dilluns, 10 d’agost de 2009

EL MESURAMENT DEL MÓN


Títol original: Die Vermessung der Welt
Autor:
Daniel Kehlmann
Editorial: Angle Editorial
Any primera edició: 2007

Grans homes ha donat la Història... i tots estaven com una cabra. Aquí tenim el retrat de dos d'aquests grans homes: Alexander Von Humboldt (1769-1859) i Johann Carl Fiedrich Gauss (1777-1855).

Alexander von Humbold, el dels corrents oceànics de Humboldt, estava com una campana. L'home es va dedicar, literalment, a "descobrir el món". Va viatjar per Sudamèrica i, apart de posar nom als ara famosos corrents oceànics, es va dedicar a amargar la vida a tohom qui es va relacionar amb ell. No és que ho fes expressament, és que l'home era així, anava a la seva i no veia res més que el que li interessava. Sens dubte, un dels grans enigmes de nostre temps és per què ningú no el va llençar barranc avall, perquè d'ocasions no en van faltar i cap jutge hauria estat capaç de condemnar l'autor de tan benemèrita obra.

Pel que fa a l'amic Gauss, aquest estava també com un llum de ganxo, per a no desmerèixer el quadre. Era un tipus absolutament insuportable; d'extermini immediat; odiós; freudianament enganxat a les faldilles de la mamà; més immadur que la cosa més immadura que hom pugui imaginar. Un maleducat de collons. I es va inventar, entre d'altres milers de coses, la maleïda corba estadística coneguda com "la campana de Gauss". Contràriament a Humboldt, Gauss era un pèl agorafòbic. Això de viatjar no li provava gaire que diguem. D'altra banda, tenia la mania absolutament irritant de posar números a tot arreu. Tot allò que no es pogués numerar o mesurar, simplement no tenia dret a existir. I pel que fa a ell, no existia.

Quant a la dimensió estilística del llibre, la veritat és que aquesta història resulta una mica confusionària a l'hora de llegir-la. Estàs en plena història de Humboldt, i de cop i volta l'autor s'ha passat a Gauss o viceversa; o bé estàs llegint un diàleg i els interlocutors se't barregen de tal manera que has de tornar enrere perquè no saps quí ha dit què o si en realitat ningú està dient res i qui parla ara és el narrador.

En suma, i en la meva orgullosament humil opinió, és un llibre il·lustratiu però que necessita certa dosi de paciència i ganes per part del lector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada