dimecres, 5 d’agost del 2009

EL REPELENTE NIÑO VICENTE


Títol original: El repelente niño Vicente
Autor:
Rafael Azcona
Editorial: Aguilar
Any primera edició: 2005

Biografia d'un personatge aparegut a la revista "La Codorniz". "La Codorniz" va ser una revista fundada l'any 1941 per Miguel Mihura, i dirigida, a partir de 1944, per Álvaro de Laiglesia. Va sobreviure fins l'any 1977. El seu lema era "La revista más audaz para el lector más inteligente". I és que "La Codorniz" va ser una de les escassíssimes publicacions que es va atrevir a mostrar alguna oposició pública al règim del general Franco a només cinc anys després d'acabada la Guerra Civil Espanyola. Naturalment, la censura en aquella època era fèrria, per la qual cosa tot, absolutament tot el que s'imprimia a les pàgines de "La Codorniz", havia de ser llegit entre línies, cosa que exigia un important bagatge d'informació prèvia per part del lector, acompanyat d'una no menys important dosi de capacitat interpretativa pròpia d'un expert en el desxiframent de jeroglífics, cosa que feia que "La Codorniz" no estigués a l'abast de tothom.

Ara bé, tot s'ha de dir, en aquells moments la població en general -necessitat obligava, segurament- mostrava una capacitat de lectura indagatòria i interpretativa que en l'actualitat és gairebé inexistent i innecessària. I és que a dia d'avui no cal tenir gaire neurones en actiu per a entendre el que està escrit en els diem-ne "diaris" de distribució gratuïta, o el que es diu a la televisió, apart del fet que, ara mateix, una simple observació empírica de la realitat que ens envolta, indica que un important segment de la població ja troba complicat comprendre una frase que sigui més elaborada que "fútbol es fútbol".

Però tornem al niño Vicente. El niño Vicente era, efectivament, molt repel·lent, ja que era l'exponent, portat a l'absurd, de tots el manuals d'urbanitat i bones maneres de l'època, referits no només als nens sinó també als adults. L'atractiu del niño Vicente consistia precisament en què era un nen fastigosament ridícul, en una època fastigosament ridícula però que tothom estava obligat, manu militari, a dir (i a fer veure que pensava) que vivia en el millor dels móns. El redactat d'aquesta "biografia no autoritzada" -com diu l'autor- ens transporta de cop i sense anestèsia a l'Espanya més gris i plana dels anys 40 i 50 del segle XX. Qui no hagi tingut una mínima relació directa amb aquella època trobarà molt probablement que el llenguatge emprat en aquest llibre és recargolat i artificiós. Qui sí que hagi tingut relació amb aquella època, simplement es marejarà de la impressió. Llibre aprofitable. Per què no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada