EL MUNDO SEGÚN TRUMP

Títol original: (no consta)

Autor: Michel Collon & Grégoire Lalieu

Editorial: El Viejo Topo
Any edició per El Viejo Topo: 2017

Tant el títol del llibre com el text de la contraportada són tramposos. El llibre no va de la concepció del món des del punt de vista de l'egocèntric imbècil que actualment, a febrer de 2019, presideix els Estats Units. De fet l'egocèntric imbècil no és, ni de lluny, el tema central d'aquesta cosa escrita.

Per tant, el títol i la contraportada, pensats per a que uns quants ingenus comprin (comprem) la cosa, no són més que un engany i un frau.

El pretès llibre no passa de ser un conjunt d'entrevistes perpetrades a uns quants personatges suposadament experts en economia i anàlisi política, que donen peu a unes divagacions finals que no aporten res de nou. En essència és allò de "el món està en mans dels amos del Capital i l'1 per cent de la població domina l'altre 99 per cent"; a aquestes alçades de la pel·lícula, per a arribar a això no cal ser expert en res. Però no es pensin que l'esforç intel·lectual dels autors d'aquesta cosa s'acaba aquí. No, no, hi ha una segona part, que és taaan original com la primera i que ve a dir: "...però no tot està perdut, perquè quan el poble s'alci serà imparable".

Aquest "llibre" el podria haver escrit qualsevol personatge de les CUP, suposant que els personatges de les CUP practiquessin el bonic art de documentar-se abans d'obrir la boca i a més sabessin escriure, és a dir, dues condicions francament dificilíssimes de trobar entre els integrants d'aquest pintoresc col·lectiu.

Per a entendre'ns, ens trobem davant un devessall de tòpics suposadament d'esquerres, expressats a més amb un llenguatge vell i ranci que no passa de ser un bla, bla, bla de coses que han estat repetides fins a la sacietat des que el primer sindicalista va sortir de les cavernes reivindicant el dret a "mamut per a tothom". És a dir, les tonteries buides que diuen les CUP mentre esperen que "el poble" s'aixequi i els faci la feina per a després atribuir-se'n el mèrit.

Que sí, que és veritat, que el Món està dominat per un 1% de cabrons, i també és veritat que l'altre 99 % de la població pringa, encara que no tothom igual (fins i tot n'hi ha que gairebé no pringa). Però per a il·luminar-nos sobre això no calia editar una cosa com aquesta, la veritat.

Llibre aprofitable? Com a paper reciclat, potser sí.

EL NOI QUE VA SEGUIR RIPLEY

Sèrie Ripley nº 4

Títol original: The boy who followed Ripley

Títol versió en castellà: Tras los pasos de Ripley

Autor: Patricia Highsmith

Any primera edició original: 1980

Editorial versió en català: Edicions 62 (2001)

Editorial versió en castellà: Anagrama (2006)

Agost de 1978. La senyora Highsmith no esmenta expressament l'any en cap moment però dóna prou pistes com per a deduir-lo. Han passat nou anys des de la darrera història (Ripley's Game - El amigo americano). Tom Ripley té ara 41 anys i segueix vivint plàcidament a Belle Ombre, la seva charmant finca francesa. Bé, en realitat no és seva, és de la seva dona i regalada pel pare d'ella, el sogre de Ripley, que no és precisament un fan del seu gendre.

Una altra cosa que es dedueix en base a les pistes que va deixant anar la senyora Highsmith, és l'edat d'Heloise, la dona del nostre estimat Tom (o Tome, com diu ella amb pronunciació francesa): 26 anys, és a dir 15 menys que Tom. Potser aquesta és una de les raons per les quals el sogre de Tom no té en gaire estima el seu fill polític.

Aquesta és una història diferent de les altres de Ripley. Totes són diferents, és clar; el que vull dir és que és 'd'una altra mena'. El que priva aquí no és la trama enrevessada de màfies o similars que trafiquen amb ves a saber què i que acaben enredant-ho tot, amb els típics individus que Ripley s'ha de carregar, tot i que en realitat mai ha tingut vocació d'assassí sinó que 'les circumstàncies de vegades són així d'inoportunes'.

No, aquest cop la cosa és més... intimista, per a dir-ho d'alguna manera. Els turmentats escenaris vitals d'un noi de setze anys el porten a necessitar conèixer Ripley i un cop s'han conegut s'estableix una forta connexió entre tots dos. En aquesta història veiem característiques afectives de Ripley desconegudes fins ara. Tom no és amoral, com algun redactor de contraportades de llibre ha arribat a dir (i a sobre ha cobrat per dir-ho); en aquesta novel·la es veu a un Tom protector, capaç d'afecte, realment preocupat per algú... una cosa que barrejaria les característiques del germà gran, el pare i l'amic. Complicat? es tracta de Tom Ripley, la senzillesa és impossible.

Pel que fa a la relació de tom Ripley amb Heloise, la seva dona, sempre he pensat, i no puc evitar seguir pensant, que és "purament estètica". No em preguntin que vull dir amb això perquè jo mateix tampoc ho tinc gaire clar. De fet agrairia que algú, després de llegir aquesta novel·la i l'anterior, em digués que n'opina. Per curiositat.

Llibre aprofitable? Els llibres de Tom Ripley sempre són aprofitables.

DADES ANNEXES:

Els aporto algunes dades que la senyora Highsmith no esmenta però que permet deduir, i que està bé de conèixer si hom llegeix aquest llibre:

La història se situa a l'agost de 1978.

Tom, nascut a 1937, té 41 anys.

Heloise, nascuda a 1952, té 26 anys.

El noi que va seguir Ripley té 16 anys.

L'atemptat contra Geoge Wallace (històric) es va produir el 15 de maig de 1972.

El segrest de Paul Getty III (històric) es va produir el 10 de juliol de 1973.

Coberta primera edició original