LA BARCELONA D'AHIR (VI): LA CIUTAT D'ABANS DE LA GUERRA

Títol original: La Barcelona d'ahir. La ciutat d'abans de la guerra
Autor: Joan Villarroya i altres
Editorial: Angle Editorial
Any primera edició: 2015

Última entrega de la sèrie sobre la Barcelona dels darrers cent cinquanta anys, aquesta vegada dedicada a la Barcelona dels anys trenta, la Barcelona republicana.

"Quan la política va sortir al carrer":

Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923 - 1930) va venir l'anomenada "dictablanda" de Dàmaso Berenguer (1930 - abril de 1931) i, per fi, l'abril de 1931, es va proclamar la República. Barcelona va eclosionar.

S'iniciava la dècada dels trenta, que la ciutat va viure de manera frenètica. La llibertat, gairebé oblidada des de feia tants anys, va retornar imparable; es va viure un enderrocament monàrquic, una proclamació republicana, una revolució popular (i anarquista, i comunista), una efímera proclamació d'independència de Catalunya, una no menys efímera República Federal que no va durar ni vint-i-quatre hores (la Federació Ibèrica, que va dir Francesc Macià), la invenció de la Generalitat moderna, una guerra civil i una aniquilació, entre altres coses, i tot això en l'espai de deu anys. Es pot demanar més?

Segur que qui va viure en pròpia pell tot allò, aquella dècada irrepetible, inevitablement era conscient de que estava fent història, de que estava vivint la Història amb majúscules. Ja no es tornaria a tenir aquesta sensació tan especial fins quatre dècades després, a la dècada dels setanta.

Meeting de Federica Montseny

"Una ciutat que es mou i treballa":

Barcelona sempre ha estat una ciutat dinàmica, però durant els anys trenta encara es va dinamitzar més. El trànsit es va incrementar exponencialment; Renault, Chevrolet, Citroën, Ford, Fiat i Opel eren les marques automobilístiques preponderants. El quiosc estava ple de diaris de matí i tarda, i en certa manera tothom podia ser definit en funció del diari que llegia. La ràdio ès va convertir en la gran innovació tecnològica de les comunicacions; s'hauria d'esperar a l'aparició d'internet, a finals de segle, per a viure un fenòmen semblant. Elements tan emblemàtics del paisatge urbà de la ciutat com ara el Palau Nacional de Montjuïc o la pròpia Plaça Catalunya, en la seva actual disposició, provenen de 1929, igual que el primer semàfor (Balmes / Provença, 1 d'agost de 1929). Per primera vegada, també en aquesta dècada, Barcelona va ser concebuda com a ciutat turística; un dels il·lustres visitants de l'època va ser Buster Keaton. I així podriem continuar, esmentant també, per exemple, l'expansió industrial de la ciutat que acabaria convertint-se en indústria de guerra... fins a l'aniquilació final.

El primer semàfor de la Gran Via

"L'esclat de la cultura i el lleure":

La Barcelona dels anys trenta va ser l'escenari d'una gran renovació en els enfocs de l'educació. També el teatre va viure una època daurada amb noms com Margarida Xirgu, Enric Borràs o, en un registre molt diferent, Josep Santpere. I apart d'anar al teatre, què més podien fer els barcelonins per a entretenir-se?. Doncs els més alliberats d'escrúpols i de consignes capellanesques podien passar pel Barri Xino, per exemple, on hi havia una 'molt variada oferta' en una pila 'd'àmbits molt diferents'; o si s'era més "com cal" sempre es podia fer algun viatge pel port en unes primitives "golondrines", o passejar per La Rambla (aleshores "les Rambles") on hi havia ocells que 'endevinaven el futur'; o passar una bona estona a les immenses terrasses dels cafès del Paral·lel; o fins hi tot anar al circ: n'hi havia un d'estable a la Ronda de Sant Pau, amb lleons i tot, que va durar des de1934 a 1946.

Terrasses del Paral·lel

Les tradicions i l'esport:

Si les tradicions canviessin no serien tradicions; per tant els anys trenta no van aportar grans mutacions en aquest aspecte. La pauta de les celebracions va continuar marcada per la religió i la política, com sempre. Per Sant Antoni abat se seguien beneïnt animals (els de quatre potes; els polítics tenien les seves pròpies celebracions); la fira de Sant Ponç seguia essent molt popular; Carnaval i la revetlla de Sant Joan eren moments estel.lars...

Pel que fa a la cosa política, obviament hi va haver canvis en el calendari i van instaurar-se commemoracions inexistents o prohibides fins aleshores, com el 14 d'abril, proclamació de la República, o el dia 11 de setembre, masoquista commemoració catalana de la derrota final de 1714 front a les tropes franco-castellanes de Felipe V.

I pel que fa a la resta, doncs castellers, pic-nics a Les Planes, festes majors, castanyeres, la loteria de Nadal, esports diversos i, naturalment, futbol, futbol i més futbol. O és que ho dubtaven?

Seguint el sorteig de la loteria de Nadal

És aquest un llibre aprofitable? Naturalment; sisena entrega de "La Barcelona d'ahir" tan aprofitable com les altres cinc. I les fotografies, delicioses; ja els ho dic ara.