Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductora: Elena Martín
Editorial: Roca Editorial
Any primera edició: 2009
Segons la coberta de l'edició de Roca Editorial, aquesta seria la quarta entrega de les intrigues d'Atto Melani.
Doncs bé, de fet no. Cronològicament
seria la primera, i en aquesta ocasió Atto Melani -que aquí té vint
anys- més aviat fa de figura decorativa més que no pas d'altra cosa.
Aquesta novel·la és molt diferent de
les tres anteriors; és més, es podria dir que "Mysterium", més que una
novel·la és un tractat novel·lat sobre els suposadament incontestables i
sagrats orígens clàssics de la cultura occidental.
S'ha preguntat vostè alguna vegada si
les herències gregues i romanes clàssiques són realment "herències"? O
són més aviat invents? I tant si són una cosa com si són una altra... de
quan són? La cronologia que hem donat per vàlida fins ara, des de la
tiiira abans de JC fins avui mateix... és fiable? (l'existència de JC és
fiable?) O ens la creiem perquè cas de no fer-ho ens trobariem amb un
embolic cultural i històric més que considerable? O simplement no ens
preocupem de res de tot això perquè prou feina tenim per a sobreviure a
la caiguda de model social que haviem tingut fins ara? (a Europa; a
l'Àfrica Central estan distrets amb altres coses)
Doncs aquest és el tema de Mysterium. I
el que és preocupant és que sembla que la senyora Monaldi i el senyor
Sorti no s'inventen res, sinó que es limiten a exposar tota una sèrie de
qüestions previament documentades des de fa segles, provant de
transmetre-les al lector d'una manera amena i
comprensible. O no? Ens enganyen també la senyora Monaldi i el senyor
Sorti? Ens podem refiar d'alguna cosa?...
Comentari apart: la traducció al
castellà d'aquesta edició de Roca Editorial és, en alguns passatges,
francament irritant; el tractament de "vos" es barreja de manera
inadmissible amb un extemporani tractament de "usted/ustedes", que aquí
no hauria d'aparèixer per a res; d'altra banda ocasionalment apareix en
el text l'ús d'alguna expressió d'ús habitual en els segles XX o XXI,
però del tot anacrònica posada en boca d'un narrador del segle XVII; em
resisteixo a creure que aquesta mena d'errors provingui dels autors,
sobradament documentats en referència a tot el que fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada