NUESTRA PANDILLA

Títol original: Our Gang
Autor: Philip Roth
Editorial: Mondadori
Any primera edició original : 2008

El llibre és un recull de textos de sàtira política que tenen com a diana de les seves canonades al president dels Estats Units Richard M. Nixon i el seu entorn. La publicació original data de 1971, poc abans que es descobrís que uns "misteriosos assaltants" havien entrat a "no se sap ben bé què fer" a la seu central del Comitè Electoral Demòcrata, en plena campanya per a les eleccions presidencials.

És a dir, que en el moment d'escriure aquests articles, el seu autor, Philip Roth, no tenia ni idea de que el que estava escrivint, i que segurament el pobre creia que era "molt fort", quedaria en absolutament res en comparació amb un dels escàndols polítics més bruts a escala planetària, que tot just estava neixent: l'escàndol Watergate.

Tot i així, llegint el llibre ja es veu perfectament que Richard Nixon "prometia", i que en el futur, un futur molt pròxim, no "decebria", com, efectivament, no ho va fer. Fins a George W. Bush, és gairebé impossible trobar un president dels Estats Units més delinqüent que Nixon, a qui tot i així van reelegir. A Bush també. És clar que entre tots dos hi havia unes quantes diferències: Nixon era quaker; Bush primer va ser episcopalià i després metodista. Nixon era un paranoic rematat; Bush era un imbècil alarmant. Nixon tenia deliris mesiànics; Bush tenia delirium tremens, etc. etc... És preocupant pensar en quins criteris electorals deuen tenir els ciutadans del Estats Units.

Un advertiment, per si de cas: en el llibre ningú surt citat pel seu nom, encara que els noms que s'inventa l'autor fan que el lector sàpiga perfectament de qui s'està parlant. Richard Nixon és Tricky Dixon (de fet, a la realitat, Nixon va acabar essent conegut com a "Tricky Dicky"); el President Kennedy és el President Carisma; el Secretari de defensa, Melvin Laird, és el Secretari Lard; l'ex-president Lyndon B. Johnson és Liando B. Johnson... fins aquí, no gaire problema. Ara bé, el llibre fa referència a qüestions molt domèstiques dels Estats Units de l'època, de tal manera que si hom no té una certa informació prèvia sobre Nixon i la seva època hi haurà unes quantes coses que no podrà entendre.

No és cert el que pretén fer creure el traductor en una nota prèvia, quan diu que el temps ha fet que aquests textos hagin acabat tenint una lectura universal i que no cal que ell es molesti a posar una nota explicativa a peu de pàgina cada dos paràgrafs. Mentida podrida: els textos són domèstics i és probable que el propi traductor no hagi entès ni la meitat de l'original i tampoc no hagi tingut ganes de documentar-se per a entendre'l, que per a això, segurament, no li paguen.