divendres, 14 d’agost del 2009

EL TALLAFOC


Wallander - 8

Títol original: Brandvägg
Autor:
Henning Mankell
Traducció perpetrada per: Carolina Moreno, q. D. c. (qui Déu confongui)
Editorial: Tusquets
Any primera edició: 2004

Encara que Tusquets la va editar l'any 2004, "El tallafoc" va ser escrita l'any 1998. Els ordinadors hi juguen un paper fonamental. Pràcticament són els protagonistes de la història. És curiós observar com al llarg de les novel·les de la sèrie Wallander es descriu, gairebé dia a dia, l'evolució tecnològica dels darrers anys del Segle XX. Poc a poc apareixen els telèfons mòbils, els ordinadors, internet... És realment tendre, molt tendre, veure com l'inspector Wallander, a mesura que van sorgint aquestes andròmines tecnològiques, se sent cada cop més sobrepassat. No hi ha manera que se'n recordi de connectar el mòbil; sempre el duu apagat, la qual cosa, fent la feina que fa, és una animalada, però és que no pot fer-hi més, pobret. Pel que fa als ordinadors, tampoc no pot evitar sentir-hi una certa al·lèrgia. Internet, ja, és que ni l'entén... on queden aquelles cabines de telèfon tan pràciques, el correu postal, i el fax, que segurament va ser l'última cosa que Wallander va comprendre?

D'altra banda hi ha moments en què és dificilíssim deixar el llibre. Pateixes. Pateixes molt. Fins i tot es dóna el cas que hom tem que l'autor farà que un determinat personatge mori assassinat, i el pobre lector passa pàgines i pàgines resant a tots els déus coneguts per a que això no sigui així, i pensant que si l'autor, en comptes de Henning Mankell, hagués estat la senyora Rowling, la sàdica i bandarra creadora de Harry Potter, el personatge seria cadàver des del primer moment, però hom no s'assabentaria fins al final i de la pitjor manera.

I continua essent una meravella la manera com Mankell descriu escenes quotidianes que donen als seus personatges tot un vernís d'humanitat, com per exemple quan es queixen de com està tot de car, quan s'adonen que s'han oblidat de posar la rentadora o en escenes tals com "i aleshores, quan Ann-Britt li va passar el got de cafè a Wallander ell no va trigar ni vint segons a vessar-se'l per sobre..." A que és tendre?

Un últim apunt: algú coneixeria algun equivalent actual de la Inquisició Espanyola? És per a enviar-hi la traductora, saben? Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada