Títol original: Flickan som lekte med elden (Millenium II)
Traducció real del títol original: La noia que jugava amb el foc.
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Destino
Any primera edició original: 2006
Any primera edició a Destino: 2008
Si el primer llibre de la sèrie Millenium (Els homes que odiaven les dones) era cada cop més i més accelerat a mesura que avançaven les pàgines, aquest directament arrassa i et deixa sense respiració. Hi ha moments que necessites un parell de Valiums per a llegir-lo i, definitivament, arruina tota la teràpia de hatha-ioga que hagis pogut fer.
En el primer llibre el prota era Mikael Blomkvist, però aquí Salander domina el llibre des del començament fins al final (i quin final!... és un final?...). El personatge de Lisbeth Salander és senzillament immens, indescriptible, i segons com, terrorífic. Les situacions, vistes en estat pur, sense anestèsia, semblen molt exagerades i pràcticament impossibles. Però què diantre, es tracta d'una novel·la (una novel.la genial), i si vostè ha llegit alguna cosa de periodisme d'investigació com les que escriu Eric Frattini ("El polonio y otras maneras de matar", "CIA. Joyas de familia") se li pot posar la carn de gallina en constatar que les coses que surten en aquesta novel·la potser sí que estiguin allunyades una mica de la realitat... però no del tot.
Ah, i una altra cosa, en acabar de llegir el primer llibre de la sèrie Millenium, a un li agafava una certa por quan connectava el seu ordinador personal; després de llegir aquest segon llibre, a un li agafa un pànic descontrolat només de pensar en connectar qualsevol ordinador, ni que sigui un de fa quinze anys, trobat en un magatzem abandonat i que tingui encara el Windows 95. Amb permís de George Orwell, allò del Big Brother era una broma d'ursulines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada