LA PIRÀMIDE

Wallander - 9

Títol original: Pyramiden
Autor: Henning Mankell
Traducció: Ivette Miravitllas
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 2005

Encara que aquest és el novè llibre de Mankell sobre l'inspector Kurt Wallander, de fet hauria de ser el primer. En aquest llibre s'expliquen els orígens de Wallander, des que pràcticament no era més que un policia de carrer que acabava d'iniciar-se en el seu ofici.

Es tracta de cinc relats més o menys curts, el primer dels quals comença el dia 3 de juny de 1969, quan Wallander té 21 anys, i el darrer dels quals finalitza el 8 de gener de 1990, quan el ja inspector té 42 anys. Es curiós constatar com el llibre acaba exactament amb els mateixos paràgrafs que inicien la primera referència sobre Wallander en el primer llibre de la sèrie ("Asesinos sin rostro"), escrit vuit anys enrere.

En els vuit llibres anteriors hi havia una cosa que mai no acabava d'estar clara: per què s'havien separat Wallander i la seva dona. Llegint "La Piràmide" aquesta mena de misteri domèstic queda convertit en una anècdota sense importància. Efectivament, la gran pregunta no és "per què s'havien separat"; és "per què es van arribar a casar". Francament, la senyora Wallander ja era tota una torracollons abans de casar-se amb el policia, i pel que fa a Kurt, ni abans, ni durant, ni després del matrimoni, ha aconseguit saber què vol ser quan sigui gran.

Una altra cosa que, aquest cop sí, queda molt clara, per si algú no ho havia notat abans (que ja és difícil), és que el pare de Wallander, de fet, no és un pare. És una creu. Jesús Maria i Josep! Aquell senyor és per a passar-lo una miqueta pel gas...

És un llibre simpàtic, i sobretot, és un detall que el senyor Mankell ha tingut amb els seus seguidors. Molt amable. No com altres (la bruixa de la J. K. Rowling, per exemple)

Nota sobre la traducció:
Agraeixo molt efusivament a la senyora Ivette Miravitllas que hagi demostrat inequívocament que es pot traduir un llibre al català sense necessitat de salvar les essencies pàtries a cada dues paraules. La traducció d'aquest llibre és una traducció digna. Per increïble que sembli, l'inspector Wallander no "seu a la gatzoneta" en cap de les 363 pàgines de la novel·la, ni es mostra "consirós", ni "ensonyat", ni sembla una reencarnació de Pompeu Fabra ple fins al cul de cocaïna en una nit de borratxera lligant en una discoteca amb Mossen Cinto Verdaguer.