dimarts, 12 de febrer de 2013

MYSTERIUM

Títol original: Mysterium
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductora:
Elena Martín
Editorial: Roca Editorial
Any primera edició: 2009


Segons la coberta de l'edició de Roca Editorial, aquesta seria la quarta entrega de les intrigues d'Atto Melani.

Doncs bé, de fet no. Cronològicament seria la primera, i en aquesta ocasió Atto Melani -que aquí té vint anys- més aviat fa de figura decorativa més que no pas d'altra cosa.

Aquesta novel·la és molt diferent de les tres anteriors; és més, es podria dir que "Mysterium", més que una novel·la és un tractat novel·lat sobre els suposadament incontestables i sagrats orígens clàssics de la cultura occidental.

S'ha preguntat vostè alguna vegada si les herències gregues i romanes clàssiques són realment "herències"? O són més aviat invents? I tant si són una cosa com si són una altra... de quan són? La cronologia que hem donat per vàlida fins ara, des de la tiiira abans de JC fins avui mateix... és fiable? (l'existència de JC és fiable?) O ens la creiem perquè cas de no fer-ho ens trobariem amb un embolic cultural i històric més que considerable? O simplement no ens preocupem de res de tot això perquè prou feina tenim per a sobreviure a la caiguda de model social que haviem tingut fins ara? (a Europa; a l'Àfrica Central estan distrets amb altres coses)

Doncs aquest és el tema de Mysterium. I el que és preocupant és que sembla que la senyora Monaldi i el senyor Sorti no s'inventen res, sinó que es limiten a exposar tota una sèrie de qüestions previament documentades des de fa segles, provant de transmetre-les al lector d'una manera amena i comprensible. O no? Ens enganyen també la senyora Monaldi i el senyor Sorti? Ens podem refiar d'alguna cosa?...

Comentari apart: la traducció al castellà d'aquesta edició de Roca Editorial és, en alguns passatges, francament irritant; el tractament de "vos" es barreja de manera inadmissible amb un extemporani tractament de "usted/ustedes", que aquí no hauria d'aparèixer per a res; d'altra banda ocasionalment apareix en el text l'ús d'alguna expressió d'ús habitual en els segles XX o XXI, però del tot anacrònica posada en boca d'un narrador del segle XVII; em resisteixo a creure que aquesta mena d'errors provingui dels autors, sobradament documentats en referència a tot el que fan. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada