divendres, 14 d’agost de 2009

LA FALSA PISTA


Wallander - 5

Títol original: Villospår
Autor:
Henning Mankell
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 2001

Aquest és el cinquè llibre de la sèrie Wallander, però és el primer que va ser publicat per Tusquets. No és que sigui imprescindible haver llegit els altres quatre per a seguir-lo, tampoc és aixó, però si no s'han llegit els altres quatre, i en l'ordre que toca, hi ha infinitat de coses que al lector li passen desapercebudes, i són coses que tenen la seva importància.

És la punyetera mania que tenen les editorials de carregar-se impunement qualsevol cosa en favor de suposats beneficis en vendes; i el que se solen carregar és, a saber, el títol original del llibre, l'ordre de publicació -si és que es tracta d'una sèrie, com en aquest cas- o bé senzillament escapcen la sèrie de tal manera que potser l'autor ha escrit dotze històries i aquí només se n'han publicat quatre i, a més, saltades.

¿Algú s'imagina que s'hagués publicat la sèrie de Harry Potter, començant pel quart llibre, i a més canviant el títol original (Harry Potter and the Globet of Fire), per "La túnica sangrienta", per posar un exemple, i s'hagués aturat aquí la sèrie? Oi que no? I amb els llibres del senyor Mankell, per què sí? Això, ras i curt, és desvirtuar l'obra d'un autor.

Perquè resulta que les novel·les de l'inspector Wallander no són només "llibres d'intriga policial"; són, en bona part, la història emocional del personatge protagonista, i aquesta història no està gens malament. Wallander segueix tan contradictori i inestable com qualsevol persona que el lector pugui conèixer. Fins i tot el pare de Wallander té trets facilment reconeixibles i identificables amb els del pare particular que a la majoria ens ha tocat viure. Tot plegat, en definitiva, és una història humana. L'autor sap molt bé de què parla. Potser és per això que al final de cada llibre se sent obligat a posar la corresponent noteta recordant que el què acabem de llegir és ficció; i és que a vegades no ho sembla, i pel que fa a la dimensió emocional, moltes vegades, simplement, no ho és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada