Títol
original: Viaje al país de los
blancos
Autor:
Ousman Umar
Editorial:
Rosa dels Vents
Any primera edició original: 2019
Any primera edició original: 2019
Ousman va
nèixer a Ghana i allà hi va viure fins als dotze anys, moment en
què, fascinat per una idea, va decidir iniciar un viatge al "país
dels blancs". Bé, de fet, més que una idea, el que li causava
fascinació era una concepció idealitzada i alhora difusa de la
terra meravellosa que pensava que era el país dels blancs.
Naturalment,
el país dels blancs és Europa, que ja d'entrada no és un país,
sinó un trencaclosques de peces sovint impresentables i que lluny de
ser 'blanques' solen ser de colors barrejats, pero això l'Ousman, en
el moment de començar el seu viatge, no ho sabía. Tampoc no sabia
que a Europa hi havia qui reivindicava que sí, que Europa havia de
ser el país dels blancs i per tant tot el que no era blanc s'havia
de netejar. Ousman va descobrir això poc després d'aconseguir
arribar al seu paradís imaginari i veure que, com a paradís, era
justament això, imaginari.
La
travessa de Ghana fins a Europa va durar cinc anys. Aquesta va ser
l'adolescència d'Ousman, dels dotze als disset anys. La major part
del llibre està dedicada a narrar aquesta travessa, partint de
Ghana, passant per Níger, Líbia, Algèria... fins a arribar a un
lloc anomenat Spain, o una cosa així. Durant el viatge hi va haver
de tot, coses bones i coses dolentes, però això vist des de la
mentalitat d'Ousman; des de la mentalitat de qualsevol europeu mitjà,
si és que tal cosa existeix, va ser un viatge a través de l'Infern.
 |
| Ousman Umar |
Podria
semblar que el llibre està fet a base de tòpics. Res del que s'hi
explica vindrà de nou a qui segueixi per televisió, ràdio o premsa
les inacabables notícies que fan referència a 'immigrants' o 'sense
papers' o 'menas'... és a dir, persones, que arriben amuntegades en
pateres. Això, si aconsegueixen arribar. Persones que un cop
desembarcades i quan es poden refer físicament una mica - refer-se
psicològicament és molt més complicat - expliquen com han estat
enganyades, maltractades, torturades, explotades, violades i
abandonades per màfies organitzades, o la pròpia policia dels
països per on han passat, o per individus a qui ni tan sols els
calia formar part de les màfies o les policies per a passar-se-les
per la pedra, en tots els sentits de l'expressió.
Si tots
aquests "tòpics" li passessin a vostè, o al seu veí, o
al descerebrat que vota xenofòbia, ja veuriem quants mil·lisegons
trigaven abans de replantejar-se el concepte de "tòpic".
Recomano un exercici que sembla fàcil: quan vostè llegeixi una
notícia sobre el tema, o si llegeix aquest mateix llibre, imagini
que és un dels que "fan el viatge" i li passa el mateix
que als seus companys, com per exemple que hagi de deixar pel camí
al seu millor amic sabent que es morirà sol en menys de dos dies...
o que és vostè mateix a qui deixen sol, morint-se.
I un cop
vostè arriba al "país dels blancs" imagini's que el
tanquen en un lloc que li diuen CIE, que no es diferencia d'una
presó, que segueixen abusant de vostè de diverses i variades
maneres i que amb una certa freqüència li diuen "ves-te'n al
teu país", i que això li diu algú que no té ni puta idea de
quin és ni com és el país d'on ve vostè.
Mirin,
saben què els dic? Que tant me fa si aquest llibre sembla fet a base
de tòpics recosits o no. S'ha de llegir. És més, hauria de ser
lectura obligatòria a tots els centres educatius de secundària, i
no només per als alumnes. Aquest llibre no és només aprofitable.
És imprescindible.
