dilluns, 1 de maig de 2017

LA PRIMERA PEDRA

Títol original: La prima pietra
Autor: Krzysztof Charamsa
Editorial: Gregal
Any primera edició original: 2016
Any primera edició per Gregal: 2017

L'autor, Krzysztof Charamsa (el nom de pila del qual té nou lletres, de les que vuit són consonants), va ser ordenat l'any 1997, amb vint-i cinc anys, sacerdot de l'església catòlica. Va anar fent carrera dins de la cort vaticana fins a arribar a ser membre d'alt nivell de la Congregació per a la Doctrina de la Fe -és a dir, la 'Santa Inquisició'- entre 2003 i 2015. Durant aquest temps el seu títol va ser 'Monsenyor' Charamsa, és clar; a la Inquisició no hi entra qualsevol mindundi, només faltaria.

Monsenyor Charamsa era un eclesiàstic molt ben valorat dins de la cort vaticana, teòleg destacat, professor en dues universitats pontifícies, d'una erudició admirable, i a més era (i encara és) polonès. Vostès diran: “i això de ser polonès, és un mèrit especial?”. Naturalment que sí, descreguts! o potser es pensen que a Karol Wojtyla el van fer Papa perquè era fotogènic? Doncs no! Sàpiguen que el Vaticà és el segon estat més ultra-mega-super-catòlic del món. El primer és Polònia ...i així els va.

Monsenyor Charamsa era doncs una plètora de virtuts, exemple radiant de l'excel·lència catòlica. Però, ai las!, hi havia un petit inconvenient: Monsenyor Charamsa era (i encara és) homosexual.

Insisteixo, això era un petit inconvenient; però es va acabant convertint en un inconvenient enorme. I és que en un moment donat a l'amic Krzysztof no li va donar més la gana de deixar-se maltractar per la hipocresia i el repugnant fariseisme de l'església catòlica i va comunicar a la Inquisició (de qui ell formava part) i al Papa Francisco, és a dir, el seu Boss a la Terra, que ell era gay, que estava enamoradíssim d'un senyor que a sobre era català, i que a qui no li agradés que s'hi posés fulles. Naturalment això li va comportar l'excedència forçosa de la cort vaticana i de tot un estil de vida que li havia estat propi fins llavors (octubre de 2015).


Krzysztof i Eduard


Aproximadament un any després del seu alliberament -ell ho qualifica així- va publicar aquest llibre, “La Primera Pedra”, escrit en italià, on explica tot el seu procés al mateix temps que descriu l'absoluta manca d'humanitat i l'immens despotisme de l'església catòlica. Krzysztof Charamsa segueix essent creient però, com molt bé deixa entendre, una cosa és Déu i una altra cosa molt diferent és l'església catòlica.

Algunes dades interessants que explica l'amic Krzysztof en el seu llibre:

Es calcula que la relació de persones d'orientació homosexual en un col·lectiu standard és del 10 % (això de fet ja ho sabiem); partint d'aquí l'ex-monsenyor diu que està convençut que dins del clergat de l'església catòlica, incloent-hi tots els graus, el percentatge és superior al 50. Naturalment això no s'ha pogut comprovar mai científicament: els subjectes de la corresponent mostra estadística per a fer tal comprovació mentirien estrepitosament i ja se n'encarregarien (se n'encarreguen) de que mai es pogués demostrar la situació real.

Segons l'ex-monsenyor, la rabiosa i salvatge homofòbia de que fa gala la farisaica església catòlica, amb el papa emèrit Benet XVI al capdavant, té molt a veure precisament amb l'existència d'aquest estratosfèric percentatge d'orientacions homosexuals entre el reverendíssims i eminentíssims clergues urbi et orbi: la immensa majoria d'ells abominen de l'homosexualitat dels altres amb la finalitat de camuflar-se per a que ningú sospiti de la seva pròpia.

Dit d'una altra manera: la raó per la qual Monsenyor Fogliobambini (posem per cas) trona constantment amb brams apocalíptics i amenaces d'eternitats infernals contra tothom que sigui o pugui ser homosexual, és desviar l'atenció del fet de que ell mateix és un mariconàs.

Notin que 'homosexual' és un qualificatiu neutre i 'mariconàs' és un insult amb molta mala hòstia. Per això quan parlo de Monsenyor Fogliobambini faig servir la paraula 'mariconàs' (que s'assembla a 'mariconista' o 'marista'... mira tu que curiós)

Doncs bé, resumint, que el llibre de l'amic Krzysztof Charamsa és la narració en primera persona de per què un alt càrrec de la Inquisició, com ell, acaba alliberant-se (gràcies a Déu!) del puny de ferro ofegador i hipòcrita de l'església catòlica, per a ser fidel a si mateix, a qui estima i a qui realment l'estima a ell. I de passada també és el testimoni del terrible mal que ha fet l'església catòlica i del que continua fent en el tema que ens ocupa.

La primera pedra a què fa referència el títol és la primera pedra de la llibertat, no la de la lapidació bíblica.

L'amic Krzysztof s'ha pogut alliberar. Bé per ell; no tothom ha tingut aquesta sort.

Llibre aprofitable.





Coberta de l'edició original