diumenge, 9 d’agost de 2009

EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIANOCHE


Títol original: The curious incident of the dog in the night-time
Autor:
Mark Haddon
Editorial: Salamandra
Any primera edició: 2004

No tinc paraules. És un llibre meravellós. És un llibre duríssim. No recordo que m'hagués passat mai que un llibre em deixés desconcertat des del mateix començament, i quan dic "des del mateix començament" no estic fent cap metàfora, vull dir literalment això; des del número que introdueix el primer capítol.

D'altra banda, no puc entendre per què en les diverses valoracions que he llegit -a posteriori- sobre aquest llibre, el valorador de torn sempre fa servir, indefectiblement, la paraula "humor". Cert que els que han escrit sobre "El curioso incidente..." també fan servir altres paraules per a descriure'l i "humor" no és precisament la principal, però és que en la meva opinió, d'humor, en aquest llibre, no n'hi ha gens en absolut. Al contrari. Pel que a mi fa, les situacions més pretesament humorístiques són les que m'han deixat més fora de combat.

Jo llegeixo molt en el metro... Bé, anem amb compte, que ningú s'esveri ara; no pretenc començar a explicar la meva vida. Dic això del metro per a deixar clar que hi estic habituat i que, efectivament, es pot llegir en el metro i no passa res, malgrat el soroll, la densitat humana, i milers d'inconvenients més. Doncs bé: no he estat capaç de llegir aquest llibre en el metro. M'ha semblat que fer-ho era un sacrilegi. Aquesta història mereix un respecte, molt de respecte. A mi em mereix un respecte infinit.

A més, és un d'aquest llibres que no es pot oblidar a la prestatgeria un cop l'has acabat. D'alguna manera, si hom té estómac, no pot evitar fullejar-lo de tant en tant (no sé si jo tinc prou estómac). No cal rellegir-lo tot un altre cop, però és que té passatges que són memorables. Gairebé tots els seus passatges són memorables i, potencialment, són torpedes a la línia de flotació emocional del lector.

"El curioso incidente..." és un llibre que ha llegit molta gent, però que no l'ha entès tanta gent com l'ha llegit. És una opinió personal, és clar. Dir, com s'ha dit, per exemple, que en la història "hi ha moments plens d'humor" és no entendre res. És una altra opinió personal.

Si voleu llegir "El curioso incidente del perro a medianoche", no deixeu que ningú us expliqui prèviament de què va, i tampoc, sobretot tampoc, llegiu prèviament cap ressenya que en parli (mala sort, ja heu llegit aquesta. Però no en llegiu cap més!)

Jo no us explicaré de què va la història. Si la voleu saber, compreu el llibre. O que us el deixi algú. O robeu-lo!, que en aquest cas, si no hi ha més remei, no seria delicte, i si ho és, tant li fa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada