dilluns, 17 d’agost de 2009

CABEZA DE PERRO


Títol original: Hundehovet
Autor:
Morten Ramsland
Editorial: Salamandra
Any primera edició de l'original : 2005

No sé qui és que decideix els llibres que ha de publicar l'editorial Salamandra, però el que sí sé és que espero que el mantinguin en el seu lloc durant anys. No hi ha prou diners per a pagar una política editorial així. En aquest cas es tracta de la història d'una família, explicada per un dels seus integrants. El narrador, Asger, norueg, es remunta a l'època dels seus avis i va passant revista a les gràcies, desgràcies i patetismes de la família durant generacions.

El seu avi patern, Askild, és tot un personatge; és com un huracà que no pot ni amb ell mateix. El seu pare, "Orejotas", és una d'aquelles víctimes reals que se'n surt com pot, i que fa que hom es pregunti "per què han de ser així les coses?". Però són així, a Noruega i aquí; hi ha coses que són universals i no hi ha res de més universal que la tragèdia i l'absurd intrínsecs a la família, a qualsevol família.

L'àvia Bjørk, La Tía Gorda (o La Pelma), Cabezamanzana, la besàvia Randi... tots són personatges potentíssims, però és que si cadascú de nosaltres reviséssim la nostra pròpia història tal com ho fa el narrador d'aquest llibre, i provéssim d'explicar-la a algú altre, ens adonariem que hi hauria qui no ens creuria, malgrat que juréssim que el que expliquem és cert, i que nosaltres mateixos sabéssim que és cert.

Jo aquest llibre me'l crec. Pot ser una novel·la, pot semblar una fantasia a voltes exagerada, però me la crec del tot. A més està explicada de manera aparentment desordenada i confusa (hi ha hagut un moment en que he hagut d'aturar-me i fer-me un mapa geneaològic; ho aconsello de veritat) però justament aquesta és una de les coses que li dónen força a la narració. Perquè si hi ha alguna característica que destaca en aquesta narració, entre moltes d'altres, és la seva força. Llibre molt més que arpofitable.

Post Scriptum: l'il·luminat que ha escrit la ressenya de la contraportada comença dient: "Esta divertida y originalísima novela...". No es bo amorrar-se a l'ampolla tan d'hora al matí, i és convenient consultar un diccionari quan hom vol emprar termes tan infreqüents com "divertido-a". S'ha llegit el llibre aquest senyor?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada