LINDA, COMO EN EL ASESINATO DE LINDA

Títol original: Linda - som i Lindamordet
Autor: Leif GW Persson
Editorial: Grijalbo
Any primera edició original: 2005
Any primera edició per Grijalbo: 2012

Aquest és el vuitè llibre escrit per l'autor i se situa entre el segon i el tercer volum de la seva trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar". Aquest cop, la irritant política (?) editorial que impera al sud dels Pirineus, no solament pretén vendre com a novetat una novel·la que es va publicar originàriament set anys enrere, que ja són anys, sinó que a més, a la ressenya que hi ha incorporada en el llibre amb la intenció de presentar al senyor Persson, es diu que aquest escriptor, a 2012, té nou llibres publicats. Doncs resulta que no: en té tretze. I amb data de 2013 ja en té catorze. Fins quan les editorials del sud dels Pirineus continuaran tractant d'idiotes als lectors?

En fi, ara que ja hem fet la rebequeria habitual en amable record als nostres benvolguts editors, parlem una mica del llibre.

Com ja ha quedat escrit abans, "Linda..." se situa entre el volum dos i tres de la trilogia "El declivi de l'Estat del Benestar" i a més els protagonistes principals, tots investigadors de la policia sueca, apareixen ja a l'esmentada trilogia.

No hi ha cap personatge concret a qui se li doni el rol de primer protagonista, però sí que n'hi ha un que destaca innegablement: el comissari Evert Bäckström. És difícil trobar un individu més repel·lent en tota la història de la novel·la negra.

L'inefable Bäckström, en versió televisiva

 

Per si la descripció física, breu i contundent, que el senyor Persson fa del tal personatge no fos prou com per a decidir que no cal conèixer-lo en persona, el seu perfil psicològic -per a dir-ho d'alguna manera- és d'una mesquinesa i una vulgaritat que gairebé fa plorar i t'acaba de convèncer de que com més lluny, millor. No és que el comissari Bäckström sigui perillós, és simplement repulsiu.

Però de tota manera Bäckström ocupa un lloc perifèric en la narració, com tots els altres personatges i com el propi assassinat que, aparentment, és presentat com a tema central.

En realitat el tema central és la investigació per ella mateixa. Al final és igual qui hagi matat a Linda; del que es tracta és, de fet, del seguit de passos, uns més o menys lògics i altres més o menys absurds, que acabaran per portar als policies a diverses conclusions, també entre lògiques i absurdes (les de Bäckström solen ser absurdes, ja els ho dic ara).

És francament curiós el senyor Persson. Repassant el seu currículum resulta que descobrim que des de 1992 fins a 2012 ha estat professor de criminologia de l'Autoritat Policial Nacional Sueca i també ha estat assessor del Ministeri de Justícia. Tot i això, amb molta freqüència, el tractament que sol fer tant de la policia com del Ministeri de Justícia en les seves novel·les és, pel cap baix, irònic, si no directament sarcàstic. Bé, potser la raó de les seves "ironies sarcàstiques" radiqui precisament en el seu profund coneixement de totes dues institucions. Tindria sentit.

I finalment un altre comentari sobre el senyor Persson: ell, igual que Henning Mankell i Stieg Larsson (les altres dues vaques sagrades de la novel·la negra sueca) no se n'està d'opinar des de les seves novel·les, que els ciutadans, suecs o d'on sigui, no sóm més que marionetes que servim de joguina als diversos governs; i el que és encara pitjor, som les joguines dels "governs joguines" dels qui realment estan al darrere de tot plegat. Sí, ja sé que d'això se'n diu la Teoria de la Conspiració... però és molt preocupant veure que cada dia que passa la Teoria de la Conspiració sembla més i més real i menys i menys paranoica...