diumenge, 24 de febrer de 2013

SOCIETAT NEGRA

Títol original: Societat Negra
Autor:
Andreu Martín
Editorial: RBA
Any primera edició: 2012


Barcelona, 2012. Un cap de dona apareix al carrer Joan Güell. I a partir d'aquí comença un relat inversemblant... o no.

Es tracta d'una novel·la negra negríssima, com tantes d'altres, però prou entretinguda i amb un atractiu afegit per als ciutadans de Barcelona que coneguin bé el carrer Joan Güell, el carrer Galileu, el carrer Trafalgar, l'avinguda Icària, els voltants de la Ciutat de la Justícia, la Zona d'Activitat Logística del Port de Barcelona o el carrer Teide, de l'Hospitalet de Llobregat, entre d'altres localitzacions. És com si la novel·la passés a la sala de casa seva, perquè l'autor fa un ús bastant ben trobat d'aquests escenaris.

La trama és bastant "pel·liculera", la veritat... o potser en comptes de dir "és" hauria de dir "sembla". De fet, conec algunes persones que si llegissin aquest llibre em dirien "ho veus? no m'ho invento! ja t'ho deia jo!". Em refereixo a persones que estan convençudes que la màfia (o màfies, que no està clar) xinesa està tan arrelada a Barcelona com la Sagrada Família. De la màfia -o màfies- xinesa gairebé no se'n sap res, només "se'n sospita" (em referixo a la realitat, no a la novel·la). Justament per això, perquè és una mena de màfia que està -presumptament, és clar- molt ben organitzada, és mooolt discreta i no gasta el punt d'histrionisme propi de la màfia italiana. Van per feina i ja està.

El cas és que hi ha coses que surten en aquest llibre que són del domini públic, com l'ocupació inusualment extensa del carrer Trafalgar per part de suposats comerciants d'origen xinès, per exemple; i hi ha coses que han aparegut prèviament als diaris, com la facturació il·legal de cadàvers xinesos amagats dins de contenidors que són embarcats en vaixells mercants que surten del port de Barcelona amb destinació a la Xina.

I davant d'aquesta màfia silenciosa però mortal, la "Societat Negra" del títol, no valen ni Policies Nacionals, ni Mossos d'Esquadra, ni jutges, ni polítics, ni res. La Societat Negra té les seves pròpies lleis, és clar. Si no la toques, viuràs molt tranquil, però si la toques, la teva esperança de vida es reduirà sensiblement, i d'una manera bastant desagradable, a l'estil Fu Manchú (si vostè ha nascut a partir de 1960, consulti "Fu Manchú" a l'enciclopèdia). Bàsicament el missatge és aquest.

Per cert, que sembla ser que l'autor del llibre, Andreu Martín, pertany al col·lectiu de ciutadans que està convençut que això de la màfia xinesa no és cap broma, i hauria escrit aquesta història justament per a cridar l'atenció sobre tal fenòmen.

Llibre aprofitable i entretingut (i/o informatiu, depèn de com es miri). A més s'aprenen coses; per exemple, jo he après per què les comissaries dels Mossos d'Esquadra no es diuen comissaries, sinó ABP (Àrea Bàsica Policial): no es diuen comissaries perquè els Mossos d'Esquadra no tenen prou comissaris per a fer-se'n càrrec; típic del país on governen els barrufets... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada