dilluns, 31 de desembre de 2012

BERLÍN 1961

Títol original: Berlín 1961
Autor:
Frederick Kempe
Editorial: Galaxia Gutemberg
Any primera edició original: 2011
Any primera edició per Galaxia Gutemberg: 2012


L'afirmació de que la Tercera Guerra Mundial va estar a punt d'esclatar arrel de la Crisi dels Missils de Cuba de l'any 1962, es un tòpic històric que ningú posa en dubte.

El que no sembla tan conegut però, és que el món va estar a punt de no arribar a la Crisi dels Missils, perquè un any abans, a Washington i Moscou, els respectius governs van estar valorant seriosament la possibilitat de pitjar el botó termonuclear de manera immediata i a poder ser abans que l'altre tingués temps ni d'adonar-se'n. Fins i tot es va fer el càlcul de baixes que es produirien durant els quinze primers, i segurament últims, minuts de conflicte (no menys de 100 milions de persones), i en la imaginació de segons qui ja estava clar que no quedaria ni rastre de New York, França, Alemanya Federal, Itàlia i gran part de la Unió Soviètica. I quin hauria estat el detonant?: Berlín.

En acabar la Segona Guerra Mundial, Europa -i per extensió la totalitat del planeta- va quedar repartida en dues grans àrees d'influència. De països no aliniats, no s'ho creguin, no n'hi havia (potser Tonga, com a molt). Aquesta repartició es va fer de la manera més inepta possible, com sol passar sempre en aquest casos, però si hi ha un lloc on la ineptitud va adquirir dimensions colossals, aquest lloc va ser justament Alemanya, i dins d'Alemanya Berlín es va convertir en el "non va plus" de l'absurd. 

El cas és que a començament de la dècada dels 60's el bloc socialista-soviètic era com un enorme globus que tenia un petit foradet per on constantment se li escapava l'aire, i els propietaris del globus, és a dir el Kremlin, s'atemorien més i més cada dia pensant que per culpa d'aquella merdeta de foradet hi havia un perill molt real de que el globus quedés desinflat del tot. 

Dit sense metàfora: el bloc soviètic era un espai tancat d'on la gent no hi podia sortir per enlloc excepte per un punt: la meitat de la ciutat de Berlín que estava controlada per la coalició franco-anglo-nordamericana. I la gent sortia per allà. Vaja si sortia. Centenars, milers, desenes de milers...


Walter Ulbricht

Un personatge que contribuïa molt a que la gent fugís era Walter Ulbricht, president de la República Democràtica Alemanya (RDA), és a dir "l'Alemanya soviètica". I és que Walter Ulbricht era un senyor bastant antipàtic i sense escrúpols que compartia amb el general Franco (sense saber-ho, suposo) la màxima de que "si per a salvar el règim cal carregar-se la població, cap problema: hom es carrega la població". És clar, la població, a poc que podia, mirava de posar distància entre ella i Ulbricht.

Walter Ulbricht és un dels tres protagonistes d'aquest llibre. Els altres dos són Nikita Sergeyevich Jrushchov i John Fitzgerald Kennedy.


Nikita Jrushchov

Pel que fa a Nikita Jrushchov, val a dir que era un home molt ocupat; dedicava bona part del seu temps bàsicament a impedir que els seus fidels camarades del partit el desbanquessin de la seva posició de Secretari General del Partit Comunista i Primer Ministre de la Unió Soviètica a la més mínima ocasió (finalment ho van aconseguir); la resta del temps solia dedicar-lo a intentar frenar les animalades de Walter Ulbricht (amb més aviat poca fortuna) i a fer-li la punyeta a Kennedy (cosa no gaire difícil perquè encara que Jrushchov no era precisament cap llumanera, Kennedy, comparat amb ell, era francament naïf).


John F. Kennedy

I en referència al propi Kennedy és de justícia reconèixer-li el mèrit de tenir uns assessors d'imatge extraordinàriament brillats que van aconseguir que mantingués uns més que sanejats índexs de popularitat malgrat les immenses ficades de pota en què quedava embolicat cada cinc minuts. Per exemple i sense anar més lluny: Fidel Castro no era comunista ni s'ho havia plantejat mai, però gràcies a l'espatarrant fiasco d'intent d'invasió de Cuba autoritzat per Kennedy (allò de Bahia Cochinos, 1961), ha resultat que Fidel Castro és encara, a 2012, un comunista convençut que ha sobreviscut a la pròpia Unió Soviètica.

Doncs bé, la combinació de Walter Ulbricht i els seus deliris ideològics, Nikita Jrushchov i la seva necessitat (real, d'altra banda) de deixar ben clar davant de tothom que ni d'ell ni de la Unió Soviètica se'n reia ningú, i Kennedy amb també la seva particular necessitat de convèncer als ciutadans dels seu país i als governants aliats que amb ell el "món lliure" no corria perill, gairebé va donar com a resultat que el "conflicte definitiu" comencés i acabés a Berlín l'any 1961. 

Com va anar tot plegat i com és que a hores d'ara encara som vius? Una bona manera de trobar respostes a aquesta pregunta és llegir aquest llibre. Cert que l'objectivitat total no existeix, i encara menys a l'hora de revisar fets històrics, però a "Berlín 1961" el seu autor, pel que fa a aquest aspecte, se'n surt d'una manera prou digna. Llibre aprofitable i interesant. 

dimecres, 12 de desembre de 2012

LA CONJURA DE LOS IMPORTANTES

Títol original: La Conjuration des Importants
Autor
: Jean d'Aillon
Editorial: Alianza Editorial
Any primera edició original: 2005
Any primera edició per Alianza Editorial: 2012


Aquest és el tercer llibre de la cronologia de Louis Fronsac. L'acció transcorre entre 1642 i 1643 i el protagonista té trenta anys acabats de fer. Al final d'aquest comentari podran trobar el llistat cronològic complet (fins ara, any 2012) de la sèrie de Louis Fronsac.

Ens trobem amb una història que és la continuació immediata de "Le Mystère de la Chambre Bleue - El Misterio de la Cámara Azul". Richelieu acaba de passar a "millor vida" -de la qual cosa sembla que se n'alegra tothom- i les conspiracions per a controlar el Palau del Louvre es tornen a disparar implacablement.

Una de les primeres víctimes és, ara sí, el rei, Lluís XIII. En la novel·la anterior Lluís XIII se n'havia lliurat de fondre's amb el cosmos abans que Richelieu, simplement perquè els conspiradors eren bastant ineptes, però la seva sort no podia ser eterna. Deixa vídua, Anna d'Àustria, que es converteix en regent en nom del nou rei, qui malgrat que a hores d'ara només tingui cinc anys ja mostra tot un caràcter. De fet la criatureta ja es refereix a sí mateix com a Lluís XIV abans que s'hagi mort el XIII, i el seu pare es veu obligat a dir-li "encara no, maco". 

La Conjuration des Importants és, certament, una història de conspiracions bastant retorçades per a veure qui es feia amb el poder un cop eliminat el rei, però no és només això. Jean d'Aillon ha escrit tot un tractat d'usos i costums urbans domèstics de l'època. Descriu el dia a dia quotidià amb tal naturalitat que hom està temptat de creure que d'Aillon s'ha transportat en el temps, ha vist, i després ha tornat i ha descrit.

I llegint el que descriu el senyor d'Aillon, tant pel què fa a vida quotidiana com a, diem-ne, el paisatge urbà, a un no li queda cap desig de fer ell mateix un viatge en el temps i aparèixer en el París de 1642 (i encara menys en un dia de pluja, quin horror!)

En definitiva, llibre molt aprofitable per la història que explica (només parcialment fictícia) i per la impagable fotografia de l'època.




  ADDENDA: LA CRONOLOGIA LOUIS FRONSAC

La següent llista de llibres està presentada en funció de l'edat del protagonista, no de l'ordre en què els ha escrit l'autor. Si el llibre ha estat traduït al castellà se n'indica també el títol en aquest idioma.

1624 (12 anys) - Les ferrets de la reine (Los herretes de la reina)
 
1642 (30 anys) - Le mystère de la chambre bleue (El misterio de la cámara azul)
 
1642 (30 anys) - La conjuration des Importants (La conjura de los Importantes)
 
1643 (31 anys) - La conjecture de Fermat (La conjetura de Fermat)
 
1644 (32 anys) - La lettre volée (dins del llibre "L'Homme aux rubans noirs")
 
1644 (32 anys) - L'héritier de Nicolas Flamel (dins de "L'Homme aux rubans noirs")
 
1645 (33 anys) - L'Exécuteur de la Haute Justice
 
1646 (34 anys) - L'Enfançon de Saint-Landry (dins de "L'Homme aux rubans noirs")
 
1646 (34 anys) - Le maléfice qui tourmentait M. d'Emery (dins de "L'Homme aux rubans noirs")
 
1646 (34 anys) - L'enigme du Clos Mazarin
 
1647 (35 anys) - La Confrerie de l'Index (dins de "L'Homme aux rubans noirs")
 
1647 (35 anys) - Le secret de l'enclos du Temple
 
1649 (37 anys) - La malédiction de Galigaï
 
1659 (47 anys) - L'enlèvement de Louis XIV, précédé de Le Disparu des Chartreux
 
1661 (49 anys) - Le bourgeois disparu
 
1663 (51 anys) - Le forgeron et le galérien
 
1669 (57 anys) - Le dernier secret de Richelieu


Notes:

El títol complet del llibre "L'Homme aux rubans noirs" és: "L'Homme aux rubans noirs ou les enquêtes de Louis Fronsac sous la régence d'Anne d'Autriche".

Existeix també un llibre que es diu "La vie de Louis Fronsac, Chevalier de Saint-Louis et Marquis de Vivonne" publicat l'any 2006, pretesa edició facsímil prologada per Jean d'Aillon d'un pretès original de 1709 escrit pretesament per la pretesa fillastra de Louis Fronsac.