EL SELLO MEDICI

Títol original: The Medici Seal
Autor: Therese Breslin
Editorial: Almuzara
Any primera edició: 2007

No sé si l'autora està ben documentada o no, però fa la pinta que sí. Partint d'aquesta base, "El sello Medici" és com un fresc de l'època que descriu, el començament del segle XVI. Leonardo da Vinci, els Borgia, els Medici, Florència... és a dir "lo mejor de cada casa", són els personatges d'aquesta novel·la; menció apart per al protagonista (aquest, fictici): el Matteo que no es diu Matteo; mira que s'ho passaven malament en aquella època, amb tant de renaixement i tanta meravella... Tot plegat sembla molt ben retratat, inclosa la Giocconda in person, i la narració enganxa.

Ara bé: algú ha ficat la pota i molt. No sé si l'il·lustre autora o la benemèrira traductora, una senyora que es diu Eugenia Arrés. El cas és que el llibre està esquitxat d'anacronismes que, sense arruinar la lectura, en ocasions la poden fer bastant molesta i irritant. Per exemple: els personatges es parlen de vostè; no existia el tractament de vostè a l'època. De fet la paraula "vostè", o "usted" en castellà, és una evolució del "vuesa merced" que s'utilitzava en el segle XVI.

Una altra: a la pàgina 476 un personatge diu: "Sé que tienes la capacidad de ser más empàtico que otros hombres, Matteo...". Per l'amor de Déu! No existia el concepte "empatia" en el segle XVI; pràcticament no existia ni la pròpia empatia! No és fins a finals del segle XIX que el terme empatia adquireix -i amb prou feines- el seu significat actual (el que se li dóna en el llibre), encara que aquest concepte, en la seva primera forma, ja apareix en el segle XVII.

A la pàgina 519 es llegeix: "He cabalgado muchos kilómetros para llegar hasta aquí y estoy dispuesto a pagar muy bien esa información". Deixant apart que tota la frase sembla pròpia d'una pel·lícula del far west, el "metre", i per extensió el "kilòmetre", no van ser definits com a unitats fins l'any 1791, és a dir, finals del segle XVIII o pràcticament començament del segle XIX. Al segle XVI trigaven "dies" per a anar d'un lloc a l'altre, no "kilòmetres". Encara sort que en el llibre el personatge diu que anava a cavall i no en un Nissan Patrol.

I a la pàgina 529, per a acabar amb aquest petit mostrari de meravelles, un altre personage diu: "Cuando te seguí la pista y averigüé que estabas de nuevo en la zona..." Que estabas de nuevo en la zona! En la zona! Això ja és llenguatge de telesèrie. Excuso dir que la primera cosa que es pot considerar un televisor, posant-hi molta imaginació, va ser presentada en públic el 26 de gener de 1926, i que les telesèries són posteriors. Bastant. En el segle XVI no parlavan com el Matt Dillon de "La ley del revólver".

En fi, tret d'aquestes molestes burrades (n'hi ha més, però no es tracta de fer un catàleg), el llibre està bé, mira tu, i jo diria que sí, que és aprofitable.