Harry Potter - 7
Títol original: Harry Potter and the Deathly Hallows
Autor: J. K. Rowling
Editorial: Salamandra
Any primera edició original: 2007
Diu la pròpia senyora Rowling que des de que va escriure la primera línia de les històries de Harry Potter, ja tenia clara quina seria l'última. També diu la senyora Rowling que quan va escriure l'última línia de Harry Potter, la que tanca aquest llibre, va plorar com una magdalena (autèntic). És com dir que Àtila plorava com un desgraciat cada cop que el seu cavall deforestava mitja Europa i tota l'Àsia Central, perquè en el fons era amant de la natura.
Des del començament del llibre, que no s'entèn de res si no s'han llegit els sis anteriors, la massacre està servida. Hi ha coses que es confirmen, com per exemple que Harry Potter no té gaire desenvolupada la capacitat de pensar abans d'actuar; o que Draco Malfoy, en el fons, és un pobre nano que si hagués nascut en una altra família segurament li hagués anat millor; o que Ron Weasley és una delícia. Pel que fa a Hermione Granger... déu meu, pobre nena, el que ha d'aguantar...
Però hi ha coses que francament no te les esperes. No hi ha dret a que la senyora Rowling faci el que fa amb determinats personatges. Hom es passa la major part del llibre en un estat de stress creixent, perquè ja veu que al final de cada capítol la senyora Rowling serà perfectament capaç de deixar a Jack l'Esbudellador a l'alçada d'una pobre imitació de Heidi diabètica. Però és que quan s'arriba als capítols finals, la cosa ja no té nom. La tipa manipuladora les fa de tots colors, i ho fa de tal manera que t'has de rellegir paràgrafs sencers perquè no pots creure que aquesta dona hagi escrit el que ha escrit. I estic segur que algun dia, la Reina d'Anglaterra (Elizabeth II, que un any d'aquests batrà el rècord d'estada en el tron de la il·lústre Reina Victòria), la farà Dame! Com no ha de fer, si aquesta dona és més letal que Maria la Sanguinària! Val més tenir-la per amiga!
En fi, si han arribat fins al llibre precedent, llegeixin-se aquest. Però això sí, passin abans per una farmàcia i carreguin-se de sedants.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaS'ha eliminat un comentari de 12 de desembre de 2011 a les 16:42 per llenguatge innecessàriament inconvenient. Aquest blog està obert a les opinions però no a les sortides de to.
ResponEliminaEm farà il·lusió anar seguint el teu bloc...
ResponEliminaImpressionant la web, impressionant la videoteca (una Karina impagable el 1971 cantant "En un mundo nuevo"... em recordo a mi mateix a la sala de jocs de la residència de vacances del banc en el qual treballava el meu pare i cantant-la amb la meva veu infantil, de potser -no recordo del tot- només 6 anyets). Déu-ni-do quina feinada...
Però tens autèntiques joies en tot això que he vist...
Et recomano la sèrie "Homeland", de la qual s'ha emès la primera temporada... l'he vista aquestes vacances. T'atraparà...
Moltes coses en comú, veig...
Enhorabona per tot... seguiré llegint-te.
Josep Antoni,
ResponEliminaÉs tot un honor que t'hagi agradat la web i que decideixis seguir aquest blog. I sí, sembla que tenim unes quantes coses en comú; serà per això que els nostres respectius "clubs de fans" són minoritaris... però això sí, de qualitat, només faltaria! Salutacions.