dilluns, 24 de juny del 2019

MARÍA ESTUARDO

Títol original: Maria Stuart
Autor: Stefan Zweig
Editorial: Acantilado (Quaderns Crema)
Any primera edició original: 1934
Any primera edició per Acantilado: 2013

En algun moment, tots (em nego a posar 'tots i totes'; queda dit) hem tingut, o tenim, o tindrem, allò que se'n diu una "vida perra"; però en aquest sentit Maria Stuart (1542-1587) s'endú l'Òscar a tota una trajectòria, des que va nèixer fins que, literalment, la van desmuntar.

Així, en resum: sis dies després de néixer ella mor el seu pare, el rei, i la fan reina d'Escòcia; els regents se la passegen com els dóna la gana buscant el propi benefici polític i tot això enmig d'una pugna sanginària entre catòlics i protestants.

Als cinc anys la facturen a la cort de França on hi serà fins els divuit. Als setze anys (1558) la casen amb qui seria Francesc II de França, que aleshores tenia catorze anys... i no arribaria als disset.

El 1560, un cop vídua, torna a Escòcia ja convertida en reina efectiva... i catòliquíssima, la qual cosa en aquell moment era, diem-ne, perjudicial per a la salut. A més es proclamava aspirant legítima al tron d'Anglaterra, i tenint en compte que aleshores la reina d'Anglaterra era Elizabeth I, el perill per a la salut de Maria es multiplicava per bastant.

Als 23 anys (1565) Maria es casa amb lord Henry Darnley qui aleshores tenia vint anys i es veu que era guapo a matar (partint dels standards de l'època i dels de la pròpia Maria) però al mateix temps sembla que també era curt de gambals. El tontet de Henry no va arribar als vint-i-tres anys, víctima d'unes complicadíssimes intrigues polítiques que implicaven directament a la seva reial esposa (que al final es va comportar amb ell com una autèntica truja) i que ell no va entendre mai. De fet no consta que mai hagués entès res de res.

El mateix any (1567) en què el guapo Darnley mor assassinat, Maria Stuart es casa amb qui de fet va maquinar tal assassinat (del que la pròpia Maria va ser còmplice). El fulano en qüestió era un tal Jacob Hepburn, Comte de Bothwell, aleshores amb trenta-tres anys. Segons Stefan Zweig, el fulano aquest era un autèntic animal a qui li encantava refermar la seva masculinitat violant a tota dona que se li creués per davant, inclosa la reina d'Escòcia. I també segons el senyor Zweig, Maria va caure extasiada davant (i a sota) de Bothwell justament perquè era un bèstia cavernícola que en violar-la "li va descobrir tot un món". Deixem-ho aquí.

A partir d'aquest moment les coses es posen molt pitjor per a Maria. Encara a 1567, una colla de lords sublevats fan fugir a Bothwell i a ella la fan abdicar. L'any 1568 (als seus vint-i-sis) Maria fuig a Anglaterra i allà Elizabeth I la posa sota custòdia argumentant -és un dir- que només seria un momentet fins que s'aclarís tot allò tan desagradable de l'assassinat de Darnley. El momentet duraria dinou anys i acabaria com gairebé tots ja sabem.

Fins aquí no considero que jo hagi fet cap spoiler, encara que ho sembli. Els que he explicat són fets històrics contrastats; és com si comentés una biografia d'Abraham Lincoln i digués que "al final el maten en un teatre". Ah, que vostè no ho sabia... ui, perdó...
Bé, tornant a aquesta història de Maria Stuart el que és interessant no és tant el 'què' s'explica sinó 'com' s'explica. El senyor Zweig no és en absolut un narrador objectiu i neutre. Tot el seu relat està ple de judicis de valor, opinions morals de tota mena i descripcions, tant físiques com de caràcter, impossibles de fer si hom no ha conegut personalment els personatges. I això no obstant no es pot dir que s'allunyi de la realitat sinó que més aviat l'enriqueix. La descripció i situació en context dels personatges és impagable i difícilment és pot trobar en cap tractat històric homologat. Aquí està la gràcia.

De fet, l'únic que he fet jo en aquest comentari és ressenyar els titulars. Les notícies desenvolupades les trobaran al llibre. I val la pena. Sí, és aprofitable.


GALERIA MATRIMONIAL

Ella



François II, el nen



Darnley el guapo (reconstrucció forense; no és broma)


 
Bothwell, el cavernícola


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada