Wallander - 1
Títol original: Mördare utan ansikte
Autor: Henning Mankell
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 2001
Des de la Mediterrània, Suècia és un país que desperta tant d'interès com el conreu domèstic de la mongeta tendra. Com a molt es té una imatge estereotipada, en què aquest país apareix com el paradigma de l'estat del benestar, una cosa més aviat freda, insulsa, on la gent no es baralla perquè fa tant de fred que ningú surt de casa si ho pot evitar, on hi ha grans boscos plens de grans arbres decoratius, que té un rei que cada any reparteix uns premis d'allò més estranys i que es diuen "Nobel", i que té també una ciutat (només una) que es diu Estocolm.
Però resulta que no. Gràcies a Henning Mankell, autor d'aquest llibre, ens assabentem que hi ha una Suècia rural on hi ha granges amb iaios que hi viuen, que aquests iaios pot ser que siguin alguna cosa més que vellets amables, que el racisme no és una cosa precisament desconeguda, que quan assassinen algú ho fan amb ganes, i que té inspectors de policia de ciutat petita, com Kurt Wallander, el protagonista d'aquesta història, que no són Superman i que, justament per això, no et sabria gens de greu convidar-los a fer el tè a casa teva de tant en tant...
Pobre inspector Wallander... (si és que és inspector, perquè en tot el llibre no queda clar quin càrrec té, que ja és mèrit), ha de batallar amb un assassinat la mar de bèstia, un pare que degenera per moments i a quí ha de cuidar encara que no s'hi ha entès mai, una separació que no ha paït, una filla amb la que no sap com connectar-hi, una germana que, segons com, el fa sentir culpable -per allò del papà- i amb qui ha de decidir què fan amb el papà, uns periodistes que tenen la mateixa noció d'ètica que podria tenir un calamar de "La Sirena", etc. etc...
En fi, que quan s'acaba el llibre, insisteixo, convidaries a Kurt Wallander a prendre el tè a casa teva a veure si s'anima una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada