dissabte, 8 d’agost del 2009

GENTE DE LA EDAD MEDIA


Títol original: Ces gens du Moyen Âge
Autor:
Robert Fossier
Editorial: Taurus
Any primera edició: 2007

L'autor del llibre comença dient que no es vol ocupar dels mítics reis, bisbes, torneigs i altres grans tòpics de l'Edat Mitjana, sino de la gent normal i corrent, del poble, del seu dia a dia, com vivien, quines eren les seves preocupacions, en què creien i en què no... és a dir, que es vol ocupar dels grans oblidats, de la gent de veritat. Davant d'això hom s'anima i pensa "fantàstic, pot ser molt interessant..."

Unes línies més enllà, l'autor avisa que no s'ocuparà de tota l'Edat Mitjana, que només s'ocuparà dels anys entre el segle XII i el segle XIV. Aleshores hom pensa "Bé, potser es queda una mica curt, però tampoc està gens malament..."

A continuació l'autor segueix amb els seus aclariments i diu que el seu llibre tampoc abastarà tot Europa, sinó que se centrarà en una part del nord de França, perquè és la zona que ell coneix. I hom, amb una certa inseguretat, pensa "bé, agafem-nos-ho com una mostra estadística, potser és això..."

I acaba el seu pròleg dient que està segur que el seu llibre serà molt criticat pels "especialistes" de tota la vida, ja que el seu enfoc és innovador i, ja se sap, les innovacions no solen ser ben rebudes. Aquí hom calla respectuosament i espera a començar el llibre pròpiament dit. Fins aquí l'autor ja porta escrites 14 pàgines.

Les altres 375 pàgines se les passa dient que "d'això" no en parla per què ja és prou conegut; que "d'allò" no en parla perquè no té cap interès; que de tal cosa no en parla perquè a ell, personalment (i literalment) l'importa un rave; que d'allò de més enllà tampoc en parla perquè ocupar-se'n és una autèntica bajanada; que d'aquella altra cosa no en parla perquè ja en parlarà després ("després", tampoc en parla); o que de tal tema ja n'ha parlat abans i que no ho pensa repetir (i tu penses: abans? on?)

És a dir, que en acabar el llibre el lector se n'adona de la infinitat de coses que NO li han explicat. Les escassíssimes coses que sí que li expliquen ja hi figuraven a la "Enciclopedia Álvarez" (Primer Grado). A més, ja se sap que en qualsevol estudi de qualsevol cosa, al final hi figura un apèndix de notes i/o un apèndix de referències bibliogràfiques que l'autor recomana o en les què s'ha basat. Aquí no. Només faltaria. Ell crea. A ell ningú li ha d'ensenyar res. En definitiva: antes muerta que sencilla.

Mirin, si volen instruir-se sobre l'Edat Mitjana, llegeixin la col·lecció d'històries de l'abadessa Helewise; i si s'han comprat aquest llibre per error, cremin-lo. Així de clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada