dimecres, 27 d’abril de 2016

PRÍNCIPES DE MAIN, REYES DE NUEVA INGLATERRA

John Irving nº 6

Títol original: The Cider House Rules
Autor: John Irving
Editorial: Tusquets
Any primera edició original: 1985

El títol original d'aquest llibre és "Les normes de la casa de la sidra", i sí, és la història en què es basa la pel·lícula del mateix títol, de l'any 1999, guanyadora de dos Oscar i protagonitzada, entre d'altres, per Michael Caine.

Jo no he vist la pel·lícula, però a qui sí que l'hagi vist li aconsello vivament que l'oblidi, si és que vol llegir el llibre, encara que l'adaptació de la novel·la l'hagi fet el propi Irving, com és el cas.

Ni el mateix John Irving és capaç d'adaptar una novel·la seva al cinema; és completament impossible. Una història com aquesta (o com "L'Hotel New Hampshire” en el seu moment) conté infinitat d'elements que només es poden transmetre amb la paraula escrita, emprant les pàgines que calgui. Són elements emocionals en estat pur. El cinema està molt bé, però no hi arriba a tot; el llenguatge escrit tampoc, però moltes vegades s'hi acosta més.

Anys vint. Un orfenat a l'estat de Maine. Qui el porta és un metge -el doctor Larch- que practica avortaments perquè hi creu, perquè ningú no té dret a intervenir en les decisions i les necessitats de la dona que ha quedat embarassada. Evidentment això, als Estats Units en aquella època (i ara, gairebé cent anys després, també!) era anatema.


Dr Wilbur Larch (Michael Caine a la pel·lícula)
 

Els nens de l'orfenat. Impossible traslladar al cinema, insisteixo, l'emocionalitat que transmet Irving quan els descriu o els fa actuar.

Homer, el nen preferit del doctor Larch. El veiem créixer, des dels anys vint fins els anys cinquanta. Homer és molt especial. Desperta tota mena de sentiments, en el lector i en els altres personatges. La seva relació amb l'univers de la casa de la sidra és un dels nuclis fonamentals d'aquesta història.


Homer Wells (Tobey Maguire a la pel·lícula)


Melony, una òrfena que en realitat s'havia de dir Melody, però a qui l'error de transcripció fet per qui s'encarregava del registre la converteix en algú que té un nom únic i irrepetible. Molt adient tot plegat, perquè ella és també única i irrepetible. I temible.

La casa de la sidra. Una mena de construcció on s'elabora la sidra amb les pomes de la finca on és ubicada i on hi dormen els empleats temporals durant l'època de recolecció de la poma i del treball posterior. La casa de la sidra té unes normes, però són les seves pròpies normes. I és que ben mirat la casa de la sidra no és només una construcció; és un personatge més, amb vida pròpia.

I així podria continuar fent referència a altres personatges i situacions del llibre però crec que és millor deixar-ho aquí. Aquesta és una d'aquelles històries que són decididament difícils de comentar perquè cada cosa que hom podria dir desvetllaría detalls i emocions que cal que siguin trobades pel propi lector. De fet tinc la sensació de què ja he parlat massa.

Llibre aprofitable. Menció Especial d'aquest blog.

Sobrecoberta de l'edició original