divendres, 7 d’agost de 2009

YO, AUGUSTO


Títol original: Yo, Augusto
Autor:
Ernesto Ekaizer
Editorial: Aguilar
Any primera edició: 2003

L'Augusto d'aquest llibre és el xilè, Pinochet; no s'ha de confondre amb el romà, Octavi. Entenc que la confusió és fàcil: el propi Pinochet es pensava que era Octavi. El llibre és el relat de l'al·lucinant i fracassat procés d'extradició del general a Espanya, on havia d'anar a parar a les urpes del malvat jutge Garzón, que com tohom sap (tohom qui sigui general de l'exèrcit de Xile, vull dir) és comunista. Personatges: l'exèrcit xilè, convençut que és genèticament perfecte i no ha de donar explicacions de res a ningú; el govern xilè de l'època (finals del anys 90), amb una tendència preocupant a l'esquizofrènia; els Lords britànics, que són, sobretot, britànics; lady Margaret Thatcher, que és una miqueta com Mussolini però en dona; el jutge Garzón, que malgrat les crítiques de vedette que se li fan, si no existís, caldria inventar-lo; Abel Matutes... què dir, d'Abel Matutes?; els gabinets d'advocats, una casta galàctica on n'hi hagi; el general Pinochet, és clar, un fill de la gran dallonses, això sí, por la Gracia de Dios, igualet igualet que el general Franco; etc. etc... En fi, un relat molt il·lustratiu que ens deixa clar que quan hi ha una massacre continuada, el que menys importa són les víctimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada