Autor: Stieg Larsson
Editorial: Destino
Any primera edició original: 2007
Any primera edició a Destino: 2009
Tercera part de la sèrie Millenium, en la què el protagonisme està molt, però que molt repartit. I Salander és Salander, això sí. Igual que en el primer llibre, "Los hombres que no amaban a las mujeres", la història comença amb un ritme més aviat pausat, però a partir de cert punt la cosa s'accelera i un, sense saber com, ja es troba immers en aquest peculiar món de Stieg Larsson.
Novament hom podria pensar que hi ha molta fantasia en aquest llibre i que les coses que s'hi expliquen són del tot inversemblants, però després de llegir certes investigacions sobre els serveis secrets mes coneguts del planeta ("secrets i coneguts"... fa pensar), això ja no està tan clar.
Cap al darrer terç del llibre (total de pàgines: 854 en aquesta edició) l'acció és francament trepidant i la mà del lector queda feta pols (l'exemplar imprès pesa uns quants quilos).
Per a tots aquells que saben que la sèrie Millenium havia de constar de 7 volums, però que finalment va quedar en tres per la mort inesperada de l'autor, vagi el missatge tranquilitzador de que Stieg Larsson li dona un final molt digne a aquesta tercera part, de tal manera que, certament, tant de bo poguessim continuar llegint els altres quatre llibres que falten, però tal i com s'acaba aquesta història tal cosa no és imprescindible.
Per cert, i sense canviar de tema encara que ho sembli: qui va matar realment Olof Palme? L'assassinat es va produir el 28 de febrer de 1986 i el cas segueix envoltat pel misteri, igualet igualet que el cas Kennedy. Pel què fa a Palme, però, els sospitosos són uns altres, és clar: els serveis secrets de la República Sudafricana, la CIA de Ronald Reagan, els serveis secrets de Margaret Tatcher, els de Pinochet... o els propis serveis secrets suecs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada