EL CATOLICISMO EXPLICADO A LAS OVEJAS

Títol original: El catolicismo explicado a las ovejas
Autor: Juan Eslava Galán
Editorial: Planeta
Any primera edició: 2009

Paternalment, i altament preocupat per la nostra salut espiritual, cosa que l'honora, Juan Eslava Galán ha escrit aquest llibre amb la intenció de que les descarriades ovelletes que som tots nosaltres, tornem al ramat del Senyor, d'on mai no hauriem d'haver sortir ni tan sols de pensament. Tothom hauria de llegir-lo i convertir-lo en el seu segon llibre de capçalera, perquè ja se sap, el primer ha de ser la Bíblia, només faltaria.

I per cert, parlant de la Biblia, Eslava ens adverteix molt sàviament que no hem de caure en l'error nefand de pensar que el fet de què la Bíblia sigui el conjunt d'escrits més falsari de la història de la humanitat, que hagi estat apanyada a conveniència de l'església catòlica (i d'altres) cada vegada que ha convingut, que estigui plena de contradiccions i d'afirmacions històricament impossibles i insostenibles, i que la Conferència Episcopal la interpreti d'una manera que de vegades és delirantment creativa, per no dir una altra cosa... que no caiguem en l'error, dic, de pensar que tot això demostra res. Perquè no demostra res!

A veure si ens entenem: la Bíblia està inspirada per Déu, i el Papa està inspirat per l'Esperit Sant que també és Déu (no un altre Déu, sinó el mateix, que per a això hi ha una cosa que se'n diu el dogma de la Santíssima Trinitat i qui no ho entengui és perquè no vol, perquè la cosa és diàfana: un dogma és un dogma i punt). Està clar? I per tant, per exemple, si el Papa diu que segons la Bíblia els manaments són deu, encara que llegint la Bíblia (facin la prova), descobrim que no són deu sino que són més, i a sobre diferents, això no és una contradicció: és que les ovelles són dislèxiques per naturalesa i per això està el Papa, que és el pastor, que no és dislèxic i que ens interpreta la Bíblia gràcies a l'Esperit Sant, que és un colom i que tampoc no té problemes de dislèxia, primér perquè és Déu, i després perquè els coloms no llegeixen. Vaja, és que si no entenem això, ja no cal que continuem...

Una altra cosa: tenint en compte que Jesucrist també és Déu (el dogma, recorden?), la crucifixió no va ser una execució, sinó que va ser un suïcidi perquè, anem a veure, Déu (en forma d'Entitat Suprema), fecunda (en forma de colom) a una verge (que després segueix essent verge), de la que neix el seu fill (en forma de cria d'homo sapiens), que també és Déu (Ell mateix, no perdem de vista el dogma) amb l'únic objectiu de que el crucifiquin (això és una mica psicòpata, ho hem de reconèixer), per a salvar a la humanitat d'un pecat que no ha comès però que ha heredat, per voluntat del propi Déu, d'uns senyors que es deien Adam i Eva, a qui el propi Déu va posar en una situació dificil dient-los "podeu fer de tot, menys menjar de la pomera", cosa impossible això de menjar de la pomera, perquè la pomera era una espècie botànica que no existia en cap dels llocs que s'ha identificat posteriorment com l'autèntica situació geogràfica del Paradís. Passant per alt aquests detalls sense importància, el fet principal que ens ocupa és que Jesucrist (Déu en forma d'homo sàpiens), va ser crucificat per designi de Déu Pare (Ell mateix, però en forma d'Entitat Suprema). Ergo: execució? No. Suïcidi. Però, el suïcidi no és pecat?. No; si el fa el propi Déu, no; que per això és Déu i pot fer el que li doni la divina gana. Tampoc és tan complicat d'entendre, dic jo...

Doncs totes aquestes qüestions i infinitat d'altres, així com (per fi!) el propi dogma de la Santíssima Trinitat, estan claríssimament explicades en aquest llibre salvíficament revelador (i probablement també revel·lat), de tal manera que fins i tot l'ovelleta més descerebrada ho pot entendre. A partir d'aquí queda clar que si una ovella descarriada es condemna a les flames eternes (que segons Wojtyla no existeixen, però segons Ratziger, sí, i això que tots dos han estat inspirats pel mateix colom), és perquè vol, i per tant es mereix tot el que li pugui passar, per idiota. Apa, que la pau del Senyor sigui amb vosaltres.