dimecres, 5 d’agost de 2009

ROMA


Títol original: Rome, the rise and fall of an Empire.
Autor:
Simon Baker
Editorial: Ariel
Any de la primera edició: 2007

El llibre comença dient: "Roma es va fundar amb un homicidi". I com que els humans sembla que tenen una notable tirada a les tradicions, Roma va continuar amb més homicidis i va acabar amb més homicidis encara. La famosa frase "Ils sont fous ces romains" és irrebatiblement certa.

D'entrada, Romulus i Remus es tenien una certa mania mútua, sembla ser. Per a continuar, cap de tots dos va fundar Roma, de fet. Segons la llegenda més antiga, Roma va ser fundada per un troià, Eneas, a qui mai se li va acudir una cosa tan pintoresca com criar-se amb la llet d'una lloba, que ja són ganes.

Pompeu i Cèsar, ajudats per Cató -que va ser un senyor que tots haguéssim agraït molt que s'hagués dedicat a l'agricultura i ja està- es van dedicar a fer concursos a veure qui la tenia més llarga. Va guanyar Cèsar. És clar que després, el senat, amb l'ajut impagable de Brutus, va tornar a la tradició aquella de l'homicidi i Cèsar va passar a millor vida.

Poc després va arribar August ( de "solter", Octavi) i va dir que allò de la República era un merder i que ja ho solucionava ell. August mai va derogar oficialment la República, però curiosament es va convertir en el primer emperador. Després sembla que va tenir un petit problema amb unes figues... i es va anar a reunir amb Cèsar.

A partir d'aquí, Tiberi, Calígula, Claudi, Neró (que es va inventar el cos de bombers) etc. etc. fins a arribar a un titelleta que es deia Ròmul Augústul, que sembla que va ser el que va apagar la llum. Allò de la invasió dels bàrbars de cop i volta, doncs tampoc. Va ser una cosa més aviat escalonadeta i bastant propiciada pels governants romans de torn, que gaire competents no eren.

Tot això i més en aquest llibre, que explica d'una manera molt didàctica què va ser allò de l'Imperi Romà, de tal forma que quan l'acabes tens la sensació de que sí, que aquesta vegada sí que ho has entès, cosa que ja té mèrit ¿eh?

Val la pena, si més no per a ordenar les tonteries mal explicades que ens han venut sempre; i si després hom vol aprofundir, ja té una bona base inicial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada