CONJURA EN DORCHESTER TERRACE

Sèrie Pitt nº 27

Títol original: Dorchester Terrace
Autor: Anne Perry
Editorial: Debolsillo
Any primera edició: 2012

Sembla com si fos ahir, en aquell 1881, quan vam conèixer l'inspector Pitt, que aleshores estava investigant l'assassinat de qui, d'haver continuat viva, s'hagués convertit en la seva cunyada... i ara mira, aquí estem, en ple 1896, a quatre dies com aquell qui diu d'entrar al segle XX i amb Thomas Pitt convertit ni més ni menys que en el cap suprem de la Brigada Especial, és a dir dels primigenis serveis secrets britànics, i esdevingut pare de dos fills que ja estan entrant a l'adolescència. No som res.

En aquest episodi Pitt no ho té gens fàcil (és clar que, de fet, mai no ho ha tingut fàcil, pobre home). Després de passar per complexos i sinuosos revolts durant tot el segle XIX, finalment sembla que Alemanya s'ha convertit en una mena d'estat unificat. Itàlia també es fa la il·lusió d'haver-se unificat, malgrat que els italians encara no s'han posat d'acord en si han d'anomenar això "unificació", "reunificació", "risorgimento" o què. I Àustria, o Àustria-Hongria en realitat, és a hores d'ara un imperi complicadíssim format (és un dir) per diversos grups cultural-nacionals que gairebé no es poden ni veure entre ells i que tenen per cap d'estat un emperador, Franz Joseph I, que ni acaba d'entendre el seu propi imperi ni acaba d'entendre tampoc per què a la seva dona li diuen Sissi, quan en realitat es diu Elisabeth Amalie.

Aquest és l'escenari que fa servir Anne Perry per a construir la seva nova història en la que Pitt haurà d'evitar que es cometi l'assassinat d'un aristòcrata emparentat amb la família imperial austríaca, cosa que sí arribés a succeir podria provocar una confrontació internacional d'efectes i proporcions imprevisibles.

Els sona? doncs no és casualitat. La senyora Perry planteja la possibilitat de que esclati una guerra paneuropea, divuit anys abans de que acabi esclatant de veritat. I tal com ho explica, és versemblant. De fet, és sabut que bastant abans de que comencés la Primera Guerra Mundial ja feia temps que era vox pòpuli que tal tragèdia era inevitable.

És especialment tendra una frase que diu Pitt, tot horroritzat, a un altre personatge, gairebé al final del llibre: "Està vostè insinuant que un acte violent als Balcans acabaria en una conflagració que destruiria el món. És ridícul". Innocent criatura.

A la senyora Perry li ha sortit una novel·la ben entretingudeta, encara que, d'altra banda, ens haurà d'admetre que no es pot considerar gaire meritori això de predir el passat des del futur, com fa ella.

De tota manera el llibre, com acostuma a passar amb tots els que escriu la senyora Perry, és prou aprofitable en les seves diverses dimensions, que com sempre són unes quantes.