EL CODI DA VINCI

Sèrie Robert Lanfgdon nº 2

Títol original: The Da Vinci code
Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries (de l'edició en català)
Any primera edició: 2003

Si non e vero, e ben trobatto. Bàsicament. Segons sembla, l'Opus Dei es va emprenyar com una mona per causa d'aquest llibre, la qual cosa demostra, a saber: hi ha algú a l'Opus Dei que sap llegir (molt lloable; l'analfabetisme fa lleig); a l'Opus Dei no deuen tenir sentit de l'humor (no és cap novetat, em temo); qui té cua de palla, s'encén (versió en català); quien se pica, ajos come (versió en castellà). En un altre ordre de coses també es pot dir que el senyor Fibonacci, el de la "successió de Fibonacci", era un senyor que s'avorria molt, o tenia poca feina, o totes dues coses; segons deu pensar l'autor del llibre, tots els inspectors de policia francesos s'assemblen a l'inspector Clousseau, el de la Pantera Rosa; les mesures de seguretat bancàries són una filfa... Sigui com sigui, el llibre, per moltes doctes crítiques que hagi rebut, és genial i està molt, però que molt ben construït.