EMPERADORES

Títol original: Emperadores.
Autor: Carlos Blanco Escolá
Editorial: Planeta
Any primera edició: 2007

Els "emperadors" a què fa referència el títol són tres, i molt coneguts: Adolfito Hitler, àlies "el cabo loco"; Benitín Mussolini, aquell megalomaniac d'opereta; i, naturalment, "Paca la Culona" (segons el General Queipo de Llano, autèntic), també conegut com "Doña Francisquita" (segons els altres generals que no eren Queipo de Llano, també autèntic), i també conegut com "Paco Pantanos", per tants i tants d'altres (també autèntic, insisteixo). És a dir, el general Franco, per a tots aquells que no van tenir l'experiencia irrepetible de patir-lo personalment, i que els sona perquè l'han vist en algun capítol "de les socials de la ESO" (Déu meu...!)

L'autor del llibre, el senyor Blanco Escolà, és coronel de cavalleria, ni més ni menys, i no sembla que tingui gaire simpatia per cap de tots tres reietons. A Hitler li reconeix les seves habilitats estratègiques (que al cap i a la fi no li van servir de gaire, sigui dit de passada) però no perd de vista que era una cabra loca assassina.

A Mussolini el considera una mena de pallasso de circ que quan es veia en un mirall no podia parar de plorar de l'emoció que sentía de contemplar-se a ell mateix. No va gens desencaminat.

I de Paca la Culona... què dir de Paca la Culona? El senyor Blanco li dedica, directa o indirectament, diversos adjectius del tipus "oportunista", "mesquí", "curt de gambals", "aprofitat", "trampós", "caragirat", etc. etc. Però mira tu, és l'unic de tots tres que va morir al llit.

La veritat és que el llibre no aporta res de nou. Aquells que ja han fet els seus corresponents forums sobre el tema i han digerit bibliografia prèvia, no cal que se'l llegeixin. Ara bé, a aquells que no han tocat el tema ni a les socials de la ESO, els pot resultar informatiu.

Vostès mateixos. Segons el cas, obrin en conseqüència.