Títol
original: Un sabato, con gli
amici
Títol
versió en castellà: Un sábado con
los amigos
Autor:
Andrea Camilleri
Editorial
versió en català: Edicions
62
Editorial
versió en castellà: Salamandra
Any
primera edició original: 2009
Any
primera edició Grup 62: 2014
Any
primera edició Salamandra: 2014
Més avall, al final, trobaran vostès una foto d'Andrea Camilleri feta l'any 2010, és a dir, un any després de la publicació d'aquest llibre. Veuran un senyor vellet amb cara de no haver trencat mai cap plat durant els 85 anys de la seva vida fins aleshores, un iaio que inspira bondat i que seria la imatge ideal de gestor de qualsevol ONG heròicament dedicada a les més nobles causes humanitàries, i anomenada "[el què sigui] Sense Fronteres".
Error.
"Un dissabte amb els amics" presenta un compendi de situacions tan perverses, que farien que el propi diable es donés de baixa del "Círculo de Lectores" (sí, el "Círculo de Lectores" encara existeix; sembla mentida, oi?). Un cop més em trobo amb l'enutjosa dificultat que implica publicar una ressenya d'un llibre sense desvetllar res d'indesvetllable a potencials futurs lectors. Francament, no és gens fàcil, però faré el que pugui; i no prometo res.
Són set personatges que queden per a passar junts una vetllada un dissabte a la nit; i la passen, vaja si la passen... però per a situar-nos en context el senyor Camilleri ens immergeix des de l'inici en una sèrie de salts temporals que ja et deixen desconcertat només arribar al capítol segon dels onze que en té la història. En el meu cas, quan vaig arribar al capítol segon ja m'havia vist en la necessitat de rellegir passatges anteriors per a intentar entendre què estava passant. Sí, diria que 'desconcertant' és la paraula que descriu millor el començament de la lectura.
I la cosa va a més.
Cadascun dels set personatges té darrere seu una història que es podria qualificar de moltes maneres menys de plàcida; potser l'adjectiu més suau seria "tremenda". Tots set són molt diferents i són capaços d'estimular cap a ells, per part del lector, les emocions més diverses, des de la solidaritat fins a les ànsies assassines; si més no això és el que m'ha passat a mi.
D'altra banda, les relacions entre els personatges són de tal complexitat que probablement el lector es vegi en la necessitat d'escriure's un 'mapa interrelacional' (disculpin l'invent de l'expressió) per a entendre què ha passat i amb quí, i què està passant i amb qui. Confesso que jo m'he hagut de fer aquest 'mapa interrelacional' dos cops al llarg del llibre, el segon cop per a clarificar el garbuix en què s'havia convertit el primer...
'Un dissabte amb els amics' no arriba a les dues-centes pàgines, però aquestes poques pàgines són prou potents com per a deixar una mica hipertens al pobre lector desprevingut.
Llibre indubtablement aprofitable. Com tampoc no dubto que el senyor Camilleri, des de la poltrona que li han adjudicat al Paradís (va traspassar el 17 de juliol de 2019), deu estar recargolat de riure veient com el diable, després de llegir el seu llibre, només ha encertat a dir, amb un fil de veu i la mirada perduda: "Collons, Andrea".
Andrea Camilleri l'any 2010, amb 85 anys
 |
| Coberta de la primera edició original |
