dimecres, 5 d’agost de 2009

UNA LECTORA NADA COMÚN


Títol original: Uncommon Reader
Autor:
Alan Bennett
Editorial: Anagrama
Any de la primera edició: 2008

Un dia, per casualitat, Elizabeth II, Reina d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, mentre passeja els gossos, es topa amb una biblioteca mòbil aparcada darrere les cuines del Palau de Buckingham. Aquell dia Elizabeth descobreix que existeixen unes coses denominades llibres.

Naturalment que ella ja sabia que n'hi havia de llibres; n'havia vist molts anteriorment i en els seus propis palaus hi havia biblioteques immenses. Ara bé, no se li havia acudit mai que podien ser llegits simplement per què sí. I va i en llegeix un. Troba l'experiència curiosíssima, i aleshores en llegeix un altre. I aquí comença tota una transformació.

El personatge protagonista del llibre és la Reina, però de fet podria haver estat qualsevol altre. Potser per què en realitat els protagonistes són els llibres i l'enorme influència que poden tenir sobre les persones. No en va, Ray Bradbury va escriure allò de "Farenheit 451" (història terrible), i tampoc no en va els nazis i l'església catòlica (quina coincidència!) han estat històricament grans cremadors de llibres.

D'alguna manera, la tesi, que subscric completament, és que els llibres són llibertat; i ja se sap: la llibertat fa por a segons qui.

Aquesta és una història sense grans pretensions però que és molt "amable" de llegir. Sí, aquesta és la paraula, "amable", no sé per què. Passa molt bé. I s'acaba, de manera genial, a l'última línia. Literalment. Si el llegeixen sabran per què ho dic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada