EL PSICOANALISTA

Títol original: The Analyst
Autor: John Katzenbach
Editorial: Ediciones B
Any primera edició: 2002 (edició 13 a 2008)

A la portada del llibre l'autobombo de l'editorial diu: "Un thriller fuera de serie, imposible de soltar" (per cert, que és molt desagradable això de l'autobombo a la portada; per a tal cosa ja s'han inventat les contraportades). Doncs en aquest cas és cert. Provoca addicció. Està escrit de tal manera que a mi m'ha demanat esforços titànics per a tancar el llibre i deixar-lo per a una altra estona.

La història és completament inversemblant i jo diria que un pèl tramposa, però és igual. Es tracta d'un psicoanalista rutinari (com només pot ser-ho un psicoanalista) al que se li acaba la rutina de cop, d'una manera que al mateix temps és molt elaborada i enormement bèstia.

Durant la primera part de la novel·la, mentre la vas llegint, no pots parar de pensar "Mare de Déu, si això em passa a mi em moro!". I és que, encara que improbables, les situacions plantejades per l'autor no són impossibles: qui més qui menys tohom té targetes de crèdit, afers que es poden manipular perfectament per internet sense que l'interessat se n'adoni fins que no hi ha remei, vulnerabilitat al desprestigi... i ho deixo aquí.

Durant la segona part, si més no pel que a mi fa, la identificació amb el psicoanalista és total (segur que Freud en diria alguna cosa del comentari que acabo de fer): t'agradaria ser el psicoanalista i fer el que fa el psicoanalista, i se t'acut perfectament a qui li faries. Oh, sí!.

El final... mira... s'havia d'acabar d'alguna manera, suposo, però és una llástima que no sigui una mica més brillant.

Total, que no sé com he pogut escriure tot això fins aquí, sense dir res de la trama. M'ha costat, eh?. Només afegiré una cosa per a acabar: malgrat el que aquesta novel·la pugui tenir de fantasiós, és cert que som molt més vulnerables del que ens pensem. I si volen saber per què ho dic, llegeixin el llibre. Mare de Déu, si això em passa a mi...