per això, de fet, la diferència
entre servents i esclaus gairebé no passava de ser teòrica.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Ah,
i una altra cosa curiosa que ens explica el sr Dawes i que a la
majoria dels seus lectors no s'ens hauria acudit mai: quan parlem del
servei domèstic britànic típic i tòpic, sempre ens l'imaginem a
llocs com ara la gran casa de "A dalt i a baix" o
l'enorrrme casa de "Downton Abbey". Doncs resulta que la
senyora Brown, o la senyora Spencer, totes dues de classe mitjana i
esposes de simples oficinistes de la City, també tenien servei
domèstic, en forma de "fàmula per a tot", a qui, per
cert, tractaven infinitament pitjor que ho pogués fer Lord Bellamy o
Lady Prudence Fairfax. I això per què? ¿És que la sra Brown i la
sra Spencer, un cop casades amb l'oficinista corresponent, es veien
tan tremendament depassades per les feines de casa que els era
imprescindible tenir una minyona que les ajudés? Doncs, no. El que
realment els resultava imperativament necessari a la sra Brown i la
sra Spencer era aconseguir que la sra Taylor i la sra Harris -totes
dues també de classe mitjana i esposes respectivament d'un empleat
de banca i d'un encarregat d'oficina de correus- es tornessin tan
verdes d'enveja que esdevinguessin capaces de fer la fotosíntesi de
manera espontània.</b></span></p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><span style="font-size: medium;">
</span><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>El
llibre del sr Dawes és relativament breu (unes 250 pàgines en
l'edició de 'Periférica') i en alguns moments es fa una mica
repetitiu, però crec sincerament que és aprofitable. D'una banda
deixa clar als estupefactes lectors que allò que vam veure a "A
dalt i a baix" i a "Downton Abbey" pel que fa al
servei domèstic, no és producte de la imaginació dels guionistes,
sinó més aviat de la tasca de documentació que han fet. I d'una
altra banda també deixa clar que en qüestions de mesquinesa
l'espècie humana és imbatible. Però això ja ho sospitàvem, em
temo.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"><b> </b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx9ANlQF_AadYr72UoEPkYgi0usL5QK0kU_VNxzkLTVk7Lpb7r9MtiXI_V7BK66cwmfzK1eQJG0VADCdTM_fFc-mzO-r0WPL6opDXC-qGMNxZTMqog4CFAHhhaPpHodeVbMAKLT_N0k5oVpAYokKXTIszxj7aX9M_iJ9vVT9FnWtXboNLJCnkrnOoS/s895/370-02%20Dawes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="895" data-original-width="673" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx9ANlQF_AadYr72UoEPkYgi0usL5QK0kU_VNxzkLTVk7Lpb7r9MtiXI_V7BK66cwmfzK1eQJG0VADCdTM_fFc-mzO-r0WPL6opDXC-qGMNxZTMqog4CFAHhhaPpHodeVbMAKLT_N0k5oVpAYokKXTIszxj7aX9M_iJ9vVT9FnWtXboNLJCnkrnOoS/w301-h400/370-02%20Dawes.jpg" width="301" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta de l'edició original de 1973</span><br /></td></tr></tbody></table><span face="Arial, sans-serif"><b><br /> </b></span><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"><b><br /></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face="Arial, sans-serif"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="240" src="https://www.youtube.com/embed/DGUigaehntI" width="427" youtube-src-id="DGUigaehntI"></iframe></span></div><span face="Arial, sans-serif"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: medium;"><b>Upstairs Downstairs, els mítics temes inicial i final<br /></b></span></div><div><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"><b><br /></b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span face="Arial, sans-serif"><b><br /></b></span></p>
</div>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-44570546451257806522022-11-13T18:20:00.000+01:002022-11-13T18:20:36.832+01:00INÉS Y LA ALEGRÍA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2cZZawwYtrdWZmJ-fR01EKr8TuOMhL7i0c2KGlWNB5g3kzPFl4Y8jVUOznnz8UFhvyJdkXtcPW1lVPXTH8ON0be7Jx5oUxw4kVhScUWv_d8QCnLA9uf8-hLBRy_dv-KP6E_b7CGjGXX7qP6GsUby3zQkPM8ionEb8aY7emQdOR1sG4pCbRfSAxUoc/s4505/369%20Grandes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4505" data-original-width="3010" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2cZZawwYtrdWZmJ-fR01EKr8TuOMhL7i0c2KGlWNB5g3kzPFl4Y8jVUOznnz8UFhvyJdkXtcPW1lVPXTH8ON0be7Jx5oUxw4kVhScUWv_d8QCnLA9uf8-hLBRy_dv-KP6E_b7CGjGXX7qP6GsUby3zQkPM8ionEb8aY7emQdOR1sG4pCbRfSAxUoc/s320/369%20Grandes.jpg" width="214" /></a></div><p></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Inés y la alegría<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Almudena Grandes<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Tusquets<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició:</span></span><span lang="ca-ES"> 2010</span></b></span></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Aquest
és el primer llibre d'una sèrie de sis anomenada "Episodios de
una guerra interminable". L'autora no va arribar a acabar el
sisè llibre de la sèrie.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Entre
el 19 i el 27 d'octubre de 1944, onze mesos abans de que s'acabés
oficialment la Segona Guerra Mundial, membres de la resistència
republicana contra el règim ja instal·lat de Franco van entrar a la
Vall d'Aran provinents de territori francès. Aquest fet,
rigorosament històric, es coneix (per part dels pocs que el
coneixen, és clar) com la "Invasió de la Vall d'Aran".
Aquesta operació va ser impulsada pel Partit Comunista d'Espanya.
S'ha calculat que de les persones que van participar directament a la
"invasió", cent vint-i-nou hi van morir, mentre els
dirigents que prenien les decisions se la miraven des de la barrera.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>En
fi, no seré jo qui faci una anàlisi d'una cosa que de fet desconec
i que és prou seriosa com per a tenir cura de no tractar-la amb
frivolitat. El que sí que expressaré és el meu total respecte pels
qui van arriscar, i fins i tot donar, la seva vida per allò en què
creien, és a dir, per la seva llibertat i la dels seus semblants. No
va sortir bé. Franco va durar trenta-un anys més. El franquisme
encara hi és.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Almudena
Grandes sí que es va informar -i de sobres- sobre la Invasió de la
Vall d'Aran, i aquest llibre és un magnífic homenatge als que la
van fer efectiva.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Aquesta
història és una ficció construïda al voltant de fets reals, que
relaciona persones fictícies amb persones reals. És a dir, és una
història que deriva de La Història.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Si
hom llegeix "Inés y la alegría" tenint a l'abast de la mà
l'aparell corresponent per a anar consultant quan calgui la Wikipèdia
(o similar), al final no només haurà llegit un bon llibre sinò que
també haurà "llegit" un bon documental.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Però,
naturalment, el gran valor d'aquest llibre no prové només de la
informació històrica que aporta al lector sinó també, i
especialment, de la connexió que la senyora Grandes aconsegueix
establir entre el lector del temps actual i el que aquest mateix
lector hauria pogut sentir si hagués acompanyat personalment als
"invasors" de la vall d'Aran cas que hagués estat entre
ells en el moment dels fets i durant els anys posteriors. El lector
es troba de tal manera immers entre els personatges, tan ficticis com
reals, que és capaç de sentir la mateixa mena d'emocions que ells:
ràbia, por, frustració... Dic "la mateixa mena d'emocions",
perquè sentir "les mateixes emocions" exactament, amb la
mateixa intensitat, amb la mateixa qualitat, és del tot impossible.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Entre
les emocions que he esmentat no hi figura la "alegria" del
títol. I és que, en la meva particular opinió, no hi ha cap
"alegria" en aquest llibre. Si bé és cert que s'hi pot
trobar il·lusió, força, valentia, emoció, humanitat... també hi
ha -i en proporcions prou importants- frustració, desengany, drama
personal, drama col·lectiu, patetisme... i una postguerra gairebé
insuportable. Però alegria, no.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Jo
ja porto llegits uns quants llibres que tracten de la Guerra Civil
espanyola, i també alguns (molts menys) sobre la postguerra, vista
tant des de l'interior com des de l'exili, i saben què?, que els que
em costen més de digerir, els que em deixen més deprimit, són els
de la postguerra. La guerra matava de cop; la postguerra matava poc a
poc, amb acarnissament, dia a dia durant dècades...</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>És
per això que tot i admetent que aquest llibre de la sra Grandes,
primer d'una sèrie de sis que es diu "Episodios de una guerra
interminable", és magnífic i indubtablement aprofitable, no em
sento amb disposició de llegir els altres quatre (l'últim,
recordem-ho, està inacabat). Aquest llibre, "Inés y la
alegría", està molt ben fet, molt ben escrit, i precisament
per això és capaç de deixar amb els ànims per terra a certs
lectors, com ara jo.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Repeteixo,
el llibre és del tot aprofitable, però cadascú hauria mesurar el
grau de frustració emocional que està disposat a invertir-hi durant
la seva lectura.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b> </b></span></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com2Carrer Sant Jaime, 33, 25550 Bossòst, Lleida, Espanya42.7835736 0.6929204999999999442.780423902390069 0.68862896557617181 42.786723297609925 0.69721203442382806tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-47555040455515912232022-08-20T18:43:00.000+02:002022-08-20T18:43:12.874+02:00ARQUITECTES DEL TERROR. Franco i els artífexs de l'odi<p><b style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="color: blue;"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj00gQ6MjOzf0luZpWk-d9vZG93QDNIRcp-pURTHR5zM-DCPi6t6m6uauRd_KfNG7evtbNXOYvgXSIX8ZKSktbFJTVEgbMZrzHZnMSU8-hy90sJyibPJearFkSfZXPCR4fCGhanGQWt_15JoTGc-wtWZEB6HFF7zcIxO6fsrWSbJyJlyFpZsvetgEge/s1983/368%20Preston.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1517" data-original-width="1983" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj00gQ6MjOzf0luZpWk-d9vZG93QDNIRcp-pURTHR5zM-DCPi6t6m6uauRd_KfNG7evtbNXOYvgXSIX8ZKSktbFJTVEgbMZrzHZnMSU8-hy90sJyibPJearFkSfZXPCR4fCGhanGQWt_15JoTGc-wtWZEB6HFF7zcIxO6fsrWSbJyJlyFpZsvetgEge/w400-h306/368%20Preston.jpg" width="400" /></a></span></b></div><b style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="color: blue;"><br /><span lang="ca-ES"><br /></span></span></b><p></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
versió original:</span></span><span lang="ca-ES"> Architects of
Terror. Franco and the makers of hatred<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Arquitectos del
Terror. Franco y los artífices del odio<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Paul Preston<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Traducció
al català:</span></span><span lang="ca-ES"> Montserrat
Pérez<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Editorial
Base<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Debate<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> prevista
per a 2023<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Base:</span></span><span lang="ca-ES"> 2021<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Debate:</span></span><span lang="ca-ES"> 2021</span></b></span></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></b></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif;">NOTA
PRÈVIA:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>L'autor
té registrat el copyright de l'obra original amb data de 2021, però
a l'hora d'escriure aquest comentari (agost de 2022) no s'ha editat
encara tal versió original; sembla ser que s'espera que surti
publicada a febrer de 2023. Per tant, no és un error que en les
dades inicials d'aquesta ressenya hi figuri com a any de la primera
edició original el 2023, és a dir, dos anys després que les seves
traduccions al català i al castellà.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">EL
COMENTARI:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Com
no podia ser d'una altra manera venint del sr Preston, aquest és un
llibre extraordinàriament documentat, que va a les fonts originals i
en el que no hi figura res que no s'hagi prèviament consultat i
confirmat. Una persona "normal" necessitaria vàries vides
per a documentar-se com ho fa el sr Preston. I sí, estic dient que,
primer, el sr Preston no és "normal"; i, segon, que ja
m'agradaria a mi ser tan "no-normal" com ell.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">I
és precisament aquesta gairebé inabastable documentació, la que fa
que el llibre sigui encara molt més terrible del que pugui semblar
d'entrada. Els fets que s'hi presenten no són "presumptes";
són comprovats.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">El
tema és aquest: a partir de que el general Franco comença a ser
algú -és a dir, iniciat el cop d'estat que acabaria amb el règim
republicà espanyol i, a més també, un cop desapareguts el general
Sanjurjo i el general Mola, els dos pesos pesants que l'haguessin
eclipsat sense cap dubte si no haguessin acabat oportunament
accidentats- tant ell mateix, Franco, com tot l'estol d'acòlits que
l'envoltava, van crear, inflar i mantenir una xarxa immensa de
falsedats que tenien com a objectiu "inventar" el gran
enemic que necessitaven per a justificar les seves accions de guerra
i postguerra destinades a fer-se amb el poder i mantenir-lo
controlat. Aquestes accions també anaven encaminades a aniquilar
l'oposició, i infondre el terror a la població en general.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Els
"enemics necessaris" inventats en el seu moment quedaven
etiquetats amb dues expressions compostes molt conegudes: el "Poder
Judeomasónico" i els "rojoseparatistas". Anem a pams:
cert que hi havia jueus -fa més segles que hi ha jueus que no pas
cristians- però no conformaven cap lobby mundial amb el propòsit de
controlar el planeta. Això Hitler ho sabia molt bé, com també ho
sabia molt bé el seu ministre de propaganda, Goebbels, o el Duce
Benito Mussolini -que era un senyor que en el seu vessant pallasso va
inspirar molt a un altre senyor més actual de nom Silvio Berlusconi-
o l'entorn de Franco, començant pel seu cunyadíssim Ramon Serrano
Suñer. Curiosament sembla que el propi general Franco sí que creia
que els jueus eren una amenaça planetària. Sigui com sigui, els
jueus van quedar convertits en l'útil enemic públic número 1 per
obra i gràcia de la fabricació imparable i massiva del què ara en
diem "fake news" o "veritats alternatives", és a
dir mentides podrides pures i dures fabricades per uns personatges
molt i molt peculiars i perillosos.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Pel
que fa als "masons", els "rojos" i els
"separatistes", en realitat no passaven de ser comparses de
segon ordre, la perillositat dels quals derivava d'estar teledirigits
pels jueus. És de bojos tot plegat, ja ho sé, però les "fake
news", tot i com n'eren de grolleres, van arribar a convertir-se
en veritats inqüestionables per a una part considerable de la
població.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Tot
això no es va acabar el 1945, amb el final de la Segona Guerra
Mundial; o el 1975, amb l'inici del franquisme sense Franco.
Actualment hi ha diversos personatges prou ben situats que fabriquen
i intenten imposar, amb gran èxit per cert, les seves propies "fake
news" amb els mateixos objectius que ho van fer els feixismes
del segle XX. Donald Trump, Recep Tayyip Erdogan, Víctor Orban,
Matteo Salvini, Putin... tots ells grans usuaris de la que podriem
anomenar Primera Llei de Goebbels: repeteix una mentida prou vegades
i la convertiràs en veritat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Però
tornem al llibre que ens ocupa. A "Arquitectes del Terror"
Paul Preston ens presenta cinc personatges clau que es van dedicar,
amb enorme aplicació, a fabricar falsedats i atiar odis abans,
durant i després de la guerra civil espanyola. La seva "obra"
va marcar dos terços del segle vint i encara perdura gràcies als
seus hereus (aquesta mena d'individus sempre té hereus).</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Els
cinc personatges en qüestió son, citant la pròpia nomenclatura del
sr Preston, "el policia", "el capellà", "el
poeta", "l'assassí del nord" i "el psicòpata
del sud".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">"El
policia" va ser un tal Mauricio Carlavilla, que ja funcionava
com a organisme infecciós durant la dictadura de Primo de Rivera. Va
escriure uns quants llibres difamatoris, mentiders i bastant
repugnantets que van arribar a tenir èxit, mira tu. De la qual cosa
es desprèn que tenir un cert bagatge cultural no és imprescindible
ni per a escriure llibres ni per a llegir-los.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">"El
capellà" era un mossèn anomenat Joan (o Juan) Tusquets. També dedicava
moooltes hores del seu temps a escriure sobre els mateixos temes que
"el policia" i en el mateix to. ¿Saben la caricatura del
capellà sinistre i terrorífic de l'església catòlica més
ultramontana? Doncs aquest era el <i>padre</i> Tusquets. Ah, i si es
pregunten si hi ha alguna relació entre aquest senyor i l'Editorial
Tusquets, no van mal encaminats. I encara els diré més: ¿saben
l'editorial Lumen, la que ha publicat l'extensa obra de Quino, el
creador de Mafalda? Doncs la va fundar aquest "reverend" un
cop acabada la Guerra Civil espanyola; imaginin, a partir d'aquí,
com seria el to de les primeres publicacions de Lumen. Alguns títols
escrits per Tusquets: "Masonería y separatismo", "Masones
y Pacifistas", "Los Sin Dios en Rusia", "La
Francmasonería, crimen de lesa patria". De quina manera ha
arribat Lumen des d'aquí fins a Mafalda, és un misteri que els més
afamats parapsicòlegs encara no han pogut resoldre.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;"><b style="font-family: Arial, sans-serif;">"El
poeta" era José María Pemán. Molts dels nascuts entre els
anys 1940's i 1960's, segur que recorden Pemán. Impossible oblidar
aquella imatge llefiscosa, recitant els seus propis poemes tan
llefiscosos com ell. Era el poeta del Règim (del Règim de Franco,
s'entén) i ho va seguir essent fins el 1975, any en què el general
es va fondre amb el Cosmos. Entre 1975 i 1981, any en què ell mateix
també es va fondre amb el Cosmos, és molt probable que "el
poeta" seguís vivint en una bombolla desconnectada d'una
realitat que ja no podia reconèixer com a seva. Doncs bé, gràcies
al sr Preston ara podem saber que </b><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Pemán</b></span><b style="font-family: Arial, sans-serif;"> va fer ús de la mesquinesa,
la mentida, la hipocresia i el servilisme fins a la nàusea. Anys i
anys. La seva mena de discurs es manté intacte, dipositat en
l'extrema dreta actual. Segons el sr Preston, Pemán va arribar a
mantenir que l'objectiu de la Guerra Civil espanyola era protegir la
Mare de Déu per a evitar que es convertís en jueva i russa. Ni més
ni menys. Ah, i naturalment la guerra la havia enviat Déu mateix </b><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: bold;">'in
person' (</i><b style="font-family: Arial, sans-serif;">o</b><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: bold;"> 'in three
persons'</i><b style="font-family: Arial, sans-serif;">, per allò del dogma</b><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: bold;">)
</i><b style="font-family: Arial, sans-serif;">"para purificarnos, dejar
atrás nuestros errores y pecados y llegar al final puros y limpios".
En fi...</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-style: normal;">"</b><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>L'assassí</b></span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-style: normal;"> del nord", tal com el qualifica el sr Preston, va ser el general
Mola. Sí, el que tenia una estació de Metro a Barcelona (línies
groga i blava) que actualment es diu Verdaguer (que era un exorcista
que escrivia coses en català pre-fabrià). Segons el sr Preston,
Mola va ser un assassí de masses, ultraviolent i sense escrúpols, que molt probablement estava afectat per un transtorn bipolar (cosa que de tota manera no serviria
per a justificar les seves conductes sàdiques i violentes). El sr
Preston ens explica que Mola va ser un gran difusor de falsedats que
van causar notables efectes entre els que se les creien i també, </b><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>òbviament</b></span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-style: normal;">, entre els que va fer assassinar per a que els dubtosos
acabessin de creure-se-les davant de la perspectiva del què els
podia passar si no ho feien.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-style: normal;">I arribem al
cinquè personatge, "el psicòpata del sud". Gonzalo Queipo
de Llano, també general, com Mola i com Franco. Si no fos perquè
era letal, igual que els seus col·legues, se'l podria qualificar de
pintoresc. En els anys 1920's Don Gonzalo es va emprenyar amb Alfonso
XIII perquè no li feia ni cas i no li concedia els honors que ell
deia que mereixia. Així que es va dedicar a conspirar per a fer
caure del tron a Sa Borbònica Majestat. Total, que Don Gonzalo va
celebrar molt satisfet la proclamació de la República. Però
aquesta satisfacció li va durar poc, perquè la República tampoc no
li feia ni cas i a més tampoc era gaire amable amb els seus amics </b><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>terratinents</b></span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-style: normal;"> latifundistes. Així que, oh sorpresa, es va dedicar a
conspirar per a fer caure la República. A diferència dels seus
altres companys que apareixen en aquest llibre, Don Gonzalo va
decidir fer ús del que aleshores, anys 1930's, era la tecnologia
punta pel què fa als mass media: la ràdio. Des de Unión Ràdio
Sevilla (actualment, part de la Cadena SER) difonia unes diatribes
extraordinàriament violentes, calumniadores, ofensives i
terrorífiques. De fet, això és el que pretenia, violentar,
calumniar, ofendre i terroritzar. No cal dir que va assolir amb
escreix tots quatre objectius. També va ser el creador d'un famós
malnom referit al general Franco: "Paca, la Culona", li
deia, no pas a la cara naturalment. Paul Preston explica moltes més
coses sobre Don Gonzalo, tan bèsties, que no em sento capaç
d'esmentar aquí ni tan sols de passada.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-align: left;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-style: normal;">La
utilització de la difusió del terror i de l'odi com a eina de poder
es va mantenir durant tota la dictadura i encara perdura. Després
d'unes dècades en què la cosa semblava una mica apaivagada (entre
els 1980's i els primers 2000,s) ara ha tornat a resorgir amb una
força alarmant. I no passa res. Ningú fa res. Mitjans de
comunicació molt importants i influents són ara l'arma de
manipulació de l'odi i del terror contra qui gosi criticar o
oposar-se a qui realment té el poder -i sempre l'ha tingut- a tot
arreu. El poder està on hi ha els Grans Diners, i punt. I els Grans
Diners saben molt bé que ho tenen tot de cara per a continuar
subsistint per damunt d'una púrria molesta que només constitueix el
99% de la població planetària. Sí, el </b><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>fenomen</b></span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-style: normal;"> és planetari, cal
no oblidar-ho. Trump, Berlusconi, Salvini, Orban, Putin, Bolsonaro,
els "Partits Populars" de tot arreu, les creixents extremes
dretes també de tot arreu... no són accidents passatgers. Son els
instruments del Poder Amb Majúscula, per a seguir essent Poder Amb
Majúscula. I això no és estar abonat a les teories de la
conspiració. Tant de bo que només es tractés d'un deliri paranoic
sense base. Però no és el cas.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">És per això
que llegir llibres com aquest del sr Preston, no és només
aprofitable, sinó que és necessari. Si t'estan fotent, com a mínim
que ho sàpigues.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><br /></b></p><p lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">0====0</b></p><p lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><br /></b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Nota annexa
nº 1:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b style="font-style: normal;">Opino
(subjectivament, és clar) que la traducció catalana d'aquest llibre
és digna </b><b>però</b><b style="font-style: normal;"> millorable. Per exemple, hi ha una certa quantitat
d'expressions que venen contaminades del castellà. I per exemple
també, hi ha coses que, francament, no cal traduir i s'han de deixar
en la seva forma original; és a dir, per a que ens entenguem, que
referir-se a "la Cruz Laureada de San Fenando" com a "Creu
Llorejada de Sant Ferran" és un excés que ratlla la comicitat.</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Nota annexa
nº 2:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Des d'aquest
blog expresso la meva més sentida solidaritat amb l'estació de
Metro de Barcelona (línies 4 i 5) que primer va tenir nom de general
més aviat poc sociable i que després va ser rebatejada amb el nom
d'un exorcista que tampoc no semblava que estigués gaire bé de la
barretina, mai millor dit. Si jo fos aquesta estació em deprimiria,
la veritat.</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><br /></b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><br /></b></span></span></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-58825261169718504082022-06-28T19:07:00.000+02:002022-06-28T19:07:50.168+02:00LA NOIA DEL TREN<p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><span style="color: blue;"></span></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3h18qLUWYfwTBVkFNlZzEflUefb5ml8TSigtxJqwL_oTNGamp4k-n0Hw-eH-XBdSqlCqEaL0bCNCMW2hD9zneBQkuf-SCGH4RAa1zDcpQ0BHAXSjMW2lBh_vjRJB-hDk-Q2L2hUk0SVWmhHNxug7ATqPILv937sL5dOjH0MNysiSVZoG877gOa3e5/s1934/Paula%20Hawkins%20-%20La%20noia%20del%20tren%20-%2028_06_2022%20Foto%2001c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1934" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3h18qLUWYfwTBVkFNlZzEflUefb5ml8TSigtxJqwL_oTNGamp4k-n0Hw-eH-XBdSqlCqEaL0bCNCMW2hD9zneBQkuf-SCGH4RAa1zDcpQ0BHAXSjMW2lBh_vjRJB-hDk-Q2L2hUk0SVWmhHNxug7ATqPILv937sL5dOjH0MNysiSVZoG877gOa3e5/w400-h310/Paula%20Hawkins%20-%20La%20noia%20del%20tren%20-%2028_06_2022%20Foto%2001c.jpg" width="400" /></a></span></b></span></div><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><span style="color: blue;"><br /><span lang="ca-ES"><br /></span></span></b></span><p></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> The girl on the
train<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol en
castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> La chica del tren<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Paula Hawkins<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Traducció
al català:</span></span><span lang="ca-ES"> Imma Falcó<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> La
Campana<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Planeta<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2015<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per La Campana:</span></span><span lang="ca-ES">
2015<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Planeta:</span></span><span lang="ca-ES"> 2015</span></b></span></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="font-family: Arial, sans-serif;">Primera
cosa que vull dir: aquest llibre és la demostració palpable de que
es poden fer traduccions al català que siguin molt correctes i molt
dignes, sense cap necessitat de transformar el text original en una
croada en honor a totes les Glòries Lingüístiques Catalanes, ni
caure en l'abús de mots escaients que deixen a l'indefens i aterrit
lector assegut a la gatzoneta i panteixant a cor que vols amb les
dents serrades mentre prova de fer-se fonedís rere el primer fòtil
que troba. No sé si m'entenen.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Dit
això: jo vaig comprar aquest llibre l'any 2016, és a dir, en fa sis
tenint en compte que aquest comentari ha estat escrit l'any 2022. No
el vaig comprar per a mi sinó per a una altra persona que va
resultar que ja el tenia, així que me'l vaig quedar i el vaig deixar
aparcat en un petit armari, sense cap pressa per a llegir-lo, com
vostès, lectors intel·ligents, ja hauran deduït.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Recordo
que, en el moment en què va sortir, el llibre va guanyar una certa
fama de ser un thriller trepidant amb un gran poder de seducció
sobre els lectors. Gran feina de propaganda editorial que va saber
quallar entre el públic.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Però,
és clar, com que jo l'he llegit sis anys després, l'encanteri de la
propaganda editorial ja no m'ha afectat i en conseqüència els puc
dir, i els he de dir, que francament, no n'hi ha per tant.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">La
cosa va (i no faig cap spoiler) d'una dona (la "noia" del
títol, per cert ja crescudeta) que cada dia fa el trajecte en tren
des de la ciutat on viu cap a Londres. Per a que ens entenguem, seria
l'equivalent a anar a treballar cada dia des de Sabadell a Barcelona
en ferrocarril interurbà (el "tren" del títol). Per cert
que aquest tren funciona com un rellotge (British Rail no és la
RENFE), però hi deu haver alguna fallada de planificació a la línia
perquè cada dia, a la mateixa hora, s'atura uns minuts en el mateix
semàfor. En una d'aquestes aturades tècniques, la "noia"
(per a dir-ho d'alguna manera) veu una cosa que no hauria d'haver
vist. No, no és un assassinat. I a partir d'aquí venen 412 pàgines
més de relat (si més no en la versió catalana).</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">La
història descansa en cinc personatges principals: tres dones i dos
homes. N'hi ha algún més de secundari, entre ells un psiquiatra,
però que de fet no són especialment rellevants. I això que el
psiquiatra es podria haver fet d'or tractant el conjunt dels cinc
protagonistes, encara que els hagués fet descompte de grup.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><span style="color: black;">Mare
de Déu quina colla de neuròtiques i neuròtics! Les poso a elles
primer perquè quantitativament són més, però ells no es queden
enrere. Estan tots com una regadora. Intueixo que la intenció de
l'autora era que els lectors quedessin atrapats pels misteris de la
trama, però en el meu cas jo vaig quedar molt més atrapat per unes
immenses ganes d'estrangular a "la noia del tren" ja poc
abans d'arribar a la meitat del llibre. Després, progressivament, em
van agafar ganes d'estrangular a tots els altres personatges
principals.</span></b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">El
llibre està escrit en primera persona i més o menys en forma de
diari. En realitat són tres menes de diaris personals a càrrec de
les tres dones protagonistes; és a dir tres narradores en tres
primeres persones. Una mica embolicat al començament però aviat se
li agafa la volta.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Els
dos homes co-protagonistes no expliquen res, només "són
explicats" per les dones. Ara que potser millor, perquè tanta
psicopatada explicada en primera persona a l'estil "benvolgut
diari" potser acabaria afectant una mica el precari equilibri
emocional de certs lectors, entre els quals m'hi compto. De vegades.
No sempre ¿eh?, que consti.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">No
diré que aquest sigui un d'aquells llibres per a endur-se a la
platja, perquè tal cosa és un tòpic que a hores d'ara no se'l creu
ningú. Però sí que és d'aquells llibres que van bé per a
entretenir-se a les tardes d'estiu quan t'avorreixes i no tens ganes
de fer la migdiada; un altre tòpic, ja ho sé, però més basat en
fets reals.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;">Així
que sí, aquest llibre es pot considerar aprofitable si el que vostè
vol és distrure's. Ara bé, si vostè està interessat més aviat en
la filosofia kantiana, doncs... en fi... què vol que li digui...</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYXEL_V0MXOLwsx646lmA85j4QwgKgruOZjHmWhASYmKe_MV6PXHZDr2OacX62u_BNVfxhTrUpFX6wjnuAjggY9ViP1J3xqpACjIOW_8-SJ3ponuJ--qhx3Prg0_FTYNxCrFZPP3Kyj-Xg0BsfCrSPxU01EPU_XGoh7ecXRYxNTc2jiE4Rpcp2DQY/s1500/Paula%20Hawkins%20-%20La%20noia%20del%20tren%20-%2028_06_2022%20Foto%2002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="981" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYYXEL_V0MXOLwsx646lmA85j4QwgKgruOZjHmWhASYmKe_MV6PXHZDr2OacX62u_BNVfxhTrUpFX6wjnuAjggY9ViP1J3xqpACjIOW_8-SJ3ponuJ--qhx3Prg0_FTYNxCrFZPP3Kyj-Xg0BsfCrSPxU01EPU_XGoh7ecXRYxNTc2jiE4Rpcp2DQY/w261-h400/Paula%20Hawkins%20-%20La%20noia%20del%20tren%20-%2028_06_2022%20Foto%2002.jpg" width="261" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Coberta de l'edició original</span></td></tr></tbody></table><br /><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: left;"><br /></b></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-35083412916603913852022-05-18T18:58:00.000+02:002022-05-18T18:58:54.514+02:00NO QUIEREN QUE LO SEPAS<p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWK1c_praZe_41bSAvQxGhz5-gQqola4eQnpRaJ5EYoH5kad_riKfLEGeYhc5I64SFbvoKNzaTsvMn9mMLv-H6HYTpScXjcVe6OszZXDq05wCKdxsQuvwe6_1sxsqc8l_3uD7izyLV9qqYfXDTE6GAzP7-XJ_Vf4xUa4rIIBoIkPL2m73aV1qanTpZ/s1500/366-01%20Cintora.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="987" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWK1c_praZe_41bSAvQxGhz5-gQqola4eQnpRaJ5EYoH5kad_riKfLEGeYhc5I64SFbvoKNzaTsvMn9mMLv-H6HYTpScXjcVe6OszZXDq05wCKdxsQuvwe6_1sxsqc8l_3uD7izyLV9qqYfXDTE6GAzP7-XJ_Vf4xUa4rIIBoIkPL2m73aV1qanTpZ/s320/366-01%20Cintora.jpg" width="211" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br />Títol
original:</span><span lang="ca-ES"> No quieren que lo
sepas<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Jesús Cintora<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Espasa<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició:</span></span><span lang="ca-ES"> 2022</span></b><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>La frase
"No quieren que lo sepas", títol del llibre, suggereix que
hi ha coses que algú (el Poder polític i econòmic en aquest cas)
vol mantenir enterrades en profundíssimes ombres, ben lluny del
coneixement de l'opinió pública, és a dir, de vostè i de mi.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">La segona
cosa que es desprèn d'una frase així quan és col·locada com a
títol d'un llibre, és que l'autor (en aquest cas Jesús Cintora)
farà la feina heroica de revelar a l'opinió pública, és a dir a
vostè i a mi, tot allò que els Poders ens estan ocultant i que
tenim tot el dret a saber.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Doncs bé,
segurament el títol està molt ben trobat per a fer la funció de
reclam comercial i aconseguir unes bones xifres de vendes, però no
respon ben bé al que és el llibre en relitat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">M'explico:
no hi ha prácticament res del que hi diu en aquest llibre que no
hagi sortit abans als diaris, i no només una vegada, sino diverses i
repetides. Dit d'una altra manera: qualsevol lector normalet de
diaris ja té llegit el llibre molt abans d'obrir-li la tapa.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">¿Vol dir
això que el sr Cintora és un aprofitat que s'ha dedicat a recollir
una pila d'informacions ja sabudes i publicades per a reunir-les en
un llibre batejat amb un títol 'ganxo' i, a partir d'aquí, "a
cobrar, que son dos dies"? No, no ho crec; si més no, no del
tot. Penso més aviat que la cosa va per una altra banda.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">M'explico
una altra vegada: el sr Cintora comença el llibre convertint els
primers capítols en un llarguíííssim pròleg en què explica
batalletes i batalletes de la seva vida i infància castellana en un
poble de la província de Soria (Ágreda, 3.008 habitants el 2018 i
potser uns quants menys quan el sr Cintora era petit). Tòpics i més
tòpics acumulats que des del punt de vista de qui els viu segurament
estan molt bé, però que l'opinió pública en general no sent cap
imperiosa necessitat de saber ("no imperiosa", tampoc).</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Ara bé,
sí que crec que hi ha una cosa de no poca importància que cal tenir
en compte: segur que hi ha habitants d'Ágreda i de la seva àrea
d'influència que llegeixen diaris, això no ho poso en dubte. Però
els diaris que llegeixen són els mateixos que llegeixen una majoria
bastant àmplia dels habitants de Madrid i de la seva corresponent
àrea d'influència, que sembla que és bastant més extensa que la
d'Ágreda. I aquests diaris són, a saber: "Arriba", "El
Alcázar" i "ABC". O, amb el nom amb que se'ls coneix
actualment: "El Mundo", "La Razón" i "ABC".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Cert que
a Ágreda i Madrid i les seves respectives àrees d'influència també
hi ha qui llegeix "El País" o "El Periódico",
però, desenganyem-nos, aquest papers que en una època van brillar
amb llum pròpia ara mateix no fan ni una trista ombreta al gran
"Super-Trío de orden de toda la vida".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Doncs bé,
jo penso que aquest llibre del sr Cintora és bàsicament útil per a
qui és únicament lector dels diaris del Super-Trío, o espectador
de Mediaset o Atresmedia, o "radioescucha" de la COPE.
Aquests, i són molts, segur que no tenen ni idea de la majoria de
coses que explica el llibre del sr Cintora. Malauradament, també
estic segur que els importa un rave el que pugui dir el sr Cintora
perquè "a ells no els adoctrina ningú".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">I per a
qui no està dins l'àrea d'influència d'aquest mitjans
d'(in)comunicació, el llibre del sr Cintora no cal, perquè ja en
tenen d'altres de mitjans on ja abans han pogut llegir, escoltar o
veure el que ell escriu aquí.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Aleshores,
què? ¿Fem bona la típica frase que diu "només que hi hagi
una sola persona que obri els ulls llegint aquest llibre ja haurà
valgut la pena"?</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Doncs no.
Mirin, no. Amb un de sol no en fem prou, deixem-nos estar de
punyetes. Una cosa semblant li va dir el Déu de l'Antic Testament a
Abraham amb allò de Sodoma i Gomorra. Ja saben, allò de "només
que hi hagi deu justos a Sodoma, no la destruiré". I mirin que
va passar! No em diguin a mi que enmig de tota aquella gent no hi
havia ni deu justos. Això no s'ho creu ni Déu Himself. Ah, i a
Gomorra ni la va esmentar, amb això dels justos: se la va carregar
directament. Està clar que al Déu de l'Antic Testament li anava la
marxa.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Llibre
aprofitable? Igual sí que hi ha algú que obri els ulls llegint-lo.
Un, o potser dos... però no sé jo si arribarien a deu.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Post
Scriptum:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Per cert,
al cap i a la fi els sodomites van acabar sobrevivint i escampant-se
per la Història, però ¿algú sap què se n'ha fet dels gomorrites?
Jo, és que estic intrigadíssim.</b></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-91537382567081238702022-04-29T18:46:00.000+02:002022-04-29T18:46:18.119+02:00FINS QUE ET TROBI<p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT3lQbfNaDmxK0s7rLZLkCEDhVmcGUM2gtrKM2vmRHTwLsuaRZl4gFZMTk4cyOla_hIiXRrHl8yoW3Juy5Zhxxqj84tBVLRM5ZkcF6k7LNPZUAvYeIyTYUlvPcnpUhzYWnO2XkUI-pvDmVovIRF3TmHIGJA5lhyuSNvjBpSoi7IRckHYdxHB64Sim0/s1790/365-01%20Irving.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1354" data-original-width="1790" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT3lQbfNaDmxK0s7rLZLkCEDhVmcGUM2gtrKM2vmRHTwLsuaRZl4gFZMTk4cyOla_hIiXRrHl8yoW3Juy5Zhxxqj84tBVLRM5ZkcF6k7LNPZUAvYeIyTYUlvPcnpUhzYWnO2XkUI-pvDmVovIRF3TmHIGJA5lhyuSNvjBpSoi7IRckHYdxHB64Sim0/w320-h242/365-01%20Irving.jpg" width="320" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br />John
Irving nº 15<br /></span><span style="color: blue;"><br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Until I find you<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Hasta que te
encuentre<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
John Irving<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Edicions
62<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Tusquets<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2005<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Edicions 62:</span></span><span lang="ca-ES">
2006<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Tusquets:</span></span><span lang="ca-ES"> 2006</span></b><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>Nota prèvia:</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><span lang="ca-ES">En aquest blog, el
llibre anterior de John Irving, "The fourth hand" (La
quarta mà) figura com el nº 13 de l'autor. El llibre actual, "Until
I Find You" (Fins que et trobi) figura amb el nº 15, perquè el
que seria el 14, "</span>A Sound Like Someone Trying Not to Make
a Sound", està descatalogat i no s'ha pogut trobar. Es tracta
d'un conte infantil que apareix com a part de l'argument del llibre
nº 11 d'Irving, "A widow for one year" ("Una dona
difícil" - 1998); sis anys després, el 2004, Irving va
escriure realment aquest conte.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>***</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>Podria començar dient que aquesta és
la història d'una persona, des de que té quatre anys fins que
arriba als 38. No, tranquils, Irving no mata al personatge quan fa
els trenta-vuit. Podria fer-ho perfectament, però no ho fa. El
llibre s'acaba quan el personatge, que es diu Jack Burns, te ja
trenta-vuit anys. Jack segueix viu, i de fet en aquest punt podria
començar una altra història amb tantes pàgines com la
presumptament acabada: unes mil, en la versió que jo he llegit.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>Com sempre que es tracta de John
Irving, però, aquí no hi ha un únic protagonista. N'hi ha un de
principal, Jack, però també hi ha altres personatges que en un
moment donat són tan protagonistes com ell. Diem que Jack fa de fil
conductor d'uns quants universos, el seu propi inclòs.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>John Irving entra també en el món
dels tatuatges, el de la musica d'orgue i el de la lluita lliure. En
relació a la lluita lliure, Irving ja ens havia deixat constància
dels seus coneixements a l'autobiogràfic "The imaginary
girlfriend" ("La novia imaginaria" - 1995) comentat en
aquest mateix blog; i és que ell mateix s'hi ha dedicat i no
precisament de manera superficial.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>Pel que fa tant al món dels tatuatges
i dels tatuadors, com al de la música d'orgue i els seus intèrprets,
n'hi ha per a quedar-se admirat de la tasca de documentació que el
sr Irving ha fet per a poder construir aquesta història, impagable
com totes les seves. Bé, com gairebé totes; segueixo pensant que
"La quarta mà" va ser un moment tonto d'aquells què
tothom té dret a patir de tant en tant.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>En referència a la geografia, qui a
aquestes alçades s'hagi llegit els llibres d'Irving des del primer,
"Setting free the bears" ("Libertad para los osos"
- 1968), estarà a hores d'ara més que familiaritzat amb la regió
nordamericana de Nova Anglaterra (especialment amb els estats de
Maine i New Hampshire). També haurà après unes quantes coses sobre
la ciutat de Toronto, al Canadà. O sobre Viena (ciutat protagonista
en les primeres novel·les d'aquest autor). Aquest cop el sr Irving
ens fa tot un tour pel nord d'Europa. Si hom es pren la molèstia de
cercar a internet imatges dels llocs de què parla Irving, mentre va
llegint les seves descripcions, es trobarà immers en un efecte
gairebé màgic: les meravelles de què parla existeixen de veritat,
i et deixen sense paraules. Insisteixo, dir que Irving està molt ben
documentat es quedar-se curt.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>I arribats aquí, figura que ja hauria
de referir-me alguna cosa més substancial sobre la història en sí,
però, un cop més, això no és possible si no vull córrer el risc
de desvetllar coses que el lector, necessàriament, ha de descobrir
per ell mateix.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>Sí, puc referir-me a l'argument dient,
per exemple, que a l'inici una mare i el seu fill de quatre anys van
recorrent el nord d'Europa buscant un organista que és,
respectivament, la parella de la mare i el pare del nen. La mare és
tatuadora, filla al seu torn d'un tatuador que ja és història. Més
endavant el nen és inscrit en una escola de Toronto bàsicament
femenina. Cap a mig llibre hi ha un canvi dramàtic. I després més
canvis dramàtics. I aquí ja és millor que m'aturi. Gairebé sempre
que llegeixo un llibre d'Irving la sensació és la mateixa: no és
l'argument allò que t'enganxa (que també); és l'emocionalitat, que
a més et deixa fora de combat.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>I sí, en aquest llibre Irving ho torna
a fer: vas llegint la seva història amb totes les precaucions perquè
ja tens experiència de que amb ell pots quedar estabornit per obra i
gràcia d'una sola frase que et trobaràs 'a traició' tot just girar
el full, i tot i així et torna a passar. És clar que això va molt
relacionat amb la manera de ser de cadascú. Amb la meva manera de
ser és inevitable; igual amb la de vostè, no. Arrisqui's, a veure
què passa.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b>Decididament aquest és un llibre
aprofitable, i estic segur que, a més, és d'aquells que en segona
lectura es pot tornar molt més aprofitable encara.</b></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b><br /></b></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvrFV4NECcEBMe_8KF49uYqPhFzfsEaWkWGN4o_B5LEXztuvgMD7d01WndMiPXFplYc481vbsAssSUEaWbsbd59K7fcwqtUsO3EZWLZj47iuzAN8Y5Y7IGBj_eaX-YlIIvQBzVK_9JLoFDr4e3ogMtvln9kEvObxnrjpRdbSv3opoSV45hlqgVYuRf/s1500/365-02%20Irving.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="962" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvrFV4NECcEBMe_8KF49uYqPhFzfsEaWkWGN4o_B5LEXztuvgMD7d01WndMiPXFplYc481vbsAssSUEaWbsbd59K7fcwqtUsO3EZWLZj47iuzAN8Y5Y7IGBj_eaX-YlIIvQBzVK_9JLoFDr4e3ogMtvln9kEvObxnrjpRdbSv3opoSV45hlqgVYuRf/w256-h400/365-02%20Irving.jpg" width="256" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table></p><div style="text-align: center;">Coberta "del nen de quatre anys"</div><div style="text-align: center;"><br /></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR11UK0Bk9zku47MOaSoXMFL07tyv0M41VwPYvbElRMyYn5TTLqaM_lsiwVHZuWmN0ar5RBy0fiZClV1NfbZWej4PXWIW_K9sunliHPXaUJJwrbaQCgrWFFRbuOMq6F9q3AvmLBor0paonZ18cOhg-8qPt3TcWeAJwaHd5N_-D_U4bwlO88znDAVnx/s1500/365-03%20Irving.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="973" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR11UK0Bk9zku47MOaSoXMFL07tyv0M41VwPYvbElRMyYn5TTLqaM_lsiwVHZuWmN0ar5RBy0fiZClV1NfbZWej4PXWIW_K9sunliHPXaUJJwrbaQCgrWFFRbuOMq6F9q3AvmLBor0paonZ18cOhg-8qPt3TcWeAJwaHd5N_-D_U4bwlO88znDAVnx/w260-h400/365-03%20Irving.jpg" width="260" /></a></div><div style="text-align: center;">Coberta de l'edició original</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-16537060007187645992022-04-22T18:14:00.005+02:002022-04-22T18:22:55.018+02:00ELS RELATS DEL PARE BROWN<p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqO-Ah485SLezJSjwqTanrWO6ERCM2n6YP4cn9agYWcMwCt3r4g37DxhjOTFJ1hIJVAuZyGfegcdtdW3g0bq7IMhCTdI5-G4iUlg4mZ4Qi4BBwIcPkLYwSR5F619pbF7Mn139t7ovUXdYxYRmt_sPBiIpIw3GRC0TtmVoY5PQAVo-VglLpPb1lvXBy/s1819/364-01%20Brown.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1819" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqO-Ah485SLezJSjwqTanrWO6ERCM2n6YP4cn9agYWcMwCt3r4g37DxhjOTFJ1hIJVAuZyGfegcdtdW3g0bq7IMhCTdI5-G4iUlg4mZ4Qi4BBwIcPkLYwSR5F619pbF7Mn139t7ovUXdYxYRmt_sPBiIpIw3GRC0TtmVoY5PQAVo-VglLpPb1lvXBy/s320/364-01%20Brown.jpg" width="211" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br />Títol
original:</span><span lang="ca-ES"> The Complete Father
Brown<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Los relatos
del Padre Brown<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
G. K. Chesterton<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> RBA
Llibres<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Acantilado<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per RBA:</span></span><span lang="ca-ES"> 2016<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Acantilado:</span></span><span lang="ca-ES"> 2008</span></b><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>De fet no
és un llibre, sino cinc, i tres relats extres. Aquesta n'és la
relació:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Llibre 1:
La innocència del Pare Brown (1910)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Llibre 2:
La saviesa del Pare Brown (1914)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Relat:
L'afer Donnington (1914)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Llibre 3:
La incredulitat del Pare Brown (1926)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Llibre 4:
El secret del Pare Brown (1927)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Llibre 5:
L'escàndol del Pare Brown (1935)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Relat: La
vampiressa del poble (1936)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Relat: La
màscara de Mides (1936)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">La
pregunta que m'he anat fent mentre llegia aquests llibres (més els
tres relats), era <span style="color: black;">si Chesterton era catòlic o
és que simplement li queien bé els capellans</span>, que no deixa
de ser una perversió com qualsevol altra. Si m'he fet la pregunta
repetidament, ha estat per un motiu de pes: em feia molta mandra
aixecar-me de la cadira de lectura i engegar l'ordinador per a
encomanar-me a Sant Google o a Santa Wikipedia (semper ora pro nobis)
per a trobar la resposta.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Total,
que ho he acabat consultant ara per a escriure aquest comentari, i ha
resultat que, primer, el sr Chesterton era agnòstic convençut; a
continuació, a partir de que es casa el 1901 (amb 27 anys) amb una
anglicana practicant, va i es fa anglicà ell mateix; i finalment, el
1922 (amb 48 anys) decideix que l'església anglicana era una mica
com <span style="color: black;">de fireta</span> i que la bona era la
catòlica tradicional de tota la vida (la vida del més aquí i la
del més enllà), l'església que havia donat autèntics exits
insuperables com l'invent del pecat original, o el de la Santa
Inquisició, o el dogma de la Santíssima Trinitat (ja saben, aquell
de "o t'ho creus perquè sí, o t'ho creus perquè t'ho dic jo")
etc, etc...</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;"><br /></b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu2jDsUmmcNaA1Cd3M5CjtsM-i4OSTl682I9lwd1pl6xTk_7z9Nn5KfOneRTrfhALmuHe35X9R76js6DNPxQiWGqxf7FXWX69aB8YZuEaeb3uQ1pMXLN1oexPaALKR8P2SeiX8YbMztthjTDWts3FB7679hoWvZ7_ReFrER9BotAB1rfNKRV8tQzdo/s1167/364-02%20Brown.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1167" data-original-width="773" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu2jDsUmmcNaA1Cd3M5CjtsM-i4OSTl682I9lwd1pl6xTk_7z9Nn5KfOneRTrfhALmuHe35X9R76js6DNPxQiWGqxf7FXWX69aB8YZuEaeb3uQ1pMXLN1oexPaALKR8P2SeiX8YbMztthjTDWts3FB7679hoWvZ7_ReFrER9BotAB1rfNKRV8tQzdo/w265-h400/364-02%20Brown.jpg" width="265" /></a></td></tr></tbody></table><p></p><p align="CENTER" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Chesterton
amb 17 anys, quan era agnòstic</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;"><br /></b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Per
tant, la meva conclusió és que fins que no va arribar als 48 anys
Chesterton era de fet un catòlic inconscient i a partir de que té
els 48 es converteix en un inconscient que es passa al catolicisme.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">I
sí, definitivament li queien bé els capellans, potser massa i tot,
cosa que jo no podré entendre mai ni pel què fa a ell ni pèl que
fa a ningú.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Crec
que els relats del pare Brown s'han de llegir situant-se en el
context cultural europeu (mirant el mapa a dalt a l'esquerra, on diu
"United Kingdom") de començament del segle XX, en què el
públic lector a qui anaven dirigits encara mantenia una certa
ingenuïtat que actualment només es pot trobar en nens de menys de
deu anys... i no en tots.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">El
pare Brown que dibuixa Chesterton és una mena de savi humil que
aparentment, i només aparentment, té una pàtina de desorientat i/o
despistat, però que en realitat veu el nucli dels misteris abans que
ningú.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">Seré
franc: jo no podria ser mai amic del pare Brown. Em pot arribar a
irritar molt. I quan dic 'molt', és 'mooolt'. Aquest posat de no
haver matat mai una mosca, però que "no pot evitar"
mostrar sistemàticament -amb tota la humilitat, és clar- que ell sí
que té unes quantes neurones despertes mentre que els qui l'envolten
són un pèl negats... aquest discurset de "jo pobre de mi no hi
entenc gens d'això, però al principi ja vaig veure que..."
...em perdonaran, però em posa una mica delicat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">I
a més fa trampes. Bé, de fet no és el pare Brown qui fa trampes,
és Chesterton. Planteja una situació -que preferiblement implica
una mort violenta- i va deixant pistes per a que l'inspector de
policia de torn, el detectiu amateur, la neboda desconsolada del mort
i el propi lector provin de desentranyar el luctuós trencaclosques,
mentre el pare Brown rega les begònies. Però es guarda La Pista, la
de veritat -aquella que no ha vist ningú senzillament perquè no
existia-, fins que el capellanet de les begònies la revela
treient-se-la de la sacerdotal màniga. Aleshores tothom es desfà en
'ooh!' i 'aah!' preguntant-se com ha estat possible que no
l'haguessin vist abans. Doncs molt senzill! Perquè no hi era fins
que el pare Chesterton disfressat de Brown se l'ha inventat!</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">En
fi, ja sé que les meves opinions sobre el pare Brown em converteixen
en una mena d'heretge enemic de la literatura universal, i de la
literatura del sr Chesterton en particular. En la meva defensa diré
que hi ha altres coses del sr Chesterton que sí que em semblen la
mar de bé. Però també reivindico el meu dret a que els capellans
no m'agradin, i encara menys els que van d'humil mosqueta morta per
la vida. Creguin-me, no hi ha cap capellà que sigui una humil
mosqueta morta, sé de què parlo.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;">I
ara, com és habitual, la pregunta final: llibres (i tres relats)
aprofitables?. Resposta: per a milions de persones és evident que
sí. Pel què fa a mi, no els llençaria mai a la foguera... però no
em demanin que vagi més enllà.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b style="text-align: left;"><br /></b></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRxzzSdqhHyy4aX5qiY4WEum2L5dEm_9CvCmTCf2k7r-H9XHrPw3qxlvfI8dfi2IrJkHfBQh3oFuOu-4T0KJHI9zdrTck31LbUK4bX0D2FE7jSGG16Etz4-niBSZgVikS6Q5CYrBCUNs5NyPdSxowPLGH9MJsuGazt2FIy6ufQQSpHS0A9ICLNl5eL/s1468/364-05%20Brown.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1468" data-original-width="945" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRxzzSdqhHyy4aX5qiY4WEum2L5dEm_9CvCmTCf2k7r-H9XHrPw3qxlvfI8dfi2IrJkHfBQh3oFuOu-4T0KJHI9zdrTck31LbUK4bX0D2FE7jSGG16Etz4-niBSZgVikS6Q5CYrBCUNs5NyPdSxowPLGH9MJsuGazt2FIy6ufQQSpHS0A9ICLNl5eL/w258-h400/364-05%20Brown.jpg" width="258" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b>Coberta de l'edició d'Acantilado</b></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-22430795383061129432022-01-28T23:49:00.002+01:002022-01-28T23:52:59.961+01:00PELIGRO<p style="margin-bottom: 0cm;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjiiC5w36KNhRPNffWfKHsZriToMxKU7nkFh5hFUnUvk0YOk4OWgu6pl7PuJJa680tHjDwBZLB4ex0iUxtX8OHpq2zfI8qfV79imViInLjQu9c3n-uzDZS8XifSmldaUe6wfQIKVq6Rw3oIPo6SqVmdJ3rueaicOeMP8IqaRUQel5L7N3vW0zkN-7CS=s1500" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="974" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjiiC5w36KNhRPNffWfKHsZriToMxKU7nkFh5hFUnUvk0YOk4OWgu6pl7PuJJa680tHjDwBZLB4ex0iUxtX8OHpq2zfI8qfV79imViInLjQu9c3n-uzDZS8XifSmldaUe6wfQIKVq6Rw3oIPo6SqVmdJ3rueaicOeMP8IqaRUQel5L7N3vW0zkN-7CS=s320" width="208" /></a></span></span></p></div><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"> </span></span></b></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"> </span></span></b></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"> <br /></span></span></b></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"> </span></span></b></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Peril<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Bob Woodward & Robert Costa<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Roca editorial<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2021<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Roca editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
2021</span></b></span></span></p><p>
</p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>L'any
1964 es va estrenar una magnífica pel·lícula titulada "Seven
days in may" protagonitzada per Burt Lancaster, Kirk Douglas,
Fredric March i Ava Gardner. Va d'un complot per a fer un cop d'estat
als Estats Units a càrrec d'uns militars salva-pàtries. Els
ciutadans dels Estats Units se la van prendre com una fantasia,
naturalment: una cosa així era impensable que passés en una
democràcia perfecta com la seva.</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj8a3nKJXLuzACaR-pDl8zQ5NUjAhiwxk3u_Xs_ulvIN_0WePW525qENWll0QpVP46QC_jRhBWlUty3fLV5jikLr7zVajhJsoRFbhsZvzMs5CAC6fudDHe_sv9neZZx2i5v4dJ_RdRBUjbvowwyh5Pf-lzrfHmCDdOigHnjZdZdnNzqAO1PmLdg0N89=s1237" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1237" data-original-width="867" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj8a3nKJXLuzACaR-pDl8zQ5NUjAhiwxk3u_Xs_ulvIN_0WePW525qENWll0QpVP46QC_jRhBWlUty3fLV5jikLr7zVajhJsoRFbhsZvzMs5CAC6fudDHe_sv9neZZx2i5v4dJ_RdRBUjbvowwyh5Pf-lzrfHmCDdOigHnjZdZdnNzqAO1PmLdg0N89=w280-h400" width="280" /></a></b></span></span></p></div><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>L'any
2018, la sra Madeleine Albright, que va ser Secretària d'Estat dels
Estats Units entre 1997 i 2001 (presidència de Bill Clinton), va
publicar el llibre "Fascism: A Warning" ("Fascismo:
una advertencia", en la seva edició en castellà ressenyada en
aquest mateix blog). En el llibre, la sra Albright alerta sobre el
repuntament del feixisme en ple segle XXI i cita exemples de
personatges reals, perillosos i actuals que personifiquen tal
repuntament: </b></span><span><b>Recep
Tayyip Erdoğan (Turquia), Vladimir Putin (Russia), Viktor Orbán
(Hongria), Donald Trump (Estats Units)...</b></span><span><b>
La </b></span><span><span lang="ca-ES"><b>sra
Albright ja avisava, entre d'altres, sobre Donald Trump. Malgrat que,
en la meva opinió, es va quedar curta a l'hora de calibrar la
perillositat de tal individu, la idea de que al seu país podia
produir-se un assalt greu a la democràcia ja no li semblava tan
fantasiosa com al públic cinematogràfic de 1964.</b></span></span></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b> </b></span></span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiAbqXFDIhcNnQz93qmlLwxIdJZj2yMI_HdYb4jJ712piTlUKd63DDyqutEfq5WN2ZbnaHnz-k3b8jXTwnlOOcyj158SVo4EiCNWX_4yIztsGq1SmUgcMtD8Z003-RWU53AXN_7pVpB47G-7hQXjgMyPWMSYC0ivFlPo2b15PCPyRUBzg4t106EPcnq=s1000" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="674" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiAbqXFDIhcNnQz93qmlLwxIdJZj2yMI_HdYb4jJ712piTlUKd63DDyqutEfq5WN2ZbnaHnz-k3b8jXTwnlOOcyj158SVo4EiCNWX_4yIztsGq1SmUgcMtD8Z003-RWU53AXN_7pVpB47G-7hQXjgMyPWMSYC0ivFlPo2b15PCPyRUBzg4t106EPcnq=w270-h400" width="270" /></a></b></span></span></p></div><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>L'any
2020 la sra Mary L. Trump, neboda de Donald Trump, va publicar el
llibre "Too Much and Never Enough: How My Family Created the
World's Most Dangerous Man", és a dir "Massa i mai prou:
com la meva família va crear l'home més perillós del món"
(també ressenyat en aquest blog). Tal home és, es clar, el tiet
Donald; sembla que tret de la sra Mary L. ningú més de la família
ha gosat -o ha volgut- deixar les coses tan claretes pel que fa al
seu parent més psicopàtic.</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgEtIGuLbXpNO_ZuvMB7pLPEh0UTjIvfnuAo0m6hzEMZfbHc0YmIuBnikve6GuHm4T0ZnoPtnYtI-f9hhklGA8zOUO63nM8f8stjrpk9zREG0X9HJA99Aanx_64yevLVLYNydS9gwTugIG3Ocv4ucNZLKySBsMo65JSX98sflxSU_u7ODxjUtSFydm9=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1338" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgEtIGuLbXpNO_ZuvMB7pLPEh0UTjIvfnuAo0m6hzEMZfbHc0YmIuBnikve6GuHm4T0ZnoPtnYtI-f9hhklGA8zOUO63nM8f8stjrpk9zREG0X9HJA99Aanx_64yevLVLYNydS9gwTugIG3Ocv4ucNZLKySBsMo65JSX98sflxSU_u7ODxjUtSFydm9=w261-h400" width="261" /></a></b></span></span></p></div><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>I
ara arriba una seqüela de tots aquest precedents: a 2021, els srs
Woodward i Costa ens obsequien amb aquest llibre. És tot un regal, i
un bon regal. Atrapa des de la primera paraula del pròleg. És un
assaig dramatitzat (un docudrama, vaja) sobre les últimes setmanes
de l'administració Trump, sobre la transició cap a l'administració
Biden i sobre els primers dies de gestió d'aquesta nova
administració. De Robert Costa no en puc dir res perquè fins ara
no el coneixia, però pel que fa al sr Woodward, amb diversos llibres
seus ressenyats en aquest blog (sí, aquesta vegada vaig d'autobombo;
mirin, m'ha sortit així...), pel que fa al sr Woodward, dic, la
seva solvència està més que demostrada des de, com a mínim, els
temps de l'afer Watergate; estic parlant de finals dels anys 60 i
començament dels 70, entre cinquanta i seixanta anys enrere, si fan
el càlcul. Netflix en podria fer una exitosa sèrie documental. HBO
potser també. Disney millor que no, perquè aleshores el públic
podria creure que allò que veu pertany al regne de la fantasia, i
malauradament resulta que no és així.</b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>Els
mil i un disbarats de Trump per a no deixar el poder fan venir
basques. L'ús que va fer de Twitter durant el seu mandat va ser
inenarrable. I Twitter no hi va posar cap pega, no ho perdem de
vista. I ara em permetran una digressió: si Joseph Goebbels hagués
tingut a l'abast una eina com Twitter potser ara tots estariem
parlant alemany.</b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>Però
Trump, amb tota el seu desequilibri, no és ni hauria estat res més
que un bufó de cinquena categoria si no fos pel seu entorn. Hi
havia, hi ha, molta gent que l'ha necessitat i el necessita per a fer
prosperar els seus interessos; sense anar més lluny hi ha tot un
partit polític enorme, el Partit Republicà dels Estats Units, que
necessita d'un animal com Trump per a tirar endavant, a tota vela.</b></span></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>Des
del primer dia d'estada a la Casa Blanca Trump va estar envoltat
d'individus impresentables i estrambòtics com per exemple Steve
Bannon, actual impulsor dels moviments feixistes "urbi et orbe";
o Rudolph Giuliani, ex-alcalde de New York i personatge
extraordinàriament egòlatra, enormement trampós i servil fins a la
nàusea davant de qui té el poder; o Jared Kushner, el gendríssim,
mogut pels seus interessos particulars i centrat en trobar les
millors maneres d'aprofitar les possibilitats que ofereix el sogre; o
Ivanka Trump, la fillísima, má dreta del papà i del seu Jared... i
dotzenes de noms més, no tan coneguts en els nostres barris, però
peces importants de l'engranatge del Partit Republicà, un selecte
club de privilegiats socials, al·lèrgics a la sanitat pública,
al·lèrgics a l'educació pública, fanàtics religiosos
evangelistes, dictadors de la moral de tothom, especialment de qui no
pensi com ells, supremacistes blancs, capitalistes salvatges i altres
meravelles per l'estil.</b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>Son
aquests els personatges que han fet possible la presidència
desquiciada i perillosa de Donald Trump, i també han fet possible
que tal individu alimentés una mena de versió barata, però no per
això innòcua, del què en el seu moment va ser la Marxa sobre Roma
o l'Incendi del Reichstag. M'estic referint, naturalment, a l'assalt
al Capitoli del 6 de gener de 2020, amb el que es va intentar impedir
que el nou President electe, Biden, fos proclamat definitivament
President legal. Trump s'ho va estar mirant tranquil·lament per
televisió sense fer res, i quan algú del seu propi entorn, alarmat,
li va dir que potser sí que hauria de fer alguna cosa, ell va
comentar "és que m'estimen" i va continuar plàcidament
escarxofat a la butaca. Hi va haver sis morts.</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjZLO99mUjgniDbAA8wHS53sTk2U0YNA-vKVo-TfKEamPVvIqwUeZ09FPAqaPQeYTv8QNnk3Y6NY6YjyVeRN0LwJk0Gd5OD6YilFyrFd1TBPxT0Al0XfUw5Uq-scLnPwC_U_JKxabtuCTzlZtrPORMmpSY3ivD4ynpSy8CWbMvbdaJ6_mUsyp9XP_86=s1280" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjZLO99mUjgniDbAA8wHS53sTk2U0YNA-vKVo-TfKEamPVvIqwUeZ09FPAqaPQeYTv8QNnk3Y6NY6YjyVeRN0LwJk0Gd5OD6YilFyrFd1TBPxT0Al0XfUw5Uq-scLnPwC_U_JKxabtuCTzlZtrPORMmpSY3ivD4ynpSy8CWbMvbdaJ6_mUsyp9XP_86=w400-h225" width="400" /></a></b></span></span></p></div><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>El
relat que d'aquest nefast episodi fan els senyors Woodward i Costa és
impressionant. Va ser un intent de cop d'estat en tota regla, i
l'actitud de Trump va ser extraordinàriament semblant a la dels
grans feixistes europeus dels anys trenta, només que sense neurones
que la canalitzessin (afortunadament? o és veritat que un cabronàs
sense neurones és més perillós que un que en tingui?)</b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>En
relació al personatge, Woodward i Costa ens traslladen una cita molt
significtiva provinent d'Adam Smith, president de la Comissió de
Serveis Armats de la Cambra de Representants. Diu el sr Smith: "Trump
no està bé del cap. És un psicòpata narcisista. La por més gran
era que utilitzés el Pentàgon i el Departament de Defensa per a fer
un cop d'estat [...] La meva por en referència a Trump sempre va ser
que organitzés una conquesta feixista del país. Mai em va preocupar
de veritat que pogués desfermar una guerra [a l'exterior]. És un
covard. No vol assumir aquesta responsabilitat".</b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>D'altra
banda hi ha també una altra cosa greu que no s'hauria de passar per
alt: dins d'una part (i no petita) de la població USA hi ha un
substrat feixista sòlid, que no és d'avui, relacionat amb una manca
de cultura lamentable i un fanatisme religiós sectari que no es
queda gens curt al costat d'altres fanatismes més, diguem-ne,
"orientals". Això queda reflectit en el llibre dels
senyors Woodward i Costa si bé he d'admetre que no ho etiqueten
d'una manera tan explícita com ho estic fent jo ara.</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjEDcYg2EJeLTW5vXknR27rHS_YBUSlG6XH1udMKfsiXjVZ9B6LzXUgnJ4hhpxhzVoq59U3rjqs9crUelqtPpVkfXE4XmdLdcc6icioWMqSsf3KXXFY4bqVlfMQNKIup2jDOHaVS7k6mbKh0szckQ_jyJwACnQl7s8Z7sZ3VY5ZleqHpIJBMudf62Da=s1440" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="907" data-original-width="1440" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjEDcYg2EJeLTW5vXknR27rHS_YBUSlG6XH1udMKfsiXjVZ9B6LzXUgnJ4hhpxhzVoq59U3rjqs9crUelqtPpVkfXE4XmdLdcc6icioWMqSsf3KXXFY4bqVlfMQNKIup2jDOHaVS7k6mbKh0szckQ_jyJwACnQl7s8Z7sZ3VY5ZleqHpIJBMudf62Da=w400-h253" width="400" /></a></b></span></span></p></div><p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>El
tercer terç (més o menys) del llibre està dedicat a explicar per
sobre l'inici de la presidència Biden, amb qüestions prou
rellevants com la decisió de retirar els militars USA d'Afganistan.
En aquesta part queda més destacat el fet, no gaire conegut, que la
política USA és molt més fosca i complexa que l'europea. Les
maniobres intra-partits són molt més salvatges (més que les
inter-partits, fins i tot). De vegades es podria dir que la
"democràcia més perfecta i sòlida del planeta" no és ni
tan sols democràcia... i molt menys sòlida. De fet, després de
l'accidentada transició entre les presidències Trump i Biden, Trump
ha seguit fent discursos feixistoides davant d'un públic entusiasta,
transmetent clarament que ell no persegueix "només"
tornar, sinó que vol revenja. Pel que fa al partit que li dóna
suport, en un festival del "tot s'hi val" ha impulsat en
diversos estats lleis de restricció del vot amb l'excusa de voler
protegir els drets dels ciutadans però amb la conseqüència de
dificultar la participació democràtica dels votants que no són de
la seva corda. I no passa res.</b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>Doncs
bé, tots aquest ingredients, molt ben amanits, es poden trobar en el
llibre dels srs Woodward i Costa, un assaig molt més que
aprofitable. Només una petita pega: per a tots aquells que no seguim
la política domèstica dels Estats Units com si fos la nostra,
hauria estat de molt ajut comptar amb un índex onomàstic al final
del llibre; de veritat que sí.</b></span></span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b>I
no me'n puc estar d'esmentar la darrera conclusió dels srs Woodward
i Costa: "El perill hi segueix present".</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span></p><p><span style="font-family: arial;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj63xwTLhN7zctUbSYnjh9WjkHi9Ny2GRAQfzFzv0D8aIpRt3HdRKIh4b2-1bkgO0nZwpjrtBOrtChQszawVxJxxPf7QGyyFmE89jOqm0df87C1IoZxeCmQYsKkK5RUdGzHFKDz2bl9xF6BOq0lFCrorSIHp9UoZrKvAETLXHFDGTWrtGYbx0YaNAPL=s1500" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="993" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj63xwTLhN7zctUbSYnjh9WjkHi9Ny2GRAQfzFzv0D8aIpRt3HdRKIh4b2-1bkgO0nZwpjrtBOrtChQszawVxJxxPf7QGyyFmE89jOqm0df87C1IoZxeCmQYsKkK5RUdGzHFKDz2bl9xF6BOq0lFCrorSIHp9UoZrKvAETLXHFDGTWrtGYbx0YaNAPL=w265-h400" width="265" /></a></span></span></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: small;"><span>Coberta de l'edició original</span></span></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p><br /></p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-87286310233400220222021-12-23T18:15:00.000+01:002021-12-23T18:15:31.733+01:00BOX HILL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi9K_moI36L9DQWKOhUL17KBMe35_hNVe1LYxb_4eaRB43JhZ_iAZEt9s61-3AQE4jHbVVVOxBt7leJiYqPP_jH-Wp3Trv9lOnfLm1TjEEkJm68SX4rN-x4juM9DzejykjQCHT1OcP7lXaQwyRwif36RTy-lyHX7wzPAs2xSCPfQMrQ9wVTnr6g2EIO=s2560" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1668" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi9K_moI36L9DQWKOhUL17KBMe35_hNVe1LYxb_4eaRB43JhZ_iAZEt9s61-3AQE4jHbVVVOxBt7leJiYqPP_jH-Wp3Trv9lOnfLm1TjEEkJm68SX4rN-x4juM9DzejykjQCHT1OcP7lXaQwyRwif36RTy-lyHX7wzPAs2xSCPfQMrQ9wVTnr6g2EIO=s320" width="209" /></a></div><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Box Hill<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Adam Mars-Jones<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Planeta (Temas de hoy)<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2020<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Planeta:</span></span><span lang="ca-ES"> 2021</span></b></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>És una
història curta -150 pàgines- i peculiar. Com el seu autor, que
també ho és molt de peculiar. Adam Mars-Jones ja tenia el manuscrit
llest per a publicar-lo a finals dels anys 90, però va decidir
"congelar-lo". Tenia una filla en edat escolar i va pensar
que si els pares dels seus companys d'escola descobrien que ell havia
escrit una cosa com aquesta, la seva filla podria sortir-ne
socialment perjudicada.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I sí, la
veritat és que "Box Hill" no és un relat gens
convencional. Ja a les primeres pàgines vaig quedar impactat, tant
pel llenguatge com per la situació que se m'estava descrivint. Abans
d'arribar a la pàgina vint ja m'havia plantejat si calia continuar,
o bé era millor desar el llibre i escollir-ne un altre.
Afortunadament vaig decidir seguir, cosa de la que no me'n penedeixo
gens.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Una
relació entre dos. Un dominador i un sotmès. La relació sorgeix de
cop i volta, sense més. No ha estat imposada, tampoc ha estat
pactada. És, i ja està. Arriba a durar anys sense que ningú la
qüestioni.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Algú la
podria descriure com una relació sado-masoquista, però crec que
veure-ho així seria fer-ne una reducció fàcil i injusta. D'altra
banda penso que, com sól passar, el dominant necessita del dominat,
i per tant el propi dominant té un punt (o més que un punt) de
dominat. Pel que fa al dominat, amb la seva submissió exerceix un
domini (penso que evident) sobre el pretès dominant. És a dir, res
no és ni blanc ni negre.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El
context també té el seu punt: la família d'un d'ells, els amics de
l'altre. Aquests universos no estan interconnectatas ni tampoc
semblen imprescindibles, però sense ells no hi hauria història.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Si creuen
que el que he escrit fins aquí és críptic i que no s'entén gaire,
van pel bon camí. Un dels protagonistes, que també n'és el
narrador, tampoc entén moltes coses però això no el fa perdre el
son. Potser és millor viure la vida que entendre-la.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Llibre
aprofitable? doncs depèn; és una d'aquelles històries que poden
causar fascinació sense que hom sàpiga per què (és el meu cas), o
bé que fan que hom es pregunti per quina raó s'ha arribat a
publicar una estupidesa semblant. Vostès mateixos.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh6TNAr8o6j6yXOy24Z_IZJ7TIviOUsONpg6GU-STGxHRpjYLgAugdMxPoAHVDzFqQXcC2tn3LVh_DkAk2jY2k9kdjC8bFPlbSZN8dv9CANQpKmDSJhX4v5YHN-3nQn7zYG3DT-N81Ed3bcJtxmQpExNOtAF8jVWT74r_XdbmRpQM1fHnS3fBSUJDD0=s932" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="719" data-original-width="932" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh6TNAr8o6j6yXOy24Z_IZJ7TIviOUsONpg6GU-STGxHRpjYLgAugdMxPoAHVDzFqQXcC2tn3LVh_DkAk2jY2k9kdjC8bFPlbSZN8dv9CANQpKmDSJhX4v5YHN-3nQn7zYG3DT-N81Ed3bcJtxmQpExNOtAF8jVWT74r_XdbmRpQM1fHnS3fBSUJDD0=w400-h309" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">El senyor Mars-Jones (nascut l'any 1954)</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table></b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b><br /></b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiT-MkBA7NPVca9xDPoir2JNbcZsVYE8-W6g3hfV5dhk58lIZZnn6IgdvUju2B5Wuq5m-4KlrK1BAnNJGIvcMoyyuGQVTuge6CkeCKbN5abhEXXEP3wLs3QudiFRTY-P7z1V7XoYjRKjFxrObrE1sbI2L5mGgo_rwFJamPK-FzImP112BVFoB9ZGtXM=s593" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="386" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiT-MkBA7NPVca9xDPoir2JNbcZsVYE8-W6g3hfV5dhk58lIZZnn6IgdvUju2B5Wuq5m-4KlrK1BAnNJGIvcMoyyuGQVTuge6CkeCKbN5abhEXXEP3wLs3QudiFRTY-P7z1V7XoYjRKjFxrObrE1sbI2L5mGgo_rwFJamPK-FzImP112BVFoB9ZGtXM=w260-h400" width="260" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta de l'edició original (2020)<br /></td></tr></tbody></table><b><br /></b></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-53797286073478629832021-12-09T17:34:00.004+01:002021-12-09T17:43:43.433+01:00UN POBLE TRAÏT<p></p><p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><a name="title"></a><a name="productTitle"></a>
<span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b> </b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: blue;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGDYbSKA2psMq7dI-NyhsT8Tg2vMxgfTQV7Cic5CjFJ_UFwsXFestdidnPFcvIfmOjrzfesexfNU4m-box8JdnlYfA9kmcNQsKi_aNaJ7aFONb9Feu17mWj6H99sPdRDyon6wZ22xNfoY/s2048/361-01+Preston.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1539" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGDYbSKA2psMq7dI-NyhsT8Tg2vMxgfTQV7Cic5CjFJ_UFwsXFestdidnPFcvIfmOjrzfesexfNU4m-box8JdnlYfA9kmcNQsKi_aNaJ7aFONb9Feu17mWj6H99sPdRDyon6wZ22xNfoY/s320/361-01+Preston.jpg" width="320" /></a></b></span></div><span style="color: blue;"><b><br /></b></span><p></p><p align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Títol original:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
A People Betrayed: A history of corruption, political incompetence
and social division in modern Spain 1874-2018<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Títol
versió en castellà:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b> Un
Pueblo Traicionado<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Autor:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
Paul Preston<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Editorial
versió en català:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b> Base
(2019)<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Editorial
versió en castellà:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b> Debate
(2019)<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Editorial
versió en anglès:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b> Harper
Collins (2019)</b></span></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Molt,
però que molt il·luminador. Amb aquest llibre el sr Preston ens
revela moltes coses que es resumeixen en una de global: la corrupció
i la delinqüència dels estaments privilegiats espanyols no són
noves en absolut; venen de lluny, de molt més lluny del que hom,
ingènuament, podria pensar.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El sr
Preston es compadeix de nosaltres i situa l'inici de la seva
investigació a la part final del segle XIX, estalviant-nos
"meravelles" prèvies.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Donc sí,
ja Alfonso XII -aquell de "dónde vas Alfonso XII, dónde vas
triste de ti"- que va regnar entre 1875 i 1885, estava abonat
als tripijocs de la corrupció política i judicial de l'època. És
a dir que ni el rei era neutral, ni la classe política era
presentable, ni hi havia justícia, sinó judicatura. Exactament
igual que ara, gairebé 150 anys després. Els cacics controlaven el
poder polític i judicial. Ara també, però no en diem cacics.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwRCADhqK2UxBi4IA-byD1fuS0XyvnnU8D6vlUzGNzYjZauhcpfjsRPFRmuuc7fhIdtCgOm0NIfNQpvkGoGOduZlZBpZIJN1LYUMsmg6HMNxp8SMvoZCj06xifRgszO8XWkKZabNv6sbs/s1044/361-02+Preston.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1044" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwRCADhqK2UxBi4IA-byD1fuS0XyvnnU8D6vlUzGNzYjZauhcpfjsRPFRmuuc7fhIdtCgOm0NIfNQpvkGoGOduZlZBpZIJN1LYUMsmg6HMNxp8SMvoZCj06xifRgszO8XWkKZabNv6sbs/w306-h400/361-02+Preston.JPG" width="306" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">"Dónde vas Alfonso XII..."</span><br /></td></tr></tbody></table><br /><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El sr
Preston ens explica d'una manera ben didàctica (il·lustrada amb
exemples i tot) que el stablishment conservador espanyol (oligarquia
terratinent, aristòcrates, exèrcit etc) sempre s'ha comportat de
manera brutal amb les classes socials no privilegiades.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Les
clavegueres de l'Estat no són cap invent nou, tampoc. Alejandro
Lerroux n'és un exemple paradigmàtic de començament del segle XX.
Només una excelsa minoria arriba als nivells de cinisme, manca
d'escrúpols i traïdoria de Lerroux, i qui hi arriba sol assolir, a
l'estat espanyol, el lloc de poder que va assolir ell: Primer
Ministre (o Presidente del Gobierno, com els agrada dir als polítics
espanyols)</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-87fJyB6ik-XyAiHxMeKQDf8E9YrPG_-A5DthL0YzxF7NhlF87dhSvn9ds7rcPxNwFVxt0I9SVuZVkPsIb-PinFOaRXshZTNHmt72_LMmrEQC7Uawu4Kt2iC4bSCwntiVDlcAjwOiAt4/s1658/361-03+Preston.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1658" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-87fJyB6ik-XyAiHxMeKQDf8E9YrPG_-A5DthL0YzxF7NhlF87dhSvn9ds7rcPxNwFVxt0I9SVuZVkPsIb-PinFOaRXshZTNHmt72_LMmrEQC7Uawu4Kt2iC4bSCwntiVDlcAjwOiAt4/w290-h400/361-03+Preston.jpg" width="290" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alejandro Lerroux, àlies l'Emperador del Paralelo</span><br /></td></tr></tbody></table><b><br /> </b><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> Pel que
fa al següent Alfonso, el XIII, que era com una mena de folclòrica
coronada ("mu saleroso" ell) el sr Preston ens informa que
es dedicava a intervenir en política en funció dels seus
interessos, i saltant-se a qui fos (com per exemple, el govern) si li
convenia. Sa Majestat es va dedicar en tot moment a maquinar per a
que es mantinguessin els privilegis de l'oligarquia i per tant els
seus propis, fins i tot desviant-hi fons de l'Estat, que no pas seus.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMfro98-aY91DtjUN8JxatkmDyWvsDAcv2-LbmYzHq4JBBj2j5JsJI0JcLAjFpYSzme2ZnI4wZjzvCD7sTjevq2mng33E5sF-zMrMUa2GW8_gfSU7OvdOrEv6L3UfyBmvF6Y4dpScj98/s1728/361-04+Preston.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1728" data-original-width="1040" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMfro98-aY91DtjUN8JxatkmDyWvsDAcv2-LbmYzHq4JBBj2j5JsJI0JcLAjFpYSzme2ZnI4wZjzvCD7sTjevq2mng33E5sF-zMrMUa2GW8_gfSU7OvdOrEv6L3UfyBmvF6Y4dpScj98/w241-h400/361-04+Preston.jpg" width="241" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Alfonso XIII, un Borbón innegable</span><br /></td></tr></tbody></table><b><br /> </b><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> Més
coses interessants: durant, com a mínim, el primer terç del segle
XX, els oficials de l'exèrcit espanyol, conxavats amb l'oligarquia
econòmica, van ser capaços de vendre armes i aliments a "l'enemic"
de torn deixant desassistits als propis soldats. En determinades
situacions es van produir més baixes de soldats per malaltia i manca
d'alimentació que per acció de combat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>No
cal dir que aleshores l'exèrcit es considerava a si mateix una casta
superior, amb privilegis incontestables i per damunt dels "civils".
Aquesta, diem-ne, visió, encara persisteix en uns quants personatges
de la milícia.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La part
del llibre que el sr Preston dedica a la República de 1931-1939 té
també un gran valor, tant formatiu com informatiu. Jo no sabia -i
m'imagino que la majoria de vostès tampoc- que qui va ser el primer
President de la República, el sr Niceto Alcalà Zamora, de fet era
un cacic de dretes de tota la vida que es va girar en contra de la
monarquia perquè aquesta no havia protegit prou els seus interessos.
Decididament això no era un bon començament republicà. Durant la
República, el poder econòmic (cacics, terratinents i Joan March)
van seguir tenint la paella pel mànec. March va arribar a manipular
als anarquistes i la CNT. La corrupció dels governs d'Alejandro
Lerroux no va arribar a ser igualada fins a l'era de l'actual Partido
Popular.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7-NSlMWXFGrIky0Fo2HhpU-DpFdzDP9bC0y0wXAaH80HUoi50t7m8Y-0zCOBZEsLufY_mXU-zwwceKDRWLCK8bFnEfXxNX9xMgTPPy-zmB3ZnC8zAe13kdjT2CAdko-9HnEbHTnxVQ4Y/s1600/361-05+Preston.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1182" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7-NSlMWXFGrIky0Fo2HhpU-DpFdzDP9bC0y0wXAaH80HUoi50t7m8Y-0zCOBZEsLufY_mXU-zwwceKDRWLCK8bFnEfXxNX9xMgTPPy-zmB3ZnC8zAe13kdjT2CAdko-9HnEbHTnxVQ4Y/w295-h400/361-05+Preston.jpg" width="295" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Don Niceto, el Presidente Señorito</span><br /></td></tr></tbody></table><b><br /> <br /></b><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Durant la
República, la dreta acostumava a fer guerra molt bruta per a
mantenir-se en el poder o recuperar-lo en unes eleccions -saltant-se
la llei, si calia-, i el diari ABC ja mentia descaradament. Els sona
d'alguna cosa?</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I arribem
al franquisme, en què la corrupció es va fer patent des del primer
dia, via suborns, comissions secretes, contraban per part d'oficials
de l'exèrcit que també s'enriquien embutxacant-se diners públics,
especulació immobiliària... en fi, tot un catàleg de meravelles de
les quals el Generalito en tenia perfecte coneixement entre d'altres
coses perquè el seu propi entorn familiar hi estava involucrat.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG1-all75ashrmE7S1Wzvtbn4ixFJawBvu44e00T5FHUL0HYgC_FG1x4yJT4_BdxtMIMKKehIjhaksf1vI8ft7fuHPdOqUwPxJvd0FRpGh9tcEQz0gZ8ouxlyJvhWPLpKqX9BXLY6nh7g/s1600/361-06+Preston.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1092" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG1-all75ashrmE7S1Wzvtbn4ixFJawBvu44e00T5FHUL0HYgC_FG1x4yJT4_BdxtMIMKKehIjhaksf1vI8ft7fuHPdOqUwPxJvd0FRpGh9tcEQz0gZ8ouxlyJvhWPLpKqX9BXLY6nh7g/w273-h400/361-06+Preston.jpg" width="273" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">
<p align="CENTER" lang="ca-ES" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">El Marquès de Villaverde,<br />una perla del clan Franco</span></p>
</td></tr></tbody></table><b><br /> </b><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>A efectes
de corrupció i delinqüència assimilada, la Transició no va
aportar cap millora precisament. Els bancs, l'Església Catòlica i
l'exèrcit van actuar com a poders fàctics des del primer moment...
com ho havien fet sempre. En aquest sentit es podria dir que allò
que Generalito va dir que deixava "atado y bien atado", en
realitat ja estava més que "atado" des d'Alfonso XII com a
mínim.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El sr
Preston coincideix amb als que sostenen (entre els que m'hi compto)
que la Transició va acabar el 1982 amb l'arribada del PSOE al poder.
La Transició va acabar, però la corrupció no, com sabem
perfectament tots els que llegim els diaris, escoltem la ràdio,
veiem la televisió o, simplement, respirem. La corrupció "actual"
no és més que una continuació de les precedents. És una situació
continuada. No hi ha hagut interrupcions, només adaptacions.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Cap al
final del llibre hom pot llegir el relat condensat de les corrupcions
del PP i amiguets. És terrorífic. Veure tota aquesta corrupció
junta en tan poques pàgines fins i tot arriba a crear sensació
d'irrealitat. La tragèdia és... que és real.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>En
definitiva, "Un poble traït" és un llibre que en la meva
opinió (personal i subjectiva, és clar) cal llegir; és més, en
segons quins àmbits hauria de ser de lectura obligatòria.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Això no
treu que en aquest assaig hi hagi algunes coses que hi "patinin"
una mica (una mica massa, fins i tot). Crec que el sr Preston no està
gens encertat quan fa servir terminologia oficialista com
"nacionalitats i regions", així com els termes "nacional"
(Espanya) i "regional" (autonomies actuals). Estic segur
que si parlés d'Escòcia no s'hi referiria com a "nacionalitat
o regió", o d'altra banda, per exemple, no aplicaria el
qualificatiu de "regional" per a referir-se a Anglaterra,
contraposat a "nacional" per a referir-se a la Gran
Bretanya. En canvi quan parla de Catalunya o d'Euzkadi sí que ha
comprat aquesta mena de il·lusionisme semàntic creat pel
jacobinisme hispànic més tronat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Penso que
el sr Preston també patina quan parla de les causes del creixement
de l'independentisme a la societat catalana. Fa servir arguments molt
similars als que utilitza la dreta espanyola cavernària quan es refereix al mateix tema, cosa que m'estranya perquè el senyor
Preston està molt lluny de ser cavernari o de parlar amb lleugeresa
de temes d'aquesta rellevància. També arriba a referir-se a
l'independentisme com a "separatisme", quan no són termes
sinònims, i diu que "la CUP és la formació separatista més
radical"... quan en realitat és la més idiota (sempre segons
la meva humil, personal i subjectiva opinió, és clar). També diu
que Ciudadanos és un partit de "centredreta" o que Podemos
és una formació "populista d'esquerres". Em temo que el
sr Preston ha quedat una mica intoxicat per la lectura de, diem-ne,
diaris com ABC, La Razón o El Mundo. Entenc que ho hagi de fer per
exigències de la seva feina, però quan hom treballa amb material
corrosiu ha de prendre precaucions; és de sentit comú.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Sigui com
sigui, insisteixo en que crec que aquest llibre és de lectura
necessària. I sí, és més que aprofitable i em temo que
malauradament no passarà mai de moda.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdm4digqhF-3vFNE5IU2FclMYdvAEc8JKifA0Rm1K3UMOdzI9UzR3L5T-6AdEa0bFrljEX2wCT9XOWwDpEMBLHStuoA772VSmHOGksH-Cc68jkkWbVvIu3wt5EmEirgMDxVWAABMDmP-I/s1600/361-07+Preston.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1042" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdm4digqhF-3vFNE5IU2FclMYdvAEc8JKifA0Rm1K3UMOdzI9UzR3L5T-6AdEa0bFrljEX2wCT9XOWwDpEMBLHStuoA772VSmHOGksH-Cc68jkkWbVvIu3wt5EmEirgMDxVWAABMDmP-I/w260-h400/361-07+Preston.jpg" width="260" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta de l'edició en anglès (2019)</span><br /></td></tr></tbody></table><b><br /> </b><p></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-59557059844799720022021-09-14T17:49:00.000+02:002021-09-14T17:49:18.093+02:00LA QUARTA MÀ<p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtYH0X6xfjP-OQxOseoAxbkGOwNqadYZGunjbfXwCaxIJ_3UVXI7XLQVJjZuiym_ltpz1CMlLLAWXi85OV_xGRQXva3rzJXpOtGix_PXrheZnyDIO9KzKXLFdkR3lUTH6Z4NPhzzrReDw/s885/360-01+Quarta+m%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="650" data-original-width="885" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtYH0X6xfjP-OQxOseoAxbkGOwNqadYZGunjbfXwCaxIJ_3UVXI7XLQVJjZuiym_ltpz1CMlLLAWXi85OV_xGRQXva3rzJXpOtGix_PXrheZnyDIO9KzKXLFdkR3lUTH6Z4NPhzzrReDw/s320/360-01+Quarta+m%25C3%25A0.jpg" width="320" /></a></div><br /><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;">John Irving nº
13<br /><br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> The fourth hand<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
edició en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> La cuarta
mano<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
John Irving<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Edicions 62<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Tusquets<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2001<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Edicions 62:</span></span><span lang="ca-ES">
2001<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Tusquets:</span></span><span lang="ca-ES"> 2001</span></b></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>És una
opinió molt personal: si hagués de fer un ranking amb les novel·les
de John Irving, aquesta estaria molt lluny d'ocupar el primer lloc.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Aclariments:
primer, jo mai gosaré fer cap ranking de les novel·les de John
Irving; segon, segurament no és que John Irving no estigués prou
inspirat quan va escriure el llibre, sinó que, pot ser, jo no he
estat gaire receptiu quan l'he llegit; i tercer, dir que en algun
moment John Irving no ha estat inspirat és una blasfèmia, ja ho
sé, i jo me n'aniré a l'infern per haver-ho insinuat, però de tota
manera ja fa temps que hi tinc plaça reservada, o sigui que no em ve
d'aquí.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Tornant
al fil de la qüestió: trobo que el llibre està bé... i ja està.
No el trobo excels, ni diví, ni imprescindible, ni res de semblant,
com sí que he trobat la majoria de les altres obres del sr Irving.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Els
personatges resulten discrets. En altres novel·les d'aquest autor,
tots els personatges que hi surten es poden considerar protagonistes
de primera línia. Aquí tots són secundaris; bons secundaris, si es
vol, però no protagonistes, ni tan sols el que fa de protagonista
'oficial'.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>En
referència a la història, els escenaris, les situacions... sí, és
cert, no són comuns, són "estil Irving", però tot i així
sembla com si s'haguessin quedat a mig gas. La trama s'organitza al
voltant del personatge d'un periodista que treballa per una televisió
on tots el programes són "el programa de Ana Rosa" (ja
s'imaginaran doncs de quin estil repugnant de televisió parlo). El
periodista, i suposat protagonista, perd una mà de la manera més
tonta quan estava fent un reportatge per a l'emissora de televisió.
És a partir d'aquest fet que el senyor Irving munta una novel·la.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>Reconec
que esperar que un escriptor mantingui sempre un grau espatarrant de
genialitat és molt injust, entre d'altres moltes coses perquè això
de la 'genialitat' també depèn, i molt, de la subjectivitat de qui
el llegeix. Jo m'hi he trobat moltes vegades: un llibre que a mi m'ha
semblat meravellós, no ha arribat a cridar l'atenció de cap amic,
conegut o saludat meu; i viceversa: he llegit llibres que m'havien
recomanat molt i que, en acabar-los, m'han deixat més aviat fred.
Sol passar.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>En
fi, el missatge és el següent: no trobo que "La quarta mà"
sigui un llibre memorable, però tampoc puc dir que no sigui
aprofitable. Això sí, és molt probable que algú de vostès
l'aprofiti més que jo.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtG1B0LJshQNaNEGOAbBDkl4hFShMZ7N6QkVMkLW-g9au5mHVAWVSl0hodoX-L_uxsOSJITQuSrbm-mDo5mOjr6naRxDSrjq61lSon2BGNswJ9lrgmgJxk8a7ObWW2nOswPcGL8xBa_14/s640/360-02+Quarta+m%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="439" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtG1B0LJshQNaNEGOAbBDkl4hFShMZ7N6QkVMkLW-g9au5mHVAWVSl0hodoX-L_uxsOSJITQuSrbm-mDo5mOjr6naRxDSrjq61lSon2BGNswJ9lrgmgJxk8a7ObWW2nOswPcGL8xBa_14/w275-h400/360-02+Quarta+m%25C3%25A0.jpg" width="275" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta de l'edició original (2001)<br /></span></td></tr></tbody></table><br /> </b></span></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-56461890389883694602021-08-26T18:37:00.000+02:002021-08-26T18:37:28.365+02:00VIGILÀNCIA PERMANENT<p>
</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW0197u-tKhzShDiP7bTh2k_5CcqbXVY9r58Vzv_qOKXUNgF56344jZpOOwd3GhyZWIEvyg3oL6SjYT30YvEVw4XL-YkK7mdj7Hp2GITyNqII1mQD5HJcyWON999wrw7UoipzrvBNLqcU/s940/359-01+Snowden.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="699" data-original-width="940" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW0197u-tKhzShDiP7bTh2k_5CcqbXVY9r58Vzv_qOKXUNgF56344jZpOOwd3GhyZWIEvyg3oL6SjYT30YvEVw4XL-YkK7mdj7Hp2GITyNqII1mQD5HJcyWON999wrw7UoipzrvBNLqcU/s320/359-01+Snowden.jpg" width="320" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br />Títol
original:</span><span lang="ca-ES"> Permanent record<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
edició en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Vigilancia
permenente<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Edward Snowden<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Columna
Edicions<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Planeta<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Traducció
al català:</span></span><span lang="ca-ES"> Esther Roig<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2019<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Columna:</span></span><span lang="ca-ES">
2019<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Planeta:</span></span><span lang="ca-ES"> 2019</span></b><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="CENTER" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Dedicat a
tots nosaltres, que estem ben agafats per tot arreu...</b></p><div style="text-align: center;"><b>...i tot i
saber-ho, no farem res per a deslliurar-nos.</b></div>
<p align="CENTER" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="CENTER" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>*****</b></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El llibre
es va publicar l'any 2019 i jo el vaig afegir immediatament a la meva
"llista de pendents". Però ja sabem que els designis del
Senyor són com un escrot (o 'inescrutables', no ho sé ben bé, no
m'ho feu buscar ara) i fins dos anys després no vaig començar a
llegir-lo.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Em
pensava que els dos anys transcorreguts des de la seva aparició
haurien fet que el llibre passés de moda. Error enorme i terrorífic:
el que explica el sr Snowden no només no ha passat de moda sinó que
és més actual que mai, i em temo que aquesta actualitat es va
reforçant i fent més i més vigent a cada dia que passa.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Insisteixo
en el qualificatiu "terrorífic", perquè del què ens
parla el sr Snowden, en definitiva, és de que la Privacitat, la de
vostè, la de qui vostè conegui -tant íntimament com només de
passada-, la meva, la del seus fills -sigui quina sigui l'edat de les
criatures, fins i tot encara que sigui només de mesos-... ja fa
temps que ha deixat d'existir. Això, més o menys ja ho sabiem; però
jo personalment no imaginava fins a quin punt era cert, cóm era la
cosa, i què arribava a implicar en la realitat. El sr Snowden ho
explica en el seu llibre i després de llegir el que ell diu només
et queden, en resum, dues opcions: o desapareixes del planeta i
aleshores et serà igual que la informació sobre tota la teva vida
estigui en mans de qui vulgui fer-la servir quan li convingui i com
li convingui; o <span style="text-decoration: none;">assumeixes</span>
que la privacitat no és un valor vigent i que t'és igual el que
puguin fer tercers amb la informació sobre la teva vida, fins i tot
aquella informació que ni tu mateix sabies que existeix; i amb
"tercers" vull dir tothom que sigui capaç d'accedir
impunement a les teves dades o a la càmera del teu mòbil o del teu
ordinador, per exemple, des d'organismes diversos de l'Estat
(qualsevol organisme de qualsevol Estat), fins a Burger King, Caprabo
("vol fer-se la tarjeta client?") o a qualsevol dels
centenars d'aplicacions informàtiques contingudes al teu telèfon,
tablet o ordinador ("Si vostè no dona els permisos l'aplicació
podria no funcionar"... i vas i permets que es facin amb totes
les dades teves que vulguin i les utilitzin en el <u>seu</u>
benefici, és clar, no pas en el teu).</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRTVJXpqrfKq8xCihLAI6uuw9zlV6KWeNmzjpZ7lMy-zHiIVyj4Hoyeh_GWwHq8z_jcknfrEY00eOFzhzjPZUA1hDt2w5qRBLKOzvsMpovTBdn52bwcIXOX_ELhDarwIBURdlAlMqFEzg/s900/359-02+Snowden.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="900" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRTVJXpqrfKq8xCihLAI6uuw9zlV6KWeNmzjpZ7lMy-zHiIVyj4Hoyeh_GWwHq8z_jcknfrEY00eOFzhzjPZUA1hDt2w5qRBLKOzvsMpovTBdn52bwcIXOX_ELhDarwIBURdlAlMqFEzg/w400-h300/359-02+Snowden.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Tot el que puja, baixa... però tu no saps on.</span><br /></td></tr></tbody></table><br /> <br /></b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>En aquest
llibre el sr Snowden ens explica la seva curta biografia (tenia 36
anys quan el llibre es va publicar) però l'aterridor del cas és que
al mateix temps també ens està explicant part de la nostra propia
biografia, tinguem l'edat que tinguem, un any o cent un.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El títol
de la traducció, tant al català com al castellà, suavitza
moltíssim el significat del títol original. "Permanent record"
no vol dir 'vigilància permanent'. Vol dir 'Expedient permanent'. És
a dir, per a que ens entenguem clarament: qualsevol aparell que tu
tinguis (ordinador, tablet, telèfon mòbil, smart TV, reproductor de
DVD o Blu Ray, impressora, el decodificador de Movistar...), que tu
hagis tingut o que tindràs en el futur, recull i <u>transmet</u>
permanentment a tercers dades teves, tant si te n'adones com si no.
Aquestes dades queden emmagatzenades. Són el teu 'expedient'
("record") i no s'esborraran mai ("permanent").
Són tècnicament inesborrables i queden eternament a disposició
dels "tercers" que tinguin prou poder i capacitat per
usar-les en el seu benefici. Ja he fert referència abans a alguns
d'aquests tercers, i ara afegeixo que "eternament a disposició"
vol dir exactament això: el teu 'expedient' et sobreviu. <br /></b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Un altre
matís que ens facilita el sr Snowden per a que acabem d'entendre el
concepte de "<i>inesborrable</i>": en informàtica, la
funció "esborrar" es falsa; només s'ha creat per a que
l'usuari estigui tranquil. Quan indiques a un ordinador que esborri
alguna cosa, el que fa és transformar-la i desindexar-la, però
continua existint. El que has aconseguit és no tornar-la a trobar
tu. Algú que hi entengui sempre podrà trobar allò que tu t'has
cregut que has esborrat.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-SdMX6CRUY9TW-KGYUrsOCdI9W5OoIsWvc29yYu9l2GYO4lKPGGfLvnhzcn9pfrN3ZaxB8BeSu33S6QLAdXxwxj8NuRoy4nKnX1rO9Un1RAyVtbCbrueyQnHwxnUYHK56KeOGDUoSbaA/s1107/359-03+Snowden.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="749" data-original-width="1107" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-SdMX6CRUY9TW-KGYUrsOCdI9W5OoIsWvc29yYu9l2GYO4lKPGGfLvnhzcn9pfrN3ZaxB8BeSu33S6QLAdXxwxj8NuRoy4nKnX1rO9Un1RAyVtbCbrueyQnHwxnUYHK56KeOGDUoSbaA/w400-h271/359-03+Snowden.jpg" width="400" /></a></b></div><b><br /> <br /></b><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Això és
justament el que explica el sr Snowden en el seu llibre, i no ho fa
només des de la posició d'algú que ha investigat sobre el tema i
ha anat descobrint aquesta tenebrositat: ho fa també des de la
posició d'algú que ha contribuït tècnicament, i molt, a crear la
tal Tenebrositat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Una altra
bonica cita del sr Snowden que es pot trobar en el capítol 29 del
seu assaig: “Naturalment, els records que creem conscientment, els
registres que decidim guardar, <u>són només un resquill</u> de la
informació que han espremut de les nostres vides -la majoria
inconscientment o sense el nostre consentiment- les empreses i la
vigilància governamental.”</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Edward
Snowden va néixer l'any 1983 "a les acaballes del món en què
les persones donaven corda als rellotges", segons ell mateix diu
en aquest llibre, i el mateix any en què es va crear el sistema
d'intercomunicació global d'ordinadors en forma de xarxa, és a dir,
allò que coneixem com "Internet".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES"><b>No
seria fins sis anys després, el 1989, que es crearia a la seu a
Ginebra del </b></span><span style="font-style: normal;"><b>Conseil
Européen pour la Recherche Nucléaire (CERN), la World Wide Web, o
WWW.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>Internet i WWW no són el mateix. Per a dir-ho d'una manera molt
simplista, Internet és un sistema d'interconnexió entre ordinadors,
i la WWW és un volum de dades escrites en un llenguatge determinat
(que és diu 'hipertext') que circulen pel sistema d'ordinadors
interconnectats. Per a ser més simple (i més bast) encara:
'Internet' és la xarxa d'autopistes i 'WWW' són les dades que
circulen per aquesta xarxa d'autopistes en forma de pàgines web (les
nostres conegudes pàgines web que, a manera de cotxes, trasporten
les dades per la xarxa d'autopistes que és Internet).</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>El sr Snowden ens explica com va viure ell als 12 anys (1995), el
naixement d'Internet tal com el coneixem ara, és a dir, Internet
posat a l'abast i a disposició del gran públic. Repeteixo: per als
pobres mortals del carrer, com vostè i com jo, Internet va aparèixer
l'any 1995; a data d'aquest comentari, per tant, Internet tot just
acaba de fer vint-i-sis anys.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>Diu Snowden que en els començaments d'Internet (finals dels 1990)
encara era possible distingir entre el que era virtual i el que era
real.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>I l'any 2001 tot va canviar. A l'atemptat contra el World Trade
Center de New York hi van morir unes 3.000 persones i en van resultar
ferides unes 25.000</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>La reacció del govern dels Estats Units davant d'aquest atemptat
ha causat, fins ara, més d'un milió de morts i la instauració del
Big Brother, la profecia (1949) de George Orwell, que es va fer
realitat practicament des del primer moment després de l'atemptat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Explica
el sr Snowden que la política "contra el terror"
instaurada pel govern dels Estats Units, va resultar més poderosa i
nefasta que el terror mateix i va passar a convertir-se en política
per a controlar a la població. No per a controlar als possibles
terroristes, sinó a la població en general. La global, la
planetària. Això sense Internet hagués estat impossible. Amb
Internet, per a qui té el poder i els medis, tant si és l'Estat com
si és el sector privat, ha estat un joc de nens.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Snowden
ens diu que tot i que ell treballava per als serveis d'intel·ligència
dels Estats Units, no es va adonar de la política de manipulació,
invasió i segrest global de privacitat contra els seus propis
conciutadans (i també contra la resta dels pobladors del planeta)
fins <span style="color: black;">l'any 2009, quan va anar a viure al Japó
per un encàrrec de feina de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA)
dels Estats Units, l'agència governamental d'intel·ligència
pràcticament més poderosa del país. </span></b>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES"><b>Al
Japó, Snowden s'adona de què tothom pot ser realment espiat sense
manies pel govern USA, que la </b></span></span><b>NSA pot espiar
continudament i il·legalment a tothom, sense que ningú s'adoni. </b><span style="color: black;"><span lang="ca-ES"><b>A
l'època de la mort de Bin Laden (2011), Snowden ja té clar que el
govern dels Estats Units està "desmantellant les llibertats"
(capítol 18).</b></span></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>A
partir d'aquí Snowden comença a preguntar-se moltes coses, molt
seriosament, i acaba decidint que no se sent capaç de seguir
contribuïnt a la construcció, pervivència i constant enfortiment
d'aquesta versió actualitzada, i terriblement real, de l'univers
"1984" de George Orwell traslladat al segle XXI. Les
conseqüències d'aquesta decisió les vam poder seguir molts de
nosaltres dia a dia veient els informatius de la televisió durant
l'estiu de 2013, i més enllà.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje3SGmIcsyeqo-o0oSGPGPRm7Ok2UnjZMNAs7EPug1JTF_UjPRJyvV0SneagmCQOOXR8_ckJo7c062-sKupdm4cUOj78eiK_ciroNUp_8nr59ewShtlkK7TG_ydeaS-hcWt9Xnk79g434/s1300/359-04+Snowden.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="866" data-original-width="1300" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje3SGmIcsyeqo-o0oSGPGPRm7Ok2UnjZMNAs7EPug1JTF_UjPRJyvV0SneagmCQOOXR8_ckJo7c062-sKupdm4cUOj78eiK_ciroNUp_8nr59ewShtlkK7TG_ydeaS-hcWt9Xnk79g434/w400-h266/359-04+Snowden.jpg" width="400" /></a></b></span></div><span style="color: black;"><b><br /> <br /></b></span><p></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>Ara
ja fa temps que ningú sent parlar d'Edward Snowden i de les seves
greus revelacions. Però el cas és que tot allò que va denunciar en
el seu moment el sr Snowden ha sobreviscut, s'ha reforçat i gaudeix
actualment d'una esplèndida salut de ferro.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>M'adono
que aquest comentari m'ha sortit inusualment llarg, però tot i així,
el que dic aquí no és més que la punta de l'enorme iceberg
explicat al llibre. Faig un esforç i m'aturo aquí, fent la pregunta
de rigor:</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>Llibre
Aprofitable? No és només un llibre aprofitable; hauria de ser
declarat d'utilitat pública.</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="CENTER" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>*******************</b></span></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>Post
Scriptum: </b></span>
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b>La
traducció al català feta per Esther Roig és molt correcta, molt
digna i pròpia d'una bona professional. La senyora Roig demostra que
hom pot ser extremadament respectuós amb el propi idioma sense
necessitat d'utilitzar vocabulari i expressions que farien vomitar al
propi Pompeu Fabra. És a dir, si vols salvar la llengüa, via
"desperta ferro!", si us plau no facis de traductor,
dedica't a una altra cosa, i no amarguis la vida als voluntariosos
lectors que encara consideren que hauria de ser "normal"
llegir qualsevol mena de cosa en català sense que els sembli un
pamflet escrit en marcià. I demano immediatament disculpes a tota
forma de vida marciana, passada i present, pel que acabo de dir; la
Llengua Marciana també mereix respecte infinit, només faltaria.</b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxfIvVRhzSEj0Glt7B_XyD51RQ_4jUpXvwSUSE9YRSPSglY0sajbis0XVDtxsOPPGb8LyOZDrtlAWU0exskZ1hWivPf9lKyz7dOylmF6JSvYxlWTWd-L8tHduvXLZA3hj5kbsr8mx7xVA/s1500/359-05+Snowden.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="987" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxfIvVRhzSEj0Glt7B_XyD51RQ_4jUpXvwSUSE9YRSPSglY0sajbis0XVDtxsOPPGb8LyOZDrtlAWU0exskZ1hWivPf9lKyz7dOylmF6JSvYxlWTWd-L8tHduvXLZA3hj5kbsr8mx7xVA/w264-h400/359-05+Snowden.jpg" width="264" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta edició original (2019)</span><br /></td></tr></tbody></table><br /> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b> </b></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><b> </b></span></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-48047235584374526562021-07-23T12:18:00.002+02:002021-07-23T23:17:02.191+02:00CRIMS PER A LA MEMÒRIA<p>
</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b></b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: blue;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit-Q4YHyr0ksvk8uDXtdqTeqJTQEh13tloRGHtl8ww1jTmgZAOsxWJkQ1FSIKcQFqbzg-oZtASDcAfjavbj7s0v-xCsNk1g2DTR-4Eih2m0-C4IgVj9ueO8tmtNYBWjHFvbVk0g05CAuA/s1600/358-01+Daeninckx.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1203" data-original-width="1600" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit-Q4YHyr0ksvk8uDXtdqTeqJTQEh13tloRGHtl8ww1jTmgZAOsxWJkQ1FSIKcQFqbzg-oZtASDcAfjavbj7s0v-xCsNk1g2DTR-4Eih2m0-C4IgVj9ueO8tmtNYBWjHFvbVk0g05CAuA/w400-h301/358-01+Daeninckx.jpg" width="400" /></a></b></span></div><span style="color: blue;"><b><br />Títol
original:</b></span><span lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><b>Meurtres
pour mémoire<br /></b></span></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><b>Títol
versió en castellà:</b></span></span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><b>
Asesinatos archivados</b></span></span><span lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES"><b><br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Autor:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
Didier Daeninckx<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Editorial
versió en català:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b> Alrevés
Editorial<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Traducció
al català perpetrada per:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
Carme Geronès i Carles Urritz<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Editorial
versió en castellà:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
Ediciones Akal<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Any
primera edició original:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
1983<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Any
primera edició per Alrevés:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
2021<br /></b></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"><b>Any
primera edició per Akal:</b></span></span><span lang="ca-ES"><b>
2010</b></span><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La
novel·la parteix d'un fet real que queda reflectit en el seu segon
capítol (la descripció és terrible, i més encara sabent que allò
va passar de veritat). Després ja tot és imaginació, i no
necessàriament de la millor, encara que tampoc està malament.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El fet
real és també un fet històric, que segurament vostè desconeix
absolutament, igual que em passava a mi abans de topar-me amb aquest
llibre. Tal fet rep el nom de "Massacre de París". París
17 d'octubre de 1961. Cito literalment de la Wikipèdia:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"El
17 d'octubre de 1961, una manifestació <u>pacífica</u> convocada
pel Front d'Alliberament Nacional [d'Algèria] contra el toc de queda
imposat pel prefecte de policia Maurice Papon per a tots els
algerians que vivien a la regió parisenca, va desembocar en una
repressió brutal que va causar entre 70 i 200 morts segons els
investigadors (l'historiador Jean-Luc Einaudi compta entre 200 i 393
algerians morts per la policia durant la tardor de 1961).</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>Els
algerians no van ser les úniques víctimes, perquè la policia
actuava basant-se en els trets físics dels vianants. Això implicava
que qualsevol persona que tingués aspecte nordafricà podia ser
detinguda, colpejada i assassinada. Algunes de les víctimes van ser
llançades al Sena, mentre que altres morts van ser dissimulades de
manera burocrática. Les víctimes van ser confinades al Palau
d'Esports i a l'Estadi Pierre de Coubertin, on van ser objecte d'un
tracte brutal.</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>La
massacre va ser ocultada per part de l'Estat; el president Charles de
Gaulle s'hi va referir dient que era "un assumpte secundari".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Déu
confongui al general De Gaulle. Això no ho diu la Wikipèdia; ho dic
jo.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>A partir
d'aquí, el sr Daeninckx inventa una víctima de la Massacre de 1961
que "no quadra" amb les altres víctimes, i relaciona tot
això amb un assassinat estrany (també inventat) que es produeix
vint anys després, el 1981. Recordem que el sr Daeninckx publica
aquest llibre l'any 1983.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Així
doncs, des del capítol tres ens trobem amb una novel·la negra amb
tots els trets característics bàsics del seu gènere. Cap sorpresa
doncs. I tampoc es pot dir, en la meva personal opinió, és clar,
que "Crims per a la memòria" sigui un exemple especialment
brillant d'història de 'polis investigadors'; fins i tot peca una
mica de tòpica (...o més que 'una mica'... en segons quins
fragments... uns quants...). El comissari Montalbano d'Andrea
Camilleri sí que és brillant. L'inspector Cadin del sr Daeninckx és
entretingudet. Per cert, que l'inspector Cadin és protagonista d'una
sèrie de cinc llibres (a data d'avui) i el que ens ocupa n'és el
segon.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixi43Kes4FdM7hG-_iHLFNeqrXQYSoURPFQZUnxsxoMWcQkk5d_TByifInCm20dnAaqKSqIoMV602tdEj3gI_kWtNo5vIh8GJaP42WbKqh5SL9n62smY1dg5rtewpcOJ4vfT-W6ZmVtW4/s1033/358-02+Daeninckx.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="1033" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixi43Kes4FdM7hG-_iHLFNeqrXQYSoURPFQZUnxsxoMWcQkk5d_TByifInCm20dnAaqKSqIoMV602tdEj3gI_kWtNo5vIh8GJaP42WbKqh5SL9n62smY1dg5rtewpcOJ4vfT-W6ZmVtW4/w400-h264/358-02+Daeninckx.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Didier </span><span style="font-size: small;">Daeninckx</span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><b>"Crims
per a la memòria", però, té un altre vessant: el de la
denúncia de la corrupció i la criminalitat d'Estat. Aquesta és una
constant al llarg de la vida del sr Daeninckx, activista d'esquerra i
personatge polèmic que no deixa indiferent a ningú (a França, és
clar). A "Crims per a la memòria" l'autor no només
denuncia l'ocultació durant dècades del crim d'Estat que va
significar la Massacre de París de 1961, sinó que també esmenta
aspectes singularment repugnants de funcionaris col·laboracionistes
francesos durant l'ocupació alemanya de França en temps de la
Segona Guerra Mundial, alguns dels quals van aconseguir fer-se passar
posteriorment per heroics membres de la resistència i van viure
feliços, i perfectament condecorats, com a coetanis del general De
Gaulle, el de "això és un assumpte secundari".</b>
</p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I fins
aquí la ressenya del llibre. Ara em permetran que em refereixi a una
altra cosa: la traducció al català.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Mirin,
confesso que tinc poca tendència a llegir traduccions al català,
perquè massa més vegades del que seria tolerable -i més d'una
vegada ja és intolerable- m'he trobat amb què el traductor
(traductors, en aquest cas) corresponent ha decidit ingressar en el
Sagrat Orde De Sant Jordi Justicier, Salvador de la Patria i dels
seus pobres súbdits, Guardià de Totes les Excelses Essències
Lingüístiques, A Major Glòria de Mossen Cinto Verdaguer (àlies
l'Exorcista) i la Mare de Déu de Montserrat (àlies La Moreneta, o
La Nouvinguda segons els assessors LIC del Departament d'Educació de
la Generalitat)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Vaig
comprar aquest llibre després d'haver-ne llegit una crítica
favorable al diari (el diari Ara, si ho volen saber), que posava
l'accent en el vessant de denúncia de què he parlat un parell de
paràgrafs més amunt. Si ho arribo a saber igual m'ho repenso.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Estic
gairebé segur del tot que no hi ha cap policia francès, o del lloc
que sigui, que estigui doctorat en filologia. I naturalment també
estic gairebé segur que no hi ha cap filòleg que acabi convertit en
inspector de policia.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El que
transcric a continuació són frases que, segons els traductors
salvallengües del llibre, pronuncia l'inspector Cadin, un policia
que, com a molt, tindrà un batxillerat i la formació professional
que li calgui per a formar part de la Sûreté (probablement via
concurs-oposició), però a qui no se li suposa cap passió per a la
filologia.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"Algun
murri es diverteix fent-nos posar nerviosos però no serà difícil
desencauar-lo" (cap 3)</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"Suposant
que hagués omplert el dipòsit de gasolina en sortir, cap a Marmande
hauria tingut pana de pobre!" (cap 3)</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"Aquesta
al·lusió, l'havia feta a gratcient" (cap 7)</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"El
fill d'en Bourrassol era de l'olla" (cap 7)</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"Si
s'aparta de la legalitat, no busqui sopluig" (cap 7) Aquesta la
diu un superior jeràrquic de l'inspector.</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"Això
passa sovint amb un cop de sang, després s'espassa" (cap 8)</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"En
Tramoni se'n va fer la pell per l'assassinat de Pierre..." (cap
8)</b></p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;">
</p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">
</div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b>"Es
va vendre a l'encant..." (cap 8)</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Em volen
dir quin policia parla així??!! Cap ni un! Em volen dir qui parla
així que no sigui policia??!! Ningú! Ni en francès ni en català!
Estic segur que la versió original no presenta un llenguatge tan
delirant! <span style="font-style: normal;">Com també estic segur que
el dia que un Mosso d'Esquadra parli d'aquesta manera (no em vull ni
imaginar com seran els seus informes escrits), immediatament li
donaran la Creu de Sant Jordi i tot seguit la CUP convocarà una
manifestació davant de l'estació de Sants (l'entrepà solidari te
l'hauràs de portar de casa) en protesta pel fet d'haver condecorat a
un membre reconegut del cossos de brutalitat policial, Brigada
Englantina D'Or (abans BRIMO)</span></b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>Per cert: "a gratcient" significa 'expressament';
"s'espassa" significa 'es calma, es tranquil·litza'; i
"vendre a l'encant" significa subhastar (¡¡què costa dir
"es va subhastar", déu meu!!). La resta d'expressions
busquin-les vostès mateixos, que també tenen dret a divertir-se...</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>No és la primera vegada que em topo amb una traducció capaç de
destrossar un llibre i em temo que tampoc serà l'última.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<b>Llibre aprofitable? Jo ho deixaria en llibre entretingut. No és
imprescindible però passa bé. Però si us plau, si poden,
abstinguin-se de llegir la versió traduïda al català. És
preferible mil vegades arriscar-se amb la versió original en francès
si vostès tenen uns mínims coneixements d'aquest idioma, i en cas
contrari... millor busquin una altra cosa. De la versió en castellà
no en puc dir res perquè no l'he llegit; vostès mateixos.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0K36nS2qiVCfJrII_WPQtML3sZGKPhzX_2goDyn92v6MLE8hta62JByrVM_f3AbMQjqTlvJKkaB4VYKiF1o-f5Tihp_PSXZwCTCUnycmhvkl3HvzZPSDdpfa9eaXl85Ddy1TLs5VJuSU/s1800/358-03+Daeninckx.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1092" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0K36nS2qiVCfJrII_WPQtML3sZGKPhzX_2goDyn92v6MLE8hta62JByrVM_f3AbMQjqTlvJKkaB4VYKiF1o-f5Tihp_PSXZwCTCUnycmhvkl3HvzZPSDdpfa9eaXl85Ddy1TLs5VJuSU/w242-h400/358-03+Daeninckx.jpg" width="242" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta versió original</span><br /></td></tr></tbody></table><b><br /> <br /></b><p></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-25236733190893640042021-07-13T18:37:00.002+02:002021-07-13T18:52:32.509+02:00MEMORIAS DE UN EXNAZI<p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSUFuRk6RaELceLw3K7i1pYhaQMe_8F4eWuL3sfa2qeLS4an_FHFrMps_kzEQFLrJyuy72JpSl6zF9N7FbHJXEhEnMGV0jAx2QJIMcPTrTt59H2QyKHiUp3a2-V5V8t9VOdENss4rc99s/s2000/357-01+David+Sa.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1317" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSUFuRk6RaELceLw3K7i1pYhaQMe_8F4eWuL3sfa2qeLS4an_FHFrMps_kzEQFLrJyuy72JpSl6zF9N7FbHJXEhEnMGV0jAx2QJIMcPTrTt59H2QyKHiUp3a2-V5V8t9VOdENss4rc99s/s320/357-01+David+Sa.jpg" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br />Títol
original:</span><span lang="ca-ES"> Memorias de un
exnazi<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
David Saavedra<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Ediciones B<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició:</span></span><span lang="ca-ES"> 2021</span></b><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Pràcticament
la primera cosa que em vaig preguntar quan vaig començar a llegir el
llibre va ser: qui ha escrit això, realment? Perquè resulta que
està molt ben escrit. De fet, massa ben escrit, per a ser obra d'un
exnazi.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I és que
se suposa que, d'entrada, un nazi -sigui en actiu o sigui "ex"-
no té capacitat per a escriure un llibre equànime sobre res, i molt
menys sobre el propi nazisme. Bé, és clar, això dit des del punt
de vista de qui no és nazi en absolut. Imagino que si jo fos nazi
estaria convençut que el blog "Llibres Aprofitables" està
escrit per algú genèticament estúpid, o pitjor.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I la
primera cosa que vaig fer quan vaig acabar el llibre va ser buscar
l'autor a YouTube. Evidentment el vaig trobar, no estem parlant de
ningú que s'amagui. Després de veure un parell de videos del seu
propi canal vaig extraure'n dues conclusions clares: una, que
efectivament, David Saavedra és l'autor real del llibre; i dues, que
un exnazi no és un descerebrat per definició ...i conseqüentment
(i això és francament imtranquil·litzador), un nazi tampoc no és
necessàriament un descerebrat per definició.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Ras i
curt: David Saavedra explica com va establir les seves primeres
connexions amb els postulats nacionalsocialistes quan tenia uns
quinze o setze anys, i a partir d'aquí relata la seva trajectòria
com a nazi convençut, durant vint anys, fins fa ben poc. Actualment
David Saavedra té uns quaranta anys.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Però que
ningú s'equivoqui: això és molt més que una autobiografia d'algú
que encara no arriba als cinquanta. Això és un tractat de lectura
imprescindible.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Es podria
afirmar, sense gaire marge d'error, que els nazis són uns grans
contenidors de nocions tòpiques: que si els jueus són el diable,
que si la raça blanca és superior a tot i se n'ha de preservar la
seva puresa, que si el marxisme és la gran ideologia dissolvent que
té com a objectiu esclavitzar la humanitat (la humanitat blanca,
s'entén; la que no és blanca, simplement no és 'humanitat')...</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Però
pensar que els nazis es redueixen a ser això, també és un tòpic;
actualment, gairebé vuitanta anys després d'acabada la Segona
Guerra Mundial, el nazisme segueix en actiu i amb una capacitat letal
de tals dimensions que ignorar-la és simplement suïcida. Hitler es
va fer amb el poder mitjançant unes eleccions legítimes, no ho
oblidem. Observem d'una manera una mica més atenta què és el que
està passant ara, al nostre voltant, en plena dècada dels 2020.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>"Memorias
de un ex nazi" és un llibre ple de coses molt interessants. Com
per exemple que, segons explica David Saavedra, hi ha dues grans
menes de nazis: els "puristes", que vindrien a ser els
ideòlegs i 'guardians de les essències', és a dir els que
defineixen i vitalitzen el moviment; i els "ultres", que
vindrien a ser la versió més típica i tòpica: els bàsicament
cavernícoles, normalment integrants de grups futboleros violents
(sembla que tots els grans clubs de futbol en tenen un, el Barça
inclòs) que són els que reparteixen hòsties per tot arreu sense
que hi hagi d'haver necessàriament cap mena d'inspiració
"intel·lectual" al darrere. Ah, i els "ultres"
no són el braç armat dels "puristes", sinó que van 'a la
seva bola' i ja està.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Més
coses interessants:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El
nazisme presenta una estructura jeràrquica molt rígida. Ja ho sé,
això no és cap descobriment, però val la pena tenir-ho present, i
tenir present també les seves derivades. El sistema de funcionament
és similar al d'un exèrcit: una cadena de comandament
incontestable, seguiment també incontestable de les consignes,
sempre de dalt cap a baix, anul·lació absoluta del pensament
autònom...</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Hi ha una
deïficació del lider, i si el líder és mort, com és el cas
(suïcidat el 1945), cal actuar sempre "com voldria" o "com
ho faria ell". ¿I qui té dret a dir el que "voldria"
o el que "faria" el difunt líder? Doncs aquells que
actualment integren la cúpula dels 'guardians de les essències', és
clar, i es proclamen els autèntics hereus del moviment del líder i
dels seus postulats. Exactament igual que a l'Església Catòlica,
mira tú quina coincidència més tonta.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Els
tòpics formen part de l'ADN de la ideologia. Ja n'he esmentat alguns
abans, i aquí n'aporto algun més: la raça blanca està en perill
greu d'extinció; ¿quina arma es fa servir per a dur a terme aquesta
extinció?: la immigració; ¿i qui està utilitzant aquesta arma de
manera magistral?: el judaïsme dissolvent.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Donald
Trump va per aquí, només que en comptes de culpar els jueus, culpa
els xinesos (tots els xinesos, els 1.450 milions a data d'avui, no
només els que són al govern i a la cúpula del Partit Comunista).
És a dir, que Donald Trump presenta alarmants trets nazis; ho dic
per si queda algú que a hores d'ara encara no ho havia notat. Ah, i
això de Donald Trump és aportació meva, no del sr Saavedra, que en
aquest jardí no s'hi ha ficat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I el cas
patèticament irònic és que, segons el que diu el sr Saavedra,
sembla que no hi ha gairebé cap nazi que sàpiga realment què és
un jueu; i tampoc hi ha gairebé cap nazi que sàpiga realment què
és el marxisme (Marx solia repetir que ell no era marxista) i encara
menys que s'hagi llegit "El Capital".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I
naturalment Donald Trump tampoc no ha llegit mai a Confuci, però en
el seu cas sembla que el problema és que no hi ha cap evidència de
què sàpiga llegir... cosa que no l'impedeix destil·lar nazisme per
totes le seves cèl·lules, des de les del gat mort que porta al cap
fins a les de baix de tot.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Més
coses: un nazi ha de ser blanc pur. La versió original era: "de
raça ària". Hitler no era ari, pero el principi de la puresa
racial imprescindible segueix essent una columna fonamental del
nazisme, com ho era a la dècada de 1930.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Per cert,
la puresa racial, de cap color, no existeix. Passin el missatge;
encara hi ha qui ni ho sap, ni s'ho imagina.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Ara una
curiositat: quan un ultradretà diu pestes d'una feminista ("els"
feministes, per definició, no existeixen), la pot arribar a
anomenar "feminazi". Tal qual. El misteri de la Santíssima
Trinitat és més fàcil de resoldre, no em diguin.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Una de
les moltíssimes conclusions que es poden extreure de la lectura
d'aquest llibre, és que el nazisme funciona en base a dos patrons
que són fonamentals per a totes les "sectes" dignes
d'aquest nom: "tots els que no estan amb mi conspiren contra mi"
i "tot el que no està d'acord amb el que jo dic és
absolutament fals". D'això últim se'n diu "negacionisme".
Totes dues premisses són letals, no cal ni dir-ho.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Com a
apunt final, dir que el fet d'escriure aquest llibre sembla que forma
part d'un profund procés terapèutic que David Saavedra va iniciar
en el seu moment, un procés dur però també molt valent. Jo no
hagués pensat mai que, en referència a algú que ha estat nazi ,
diria una cosa com la que diré ara sobre el sr David Saavedra:
compta amb la meva admiració i el meu respecte.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I
finalment, la pregunta habitual: llibre aprofitable?</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La
resposta: Llibre Imprescindible</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgNhrofkfHw6UyWnjRwKobA0jOvLTqTgI6FDrLwYFddfv6xiV5kPwSKFfNT2WE20SgLZbeezpQMU7b5EsfWugHlHyZyGT9mO0UsXPEz4MHMEHx1PmIIFDsGSvB0QT0rzTxQ2YQgwlhDa0/s990/357-02+David+Sa.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="694" data-original-width="990" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgNhrofkfHw6UyWnjRwKobA0jOvLTqTgI6FDrLwYFddfv6xiV5kPwSKFfNT2WE20SgLZbeezpQMU7b5EsfWugHlHyZyGT9mO0UsXPEz4MHMEHx1PmIIFDsGSvB0QT0rzTxQ2YQgwlhDa0/w400-h280/357-02+David+Sa.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">David Saavedra<br /></span></td></tr></tbody></table><b><br /> </b><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-78038709623831038052021-06-16T18:00:00.002+02:002021-06-16T18:04:38.423+02:00ENCUÉNTRAME<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaGpzP6xq4a-U7wXO31btVd0YbtiMF4N3u8oOHsIv_-T_JaThiCIPUVc2lbuse__1hdtWi05KcOn4OLz-ik6j7AJXg2B2QlWHGTtIAI0xlqTdZr9aKz-yN4S7-rcN2c_izfyA0MdVBGA4/s2048/356-01+Aciman.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1297" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaGpzP6xq4a-U7wXO31btVd0YbtiMF4N3u8oOHsIv_-T_JaThiCIPUVc2lbuse__1hdtWi05KcOn4OLz-ik6j7AJXg2B2QlWHGTtIAI0xlqTdZr9aKz-yN4S7-rcN2c_izfyA0MdVBGA4/s320/356-01+Aciman.jpg" /></a></div><br />
<p></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Find Me<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
André Aciman<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Alfaguara<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2019<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Alfaguara:</span></span><span lang="ca-ES"> 2020</span></b></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Segons el
marketing editorial, "Find Me" ("Encuéntrame",
títol traduït correctament al castellà, per una vegada a la vida)
és "l'esperadíssima" segona part, o seqüela o diguin-li
com vulguin, de l'extraordinària "Call me by your name"
("Llámame por tu nombre"), i no només això sinó que,
segons una de les ressenyes-propaganda que es pot llegir en una de
les pestanyes del llibre, "la seqüela és tan desesperadament
seductora com la [novel·la] original" (revista 'Elle' dixit).</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Doncs bé,
res de tot això és veritat tret de l'afirmació de que "Call
me by your name" és extraordinària.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>"Find
Me" no és una segona part de "Call me by your name"
sinó una cosa completament diferent, malgrat que els personatges
principals procedeixin del primer llibre. L'emocionalitat d'un
moment, d'un dia, d'uns mesos, d'una temporada, no pot tenir mai
"segona part" en un futur. Si s'experimenta una nova
situació d'emocionalitat anys després, el que tens és això: una
<i><u>nova</u></i> situació d'emocionalitat, i no pas una
reproducció o continuació de la primera. L'emocionalitat,
incloent-hi totes les seves facetes, és substancialment irrepetible i
irreproduïble, i tampoc no s'estira com si fos un xiclet.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Amb això
no estic dient ni molt menys que "Find Me" no sigui una
bona història. En absolut. És emocional i és emocionant. Però no
és l'emocionalitat pura de "Call me by your name" ni de
lluny. Aquesta és una història més reposada, que a més s'allarga
anys i no unes poques setmanes com la novel·la "precedent".
Pot semblar que el temps ha fet madurar els personatges fonamentals
(Elio, el seu pare, Oliver) però no fins el punt de fer-los perdre
la seva inmensa sensibilitat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La
Sensibilitat, amb majúscula, segueix essent la gran protagonista,
com a "Call me by your name". Però aquesta història no és
"Call me by your name".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Agrairia
als senyors del marketing que no fossin tan miserablement mentiders,
i menys amb "productes" (ells en diuen així) com"Find
Me", amb prou qualitat intrínseca com per a no necessitar de
falsedats propagandístiques per a poder ésser valorats com cal.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Personalment
odio la publicitat i odio el marketing, més que res perquè pateixo
d'una greu intolerància a que em tractin d'imbècil, que és el que
la publicitat i el marketing fan amb el públic a qui es dirigeixen.
Ja em disculparan però necessitava dir això per a desfogar-me una
mica.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Tornant
al llibre, un cop més no parlaré ni de la trama ni dels
personatges, perquè la meva visió de tots dos aspectes no té per
què ser la de cap de vostès. "Find Me" és un d'aquest
llibres que són molt personals, i això és tan vàlid per qui l'ha
escrit com per a qui el llegeix.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Això sí,
és un llibre molt aprofitable. Val la pena. I val la pena per ell
mateix, sense necessitat de veure'l com a subsidiari del seu
"predecessor".</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWS4sHQKee2XRGVPydzLDon7X1FcZ7_uZALp4CL7a_8BDr6pWg2puP9cXGhyphenhyphen7eIFym0sJAze2ajsQ3enRTuD3kQ4OqHLQwo6lUu4GJQdb30136CC3rtxyzT5fZ5p6y_IIXNAFTUa1JL80/s2048/356-02+Aciman.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1335" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWS4sHQKee2XRGVPydzLDon7X1FcZ7_uZALp4CL7a_8BDr6pWg2puP9cXGhyphenhyphen7eIFym0sJAze2ajsQ3enRTuD3kQ4OqHLQwo6lUu4GJQdb30136CC3rtxyzT5fZ5p6y_IIXNAFTUa1JL80/w261-h400/356-02+Aciman.jpg" width="261" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta edició original<br /></span></td></tr></tbody></table><p></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b><br /> </b></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-5825551891667934492021-05-26T19:04:00.008+02:002021-05-27T09:22:15.057+02:00EL MÓN D'AHIR<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"> </span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAwxefRRl-3Ys7YFHKx8JJnb3iFW37bVmle62iW3FyuhqmKEwMShhCrV4Jnf8rmYfgzTLomzjS8F9n2XRSRebHMyazsmv292HKE6qds7gfx0eiHr_TyC4QvDgpwRIhHHjeCMu2w50a4gk/s1876/355-01+Zweig.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1492" data-original-width="1876" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAwxefRRl-3Ys7YFHKx8JJnb3iFW37bVmle62iW3FyuhqmKEwMShhCrV4Jnf8rmYfgzTLomzjS8F9n2XRSRebHMyazsmv292HKE6qds7gfx0eiHr_TyC4QvDgpwRIhHHjeCMu2w50a4gk/w400-h318/355-01+Zweig.jpg" width="400" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br /></span></b><p></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Die Welt von Gestern<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> El Mundo de
Ayer<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Stefan Zweig<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Quaderns
Crema<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Acantilado<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició Quaderns Crema:</span></span><span lang="ca-ES">
2001<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició per Acantilado:</span></span><span lang="ca-ES"> 2012</span></b></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Advertiment:</b></p><div style="text-align: justify;"><b>Aquesta
ressenya està escrita en base a la meva interpretació del que ha
escrit l'autor i per tant no és -ni vol ser- objectiva... a
diferència del cas del sr Zweig, que tampoc és objectiu en absolut
però que em temo que ell creia que sí que ho era.</b></div>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Aquest és
un llibre autobiogràfic, però pretén ser quelcom més que això.
Stefan Zweig va voler retratar una època que se li'n va anar de les
mans, se li va fondre sense que ell ho pogués evitar. Fer això,
deixar constància per escrit d'allò que desapareix, és potser el
darrer intent d'aturar tal desaparició; però tot se'n va, al cap i
a la fi; encara que potser sí que mentre puguis mantenir el record
aconsegueixes que la desaparició no sigui completa.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Stefan
Zweig va néixer a Àustria-Hongria l'any 1881. L'emperador Franz
Joseph ja tenia 51 anys i en feia 33 que era al tron. L'època
enyorada per Zweig, la pèrdua de la qual, segons es desprèn
d'aquesta autobiografia seva, mai no va superar, va ser la que abasta
des del seu naixement fins a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) és
a dir fins els seus 33-37 anys.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Zweig
explica com era aquesta època, però la pinta d'una manera idíl·lica
i idealitzada. Ell se la creu. L'error seria que també se la
creguessin els lectors. Tot era bonic, Àustria era una bassa d'oli, tothom era feliç i estava realitzat... Evidentment això no és cert
-insisteixo en que tot el que dic aquí es basa en les impressions
que em produeix el que diu el propi Zweig en el seu llibre-. Zweig
era un nen de casa bona terriblement snob. Hi ha una paraula en
castellà que penso que no té cap equivalent en català que li faci
justícia i que se li ajusta fantàsticament: era un "pijo"
absolut; i a més condescendent.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Per tant
la seva visió de la vida en general està del tot filtrada per la
seva condició privilegiada. A Viena, com a Londres o a París, posem
per cas, el gruix de la població a finals del segle XIX i
començament del segle XX vivia en la precarietat, treballant en
feines que ara, als europeus mitjanets, ens semblarien salvatges, en
condicions de treball i de salubritat atroces, amb la riquesa
concentrada en poquíssimes mans -entre elles les de la família del
propi Zweig- i amb una explotació espantosa de la "mà
d'obra"... perquè excepte en els estaments benestants, no hi
havia persones, hi havia "mà d'obra". Em fa l'efecte que
ara tornem a anar cap aquí, em temo...</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Doncs tot
això a què em refereixo en el paràgraf anterior, no existia per al
senyor Zweig. No és que li semblés marcià o d'un altre
univers. Simplement "no era".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>És clar,
quan arriba la Primera Guerra Mundial el món idíl·lic de Zweig es
comença a enfonsar, bàsicament perquè és molt difícil que
s'aguanti davant de la realitat d'un conflicte d'aquestes proporcions
tan brutals. Tot i així Zweig s'hi resisteix i segueix intentant
mantenir el seu univers particular pel procediment -que ja venia
usant de feia temps- de relacionar-se tant com pot amb totes les
Prima Donna de l'època, tots els exquisits, els filòsofs exquisits,
els escriptors exquisits, els pensadors exquisits, els poetes
exquisits, els músics exquisits... un món d'exquisits del que Zweig
mateix s'hi veu formant part i on es refugia, malgrat que no ho
reconegui mai.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Tot i els
esforços de Zweig, i com no podia ser d'una altra manera, la
realitat se l'imposa i fins i tot en un moment donat ell mateix va
arribar a veure que la conseqüència més greu d'una Primera Guerra
Mundial mal tancada (hi ha alguna guerra que tanqui bé?) era que
s'acostava una Segona Guerra Mundial. Bé, si més no, això es pot
considerar un progrés en el sistema de percepcions d'un personatge
que de tota manera va seguir convençut que abans de 1914 la
xenofòbia no existia (!!!) i que, com a bon homòfob, considerava
que l'homosexualitat era una perversió que contribuïa a mantenir
qualsevol altra mena de formulació perversa. Cito textualment del
que ell mateix escriu: "Les societats secretes -saturades
d'homosexuals- ja eren més poderoses del que sospitaven els
dirigents de la República d'aleshores"; la República esmentada
és la de Weimar i la intenció de les "societats secretes
saturades d'homosexuals" era carregàr-se-la, naturalment.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Stefan
Zweig, en definitiva, no va pair mai la pèrdua del seu món
imaginari d'abans de 1914. El títol del seu llibre, "Die Welt
von Gestern" (El Món d'Ahir), és fonamentalment tota una
declaració d'enyorança i de profund sentiment de pèrdua... de
quelcom que només havia estat real per a ell i pocs altres
privilegiats com ell.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>De tota
manera considero que "El Món d'Ahir" és un llibre que val
molt la pena llegir. Que és subjectiu? Em volen dir quina
autobiografia no és subjectiva? Totes ho són, és inevitable, però
això no els resta ni un gram de l'alt valor que poden tenir. A més,
és impagable tenir una visió d'èpoques històriques com el final
del segle XIX, el començament del XX, la Primera Guerra Mundial, els
anys 1920's i 1930's, el clima cada cop més inquietant en què
apareix el nazisme, l'inici de la Segona Guerra Mundial... tot això
narrat per algú que ho ha viscut en primera línia, per molt
subjectiu que pugui ser el seu relat.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Fins i
tot s'hi poden trobar paràgrafs que, malgrat estar escrits entre
1939 i 1941, resulten inquietantment actuals. Cito aquí un exemple
tret de gairebé el final del llibre, on Zweig es refereix als
governants dels últims anys 1930's i les seves actuacions sobre la
ciutadania general:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 40px;"><b><i>"Prenien
decisions en les que no hi teníem cap participació, i, malgrat això,
disposaven així, irrevocablement, de la meva vida i de la de tots
els europeus"</i>.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Canviïn
l'expressió 'tots els europeus' per, simplement, la paraula 'tothom'
i probablement el paràgraf els semblarà pertorbadorament pròxim a
la seva experiència personal d'ara mateix. I ja no cal parlar (o
justament, sí; sí que cal parlar) del que explica Zweig sobre
l'aparició del nazisme, especialment del fet que el monstre anava
creixent i creixent... i ningú se n'adonava fins que ja va ser massa
tard. Això també s'acosta a la realitat actual; no cal que posi
noms ni exemples; vostès mateixos. Hi ha una escena de la pel·lícula
"Cabaret" (1972) en què això està molt ben retratat.
Personalment considero aquesta escena una de les més terribles que
hagi vist mai al cinema: un noi absolutament esplendorós comença a
cantar una cançó que es diu "El Futur em pertany"; al
final tothom està cantant ben fort la cançó, excepte algun
personatge solitari que reflecteix a la cara que 'sap' que en poc
temps no n'hi haurà de futur.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Si el
senyor Zweig i jo haguéssim coincidit en època i lloc segurament no
ens haguéssim fet amics per allò de la diferència de caràcters,
malgrat que també penso que ens haguéssim tolerat (que no
'acceptat') respectuosament. Això no treu que consideri que el seu
llibre "El Món d'Ahir" és un llibre més que aprofitable
i que val la pena tenir-lo a la biblioteca personal.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b> </b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="299" src="https://www.youtube.com/embed/DCc8kSdeqxw" width="531" youtube-src-id="DCc8kSdeqxw"></iframe></b></div><b><br /></b><p></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8IE-GnObIOxnxeIZOJO7r5GGT05s6ORcvbGYXqzy3dwTbmEUNX6U6gOTwpfQYcryoSv3XntGZSOMayPc1e6WMYSg_7d1_SfBBmkfvd66bfZpYXLhq-IRMAB3Hc0KU8rEO4hk9r1KMPR0/s1500/355-02+Zweig.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="961" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8IE-GnObIOxnxeIZOJO7r5GGT05s6ORcvbGYXqzy3dwTbmEUNX6U6gOTwpfQYcryoSv3XntGZSOMayPc1e6WMYSg_7d1_SfBBmkfvd66bfZpYXLhq-IRMAB3Hc0KU8rEO4hk9r1KMPR0/w256-h400/355-02+Zweig.jpg" width="256" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta primera edició original<br /></span></td></tr></tbody></table><b><br /> <br /></b><p></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-46277232733189316262021-04-12T18:28:00.000+02:002021-04-12T18:28:28.402+02:00UN DISSABTE, AMB ELS AMICS<p>
</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivuS2vwaHl2E6iwEcsCcq88lSAjWEUgIIVowbenffb4BQxoXH9LpMZFEC_oQ7Gk9KjQxHxqU0Wq8J7pCviOnw_ifwfv0AcQSsHN6sFzZLxc1-5XU84elD7zjQI78nrTd9ABxr9cknNUCU/s1924/354-01+Camilleri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1482" data-original-width="1924" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivuS2vwaHl2E6iwEcsCcq88lSAjWEUgIIVowbenffb4BQxoXH9LpMZFEC_oQ7Gk9KjQxHxqU0Wq8J7pCviOnw_ifwfv0AcQSsHN6sFzZLxc1-5XU84elD7zjQI78nrTd9ABxr9cknNUCU/w400-h308/354-01+Camilleri.jpg" width="400" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br /> </span></b><p></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
original:</span></span><span lang="ca-ES"> Un sabato, con gli
amici<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Títol
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Un sábado con
los amigos<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
Andrea Camilleri<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en català:</span></span><span lang="ca-ES"> Edicions
62<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial
versió en castellà:</span></span><span lang="ca-ES"> Salamandra<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2009<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició Grup 62:</span></span><span lang="ca-ES"> 2014<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició Salamandra:</span></span><span lang="ca-ES"> 2014</span></b></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Més
avall, al final, trobaran vostès una foto d'Andrea Camilleri feta l'any 2010,
és a dir, un any després de la publicació d'aquest llibre. Veuran
un senyor vellet amb cara de no haver trencat mai cap plat durant els
85 anys de la seva vida fins aleshores, un iaio que inspira bondat i
que seria la imatge ideal de gestor de qualsevol ONG heròicament
dedicada a les més nobles causes humanitàries, i anomenada "[el
què sigui] Sense Fronteres".</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Error.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>"Un
dissabte amb els amics" presenta un compendi de situacions tan
perverses, que farien que el propi diable es donés de baixa del
"Círculo de Lectores" (sí, el "Círculo de Lectores"
encara existeix; sembla mentida, oi?). Un cop més em trobo amb
l'enutjosa dificultat que implica publicar una ressenya d'un llibre
sense desvetllar res d'indesvetllable a potencials futurs lectors.
Francament, no és gens fàcil, però faré el que pugui; i no
prometo res.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Són set
personatges que queden per a passar junts una vetllada un dissabte a
la nit; i la passen, vaja si la passen... però per a situar-nos en
context el senyor Camilleri ens immergeix des de l'inici en una sèrie
de salts temporals que ja et deixen desconcertat només arribar al
capítol segon dels onze que en té la història. En el meu cas, quan
vaig arribar al capítol segon ja m'havia vist en la necessitat de
rellegir passatges anteriors per a intentar entendre què estava
passant. Sí, diria que 'desconcertant' és la paraula que descriu
millor el començament de la lectura.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>I la cosa
va a més.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Cadascun
dels set personatges té darrere seu una història que es podria
qualificar de moltes maneres menys de plàcida; potser l'adjectiu més
suau seria "tremenda". Tots set són molt diferents i són
capaços d'estimular cap a ells, per part del lector, les emocions
més diverses, des de la solidaritat fins a les ànsies assassines;
si més no això és el que m'ha passat a mi.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>D'altra
banda, les relacions entre els personatges són de tal complexitat
que probablement el lector es vegi en la necessitat d'escriure's un
'mapa interrelacional' (disculpin l'invent de l'expressió) per a
entendre què ha passat i amb quí, i què està passant i amb qui.
Confesso que jo m'he hagut de fer aquest 'mapa interrelacional' dos
cops al llarg del llibre, el segon cop per a clarificar el garbuix en
què s'havia convertit el primer...</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>'Un
dissabte amb els amics' no arriba a les dues-centes pàgines, però
aquestes poques pàgines són prou potents com per a deixar una mica
hipertens al pobre lector desprevingut.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Llibre
indubtablement aprofitable. Com tampoc no dubto que el senyor
Camilleri, des de la poltrona que li han adjudicat al Paradís (va
traspassar el 17 de juliol de 2019), deu estar recargolat de riure
veient com el diable, després de llegir el seu llibre, només ha
encertat a dir, amb un fil de veu i la mirada perduda: "Collons,
Andrea".</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> <br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWyKh5flPZRZce7g7EtjGAV7xt3BmuhBh-0xmx4s3XIkxXcv7EK8E9v14lIonMPDcc3P58E0R9Vo0DkU_0eoRyNGjWinKzDyMzgEF674SN7h9e3OT1d069O5YQqW6YTxUgSMUflBDLE5c/s960/354-02+Camilleri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="674" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWyKh5flPZRZce7g7EtjGAV7xt3BmuhBh-0xmx4s3XIkxXcv7EK8E9v14lIonMPDcc3P58E0R9Vo0DkU_0eoRyNGjWinKzDyMzgEF674SN7h9e3OT1d069O5YQqW6YTxUgSMUflBDLE5c/w281-h400/354-02+Camilleri.jpg" width="281" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Andrea Camilleri l'any 2010, amb 85 anys<br /></span></td></tr></tbody></table><br /></b></p>
<p> </p><p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN2CVw06-Pf8trr4q9TUJxFsmjNfTreSyflLl4Wui_HQSLnCQ3msQZDydUMT1HwL2xAZIojNaDEMAG93TsOvDqJF0nxRVOTbB5yuIzgvi7HCcWLhJ91Sdc88roIu9yaN9qi8wn_VVuFt8/s800/354-03+Camilleri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN2CVw06-Pf8trr4q9TUJxFsmjNfTreSyflLl4Wui_HQSLnCQ3msQZDydUMT1HwL2xAZIojNaDEMAG93TsOvDqJF0nxRVOTbB5yuIzgvi7HCcWLhJ91Sdc88roIu9yaN9qi8wn_VVuFt8/w300-h400/354-03+Camilleri.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta de la primera edició original<br /></span></td></tr></tbody></table><br /> </p>jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-689134610732364990.post-85015598965245251482021-03-30T18:17:00.000+02:002021-03-30T18:17:44.949+02:00CONGO. UNA HISTORIA ÉPICA<p>
</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES"></span></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="color: blue;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzb859LqH7lRuslVjkV9L6hrawXWSpc7qtUPUk7grpCwGxB8Ef4cu1MR10se0DYuhhoysfkhLiW3NTrEv-BPJuJqRJiOOl1qrrWU_PrGZRqFnWnkG_QBfDo_MfZJxbTYP1Vy4PeGmlHO4/s2048/353-01+Congo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1280" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzb859LqH7lRuslVjkV9L6hrawXWSpc7qtUPUk7grpCwGxB8Ef4cu1MR10se0DYuhhoysfkhLiW3NTrEv-BPJuJqRJiOOl1qrrWU_PrGZRqFnWnkG_QBfDo_MfZJxbTYP1Vy4PeGmlHO4/s320/353-01+Congo.jpg" /></a></span></b></div><b><span style="color: blue;"><br />Títol
original:</span><span lang="ca-ES"> Congo. Een
geschiedenis<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Autor:</span></span><span lang="ca-ES">
David Van Reybrouck<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Editorial:</span></span><span lang="ca-ES">
Taurus<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any primera
edició original:</span></span><span lang="ca-ES"> 2010<br /></span><span style="color: blue;"><span lang="ca-ES">Any
primera edició per Taurus:</span></span><span lang="ca-ES"> 2019</span></b><p></p>
<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Tendeixo
a pensar que quan un autor titula un llibre d'una manera determinada
té les seves raons per a fer-ho i aquestes s'han de respectar. El sr
Van Reybrouck va batejar la seva obra amb el nom de "Congo. Een
geschiedenis", que en neerlandès vol dir "Congo. Una
història". Trobo bastant molest, per tant, que a la traducció
castellana s'hagi afegit l'adjectiu "épica" darrere de la
paraula "historia". No em consola gens que hagi passat el
mateix amb la traducció anglesa. Imagino que els motius per a fer
una estupidesa així són de marketing, és a dir, econòmics. Com
econòmics van ser els motius que Leopold II, Rei dels belgues, va
tenir per a caure sobre el Congo com un monstruós voltor i va
xuclar-li -quasi literalment- tota la sang que va poder fins que es
va veure obligat a cedir aquella enorme 'finca' seva a l'Estat belga,
qui, al seu torn, va seguir cometent-hi múltiples i diverses
atrocitats, això sí, al·legant en tot moment que ho feia 'a fi de
bé'.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>El sr Van
Reybrouck comença aquesta magnífica Història del Congo, abans que
el Congo es digués Congo i abans també que algú decidís que els
congolesos -sense consultar-los, naturalment- es deien congolesos.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiONZtWcxrli2iSvPevzuNZTEbelBfk46M2AOPx12ijZm6w9eu2z8-sqSny-cjv07SDmWMzyw7p8UiGZqoBKoP6mYV2JjM3M5EYWflbmDw4asaW_ePgJQPz3kpstb7dNZtQ_U45lPDv0G8/s1028/353-02+Congo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1028" data-original-width="1000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiONZtWcxrli2iSvPevzuNZTEbelBfk46M2AOPx12ijZm6w9eu2z8-sqSny-cjv07SDmWMzyw7p8UiGZqoBKoP6mYV2JjM3M5EYWflbmDw4asaW_ePgJQPz3kpstb7dNZtQ_U45lPDv0G8/w389-h400/353-02+Congo.jpg" width="389" /></a></div><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>És cert,
per descomptat, que els territoris que després van acabar etiquetats
com "el Congo", no eren cap paradís idíl·lic on la vida
transcorria enmig d'un excels bucolisme abans que Europa (l'animal de
Leopold II, més concretament) els caigués a sobre. Tal cosa com un
'paradís idíl·lic' no ha existit mai al planeta Terra, malgrat que
a la Biblia hi surti que sí (per cert, és un fet històric -i
agrícola- que a l'època de l'afer d'Adam i Eva, a la suposada
localització del Paradís Terrenal no hi havia ni una trista
pomera).</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Però
també és veritat que els naturals del lloc tenien una existència
pròpia i una manera de viure-la tant legítima -i fins i tot més-
com la que tenien Leopold i els seus belgues de viure les seves
'existencies europees'. No necessitaven que ningú els convertís en
un "Estat Lliure" on la llibertat consistia en què un rei
estrany juntament amb una pila de companys seus feien "lliurement"
fantàstics negocis explotant recursos i esclavitzant sense manies a
la totalitat de la població local. Ah, i evangelitzant-la, no ho
oblidem.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj93I9Qg3hsQIjqzAAPM1hIz67wB8h-UxcLJ4SDqpxVkHb-EylFHQ4hL8Rr3RffHx5wcA9dhmJGqo6yfsP4nMjzYNFIxuJg96Pe9_u8z0MO5CcrlNpyPCo5X4NuJzk2oIqtInQJynf0nLo/s424/353-03+Congo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="424" data-original-width="264" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj93I9Qg3hsQIjqzAAPM1hIz67wB8h-UxcLJ4SDqpxVkHb-EylFHQ4hL8Rr3RffHx5wcA9dhmJGqo6yfsP4nMjzYNFIxuJg96Pe9_u8z0MO5CcrlNpyPCo5X4NuJzk2oIqtInQJynf0nLo/w249-h400/353-03+Congo.jpg" width="249" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Leopold "ocupant-se de la seva finca"<br /></span></td></tr></tbody></table><br /><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Leopold
va estar explotant el Congo i torturant els seus naturals des de 1885
fins a 1908. A partir de 1908 i fins a 1960 va ser l'Estat belga qui
va continuar la seva 'benemèrita' tasca. És a dir que tot això va
passar durant l'època en que els diversos Estats europeus, no només
el belga, necessitaven exhibir, els uns davant dels altres, que la
tenien més grossa que ningú (la consideració de Gran Potència).
Una de les maneres més efectives de mostrar tal cosa era acumulant
colònies, d'aquí l'Imperi Britànic (l'actual Commonwealth),
l'Imperi Francès (l'actual Francophonie), o l'Imperi Espanyol
(l'actual Isla de Perejil).</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Aquest
colonialisme dur va aguantar fins la dècada de 1960, més o menys,
en què la majoria de les metròpolis corresponents, inclosa la
belga, van deixar anar, "si us plau per força", els 'seus'
territoris africans. Això no vol dir que el colonialisme s'acabés;
es va acabar el dur, però el polític i econòmic encara hi és, i
gaudeix de molt bona salut, per cert.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Si les
colonitzacions van ser horribles, les descolonitzacions van ser
espantoses. Segurament no hi ha cap manera innòcua de descolonitzar
res però, segons sembla, de totes les maneres possibles de fer-ho,
les metròpolis van encertar les pitjors. Alguns exemples de
conseqüències de descolonitzacions fetes amb el cul, i ja em
perdonaran l'expressió:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La de la
Índia: guerres amb Pakistan (que originàriament també era la
Índia), enfrontaments religiosos entre hinduistes, musulmans,
sikhs...</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La de
Palestina: no crec que calgui que n'expliqui les conseqüències;
llegeixin qualsevol diari de qualsevol dia que els vingui bé.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La
d'Indoxina: la guerra de Vietnam, de 1954 a 1975. Vint-i-un anys.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>La de
Guinea Equatorial o la del Sahara Occidental: una dictadura atroç en
el primer cas; i una tragèdia irresolta des de fa gairebé cinquanta
anys, en el segon.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Pel que
fa al Congo, les conseqüències de la seva maldestra descolonització
van ser, senzillament... la seva Història des de 1960, molt ben
explicada pel sr David Van Reybrouck en aquest llibre.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUC2tSWFBM9nFUGWtJy2IX7QsybXgzfA-HS5m_BGk2SBUT9V8gDLII6bAQC-Bf07tYjIZ8xNxAvdBWiEFDvktf16Zow9nsDtkSRAyhVfYwVQs3AUHx8IIwQCd5ajwWeHEKBQigJ5OexBE/s1280/353-04+Congo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUC2tSWFBM9nFUGWtJy2IX7QsybXgzfA-HS5m_BGk2SBUT9V8gDLII6bAQC-Bf07tYjIZ8xNxAvdBWiEFDvktf16Zow9nsDtkSRAyhVfYwVQs3AUHx8IIwQCd5ajwWeHEKBQigJ5OexBE/w400-h225/353-04+Congo.jpg" width="400" /></a></div><br /><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>En el seu
moment -els seixantes- una coneguda cançó de Dodó Escolà que
actualment seria considerada del tot racista, deia: "Ayer fue
Kasavubu / quien mandaba en el Congo / hoy va y dice Mobutu / 'que te
qui que te pongo' ". Efectivament, a juny de 1960, en una
cerimònia amb certs tocs surrealistes, l'Estat belga, representat
pel rei Baudouin (que era com una monja, però coronada) va
'reconèixer i cedir' la independència al Congo Kinshasa (actual
República Democràtica del Congo), representat per qui seria el seu
primer president, Joseph Kasavubu, i el seu inicial Primer Ministre,
Patrice Lumumba. Per cert que en aquesta cerimònia Lumumba es va
despatxar a gust opinant sobre la colonització belga i la Monja
Coronada es va indignar moltíssim.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXQniOStv3_uUYND1VfsBoPRLfRb5uES2pLixKUjqXCuOCCCZl-t57CMXGbHUDfQYZfT1z4wZ3BFQeVq7YF111K-Vsabilpaz6hnToaXJVIn_nsp78URi5w-gyB2R0FofdZIrK9DGQC0w/s620/353-05+Congo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="620" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXQniOStv3_uUYND1VfsBoPRLfRb5uES2pLixKUjqXCuOCCCZl-t57CMXGbHUDfQYZfT1z4wZ3BFQeVq7YF111K-Vsabilpaz6hnToaXJVIn_nsp78URi5w-gyB2R0FofdZIrK9DGQC0w/w400-h265/353-05+Congo.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Patrice Lumumba</span><br /></td></tr></tbody></table><br /><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Lumumba
va durar en el càrrec tres mesos, què és el que va trigar Kasavubu
a destituir-lo. Quatre mesos després de la seva destitució Lumumba
seria assassinat (gener de 1961) per disposició de Moïse Tshombé,
líder de la regió de Katanga i contrapoder del govern de Kinshasa.
Kasavubu va ser apartat del poder per Mobutu l'any 1965, i Mobutu va
aguantar fins que l'any 1997 Laurent Kabila el va fer fora. Etc, etc,
etc...</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_mURqRu_wMgLNqUHEM2Ev83nok1dD9I2G58k91nhuxI5TQ1E6zg27BluWbWMY8ItmK20Bk8KODz8fCflzYdfIaU59gdfum3EDNozvqRneuBQuIDcsQbmykYU7T_Y5rXGI0BxIovK8iI/s444/353-06+Congo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="444" data-original-width="420" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_mURqRu_wMgLNqUHEM2Ev83nok1dD9I2G58k91nhuxI5TQ1E6zg27BluWbWMY8ItmK20Bk8KODz8fCflzYdfIaU59gdfum3EDNozvqRneuBQuIDcsQbmykYU7T_Y5rXGI0BxIovK8iI/w303-h320/353-06+Congo.jpg" width="303" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Mobutu</span></td></tr></tbody></table><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Amaneixin
tot això amb un escenari de Guerra Freda que va propiciar la
irrupció a la vida dels congolesos (un cop més, sense que ells ho
haguessin demanat) del bloc dels Estats Units, el bloc de la Unió
Soviètica, Cuba (sí, Cuba va intervenir directament al Congo),
Ruanda, Uganda, Burundi, les massacres que van implicar a hutus i
tutsis, ja en els anys noranta...</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Doncs tot
això i unes quantes coses més es poden trobar en aquesta magnífica
Història del Congo escrita per David Van Reybrouck. El relat és
impressionant, la bibliografia és impressionant, i una de les coses
que també impressiona, i molt, és que el sr Van Reybrouck aporta
testimonis directes de gairebé tot el que explica, des de l'època
de Leopold II fins a 2010, data de la publicació inicial del llibre.
És clar que l'autor no s'ha pogut entrevistar amb ningú que hagués
viscut en el temps de l'Estat Lliure, inventat en mala hora per
Leopold, però si que ho ha pogut fer amb fills i nets d'aquelles
persones. Pel que fa a periodes posteriors, els testimonis que ha
trobat el sr Van Reybrouck sí que són directes, cosa que aporta a
la seva obra una riquesa extraordinària.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPAoyRwj7Ui81B_L9TsBy6sJXcGICbjjXgDc_zTBsM49gl9c6Z8d39y0iZqRXDNzLqtpTnpUdRs2hFfL9i1C884XHNMyFJS4JbWUjMFMbOwrvMl0uEzGU0LQQ6ThI_AbkHwdFJl2bSf4/s1280/353-07+Congo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1280" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPAoyRwj7Ui81B_L9TsBy6sJXcGICbjjXgDc_zTBsM49gl9c6Z8d39y0iZqRXDNzLqtpTnpUdRs2hFfL9i1C884XHNMyFJS4JbWUjMFMbOwrvMl0uEzGU0LQQ6ThI_AbkHwdFJl2bSf4/w400-h320/353-07+Congo.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">David Van Reybrouck</span></td></tr></tbody></table><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Jo no sóc
congolès i no tinc ni idea de què pot pensar un congolès del que
explica del seu actual país algú com David Van Reybrouck, que és
europeu, i a sobre belga. Però des de la meva situació d'europeu i
-això sí- 'no belga', considero que aquesta Història del Congo no
és només aprofitable sino que és de lectura molt aconsellable per
a ajudar a 'no congolesos' a prendre consciència de que no són (no
som) el centre de l'Univers, ni de lluny, i que sí son (sí som)
responsables de moltes barbaritats que no arribaran (no arribarem) a
compensar mai.</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Post
scriptum:</b></p>
<p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b>Recomano
llegir abans (millor que després) d'aquesta Història, el llibre <a href="http://jordalgarllibres.blogspot.com/2009/08/el-fantasma-del-rey-leopoldo.html" target="_blank">"El
Fantasma del Rey Leopoldo"</a> escrit l'any 2002 per Adam
Hochschild.</b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxE-efiJbAaHbTsz5jKyO1h8A2h1gHg2nvTdplyhClvpcV9C4byg3vRYAb8WWFuIfIaZhq6oBi6t19sW19RMk6F1CTQSzCgWSDnIRbbGsvn7H3-WBt8dYVOXhXFA_p6HQP0rBNvwPyRmo/s1172/353-08+Congo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1172" data-original-width="763" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxE-efiJbAaHbTsz5jKyO1h8A2h1gHg2nvTdplyhClvpcV9C4byg3vRYAb8WWFuIfIaZhq6oBi6t19sW19RMk6F1CTQSzCgWSDnIRbbGsvn7H3-WBt8dYVOXhXFA_p6HQP0rBNvwPyRmo/w260-h400/353-08+Congo.jpg" width="260" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Coberta de l'edició original</span><br /></td></tr></tbody></table><br /> </b></p>
jordalgarhttp://www.blogger.com/profile/03652452422627187843noreply@blogger.com0