divendres, 23 d’abril del 2010

LOS GROPE

Títol original: The Gropes
Autor:
Tom Sharpe
Editorial: Anagrama
Any primera edició: 2009


"Los Grope" vol ser la història d'una dinastia matriarcal fundada fa molts segles per una dona que va segrestar un viquing danès conqueridor que es marejava com una sopa cada cop que pujava al seu vaixell.

El plantejament inicial, doncs, és francament atractiu i en la línia de les inimitables novel·les de Tom Sharpe, només que aquest cop la cosa es queda en això, en plantejament inicial. 

No hi ha la força de personatges com Wilt, o de llocs com "Jacarandá Park" i tot el seu entorn sudafricà, o d'expressions inoblidables com aquella de "el Ming! el Ming!". Aquest llibre no passa de ser una lleugera ombra de tot això. Potser s'explica per la dedicatòria: Sharpe dedica el llibre a quatre metges que, segons diu, li van salvar la vida l'any 2006; per tant, més que un llibre, és un agraïment, i un agraïment fet a persones molt concretes. És a dir, no és un producte del conegut geni de Tom Sharpe. Fins i tot el final és estrany, com si el senyor Sharpe hagués dit "fins aqui arribo; no tinc ganes d'escriure més", i punt. 

Consell doncs: si volen conèixer l'autèntic Tom Sharpe no comencin per aquest llibre; comencin, per ordre, per les seves històries anteriors.


dijous, 22 d’abril del 2010

EL DEGOLLADOR DE HYDE PARK

Sèrie Pitt nº 14

Títol original: The Park Headsman
Autor:
Anne Perry
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any primera edició original: 1994


Any 1890. Quan Londres encara no s'ha recuperat dels fins treballs de Jack l'Esbudellador a algú se li acut practicar el bonic esport de decapitar gent a Hyde Park. Aquest és el segon crim del llibre. El primer crim és la "traducció" del títol, bàsicament perquè entre degollar i decapitar hi ha una diferència; si més no estètica, perquè, reconeixem-ho, el resultat per a la víctima és el mateix.

Doncs això, que hi ha un decapitador bastant dedicat a la seva feina i a Pitt li toca carregar amb el mort (o millor dit, els morts). Aquest cop no hi ha cap trama sociològica digna de menció, es tracta simplement de seguir la intriga generada per aquests crims.

Novament la senyora Perry construeix un relat interessant de tal manera que sembla confirmar-se que sí, que finalment ha après a escriure novel·les d'intriga, cosa que els seus lectors agraim moltíssim.

Protagonistes: Pitt, la seva dona Charlotte, i la seva cunyada Emily. Amb l'aparició co-protagonista de l'assistenta Gracie, el bo de Jack Radley i Micah Drummond; i l'aparició especial de Lady Vespasia Cummig-Gould i de Caroline, la sogra de Pitt, que aquest cop no només aconsegueix deixar muda a l'harpia de la iaia Ellison, sinó que arriba a causar-li un memorable col·lapse; cada vegada em cau millor la tal Caroline...

Ah, i naturalment les converses entre les augustes senyores que surten en el llibre no tenen desperdici: amb només una goteta del verí que destil·len n'hi hauria prou per a causar l'extinció fulminant de qualsevol cosa que es mogués.

Llibre entretingut i interessant; i s'ha de reconèixer que Pitt té una paciència digna de Job, sense la qual segurament no sobreviuria, pobre home... 


dimecres, 14 d’abril del 2010

HISTORIA DE ESPAÑA CONTADA PARA ESCÉPTICOS

Títol original: Historia de España contada para escépticos
Autor:
Juan Eslava Galán
Editorial: Planeta
Any primera edició: 2005


L'anomenada història d'Espanya sempre ha estat un embolic increïble de difícil comprensió i digestió, probablement perquè la tal Espanya es troba geogràficament en un lloc de pas densament transitat des de l'època de Pangea fins ara, i a tothom li ha semblat estratègica, des dels romans imperials fins als nordamericans, també imperials, passant pels àrabs, tant partidaris ells, en altres temps, de la bona vida.

D'altra banda, des del matrimoni de Ses Catòliques Majestats (ja saben: "de Isabel y Fernando, el espíritu impera, moriremos besando, la sagrada bandera"; quina animalada, senyor...), des del matrimoni de Ses Catòliques Majestats, deia, sempre hi ha hagut personatges de tota mena que s'han empenyat en sostenir que Espanya era "una e indivisible", a més de "grande y libre", és clar, quan mai ha estat res de tot això, com ho demostren totes les cròniques que s'han anat acumulant al llarg del temps.

Doncs bé, el senyor Eslava Galán tampoc ha pogut evitar la temptació d'escriure (com tants d'altres) una Història d'Espanya, i aquest llibre n'és el resultat. L'ha resumit en 460 pàgines en les què ha pretès encabir-ho tot, des del primer mico salvatge (l'Australopithecus Afarensis) fins el penúltim mico salvatge (José María Aznar).

I què passa quan es prova de ficar tan immensa quantitat de coses en una capsa tant petita? Doncs d'entrada que no hi caben totes, i per tant se n'ha de fer una tria. Hi ha diverses vegades en aquest llibre que es passa d'una etapa a l'altra a tal velocitat i amb tal superficialitat, que allò que sobreviu no s'acaba d'entendre, com sempre, i és clar, ens quedem més o menys com estàvem abans.

Això sí, hi ha coses curioses, com la llista completa dels reis gots, que l'autor inclou aquí amb l'unic objectiu de què qui la sabia i se n'havia mig oblidat la refresqui, o qui no en tenia ni idea de què era això quedi convenientment informat...; o bé la revelació de què la resistència de Numància va durar... fins que els propis numantins van obrir les portes als romans al crit de "passin i serveixin-se vostès mateixos", cosa que els romans van fer sense manies; o que la batalla de Covadonga no va ser tal batalla sinó, com a molt, una mena de botellón -i no dels més espectaculars- encapçalat per un senyor que es deia Pelayo a qui simplement li anava la marxa, sense més pretensions; o de què Alfons XII, el melancòlic rei aquell de la frase "dónde vas Alfonso Doce, dónde vas triste de ti", es va acomiadar de la seva dona, la reina María Cristina, en el llit de mort, amb la gens melancòlica frase: "Cristinita, ya sabes, guarda el coño, y de Cánovas a Sagasta y de Sagasta a Cánovas". Per cert, Doña María Cristina, efectivament, guardó el coño. 

En fi, que per a passar una estona entretinguda el llibre està bé, però per a informar-se realment de l'anomenada Història d'Espanya potser seria convenient consultar, a més, altres fonts.