EL PRÍNCEP

Títol original: Il Principe
Autor: Niccolò Machiavelli
Editorial: diverses
Any primera edició: 1513

El llibre ha estat reeditat centenars de vegades però paradoxalment pot ser complicat de trobar. La portada de la foto correspon a "Alianza Editorial". Per si de cas, hi ha una pàgina web on el llibre es pot descarregar legalment i de franc en format pdf. Maquiavel va escriure aquest llibre mentre estava confinat sota l'acusació d'haver conspirat contra els Medici. Per tant, la dedicatòria "al Magnífic Lorenzo" (de Medici), no és fruit precisament de la devoció que Maquiavel podia sentir cap al príncep de Florència, sinó més aviat a la comprensible devoció que sentia cap a la seva pròpia vida. De fet, fer-li la pilota a Lorenzo de Medici va contribuir a que la seva vida no s'escurcés sobtadament.

Els comentaris a peu de pàgina corresponen a Napoleon Bonaparte, amb la qual cosa hom descobreix, per si no ho sabia, que Napoleon no tenía iaia ni n'havia tingut mai.

En aquest tractat polític, Maquiavel parteix de la base de que enlloc no hi ha un pam de net i no te'n pots refiar de ningú. Tothom és dolent (ho diu textualment), i el poble (el populatxo, que diu ell) a més de dolent és idiota. Per tant, un príncep com cal ha de tenir en compte aquests axiomes si vol governar amb una mínima tranquil·litat, encara que de tranquil, en realitat, no ho estarà mai perquè sempre hi haurà algú disposat a fer-li la punyeta i a prendre-li la cadira.

Tenint això clar, Maquiavel dóna la seva visió de la política de l'època i li explica a Lorenzo quins són els millors camins per a conservar la poltrona, escabetxinant a qui se li posi per davant, si convé.

El nostre benvolgut Niccolò fa una repassada a totes les menes de principats i prínceps que hom es pot trobar graciosament escampats per aquí i per allà, i diu, curiosament, que n'hi ha uns, de principats, que "mengen" apart: els principats eclesiàstics. Quina sorpresa, oi?

Doncs apa, si vol conservar vostè la trona, no deixi de llegir aquest llibre. Si fa la corresponent translació a les característiques dels governants del segle XXI, potser entendrà algunes de les coses que ara se li escapen quan llegeix el diari, perque resulta que, esgarrifosament, 500 anys després el llibre no ha perdut gaire actualitat.