dilluns, 31 de desembre del 2012

BERLÍN 1961

Títol original: Berlín 1961
Autor:
Frederick Kempe
Editorial: Galaxia Gutemberg
Any primera edició original: 2011
Any primera edició per Galaxia Gutemberg: 2012


L'afirmació de que la Tercera Guerra Mundial va estar a punt d'esclatar arrel de la Crisi dels Missils de Cuba de l'any 1962, es un tòpic històric que ningú posa en dubte.

El que no sembla tan conegut però, és que el món va estar a punt de no arribar a la Crisi dels Missils, perquè un any abans, a Washington i Moscou, els respectius governs van estar valorant seriosament la possibilitat de pitjar el botó termonuclear de manera immediata i a poder ser abans que l'altre tingués temps ni d'adonar-se'n. Fins i tot es va fer el càlcul de baixes que es produirien durant els quinze primers, i segurament últims, minuts de conflicte (no menys de 100 milions de persones), i en la imaginació de segons qui ja estava clar que no quedaria ni rastre de New York, França, Alemanya Federal, Itàlia i gran part de la Unió Soviètica. I quin hauria estat el detonant?: Berlín.

En acabar la Segona Guerra Mundial, Europa -i per extensió la totalitat del planeta- va quedar repartida en dues grans àrees d'influència. De països no aliniats, no s'ho creguin, no n'hi havia (potser Tonga, com a molt). Aquesta repartició es va fer de la manera més inepta possible, com sol passar sempre en aquest casos, però si hi ha un lloc on la ineptitud va adquirir dimensions colossals, aquest lloc va ser justament Alemanya, i dins d'Alemanya Berlín es va convertir en el "non va plus" de l'absurd. 

El cas és que a començament de la dècada dels 60's el bloc socialista-soviètic era com un enorme globus que tenia un petit foradet per on constantment se li escapava l'aire, i els propietaris del globus, és a dir el Kremlin, s'atemorien més i més cada dia pensant que per culpa d'aquella merdeta de foradet hi havia un perill molt real de que el globus quedés desinflat del tot. 

Dit sense metàfora: el bloc soviètic era un espai tancat d'on la gent no hi podia sortir per enlloc excepte per un punt: la meitat de la ciutat de Berlín que estava controlada per la coalició franco-anglo-nordamericana. I la gent sortia per allà. Vaja si sortia. Centenars, milers, desenes de milers...


Walter Ulbricht

Un personatge que contribuïa molt a que la gent fugís era Walter Ulbricht, president de la República Democràtica Alemanya (RDA), és a dir "l'Alemanya soviètica". I és que Walter Ulbricht era un senyor bastant antipàtic i sense escrúpols que compartia amb el general Franco (sense saber-ho, suposo) la màxima de que "si per a salvar el règim cal carregar-se la població, cap problema: hom es carrega la població". És clar, la població, a poc que podia, mirava de posar distància entre ella i Ulbricht.

Walter Ulbricht és un dels tres protagonistes d'aquest llibre. Els altres dos són Nikita Sergeyevich Jrushchov i John Fitzgerald Kennedy.


Nikita Jrushchov

Pel que fa a Nikita Jrushchov, val a dir que era un home molt ocupat; dedicava bona part del seu temps bàsicament a impedir que els seus fidels camarades del partit el desbanquessin de la seva posició de Secretari General del Partit Comunista i Primer Ministre de la Unió Soviètica a la més mínima ocasió (finalment ho van aconseguir); la resta del temps solia dedicar-lo a intentar frenar les animalades de Walter Ulbricht (amb més aviat poca fortuna) i a fer-li la punyeta a Kennedy (cosa no gaire difícil perquè encara que Jrushchov no era precisament cap llumanera, Kennedy, comparat amb ell, era francament naïf).


John F. Kennedy

I en referència al propi Kennedy és de justícia reconèixer-li el mèrit de tenir uns assessors d'imatge extraordinàriament brillats que van aconseguir que mantingués uns més que sanejats índexs de popularitat malgrat les immenses ficades de pota en què quedava embolicat cada cinc minuts. Per exemple i sense anar més lluny: Fidel Castro no era comunista ni s'ho havia plantejat mai, però gràcies a l'espatarrant fiasco d'intent d'invasió de Cuba autoritzat per Kennedy (allò de Bahia Cochinos, 1961), ha resultat que Fidel Castro és encara, a 2012, un comunista convençut que ha sobreviscut a la pròpia Unió Soviètica.

Doncs bé, la combinació de Walter Ulbricht i els seus deliris ideològics, Nikita Jrushchov i la seva necessitat (real, d'altra banda) de deixar ben clar davant de tothom que ni d'ell ni de la Unió Soviètica se'n reia ningú, i Kennedy amb també la seva particular necessitat de convèncer als ciutadans dels seu país i als governants aliats que amb ell el "món lliure" no corria perill, gairebé va donar com a resultat que el "conflicte definitiu" comencés i acabés a Berlín l'any 1961. 

Com va anar tot plegat i com és que a hores d'ara encara som vius? Una bona manera de trobar respostes a aquesta pregunta és llegir aquest llibre. Cert que l'objectivitat total no existeix, i encara menys a l'hora de revisar fets històrics, però a "Berlín 1961" el seu autor, pel que fa a aquest aspecte, se'n surt d'una manera prou digna. Llibre aprofitable i interesant. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada