AMB L'ALÈ AL CLATELL

Wallander - 7

Títol original: Steget efter
Autor: Henning Mankell
Traducció perpetrada per: Carolina Moreno, q. D. c. (qui Déu confongui)
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 2004

No se celebra la Nit de Sant Joan a Suècia. No se celebra la nit de Sant Joan a Suècia!! Queda clar? Sí que se celebra la nit del solstici d'estiu a Suècia, que en suec es diu "sommarnatten" -m'he molestat en buscar-ho.

Tampoc existeix el "Síndic de Greuges" a Suècia. Sí que existeix una figura que es diu Ombudsman, de creació sueca precisament, i que és el que a molts llocs es coneix com a "defensor del poble". La majoria de països que han establert aquesta institució, descaradament copiada de la tradició sueca, han conservat el seu nom original, Ombudsman, malgrat que en aquests països no parli suec ni el Cònsol General de l'Escandinàvia Oriental. A les Espanyes l'han batejat com a "Defensor del Pueblo" i a Catalunya li han dit "Síndic de Greuges", que queda més mono i més medieval.

Per tant, és correcte dir "Síndic de Greuges" si ens referim a aquesta pintoresca figura en relació a Catalunya, però és IDIOTA dir "Síndic de Greuges" si hom es refereix a aquesta mateixa figura, a Suècia. Per molt afany traductor que hom tingui, Ombudsman es una paraula que s'ha internacionalitzat, de la mateixa manera que "stop" o "guerrilla". NO es tradueix, i encara menys es substitueix per "Síndic de Greuges", i encara molt menys si ens estem referint a Suècia! Punyeta!

I si la traductora (q.D.c) tem que el lector quedi paralitzat i catatònic quan llegeixi la parauleta dels pebrots, seeempre li queda el recurs de posar la famosa "N de la T" a peu de pàgina, explicant-la. Una vegada. I prou. No cal més. Se suposa que el lector té retentiva. Per cert, "N de la T" vol dir "nota de la traductora". Ho poso, més que res, per si la traductora d'aquest llibre llegeix alguna vegada aquesta ressenya i no sap de què li estic parlant.

Tampoc no estaria de més que la traductora deixés de fer seure a l'inspector Wallander "a la gatzoneta", amb posat "consirós" o no, tant si està "ensonyat" com si no ho està. Per l'amor de Déu, que algú li doni a aquesta dona la Creu de Sant Jordi, enmig d'un sopar de gala a la Nit de Santa Llúcia, juntament amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i que li posin una escafandra i l'envïin a la zona més profunda de la Mediterrània a veure si troba "testimoniatges fefaents del coratge dels nostres valerosos almogàvers". I fins que no en trobi, que no torni!

D'altra banda, tret d'aquests petits detalls, el llibre està prou bé. Wallander és Wallander. Per cert, que ara el pobre s'ha tornat diabètic. Però és que tot li ha de passar a aquest home? Senyor, Senyor...