divendres, 14 d’agost de 2009

LA QUINTA MUJER


Wallander - 6

Títol original: Den Femte Kvinnan
Autor:
Henning Mankell
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 2000

Aquest és un d'aquells llibres que fa que un es pregunti com s'ho organitza un autor per a escriure coses tan enrevessades sense perdre el nord. A més, el propi protagonista, l'il·lustre Wallander, es passa mitja història preguntant-se de què li sona tal o qual cosa, sense saber respondre's. Quan es posa així és desesperant. "Això ho he vist en alguna banda..." "Això em recorda alguna cosa, però no sé què és..." Oh Déu meu! Que algú l'assiteixi! A més, mai porta paper ni boli al damunt; sempre se'ls ha deixat, i sempre se n'ha de refiar de la seva memòria, la qual, excuso dir, tampoc no és precisament un prodigi de precisió. Per als que som una miqueta obsessius, totes aquestes circumstàncies ens porten pel carrer de l'amargura però, és clar, s'ha d'admetre que formen part de la gràcia de la història.

Com en les altres novel·les de Wallander, en aquesta, el costat professional corre paral·lel al costat personal del protagonista, que no té desperdici. I per a acabar-ho de rematar, l'inefable pare de Wallander fa el gran número i, naturalment, deixa el seu fill en quadro, com no podia ser d'una altra manera. Vell de la punyeta... En fi, que si volen saber de què parlo, comprin el llibre. Tampoc és tan car i és entretingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada