INFERNO

Sèrie Robert Langdon nº 4

Títol original: Inferno

Autor: Dan Brown

Editorial: Empúries
Any primera edició original: 1992

La darrera vegada que vaig llegir una cosa de Dan Brown va ser l'any 2009, és a dir ara fa 10 anys. El llibre era "El símbol perdut" i revisant el comentari que en vaig fer aleshores -i que vostès poden trobar en aquest mateix blog dins de les etiquetes 'Dan Brown' o 'Sèrie Robert Langdon'- entenc per què he trigat deu anys a llegir una altra producció d'aquest mateix autor.

Sí, ho confesso, jo vaig ser fan de Dan Brown però en descàrrec meu he de dir que en un moment donat -a partir de llegir 'Fortalesa digital'- vaig veure la llum i vaig caure del cavall. Bé, probablement vaig caure del cavall de resultes de veure la llum... quedar enlluernat no t'ajuda precisament a mantenir l'equilibri.

Sigui com sigui, després de "El símbol perdut" Dan Brown i jo vam seguir per camins diferents. Per a mi va ser molt dolorós perquè ell va continuar acumulant dòlars d'una manera absolutament obscena, mentre que jo m'he mantingut pur (i gilipolles) escrivint aquest comentaris llibrescos sense que cap d'ells m'hagi reportat un duro. Fa ràbia, oi que ho entenen?

I és clar, partint d'aquesta base, la pregunta del milió, pensaran vostès, és: ¿i per què ara el senyor jordalgar (amb jota minúscula, sempre) ha tornat a caure en la foscor i la confusió i (horror!) ha llegit "Inferno"? i no només això, sinó ¿per què ha comprat l'exemplar (més horror encara!!) contribuint així a la indecent acumulació de riquesa del senyor Dan Brown? Eh?

Doncs per raons terapèutiques, encara que sembli mentida. M'explico. Al matí, poc abans de sortir de casa per a anar a treballar jo acostumava a llegir els titulars del diari, a més de l'editorial, algun article etc. Però ja fa temps que això de llegir el diari s'havia convertit en un exercici extremadament desagradable i jo cada vegada suportava menys les notícies de primera hora; em feien sentir atacat i agredit per totes bandes. Havia de canviar de lectura matinal, així que vaig començar a pensar què podia trobar que reunís les característiques d'història tonta, molts capítols però curts i que, lluny de fer-te pensar, t'adormís les neurones.

Aleshores ho vaig veure claríssim: qualsevol cosa de Dan Brown. I així va ser com vaig acabar llegint "Inferno". He de dir que les meves expectatives no s'han vist en absolut decebudes: és una hiostòria tonta, amb molts capítols però curts i que no et fa pensar en absolut, que és justament el que estava buscant.

"Inferno" és un llibre que quan el comences t'indueix una sensació semblant a quan entres al cine i la pel·lícula ja fa mitja hora que ha començat. La primera cosa que et dius és "i això de què va?". I la segona cosa que et dius és que és igual, que no hi fa res que te n'hagis perdut el començament; segueixes la pel·lícula sense problemes i te n'adones que fet i fet tot plegat és redueix a una col·lecció de cops d'efecte, un rere l'altre, i ja està. Focs artificials, molts, un o dos petardets a cada capítol.

Això sí, llegir Inferno amb un dispositiu al costat que estigui connectat a internet ajuda a que la cultureta del lector augmenti, tot s'ha de dir. Llocs, quadres i altres fòtils citats pel sr Brown, com per exemple la màscara mortuòria de Dante Alighieri, són reals, i veure quin aspecte de veritat tenen totes aquestes coses no deixa de ser la mar de curiós.

Llibre aprofitable? Si a vosté li passa, com a mi, que hi ha vegades que necessita desconnectar desesperadament, sí. És clar que també hi ha altres procediments...

Màscara mortuòria de Dante

Coberta de la primera edició original