MÉS IL·LUSTRES EXECRABLES

Títol original: Més Il·lustres Execrables

Autor: Malcom Otero & Santi Gómez

Editorial: Rosa dels Vents
Any primera edició original: 2018

Aquest llibre és una segona part. La primera es diu "Il·lustres Execrables", sense el "Més". No busquin en aquest blog el comentari de la primera part perquè no el trobaran, de la mateixa manera que jo no en vaig trobar l'exemplar a la llibreria on, fortuïtament, vaig ensopegar amb la segona part i me la vaig comprar perquè en aquell moment necessitava una cosa sense cap pretensió, que només fos entretinguda, que no em fes pensar i que em deixés tranquil l'horitzó vital, que prou complicat que el tinc.

"Il·lustres Execrables" és de fet una secció del programa de ràdio Via Lliure, emès per RAC-1. Els guionistes de la secció van decidir donar format de llibre a les seves cròniques 'diferents' referides a conegudíssims personatges que sempre s'han tingut com a genials i bellíssimes persones, i resulta que no, que van ser uns grandissims fills de puta. Com Félix Rodríguez de la Fuente o Teresa de Calcuta, sense anar més lluny. A que no s'ho esperaven? Doncs això. Bé, la veritat és que jo de Rodríguez de la Fuente no sospitava res però de Teresa de Calcuta, una miqueta sí...

En aquest llibre es fa una repassada a trenta personatges, a raó de unes vuit o nou pàgines per a cadascun. Ho sento, però Teresa de Calcuta no surt en aquesta segona part. Qui sí que hi surt, per exemple, és Edison, de qui ja sabiem que era un caradura aprofitat que ni va inventar el cinematògraf , ni tampoc la bombeta elèctrica, encara que ell digués que sí (una cosa així com Graham Bell, que tampoc no va inventar mai el telèfon). Un altre Il·lustre Execrable amb qui ens trobem és JF Kennedy, de qui també teniem notícia de que al cap i a la fi era un cabronet. Pero, s'esperaven vostès que Evelyn Waugh, l'autor de "Retorn a Brideshead", fos un misogin horrorós i un abusador més horrorós encara? O que Jacques Cousteau (sí, sí, el mític Jacques Cousteau de tota la vida!) fos un torturador d'animals, un terrorista mediambiental, un antisemita i un avariciós mil vegades pitjor que el Tio Gilito?

Doncs això és aquest llibre, dues-centes setanta-cinc pàgines de desmitificació d'un grapat de subjectes a qui crèiem que haviem d'agrair la seva contribució a fer un món millor i que en realitat sembla que es van dedicar a fer millor el seu món a base de convertir el dels altres en un infern. No som res. És clar que ja ho deia Mae West, una de les millors filòsofes del Segle XX: "Quan sóc bona, sóc molt bona; però quan sóc dolenta, sóc molt millor". O també: "Les nenes bones van al cel; les dolentes a tot arreu".

Llibre aprofitable per a entretenir-se i desconnectar una estoneta.

Post scriptum: algú em podria dir d'on ha sortit la paraula "ottoe", que forma part del vocabulari habitual dels autors del llibre i que jo no he trobat mai enlloc més?? Gràcies.

Mae West, llum i guia.