dissabte, 15 d’agost de 2009

LA ÚLTIMA EMPERATRIZ


Títol original: The Last Empress
Autor:
Anchee Min
Editorial: Grijalbo
Any primera edició: 2008

Aquesta és la història novel·lada i subjectiva de, possiblement, la concubina imperial xinesa més coneguda de tots els temps. I, paradoxalment, en l'actualitat no la coneix gairebé ningú, malgrat que va tenir un protagonisme indiscutible en la Història de Xina des de finals del segle XIX fins a començaments del segle XX.

El seu nom era Yehonala i va néixer el 29 de novembre de 1835. L'any 1852 la van fer concubina de l'emperador Hsien-Feng. Aleshores se la va rebatejar com Tzu Hsi, que significa "amable i virtuosa". L'emperador va tenir moltes esposes i concubines, però només Tzu Hsi li va donar un fill, i per tant quan l'emperador va morir (1861), a Tzu Hsi se li va donar el títol d'Emperadriu del Palau Occidental i va esdevenir "l'Emperadriu Vídua", que és com habitualment se la denomina en els llibres d'Història.

L'emperador Hsien-Feng va ser succeït pel seu fill Tung Chih, de cinc anys d'edat. El poder, en conseqüència, va quedar en mans d'un consell de vuit regents entre els quals hi havia Tzu Hsi qui aviat va fer-se amb el control de la regència.

L'any 1873, quan Tung Chih va fer disset anys, la regència de Tzu Hsi es va acabar. La situació però va tornar a canviar dos anys després, l'any 1875, quan el nou emperador va morir a causa d'una malaltia venèria. Tzu Hsi va reprendre el poder i de fet ja no el deixaria: primerament va tornar a exercir de regent en nom del nou emperador menor d'edat, Kuang Hsu, i després, quan Kuang Hsu va ser major d'edat, va seguir manejant els fils de la política en tot allò que va creure convenient com si ella mateixa fos la cap de l'estat.

Fins ara els historiadors han tingut una certa tendència a pintar un retrat terrible d'aquesta dona: tirana, dictadora, assassina i tot un seguit d'adjectius per l'estil s'han utilitzat quan hom s'ha referit a ella. Cal tenir en compte però que la visió occidental que s'ha tingut de Tzu Hsi ha estat tradicionalment interessada; a finals del segle XIX i començament del XX, tant les potències europees com els Estats Units van mantenir la Xina sota una autèntica i ofegadora colonització econòmica, i l'Emperadriu Vídua no els va resultar tan col·laboradora com els hagués agradat. Aquesta colonització econòmica va ser un dels factors (no l'únic, naturalment) que van facilitar l'adveniment del règim de Mao Zedong. Un cop Mao va estar instal·lat en el poder, la imatge que es va projectar de Tzu Hsi no va millorar, tot al contrari: encara ara els nens xinesos tenen la idea de que la "darrerra emperadriu" era l'encarnació del propi diable.

En aquest llibre, en canvi, se la presenta com una dona que pateix, que voldria deixar el poder però no pot, que vol el millor per al seu país i que no té interessos personals.

Probablement la visió real no sigui ni l'una ni l'altra però, si més no, és interessant tenir a l'abast alguna versió discrepant de les que s'han donat sempre, i aquest llibre compleix aquest objectiu independentment de si aquesta ha estat la intenció de l'autora o no.

Per a acabar, una darrera observació: no està clar si la culpa ha estat del redactat original o de la traducció, però de tant en tant en el llibre s'observen determinades expressions col·loquials completament anacròniques i del tot impròpies d'una emperadriu xinesa del segle XIX, que de tant discordants són francament molestes. Se suposa que abans de publicar alguna cosa algú s'ho ha de mirar per tal de fer les correccions imprescindibles. En aquest cas aquest algú ha brillat per la seva absència. Això no fa però que el llibre no sigui aprofitable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada