Autor: Frederick Kempe
Editorial: Galaxia Gutemberg
Any primera edició original: 2011
Any primera edició per Galaxia Gutemberg: 2012
L'afirmació de que la Tercera Guerra Mundial
va estar a punt d'esclatar arrel de la Crisi dels Missils de Cuba de
l'any 1962, es un tòpic històric que ningú posa en dubte.
El que no sembla tan conegut però, és
que el món va estar a punt de no arribar a la Crisi dels Missils,
perquè un any abans, a Washington i Moscou, els respectius governs van
estar valorant seriosament la possibilitat de pitjar el botó
termonuclear de manera immediata i a poder ser abans que l'altre tingués
temps ni d'adonar-se'n. Fins i tot es va fer el càlcul de baixes que es
produirien durant els quinze primers, i segurament últims, minuts de
conflicte (no menys de 100 milions de persones), i en la imaginació de
segons qui ja estava clar que no quedaria ni rastre de New York, França,
Alemanya Federal, Itàlia i gran part de la Unió Soviètica. I quin
hauria estat el detonant?: Berlín.
En acabar la Segona Guerra Mundial,
Europa -i per extensió la totalitat del planeta- va quedar repartida en
dues grans àrees d'influència. De països no aliniats, no s'ho creguin,
no n'hi havia (potser Tonga, com a molt). Aquesta repartició es va fer
de la manera més inepta possible, com sol passar sempre en aquest casos,
però si hi ha un lloc on la ineptitud va adquirir dimensions colossals,
aquest lloc va ser justament Alemanya, i dins d'Alemanya Berlín es va
convertir en el "non va plus" de l'absurd.
El cas és que a començament de la
dècada dels 60's el bloc socialista-soviètic era com un enorme globus
que tenia un petit foradet per on constantment se li escapava l'aire, i
els propietaris del globus, és a dir el Kremlin, s'atemorien més i més
cada dia pensant que per culpa d'aquella merdeta de foradet hi havia un
perill molt real de que el globus quedés desinflat del tot.
Dit sense metàfora: el bloc soviètic
era un espai tancat d'on la gent no hi podia sortir per enlloc excepte
per un punt: la meitat de la ciutat de Berlín que estava controlada per
la coalició franco-anglo-nordamericana. I la gent sortia per allà. Vaja
si sortia. Centenars, milers, desenes de milers...
 |
| Walter Ulbricht |
Un personatge que contribuïa molt a que
la gent fugís era Walter Ulbricht, president de la República
Democràtica Alemanya (RDA), és a dir "l'Alemanya soviètica". I és que
Walter Ulbricht era un senyor bastant antipàtic i sense escrúpols que
compartia amb el general Franco (sense saber-ho, suposo) la màxima de
que "si per a salvar el règim cal carregar-se la població, cap problema:
hom es carrega la població". És clar, la població, a poc que podia,
mirava de posar distància entre ella i Ulbricht.
Walter Ulbricht és un dels tres
protagonistes d'aquest llibre. Els altres dos són Nikita Sergeyevich
Jrushchov i John Fitzgerald Kennedy.
 |
| Nikita Jrushchov |
Pel que fa a Nikita Jrushchov, val a dir que era un
home molt ocupat; dedicava bona part del seu temps bàsicament a impedir
que els seus fidels camarades del partit el desbanquessin de la seva
posició de Secretari General del Partit Comunista i Primer Ministre de
la Unió Soviètica a la més mínima ocasió (finalment ho van aconseguir);
la resta del temps solia dedicar-lo a intentar frenar les animalades de
Walter Ulbricht (amb més aviat poca fortuna) i a fer-li la punyeta a
Kennedy (cosa no gaire difícil perquè encara que Jrushchov no era
precisament cap llumanera, Kennedy, comparat amb ell, era francament
naïf).
 |
| John F. Kennedy |
I en referència al propi Kennedy és de
justícia reconèixer-li el mèrit de tenir uns assessors d'imatge
extraordinàriament brillats que van aconseguir que mantingués uns més
que sanejats índexs de popularitat malgrat les immenses ficades de pota
en què quedava embolicat cada cinc minuts. Per exemple i sense anar més
lluny: Fidel Castro no era comunista ni s'ho havia plantejat mai, però
gràcies a l'espatarrant fiasco d'intent d'invasió de Cuba autoritzat per
Kennedy (allò de Bahia Cochinos, 1961), ha resultat que Fidel Castro és
encara, a 2012, un comunista convençut que ha sobreviscut a la pròpia
Unió Soviètica.
Doncs bé, la combinació de Walter
Ulbricht i els seus deliris ideològics, Nikita Jrushchov i la seva
necessitat (real, d'altra banda) de deixar ben clar davant de tothom que
ni d'ell ni de la Unió Soviètica se'n reia ningú, i Kennedy amb també
la seva particular necessitat de convèncer als ciutadans dels seu país i
als governants aliats que amb ell el "món lliure" no corria perill,
gairebé va donar com a resultat que el "conflicte definitiu" comencés i
acabés a Berlín l'any 1961.
Com va anar tot plegat i com és que a
hores d'ara encara som vius? Una bona manera de trobar respostes a
aquesta pregunta és llegir aquest llibre. Cert que l'objectivitat total
no existeix, i encara menys a l'hora de revisar fets històrics, però a
"Berlín 1961" el seu autor, pel que fa a aquest aspecte, se'n surt d'una
manera prou digna. Llibre aprofitable i interesant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada