Títol original: Danslälarens återkonst
Autor: Henning Mankell
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 2005
Aquest llibre de Henning Mankell se situa, en la seva cronologia de ficció, just abans del desè llibre de la sèrie Wallander ("Abans de la gelada"). El protagonista és també un policia suec, gairebé tan desgraciat com el propi Wallander, però amb menys experiència professional potser. Això sí, fa el mateix tipus de ficades de pota que el seu col·lega d'Ystad. L'única cosa que fa que aquesta no sigui una novel·la Wallander és que el protagonista no es diu així i Wallander no hi surt ni per casualitat -encara que s'esmentin molt de passada alguns dels seus casos-, ni passa a Escània, però si no fos per aquests detalls, podria ser una novel·la Wallander perfectament. És probable que, a aquestes alçades, Mankell ja estigués una mica saturat del seu personatge més famós i decidís fer-li el salt literari inventant-se un altre poli.
El que és curiós, és que després de tenir matxacadet a Stefan Lindman (així es diu el protagonista) durant tota la novel·la per, al final, deixar-lo respirar una mica, pobre home, Mankell decideix que, en la següent història que escriu, "Abans de la gelada", Lindman estigui treballant a Ystad, a la mateixa comissaria que Wallander -no és estrany, a Ystad només hi ha una comissaria- i la bordetonta de la filla de Wallander li tiri l'ull. Però no era que s'havia inventat Lindman per a descansar dels Wallander? Per què el maltracta així? No n'hi havia prou amb amenaçar-lo amb un càncer, que ara el tira en braços d'aquella megaestúpida?
Apart d'aquest sadisme gratuït i inexplicable, el llibre és prou entretingut. S'hi passa bé l'estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada