Títol
original: Find Me
Autor:
André Aciman
Editorial:
Alfaguara
Any
primera edició original: 2019
Any
primera edició per Alfaguara: 2020
Segons el marketing editorial, "Find Me" ("Encuéntrame", títol traduït correctament al castellà, per una vegada a la vida) és "l'esperadíssima" segona part, o seqüela o diguin-li com vulguin, de l'extraordinària "Call me by your name" ("Llámame por tu nombre"), i no només això sinó que, segons una de les ressenyes-propaganda que es pot llegir en una de les pestanyes del llibre, "la seqüela és tan desesperadament seductora com la [novel·la] original" (revista 'Elle' dixit).
Doncs bé, res de tot això és veritat tret de l'afirmació de que "Call me by your name" és extraordinària.
"Find Me" no és una segona part de "Call me by your name" sinó una cosa completament diferent, malgrat que els personatges principals procedeixin del primer llibre. L'emocionalitat d'un moment, d'un dia, d'uns mesos, d'una temporada, no pot tenir mai "segona part" en un futur. Si s'experimenta una nova situació d'emocionalitat anys després, el que tens és això: una nova situació d'emocionalitat, i no pas una reproducció o continuació de la primera. L'emocionalitat, incloent-hi totes les seves facetes, és substancialment irrepetible i irreproduïble, i tampoc no s'estira com si fos un xiclet.
Amb això no estic dient ni molt menys que "Find Me" no sigui una bona història. En absolut. És emocional i és emocionant. Però no és l'emocionalitat pura de "Call me by your name" ni de lluny. Aquesta és una història més reposada, que a més s'allarga anys i no unes poques setmanes com la novel·la "precedent". Pot semblar que el temps ha fet madurar els personatges fonamentals (Elio, el seu pare, Oliver) però no fins el punt de fer-los perdre la seva inmensa sensibilitat.
La Sensibilitat, amb majúscula, segueix essent la gran protagonista, com a "Call me by your name". Però aquesta història no és "Call me by your name".
Agrairia als senyors del marketing que no fossin tan miserablement mentiders, i menys amb "productes" (ells en diuen així) com"Find Me", amb prou qualitat intrínseca com per a no necessitar de falsedats propagandístiques per a poder ésser valorats com cal.
Personalment odio la publicitat i odio el marketing, més que res perquè pateixo d'una greu intolerància a que em tractin d'imbècil, que és el que la publicitat i el marketing fan amb el públic a qui es dirigeixen. Ja em disculparan però necessitava dir això per a desfogar-me una mica.
Tornant al llibre, un cop més no parlaré ni de la trama ni dels personatges, perquè la meva visió de tots dos aspectes no té per què ser la de cap de vostès. "Find Me" és un d'aquest llibres que són molt personals, i això és tan vàlid per qui l'ha escrit com per a qui el llegeix.
Això sí, és un llibre molt aprofitable. Val la pena. I val la pena per ell mateix, sense necessitat de veure'l com a subsidiari del seu "predecessor".
 |
| Coberta edició original |
