dimarts, 19 de gener del 2021

JAKOB VON GUNTEN


Títol original: Jakob von Gunten
Autor: Robert Walser
Editorial versió en català: Quaderns Crema
Editorial versió en castellà: Siruela
Any primera edició original: 1909

Ressenya dedicada a Júlia i a Núria. Elles ja saben per què.

 

ADVERTIMENT IMPORTANT:

Desaconsello absolutament llegir aquesta ressenya si vostè encara no ha llegit el llibre i el vol llegir. La raó és clara: en aquesta ressenya provaré d'explicar la meva visió del llibre i dels seus personatges principals. En aquest cas, això equival a fer un spoiler complet de l'obra perquè el que és important aquí no és tant el que passa com el que el lector en pensa del que passa. Si vostè, abans de llegir el llibre, accedeix al que jo en penso, la seva visió quedarà contaminada, cosa que, francament, no cal.

Així doncs, queda vostè advertit. La ressenya comença després de la foto de la primera edició original del llibre.


Primera edició de 1909

Jakob von Gunten és un noi d'edat indeterminada que, segons ell mateix ens diu, prové d'una 'família distingida', és a dir, econòmicament i socialment ben situada. Un bon dia decideix marxar de casa seva i s'inscriu en un lloc anomenat "Institut Benjamenta".


Jakob arriba a l'Institut Benjamenta,
en una pel·licula alemanya de 1971 per
a la televisió.
L'actor és Sebastian Bleisch



I fins aqui la major part de l'acció pròpiament dita de la història. I estem més o menys a la página tres del llibre. El que ve a partir d'ara són notes personals que Jakob va redactant a tall de diari personal, en les que descriu a les persones que l'envolten, docents i companys, i els "situa" posant-se com a punt de referència ell mateix, amb la qual cosa, indirectament, també s'està autodescrivint davant del lector.

Una de les primeres coses que cal tenir claretes és que l'Institut Benjamenta no és un institut docent tal com s'entén actualment. No és un institut de secundària ni res que se li assembli. No haver-me adonat d'això de bon principi ha fet que comencés a pensar que tot plegat era una mica marcià. Gràcies a la Vikipèdia -Déu beneeixi al senyor Viquièdia per saecula saeculorum- he sabut en què el tal Institut Benjamenta era una escola de servents domèstics, ja saben, criats, lacais, treballadors domèstics de diverses menes. La finalitat de tan benemèrit centre era, per tant, formar personal de servei per a les 'cases bones' tipus "Upstairs & downstairs" o "Downton Abbey". Actualment això no és habitual però a començament dels 1900's sí que ho era; és important, sempre, identificar el context.

Molt bé, doncs sabent això... tot plegat m'ha continuat semblant una mica marcià. Figura que el tal noi Jakob vol defugir el seu "encasellador" ambient familiar de casa bona, i ho fa a base de matricular-se en una escola de servents.

Jakob es presenta a ell mateix com a algú que 'vol' servir, algú per a qui el servei i la submissió a d'altres és el gran i excels objectiu. D'altra banda, quan parla dels seus companys aprenents (que no estudiants) els descriu d'una manera tremendament desqualificadora; parlant de l'aprenent Kraus, per exemple, és capaç de dir que és "com una mena de mico" però que "se l'estima moltíssim, pobre desgraciat". S'han de tenir collons. La visió de Jakob respecte de la resta de companys va pels mateixos camins. I la visió que té de si mateix també és molt particular: admet 'modestament' que és millor que els altres, la millor flor del jardí... i al mateix temps la més Divinament Humil. Fantàstic.

Els altres dos personatges, també bastant marcians, de qui parla Jakob en les seves notes personals són el director de la institució, Herr Benjamenta, i la seva germana, a més de vicedirectora i professora, Fräulein Benjamenta.

Pel que fa a Herr Benjamenta, em fa francament l'efecte que aquest sí que és un pobre desgraciat, especialment a partir del moment en què coneix a Jakob. La manera que Jakob té d'actuar vers els altres és absolutament perversa. Potser qui surt més indemne d'això és Kraus, però el director... ja els dic jo que no en surt gens d'indemne. Poc a poc va caient a la xarxa escalfabraguetes mentals i no mentals de Jakob qui evidentment l'acaba tenint ben "agafadet d'allà mateix". Té personalitat el director? Probablement no gaire, però per poca que en tingui Jakob se la menja en menys d'un instant i sense necessitat de moure ni una sola parpella.

I que dir de la Fräulein? Vaja amb la Fräulein... jo diria que és com una versió de Jakob però en femení. Es fa la desmenjada sense ser-ho, igual que Jakob es fa l'humil sense ser-ho. Sap desplegar perverses arts de seducció, de la manteixa manera que ho sap fer Jakob. Li agrada excitar al personal, com Jakob, però potser pitjor, perquè en aquest aspecte Jakob és més honest (si és que, amb molt d'esforç, se'l pot considerar 'honest' d'alguna manera) perquè ell ho reconeix més d'un cop, això de que li agrada excitar l'atenció dels altres, cosa que a ella no sembla que li calgui en absolut. És clar que nosaltres, pobres lectors, coneixem a Fräulein Benjamenta a través del que ens escriu Jakob, i no pas directament. I no deixa de ser curiós com Jakob ens descriu la seva profunda devoció per la Fräulein i, també, la devoció de la Fräulein cap a ell. Arriba a semblar com si tots dos participessin en un concurs per a veure qui és més devot. Aparentment el concurs el guanya la Fräulein que és qui fa l'acte de seducció més bèstia per a que Jakob (i tothom) la recordi eternament: morir-se.

Però naturalment, qui guanya definitivament la Partida (així, amb majúscula) és Jakob, que es queda amb el director (com qui es queda amb una marioneta), amb l'institut Benjamenta, amb el record de la Fräulein per a administrar-lo com millor li sembli... etc.

Afortunadament no s'arriba a quedar amb Kraus. Jo personalment adoro a Kraus; no em preguntin per què, perquè no ho sabria respondre...

En definitiva opino que "Jakob von Gunten" és un llibre molt aprofitable. Però molt raret també. Una cosa no treu l'altra.

 

Robert Walser cap a 1895,
potser amb 17 anys.
Ell és Jakob?


 

Robert Walser a 1907, amb 29 anys.