LAS DUDAS DE SALAÍ

Títol original: I dubbi di Salaì
Autors: Rita Monaldi & Francesco Sorti
Traductor: César Palma
Editorial: Roca Editorial
Any primera edició: 2008

El Salaí del títol era l'afillat i deixeble preferit de Leonardo da Vinci. "Salaí" -que ve a significar "diable", més o menys- era un malnom que se li va adjudicar de petit ja que segons sembla va ser un nen d'aquells que a la mínima que et descuidessis te la feia. El seu nom real era Giangiacomo Caprotti.

Amb els anys Salaí també va esdevenir pintor, com el seu pare adoptiu, i en base a aquesta faceta s'han arribat a fer curiosíssimes especulacions, mai confirmades, però tampoc mai desmentides amb total certesa. S'ha dit, per exemple, que presumiblement la més que coneguda Mona Lisa, de da Vinci, no era la senyora Lisa Gherardini, mestressa de casa, natural de Florència i esposa de Francesco di Bartotlomeo dei Zanobi del Giocondo, sinó que era una versió transvestida de Salaí. És clar que també s'ha dit que era una versió transvestida del propi Leonardo i que per tant la Mona Lisa no era un retrat sino un autoretrat.

Sigui com sigui, en el seu moment Salaí va pintar una Mona Vana -una Mona Lisa nua- amb una expressió facial que recorda bastant a la de la suposada senyora Gherardini, i amb un rostre global clavadet al del Joan Baptista de Leonardo. Sembla ser que el model que va fer servir Leonardo per a pintar el Baptista va ser, precisament, Salaí.

Aquest llibre és una invenció en la forma, però sembla que no ho és en el fons. Segons els autors, que han fet una tasca d'investigació descomunal, com ja és habitual en ells, els fets que es relaten i tot allò que diu Salaí és real. Si més no, s'ha extret de documentació real de l'època (començament del segle XVI) i de solvents investigacions posteriors. L'única cosa que no és certa és que Salí hagués escrit les cartes que conformen el relat. Les cartes sí que es deuen a la imaginació creadora dels autors.

És impagable i fins i tot creïble la visió que Salaí transmet de Leonardo da Vinci. També és impagable la mania que Salaí te de l'esculptura que representa a Antinoo, l'amant de l'emperador Adrià. Qualsevol en el seu lloc tindria mania a aquesta esculptura. I finalment és digne de tota l'admiració possible la tasca del traductor del llibre, el senyor César Palma, qui ja va traduir de manera impecable els dos primers llibres de Rita Monaldi i Francesco Sorti.

Llibre definitivament aprofitable fins i tot per a aquells que no estiguin disposats a admetre la possibilitat de que durant segles ens hagin pres el pèl explicant-nos una història dels Borgia que podria no ajustar-se precisament a la realitat.