diumenge, 24 de febrer del 2013

SOCIETAT NEGRA

Títol original: Societat Negra
Autor:
Andreu Martín
Editorial: RBA
Any primera edició: 2012


Barcelona, 2012. Un cap de dona apareix al carrer Joan Güell. I a partir d'aquí comença un relat inversemblant... o no.

Es tracta d'una novel·la negra negríssima, com tantes d'altres, però prou entretinguda i amb un atractiu afegit per als ciutadans de Barcelona que coneguin bé el carrer Joan Güell, el carrer Galileu, el carrer Trafalgar, l'avinguda Icària, els voltants de la Ciutat de la Justícia, la Zona d'Activitat Logística del Port de Barcelona o el carrer Teide, de l'Hospitalet de Llobregat, entre d'altres localitzacions. És com si la novel·la passés a la sala de casa seva, perquè l'autor fa un ús bastant ben trobat d'aquests escenaris.

La trama és bastant "pel·liculera", la veritat... o potser en comptes de dir "és" hauria de dir "sembla". De fet, conec algunes persones que si llegissin aquest llibre em dirien "ho veus? no m'ho invento! ja t'ho deia jo!". Em refereixo a persones que estan convençudes que la màfia (o màfies, que no està clar) xinesa està tan arrelada a Barcelona com la Sagrada Família. De la màfia -o màfies- xinesa gairebé no se'n sap res, només "se'n sospita" (em referixo a la realitat, no a la novel·la). Justament per això, perquè és una mena de màfia que està -presumptament, és clar- molt ben organitzada, és mooolt discreta i no gasta el punt d'histrionisme propi de la màfia italiana. Van per feina i ja està.

El cas és que hi ha coses que surten en aquest llibre que són del domini públic, com l'ocupació inusualment extensa del carrer Trafalgar per part de suposats comerciants d'origen xinès, per exemple; i hi ha coses que han aparegut prèviament als diaris, com la facturació il·legal de cadàvers xinesos amagats dins de contenidors que són embarcats en vaixells mercants que surten del port de Barcelona amb destinació a la Xina.

I davant d'aquesta màfia silenciosa però mortal, la "Societat Negra" del títol, no valen ni Policies Nacionals, ni Mossos d'Esquadra, ni jutges, ni polítics, ni res. La Societat Negra té les seves pròpies lleis, és clar. Si no la toques, viuràs molt tranquil, però si la toques, la teva esperança de vida es reduirà sensiblement, i d'una manera bastant desagradable, a l'estil Fu Manchú (si vostè ha nascut a partir de 1960, consulti "Fu Manchú" a l'enciclopèdia). Bàsicament el missatge és aquest.

Per cert, que sembla ser que l'autor del llibre, Andreu Martín, pertany al col·lectiu de ciutadans que està convençut que això de la màfia xinesa no és cap broma, i hauria escrit aquesta història justament per a cridar l'atenció sobre tal fenòmen.

Llibre aprofitable i entretingut (i/o informatiu, depèn de com es miri). A més s'aprenen coses; per exemple, jo he après per què les comissaries dels Mossos d'Esquadra no es diuen comissaries, sinó ABP (Àrea Bàsica Policial): no es diuen comissaries perquè els Mossos d'Esquadra no tenen prou comissaris per a fer-se'n càrrec; típic del país on governen els barrufets... 

dimarts, 12 de febrer del 2013

MYSTERIUM

Títol original: Mysterium
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductora:
Elena Martín
Editorial: Roca Editorial
Any primera edició: 2009


Segons la coberta de l'edició de Roca Editorial, aquesta seria la quarta entrega de les intrigues d'Atto Melani.

Doncs bé, de fet no. Cronològicament seria la primera, i en aquesta ocasió Atto Melani -que aquí té vint anys- més aviat fa de figura decorativa més que no pas d'altra cosa.

Aquesta novel·la és molt diferent de les tres anteriors; és més, es podria dir que "Mysterium", més que una novel·la és un tractat novel·lat sobre els suposadament incontestables i sagrats orígens clàssics de la cultura occidental.

S'ha preguntat vostè alguna vegada si les herències gregues i romanes clàssiques són realment "herències"? O són més aviat invents? I tant si són una cosa com si són una altra... de quan són? La cronologia que hem donat per vàlida fins ara, des de la tiiira abans de JC fins avui mateix... és fiable? (l'existència de JC és fiable?) O ens la creiem perquè cas de no fer-ho ens trobariem amb un embolic cultural i històric més que considerable? O simplement no ens preocupem de res de tot això perquè prou feina tenim per a sobreviure a la caiguda de model social que haviem tingut fins ara? (a Europa; a l'Àfrica Central estan distrets amb altres coses)

Doncs aquest és el tema de Mysterium. I el que és preocupant és que sembla que la senyora Monaldi i el senyor Sorti no s'inventen res, sinó que es limiten a exposar tota una sèrie de qüestions previament documentades des de fa segles, provant de transmetre-les al lector d'una manera amena i comprensible. O no? Ens enganyen també la senyora Monaldi i el senyor Sorti? Ens podem refiar d'alguna cosa?...

Comentari apart: la traducció al castellà d'aquesta edició de Roca Editorial és, en alguns passatges, francament irritant; el tractament de "vos" es barreja de manera inadmissible amb un extemporani tractament de "usted/ustedes", que aquí no hauria d'aparèixer per a res; d'altra banda ocasionalment apareix en el text l'ús d'alguna expressió d'ús habitual en els segles XX o XXI, però del tot anacrònica posada en boca d'un narrador del segle XVII; em resisteixo a creure que aquesta mena d'errors provingui dels autors, sobradament documentats en referència a tot el que fan.